Arxiu d'etiquetes: lectura

Llibres per a Sant Jordi 2015, per Paula Jarrin

Patufets pel món! s’apropa la diada de Sant Jordi, i des de la llibreria Al·lots us portem una mica de la gran festa del llibre i la rosa amb una bona selecció d’autors i autores en llengua catalana, perquè no trobeu a faltar tant aquesta preciosa terra.

Comencem pels més petits de casa amb un molt bon grapat d’àlbums il·lustrats:

El pirata de les estrelles. Albert D. Arrayás. Babulinka Books. Un pirata amb molta gana que un cop troba com arribar al cel, es menja totes les estrelles. Però, ara per què plora la lluna? Un llibre preciós per parlar de l’amistat i l’empatia. 

.

.

Canviem de casa. Marta Altés. Blackie Books. Molts de vosaltres heu fet el mateix camí que la Marta, que fa uns quants anys es va canviar de casa, de Barcelona cap a Londres. Un llibre ple de tendresa per parlar dels trasllats i per entendre que, de vegades, no tot surt bé a la primera.

.

 .

Quin caos d’habitació. Xavier Salomó. Cruïlla. Aquest llibre ha estat editat per primer cop a França. Si hi ha patufets a la Gàl·lia potser ja el coneixeu. En Xavi, autor de casa nostra, sempre treballa amb molts detalls. En aquest àlbum barreja el llibre amb el joc: mentre van passant els dies i el caos va in crescendo ens convida a buscar coses. Al final, però, és un llibre per parlar de l’amor incondicional entre un pare i un fill. Preciós i emotiu.

La por del passadís. Raimon Portell amb il·lustracions de Sergi Portela. Animallibres. Sabeu on s’amaga la por? Al final del passadís. Aquesta valenta nena treballarà dur per poder tancar la por a l’armari de l’habitació del final de passadís. Per parlar de por, i per no tenir por de tenir por.

Antoni Gaudí. Dàlia Adillon Marsó. Kalandraka. Un llibre per apropar als més petits la gran figura de l’arquitecte català. No és un llibre de coneixements, simplement un àlbum que ens apropa a aquest gran home i la seva obra, amagada dins les il·lustracions. Pels que comencen a llegir i per compartir lectures.

 .

 .

Busca i troba. En patufet. Adaptació del conte tradicional de Núria Font. Il·lustracions de Sandra Navarro. Cruïlla. Un adaptació del Patufet, per poder llegir plegats i anar buscant els detalls amagats al text.

.

 .

 .

Catalunya, quin país més estrany! Toni Soler i Roser Calafell. I la Diada de Sant Jordi, del Carles Sala i Vila i la Roser Calafell. La Galera. Dos títols nous de la col·lecció que il·lustra la Roser amb temàtica local, diguem-ne, i que gaudireu molt. Per apropar la vostra llengua i les festes i aquesta meravellosa terra allà on sigueu.

 .

 .

Els quatre porquets. Vivim del Cuentu. Il·lustracions Noe Bofarull. Baula. Que no, que no eren tres, sinó quatre i tots quatre músics. I sí, hi ha un llop dolent. O potser no era tan dolent. Amb aquests quatre porquets els Vivim del Cuentu arriben al número 7 de la col·lecció “Contes desexplicats”. Humor i bones històries per fer volar la imaginació.

.

.

Cançons del meu entorn. Jaume Barri, amb il·lustracions de Francesc Rovira. Baula De la mà del cantant Jaume Barri recorrem el que ens envolta tot cantant: anirem al mercat, a l’escola, agafarem la bicicleta i farem avions de paper. Un llibre amb CD per omplir de cançons casa vostra.

.

 .

 .

Pels que ja van llegint solets:

Hachiko. El gos que esperava. Lluís Prats. La Galera. Una història plena de tendresa, un gos, un amo i l’espera que mai no s’acaba.

 .

 .

 .

 .

 .

.

