Facis el que facis, no sempre t’entendran

Ja fa uns dies que parlem de l’escola, les escoles, dels nostres patufets. Que quines llengües hi aprenen, que quan comença el curs escolar… aquesta mena de coses que omplen els caps dels pares i mares quan les vacances d’estiu comencen a ser un record i ens trobem amb la mirada clavada al calendari, intentant quadrar agendes, o quan ens enxampem plantejant-nos dubtes i esperances educatives.

És un procés que comença amb la decisió de dur (o no) la criatura a l’escola bressol. I és que la bona edat per començar l’educació fora de casa és una qüestió delicada i que varia molt segons la perspectiva de cadascú, tal com ens explica l’Anna, des de Berlín al seu blog Per on comencem:

“Encara recordo les cares que vaig haver de pair quan vam decidir dur el menut a la guarderia a l’any. Aquí la majoria de guarderies no “agafen” nens menors d’un any i és just a l’any i mig quan hi ha més places. Vam tenir sort d’aconseguir una plaça a la Kita que volíem.“

Typical food

Per conèixer bé una cultura, no hi ha res com provar-ne els plats tradicionals: aromes, sabors i ingredients a vegades exòtics ens revelen gustos nous i ens parlen d’una història diferent a la nostra.

A la cuina berlinesa de la Gemma la barreja d’olors i costums culinaris és un fet natural que no sorprèn els dos patufets. Però això no vol dir que no se n’adonin, que no els faci pensar i treure’n conclusions sorprenentment adultes.

Els plats nacionals, a la cuina

la truita de patates és un plat típic d’Espanya.

– Ah, i els Spätzle, d’Alemanya.

– Sí

– (es queda pensatiu) …però, a Catalunya també es menja truita de patates.

– Sí

– Així, Catalunya és Espanya?

BLOG FINESTRA A ALEMANYA: http://gemmateresarilla.wordpress.com/2014/06/14/els-plats-nacionals-a-la-cuina/

Superar els conflictes ideològics

La integració en una nova cultura ens pot portar a viure situacions de conflicte ideològic amb nosaltres mateixos. Com a pares dels patufets ens toca viure aquests conflictes amb naturalitat, però les solucions són diverses segons el tipus de conflicte i el grau en què afecta els nostres principis ètics. En l’entrada d’avui el Salvador Macip ens parla de com una activitat escolar el fa viure un d’aquests conflictes.

 

Imatge de Salvador Macip

God save the Queen

Sóc dels qui respecta els símbols i penja la bandera al balcó les dates assenyalades. Ara, l’esclat de vermell, blanc i blau que he hagut de viure aquests dies m’han deixat un xic embafat.

http://bloguejat.blogspot.co.uk/2012/06/god-save-queen.html

De pronoms i altres febleses lingüístiques

 

La maredetrès ens parla dels progressos lingüístics dels seus fills, però des d’una vessant molt diferent a la que vèiem amb l’entrada de la setmana passada. La maredetrès, com a professional de la llengua, s’esforça especialment perquè el català dels seus fills no pateixi les interferències de la llengua d’acollida en qüestions com els pronoms o fins i tot els verbs. Si se n’acaba sortint o no, el temps ho dirà, però, de moment, podeu llegir què ens explicava de la seva experiència fa poc més d’un any.

Coses que “es” cauen

Ni en el pitjor dels meus malsons no m’hauria pogut arribar a imaginar que les meves pors es farien realitat. El que em creia capaç d’evitar, avança irònicament imparable, arrossegant tots els esforços d’aquesta maredetrès.

http://maredetres.blogspot.de/2013/01/coses-que-es-cauen.html

Dels dialectes a la llengua escolar

Fa unes setmanes us presentàvem una entrada de Salvador Macip en què vèiem les petites dificultats familiars que sorgien en el moment en què el seu patufet començava a aprendre algunes expressions lingüístiques locals. Avui seguim el recorregut lingüístic d’aquest patufet enllaçant amb el moment en què apareixen les primeres exigències relacionades amb l’escolarització.

El petit lord

Les escoles angleses no són com les que surten a les pel·lícules antigues. Ja no semblen reformatoris nacionalsocialistes, però els agrada mantenir encara una mica l’aire de temples de la disciplina que tenien abans (…).

http://bloguejat.blogspot.co.uk/2011/11/el-petit-lord.html

Els petits saben què és Sant Jordi?

Quan se celebren les tradicions lluny de casa és difícil saber quina percepció en tenen els més petits. Fins i tot pot ser que d’un any per l’altre no se’n recordin. La Judith se n’ha volgut assegurar i ha fet la prova: ha preguntat als seus fills què se celebra per Sant Jordi.

