Cal esperar que els infants aprenguin a llegir en la llengua del país d’acollida per començar a fer-ho en català?, per Elisabet Serrat

foto Elisabet SerratLlegir i escriure és una activitat quotidiana i imprescindible per a molts de nosaltres. Hem après a fer-ho perquè ens ho van ensenyar, perquè vam posar-hi esforç, perquè teníem molta curiositat per saber què significaven aquelles formes, per tot plegat, ni ho recordem.

Potser no recordem com ho vam aprendre, però sí que sabem que és un procés llarg d’aprenentatge, des de la decodificació de les grafies fins a la comprensió o redacció de textos de diversos tipus. Per això, quan intentem entendre com hem après a llegir, cal referir-se als moments inicials d’aprenentatge del codi, però de manera especial, cal referir-se també al propòsit de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura: poder llegir i escriure diversitat de materials escrits: receptes, poemes, notícies, llistes, missatges, narracions. Això és el que dóna sentit a aquest procés d’aprenentatge i nodreix de motivació els aprenents.

La iniciació en aquest aprenentatge pot ser diversa i molt personal, però solem considerar que s’impulsa a l’escola i allò habitual és que s’aprengui a llegir i escriure en una llengua que coneguin els alumnes. En definitiva, per llegir i per escriure, cal saber una llengua. Difícilment pot ser d’una altra manera, ja que els sistemes d’escriptura majoritaris representen els sons de les llengües mitjançant determinats símbols gràfics, per això quan aprenem a llegir solem tenir un cert coneixement de la llengua oral que està representada gràficament. Si no és d’aquesta manera, l’aprenentatge de la lectura serà més difícil, les dificultats de lectura dels nens que tenen problemes de desenvolupament de la parla així ens ho informen. Ara bé, també és veritat que en determinades circumstàncies aprendre a llegir ajuda a l’aprenentatge de la llengua oral —com en el cas dels nens amb deficiència auditiva, o en el cas dels aprenents de segones llengües o llengües estrangeres. De fet, aprendre a llegir i escriure ens permet un aprenentatge important de la llengua oral i, en aquest sentit, si bé és cert que primer aprenem a parlar i després a escriure, també és cert que posteriorment tots dos aprenentatges s’influeixen mútuament.

Hi ha diversos aspectes implicats en la lectura que cal tenir en compte: Per una banda, el sistema d’escriptura determinarà que hàgim de posar en pràctica unes habilitats o unes altres. Hi ha sistemes d’escriptura alfabètics, la gran majoria en l’actualitat i als quals ens referim en aquest escrit; però també hi ha sistemes d’escriptura sil·làbics o sil·labaris, com el japonès, i sistemes d’escriptura logogràfics, com el xinès. El sistema d’escriptura per a la llengua catalana és alfabètic, i a més, és mitjanament transparent, és a dir, la correspondència entre els símbols gràfics —les lletres— i els sons que representen no és completa. Hi ha símbols que poden representar més d’un so: la grafia e pot representar tres sons del català; o bé sons que es representen per més d’una grafia: el so /u/ en català pot representar-se per les grafies o o bé u. Com a sistemes d’escriptura més transparents podríem esmentar els sistemes escrits de l’espanyol, l’italià o el finès i com a sistemes més opacs, els de l’anglès o el danès. Pel que fa al procés d’aprenentatge, aprendre a llegir i escriure en un sistema d’escriptura mitjanament transparent o opac pot influir inicialment en el procés, bàsicament en el fet que hi hagi més vacil·lacions o errades ortogràfiques, en comparació amb un altre de més transparent.