Agus i els monstres. Arriba el Senyor Flat! Salvem el Nautilus! La cançó del parc! Jaume Copons i Liliana Fortuny. Combel. Aquest tres primers títols de la col·lecció faran les delícies dels lectors petits i no tan petits. Un monstre, el Senyor Flat, que només està despert si li expliquen bones històries, i un nen, l’Agus, que, com tots els nens, viu en el seu propi món. A gaudir d’aquesta particular colla de monstres!

No ens emboliquis (Quin fàstic de fama!). Anna Manso. Cruïlla. Per preadolescent que se senten atrets pel món de la fama. Aviat descobriran que no és or tot el que brilla.

 .

 .

 .

 .

Pels més grans, per tothom:

Un Fill. Alejandro Palomas. La Galera. Un nen que vol ser la Mary Poppins, una mestra que s’espanta, una orientadora social que vol descobrir què hi ha darrere d’aquest savi vell en el cos d’un nen. I un pare, perdut en el fons de la seva tristor. Una història que commou i no deixa ningú indiferent.

 .

 .

 ..

.

Els bessons congelats. Jaume Ribera i Andreu Martin. FanBooks. Torna en Flanagan. Torna la novel·la negra per excel·lència. En Flanagan s’ha fet gran, la Nines ha marxat i ell ha de treballar pel gestor del poble, i adéu a la criminologia. O potser no!

 .

 .

 .

 ..

.

La merla blava. Maria Carme Roca. La Galera. La primera novel·la de 1715. Dues protagonistes, una històrica i una de ficció. Dos mons, dos reaccions. I un punt de trobada.

.

.

.

.

.

Patufets, remeneu, demaneu consell i si voleu, us fem arribar fins on sigueu els llibres pel vostre Sant Jordi.

Paula

Llibreria Al·lots!

foto Paula JarrinPaula Jarrin Servidio. Vaig nèixer a Buenos Aires, l’any 1978. Visc a Barcelona, des de l’any 2002. Sóc mare de tres petits catalans. El meu company és fill d’un català i una francesa. A casa parlem de tot i tota l’estona. L’any 2012 ens vam posar al capdavant de la Llibreria Al·lots. Vivim envoltats de nens, llibres i històries. Quan tinc un moment faig ganxet i punt com la meva iaia. M’agrada jugar, llegir, abraçar, fer petons i cuinar. De formació sóc llicenciada en història. M’agrada escriure la nostra història.

Els infants confonen grafies? O els sistemes d’escriptura són confusos?, per Elisabet Serrat

foto Elisabet SerratAquest article sorgeix a partir de l’afirmació d’una mare que va escriure “quan els infants multilingües comencen a llegir confonen sons-grafies d’una llengua amb una altra… com hem de fer front a aquesta situació?”

D’aquí ve el títol d’aquest escrit, perquè sí que els nens poden mostrar confusió en el moment d’aprendre a llegir en dos sistemes d’escriptura, però és que els sistemes d’escriptura de les diferents llengües no són iguals, hi ha un bon conjunt d’aspectes que els diferencien. Per això, en primer lloc comentarem breument com són els sistemes d’escriptura en allò que poden fer confondre els nens que els aprenen a llegir i escriure.

Primer cal tenir en compte que cada llengua s’escriu i, per tant es llegeix, a partir d’un sistema d’escriptura diferent. En el sistema d’escriptura català les grafies representen fonemes, els diferents sons de la llengua catalana. Però en un altre sistema d’escriptura, l’àrab, els grafemes representen consonants i hi ha sistemes d’escriptura sil·làbics —el japonès— i morfològics o logogràfics —el xinès. A més, cal tenir en compte que poden usar-se diferents conjunts de grafies per representar els sons, així en català, en francès o en anglès s’utilitza l’alfabet llatí, però en rus i altres llengües eslaves s’utilitza l’alfabet ciríl·lic; per al grec, s’utilitza l’alfabet grec. I dins de cada tipologia d’alfabet, les diferents grafies no sempre representen els mateixos sons. Ho il·lustrarem amb un exemple dins l’alfabet llatí.

