Pasqua a la filipina i Sant Jordi a l’anglesa

Avui és diumenge de Pasqua i tot just falten tres dies per a Sant Jordi, per això avui us presentem dues entrades de bloguistes patufaires que parlen d’aquestes dues tradicions.

.

Sobre la Pasqua ens en parla l’Anna des de Filipines. Allà la tradició catòlica portada pels 333 anys de colonització espanyola es barreja amb els costums que van portar els americans durant 33 anys i els japonesos durant 3 anys (en aquest darrer cas, pocs). Veurem com hi encaixa entre tanta barreja pasqual la celebració de la mona.

 

Imatge extreta del blog Filipins filiprims.

Cinquanta ombres de Setmana Santa

Aquí no canten Caramelles ni fan la Mona, per Pasqua. Com diria el meu avi al cel sia: “Aquí, la Mona, la fan tot l’any.” Deixant de banda els pastissos i xocolates que, efectivament, es cruspeixen dia sí, dia també, cal destacar que les festes de Pasqua es limiten bàsicament a representació religiosa. Però, de quina manera, tu!

http://filipinsfiliprims.blogspot.com.es/2014/04/cinquanta-ombres-de-setmana-santa.html

.

L’Adelina encara no us l’havíem presentat. Va arribar a Anglaterra el 1996 amb una beca per fer d’investigadora a la London School of Economics. S’enyora, però diu que combat l’enyor amb el menjar i amb les xarxes socials (virtuals i tangibles).

L’Adelina ens parla de la festa de Sant Jordi a Anglaterra, on també és una diada important: el patró d’Anglaterra també és Sant Jordi; la bandera de Sant Jordi és, de fet, la bandera d’Anglaterra; i el naixement de Shakespeare, és clar, també se celebra. Com s’ho fa, doncs, l’Adelina, perquè els seus fills visquin les tradicions del país de la mare?

 

Imatge extreta de Catalanejant per Anglaterra.

Sant Jordi a Anglaterra

[…] El problema a Anglaterra és que la bandera de Sant Jordi ja fa temps que se la van apropiar grups xenòfobs i racistes i això fa que la gent que no pensen així ho celebri amb timidesa perquè no volen que se’ls associï amb aquestes ideologies.

catalanejantperanglaterra.wordpress.com/2013/04/23/75/

D’on ve i com cuinar la mona de Pasqua

La mona de Pasqua és tradicional a Catalunya i el País Valencià el dia de Pasqua florida. Hi ha llocs on és rodona, a d’altres té forma d’animal o d’objecte… i tradicionalment duu un ou que pot estar buit – emprat com a decoració posteriorment-  o ple – un sol ou dur, tants ous durs com anys té el nen o nena que la rep o un ou dur que es trenca al cap de la persona estimada; pintats o a pèl. Amb els anys, començant a partir del s.XIX, la tradició ha anat evolucionant i s’ha substituït l’our dur per un ou de xocolata… i el pastís s’ha omplert de figures de plàstic de personatges famosos, coneguts o mediàtics. Se’n té constància des del s.XV, si bé es creu que encara es remunta uns quants anys – o segles – enrere; s’atribueix als grecs, als romans i als celtes. La tradició també va unida tant a una “excusa social” per aplegar a familiars i parents com a una manera de marcar el pas del temps i d’unir generacions: el padrí o padrina és qui guia al seu fillol o fillola, a qui compra (o fa) la mona.

Els ous de la mona, igual que els ous que la llebre de Pasqua amaga en cultures més nòrdiques, simbolitzen la fecundació i la creació. La religió hi ha atribuït també el símbol de la resurrecció de Crist. Paganament, s’utilitzen tants ous de Pasqua perquè degut al canvi d’estació, de temperatura, les gallines normalment en aquesta època ponen més ous.

I d’on ve el nom de “mona”? Hi ha diverses teories, però la més acceptada és la de M. Bataillon: “igual que el portuguès ‘monda’, mona ve del llatí munda, és a dir, ‘(vianda) neta, bonica’ i de mundum, ‘panera adornada i plena d’objectes’, fent referència a aquests regals que es feien els nostres avantpassats i que contenien, ous i fruits secs amb pasta de pa”.

Trobareu aquesta informació i més al web de Festes.org i al web de Sàpiens.