 

Imatge extreta de http://origenbebe.com/ja-arriba-sant-jordi/

Sant Jordi 2014

Demà des de primera hora, tant els missatges de twitter, whatsup i facebook m’aproparan roses i llibres. I ho estic esperant! Espero que amics i família es recordin dels qui estem lluny de casa i no podem respirar l’ambient de festa, perquè aquí, no existeix aquest costum.

http://6alille.blogspot.com.es/2014/04/sant-jordi-2014.html

Pasqua a la filipina i Sant Jordi a l’anglesa

Avui és diumenge de Pasqua i tot just falten tres dies per a Sant Jordi, per això avui us presentem dues entrades de bloguistes patufaires que parlen d’aquestes dues tradicions.

.

Sobre la Pasqua ens en parla l’Anna des de Filipines. Allà la tradició catòlica portada pels 333 anys de colonització espanyola es barreja amb els costums que van portar els americans durant 33 anys i els japonesos durant 3 anys (en aquest darrer cas, pocs). Veurem com hi encaixa entre tanta barreja pasqual la celebració de la mona.

 

Imatge extreta del blog Filipins filiprims.

Cinquanta ombres de Setmana Santa

Aquí no canten Caramelles ni fan la Mona, per Pasqua. Com diria el meu avi al cel sia: “Aquí, la Mona, la fan tot l’any.” Deixant de banda els pastissos i xocolates que, efectivament, es cruspeixen dia sí, dia també, cal destacar que les festes de Pasqua es limiten bàsicament a representació religiosa. Però, de quina manera, tu!

http://filipinsfiliprims.blogspot.com.es/2014/04/cinquanta-ombres-de-setmana-santa.html

.

L’Adelina encara no us l’havíem presentat. Va arribar a Anglaterra el 1996 amb una beca per fer d’investigadora a la London School of Economics. S’enyora, però diu que combat l’enyor amb el menjar i amb les xarxes socials (virtuals i tangibles).

L’Adelina ens parla de la festa de Sant Jordi a Anglaterra, on també és una diada important: el patró d’Anglaterra també és Sant Jordi; la bandera de Sant Jordi és, de fet, la bandera d’Anglaterra; i el naixement de Shakespeare, és clar, també se celebra. Com s’ho fa, doncs, l’Adelina, perquè els seus fills visquin les tradicions del país de la mare?

 

Imatge extreta de Catalanejant per Anglaterra.

Sant Jordi a Anglaterra

[…] El problema a Anglaterra és que la bandera de Sant Jordi ja fa temps que se la van apropiar grups xenòfobs i racistes i això fa que la gent que no pensen així ho celebri amb timidesa perquè no volen que se’ls associï amb aquestes ideologies.

catalanejantperanglaterra.wordpress.com/2013/04/23/75/

Frühlingsfest i altres costums kindergartencs

Laternefest, l’Adventscafé, la festa de primavera, la d’estiu… La maredetrès ens parla de les festes i els costums de les llars d’infants alemanyes, però també de les obligacions i les resignacions que han d’acceptar les famílies per arribar a ser considerades “exemplars”.

 

Imatge extreta del blog maredetrès.

Frühlingsfest i altres costums kindergartencs

Ara que encarem ja la recta final del curs escolar, ja només faltarà la festa d’estiu (aquesta sí, al jardí, amb música i activitats) per posar l’última creu a la cartilla d’assistència i optar al premi de mare exemplar.

http://maredetres.blogspot.de/2013/05/fruhlingsfest-i-altres-costums.html

Aniversaris lluny de casa

L’Anna ens explica des de Prévessin-Moëns (entre França i Ginebra) com és celebrar un aniversari lluny de casa. La forma de celebrar-lo segur que és diferent; entre l’assortiment d’elements festius, hi pot haver una bona barreja de convidats d’arreu del món i un polsim de nostàlgia.

 

Imatge de Baby on Board

Aniversaris

S’acosta el meu aniversari a passos de gegant, el desè que celebro fora de casa i potser perquè ja fa deu anys que visc lluny, que l’estic vivint amb una nostàlgia que feia anys que no sentia.

http://baby-onboard.blogspot.fr/2014/04/aniversaris.html

Diferències sobre la visió de la maternitat

L’Anna té una filla de cinc mesos i s’ha instal·lat indefinidament a Cebu, a les Filipines. Però a l’Anna sempre li ha agradat voltar i ser estrangera i ha viscut temporades llargues a França, Polònia i la Xina.

Des de Cebu l’Anna ens parla del contrast de visions sobre la maternitat que experimenta com a mare catalana que viu entre filipins. Per què tenir fills, el moment, la quantitat, la manera de tenir-los i educar-los, són factors que segurament expliquen que en alguns països les taxes de natalitat es disparin i en d’altres siguin molt baixes. Vegem què ens explica l’Anna de la seva experiència!

 

Imatge extreta del blog “Filipins Filiprims, filen prim els filipins?”

La fàbrica de fer nens

A les Filipines, la gent pareix molt i als vint-i-pocs. Quan els dic que a Catalunya la gent pareix poc i als trenta-i-llargs, se m’escandalitzen.

http://filipinsfiliprims.blogspot.com/2014/03/la-fabrica-de-fer-nens.html