En els sistemes d’escriptura alfabètics de les diferents llengües, en alfabet llatí, una mateixa grafia pot representar diferents sons, per exemple la grafia ‘z’ en català representa el so de la essa sonora /z/, però en castellà aquesta mateixa grafia representa un so diferent (el fonema /θ/, el so de la zeta castellana). Aquest so en anglès es representa mitjançant dues grafies, el dígraf “th”, com a la paraula “think”. Però aquestes dues grafies no tenen correspondència sonora en català o castellà perquè no es presenten juntes, en tot cas, el so seria el que correspondria a la grafia “t” /t/. I encara més, el dígraf “th” en anglès també representa un altre so, el fonema /ð/ com a la paraula “the”. Podríem trobar molts més exemples de les diferències en la representació dels sons en els diversos sistemes d’escriptura.

Si intentem situar-nos en la perspectiva dels nens que estan aprenent aquests diversos sistemes d’escriptura, segur que podrem copsar que és més aviat confús. I aquesta situació d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en tres llengües que he il·lustrat no és estranya actualment. En tot cas, aquestes similituds confuses poden comportar equivocacions o errors durant el procés d’aprenentatge. És així, però es bo entendre que aquestes confusions formen part del procés i, si pot ser, entendre d’on vénen i en què podem ajudar els nens.

Un altre aspecte fonamental és que els sistemes d’escriptura alfabètics també es diferencien segons el que se’n diu la seva transparència fonològica, és a dir, segons si fan correspondre més o menys exactament els sons de la llengua oral amb les grafies escrites. El sistema ortogràfic de la llengua castellana és dels més transparents ja que hi ha pocs casos en què un so pugui representar-se per més d’una grafia, com en el cas del so /b/ que pot representar-se per ‘b’ o per ‘v’. I també hi ha pocs casos en que una grafia representi més d’un so o fonema, com en el cas de la ‘c’ que pot representar el fonema /k/ o el fonema /θ/. En canvi, l’anglès seria un exemple de sistema opac o molt poc transparent ja que hi ha molts grafemes als quals pot correspondre més d’un fonema i a la inversa. Si féssim una gradació entre sistemes més o menys transparents, el sistema d’escriptura del català podria considerar-se intermedi.

Tota aquesta explicació és necessària per entendre que segons com sigui el sistema d’escriptura, el seu procés d’aprenentatge serà diferent. Tot i que hi ha processos comuns en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura de dues llengües, també hi ha processos específics de cada llengua que vénen donats per les característiques del seu sistema d’escriptura.

Per tant, hi ha aspectes de l’aprenentatge d’un sistema d’escriptura que afecten tots els aprenents del sistema, tant els monolingües com els bilingües. Per exemple, sabem que és més ràpid aprendre a llegir en un sistema transparent que en un d’opac. També sabem que els nens que aprenen dos sistemes d’escriptura utilitzen les estratègies adquirides en un sistema en l’aprenentatge de l’altre. Si un nen ja coneix un sistema d’escriptura alfabètic, no haurà d’aprendre que les grafies representen sons i si el sistema és semblant, no haurà d’aprendre les correspondències entre grafies i sons. Ara bé, sí que haurà d’aprendre algunes correspondències específiques entre grafia i so que es donen en el nou sistema que aprèn o que es donen de manera diferent entre dos sistemes que aprèn simultàniament. Per això, aprendre un nou sistema és més fàcil si el sistema d’escriptura s’assembla al que ja es coneix. Quan es tracta de sistemes diferents, caldrà aprendre aspectes diferents i això podria dificultar la tasca, molt probablement s’observaria un alentiment del procés d’aprenentatge. De tota manera no hi ha prou evidència per afirmar això últim.

Sí que hi ha prou evidència per afirmar que conèixer un sistema d’escriptura alfabètic més transparent que un altre (com podria ser el català en relació amb l’anglès) és beneficiós per a l’aprenentatge del sistema menys transparent. Per tant, aprendre a escriure i llegir en català seria beneficiós per aprendre a llegir i escriure en anglès, però no tant a la inversa.