Si teniu ganes de passar a la cuina, aquí teniu tres webs amb diverses receptes, des de tradicionals amb ou dur fins a més innovadores i dominades per la xocolata:

– Cuina per a llaminers

– La cuina de sempre

– Les teves receptes

 

 

 

 

…perquè com diu la cançó:

“Per Tots Sants, castanyes.

Per Nadal, torrons.

Per la Pasqua, mona.

I tot l’any, bombons”

El Patufet i les tradicions catalanes

Patufet és el nom que vam triar entre tots per representar les nenes i nens destinaris del nostre projecte, però també és el nom que s’ha triat per una iniciativa que comparteix uns objectius semblants als nostres. En aquest cas, el Patufet, surt de la història tradicional per ser el protagonista d’una sèrie de contes que expliquen les tradicions catalanes. De moment n’hi ha publicades tres:

• 1. Fem una mona de Pasqua? 
• 2. Sant Jordi i el drac
• 3. La nit màgica de Sant Joan

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la ressenya que han fet a Llibres per llegir de La nit màgica de Sant Joan.

Festes i tradicions de tot l’any

Per seguir les festes i tradicions catalanes ens han recomanat aquest llibre:

“També tenim un llibre (link de Kireei http://www.kireei.com/festes-i-tradicions-de-tot-lany/ ) que parla de les festes i tradicions a Catalunya, i que llegim tot sovint. Així quan arriba una festa ja n’han sentit a parlar i estan molt contentes!”

http://baula.com/festes-i-tradicions-de-tot-lany-3/

Ous de Pasqua de xocolata

Una activitat que han dut a la pràctica els Catalanets de Berlín ha estat fer ous de Pasqua de xocolata. Només cal un indret espaiós, nens i nenes vestits per a embrutar-se, uns quants globus dels grossos, preses de xocolata fondant (la quantitat varia en funció de la mainada que sigueu), una mica de mantega i un cordill per poder estendre els ous i deixar que s’assequin. A dins dels ous, els berlinesos, hi han col.locat ossets de goma… però o bé els poeu deixar buits o introduir-hi allò que us convingui i que aconseguiu d’encabir abans d’inflar els globus.

1. Fonem la xocolata amb la mantega fins que quedi ben espessa.

2. Mentre deixem que la xocolata deixi de cremar i passi només a estar calentona, inflem els globus dels tamanys que volguem. A dins, com comentàvem, si voleu podeu posar-hi ossets de goma o similar.

3. Amb una espàtula o cullera anem empastifant els globus, que agafem pel nus. Els podeu tancar del tot, deixant que el nus surti per dalt i que ens permeti estendre el globus.

4. Estenem els globus, a ser possible on els toqui un xic d’aire per a què el procés sigui més ràpid (la mainada ho agraeix).

5. Quan estan secs, petem el globus i el traiem. Si noteu que s’enganxa a les parets de xocolata és que hi falta un xic de mantega. En tot cas, amb un xic de paciència i introduint-hi amb cura els dits, es pot anar desenganxant sense destrossar la forma ovalada o rodona de l’ou de Pasqua.

6. Devorem els ous… i celebrem la Pasqua!

Hem fet mones i ous de xocolata!

Els Catalanets a Berlín han decorat mones de Pasqua i han fet ous de xocolata. Ens ho expliquen al seu blog, però també ho han compartit a la pàgina de Quan el català és minoria. Moltes gràcies per explicar-nos-ho!

Hem aprofitat l’avinentesa per preguntar a les nostres famílies si havien fet res especial, aquests dies i déu n’hi do les famílies que s’han atrevit a fer mones, ous o fins i tot bunyols de Pasqua!

I amb les tradicions catalanes també s’hi han barrejat la dels països d’acollida: s’han pintat ous, s’han fet sonar campanetes i s’han anat a caçar els ous que el conill de Pasqua havia deixat.

A la secció de Recursos – Cuina trobareu els detalls per fer ous de Pasqua de xocolata.

Taller de mones

A El Pont Blau d’Hamburg estan preparant un taller de mones de Pasqua per al dia 30 de març. Des de El Pont Blau ens expliquen que el taller se centrarà en la decoració de les mones.

I vosaltres, us hi atreviu?