Tornant a la qüestió que guia l’article, per aprendre a llegir en una llengua amb un sistema d’escriptura alfabètic, cal que els nens aprenguin el principi alfabètic. Cal que aprenguin que les lletres representen sons i també el so que cada símbol representa per a la seva llengua. Si els nens estan aprenent a llegir i escriure en una altra llengua que no és la materna i aquesta llengua és alfabètica, l’aprenentatge del codi alfabètic català no els ha de suposar dificultats, encara que, com passa en la majoria dels aprenentatges, no és immediat. Allò més important és que els nens puguin implicar-se en situacions reals de lectura i escriptura en català, acompanyats de pares que gaudeixen d’aquestes activitats i que les comparteixen amb ells. Això és el que dóna sentit a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És allò que veritablement donarà sentit a aprendre a llegir i escriure en una llengua que no és la de l’escola, però que sí que és la de casa.

Si la lectura i l’escriptura són activitats habituals a casa i si hi ha moments per comentar contes en català, per escriure els ingredients d’una recepta o escriure el repartiment setmanal d’activitats de cadascú, per enviar missatges a familiars o amics en català, per retolar objectes o per jugar amb els símbols, aleshores segur que també hi pot haver moments per comentar i ensenyar el que representen aquests símbols o lletres. I no s’ha d’oblidar jugar amb els sons perquè si en llegir i escriure el que fem és representar sons, poder destriar-los —segmentar-los— serà bo per treballar allò que els experts en diuen la consciència fonològica implicada en l’aprenentatge de la decodificació, amb cançons, rimes i jocs de paraules. Però sobretot els infants aprendran i gaudiran de llegir i escriure en català perquè tindrà sentit en la seva vida.

Els lectors “experts”, o les persones lletrades, quan llegim un text no ens adonem de l’habilitat o les habilitats que hem après, ni dels recursos cognitius que posem en marxa quan llegim o escrivim. No ens n’adonem perquè, com dèiem, allò realment important és que aprendre a llegir i escriure és una manera de fer coses. És per això que, si ens agrada llegir i escriure segurament és perquè a través de la llengua escrita podem abastar nous coneixements, ens suposa un gaudi personal, ens ajuda a relacionar-nos i ens permet fer un munt d’activitats interessants a partir de desxifrar o composar una determinada combinació de grafies o lletres.

I això és el que les famílies fan, fer coses junts i, molt probablement, algunes d’aquestes coses les fan amb la lectura i l’escriptura i les poden compartir amb els seus fills de manera “natural”, implicant-los en les activitats lletrades. De fet, els nens coneixen molts d’aspectes de la lectura i l’escriptura abans de començar a llegir i escriure. Són presents a la seva llar en un munt d’objectes i situacions. Veuen aquests símbols des del naixement ja que les persones que hi ha al seu voltant els “dibuixen” o bé els llegeixen.

Així doncs, de manera breu, la resposta a la qüestió que guia aquest escrit és: no, no cal esperar. Si els infants aprenen a llegir en la llengua del país d’acollida, no cal esperar que dominin aquest aprenentatge. Si el sistema d’escriptura de la llengua del país d’acollida és alfabètic, hi ha un aprenentatge que és comú: les lletres representen el sons de la llengua que escrius i, en aquest aspecte, no interfereix si hi ha una separació entre llengües. Allò fonamental que s’aprèn és a representar una llengua de manera gràfica i, per tant, els infants poden aprendre al mateix temps com es representa la llengua del país d’acollida i com es representa la llengua familiar. A més, ambdues activitats tenen sentit en la seva vida.

Elisabet Serrat (Vic, 1965) és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va cursar el doctorat en Comunicació i Llenguatge a la Universitat de Barcelona i és Doctora en Psicologia per la Universitat de Girona. Imparteix cursos de llenguatge i cognició, així com d’adquisició de segones llengües. Des de sempre s’ha interessat per conèixer els diferents aspectes del llenguatge infantil i adult. La seva recerca s’ha centrat en l’adquisició d’aspectes gramaticals del català i del castellà, en l’adquisició del català com a segona llengua i també en la relació entre el llenguatge i la cognició social. És mare d’una noia i un nen que parlen català i castellà, tots dos aprenen anglès i francès.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s