Què podem fer si els nens mostren major domini d’un sistema d’escriptura perquè l’utilitzen més sovint, perquè és en la llengua en la qual rep major instrucció o per altres motius? Si hi ha una llengua més feble, és a dir, si s’utilitza menys i es domina menys la lectura i escriptura en aquella llengua, què podem fer? En primer lloc, hem de considerar que si la llengua més feble és més transparent que l’altra —en el seu sistema d’escriptura—, ensenyar-la formalment o clarament serà beneficiós. Per exemple, si el domini escrit de la llengua catalana es mostra més feble davant del de la llengua anglesa, ensenyar formalment a llegir i escriure en català serà positiu per a tots dos aprenentatges, tant per a l’aprenentatge de la llengua catalana com per a l’aprenentatge lector en l’altra llengua. Aprendre un sistema d’escriptura transparent facilita especialment l’aprenentatge d’un sistema menys transparent. En general, però, es bo reforçar amb activitats l’aprenentatge del sistema lector i escriptor de la llengua més feble, encara que no sigui més transparent. I sempre serà millor intentar fer explícita la diferència entre les ortografies de les dues llengües, si l’edat de l’aprenent ho permet.

Per altra banda, durant el curs d’aprenentatge de dos o més sistemes d’escriptura s’observen influències d’un sistema a un altre. Si hi ha un sistema d’escriptura que s’aprèn primer, les regles ortogràfiques de la seva primera llengua influiran en com aprenem a llegir i escriure en la segona. Si s’aprenen dos sistemes simultàniament també s’observaran confusions entre els dos sistemes, però de la mateixa manera que en la llengua oral, aquestes confusions formen part del procés d’aprenentatge i s’aniran resolent progressivament. Sempre que hi hagi activitats familiars o escolars que impliquin l’ús lector i escrit de les llengües, es poden comentar algunes confusions, de manera prioritària les més comunes o les que poden afectar més la comprensió del contingut dels missatges escrits. Es poden comentar fent referència a les diferències entre les llengües escrites i serà millor fer-ho explícit si les habilitats dels nens els permeten entendre-ho.

De tota manera, sempre cal prioritzar la comunicació, per això no és bo corregir els escrits dels nens de manera sistemàtica en el moment que els elaboren. Imagineu-vos una nena que està aprenent a escriure en català i al mateix temps en un altre sistema d’escriptura que és molt transparent com el finès. La nena escriu “Mama, testimu” i li corregim els errors en el moment que ho llegim, allò important en aquest cas és que ho hagi escrit i el seu significat. Serà millor esperar una altra estona i, segons l’edat o moment d’aprenentatge, explicar-li que en català algunes paraules s’apostrofen per unir-les amb d’altres i que el so de la /u/ pot escriure’s amb “o” o amb “u”. Sempre serà millor si es fa a partir d’activitats útils o, si més no, lúdiques. Si la llengua catalana no rep instrucció explícita fora de casa, es poden pensar activitats concretes que impliquin l’ús de verbs en primera persona del present d’indicatiu que s’escriuen amb “o” però es pronuncien /u/ —com inventar una cançó-poema sobre “el que faig jo al llarg del dia”, cantar-la i ballar-la i després escriure-la per recordar-la; com que s’ha d’escriure bé, es poden explicitar aquells aspectes que calgui. Per altra banda, no hem d’oblidar que la lectura de textos en català influirà positivament en aquest aprenentatge.

I què fem amb la lectura i escriptura d’una tercera llengua des de petits? Hem comentat que és una situació molt comuna actualment. Si aquesta llengua s’utilitza oralment en l’entorn familiar o escolar, pot iniciar-se també des de petits el seu aprenentatge com a llengua escrita, de manera integrada en les activitats de la criatura. Ara bé, si l’entorn de l’infant no l’utilitza, pot esperar-se a introduir l’aprenentatge escrit d’aquesta tercera llengua en funció del seu progrés en les habilitats orals. Més endavant no li comportarà dificultats especials, ja que les habilitats en lectura i escriptura en dues llengües dels nens els faciliten l’aprenentatge d’un tercer sistema d’escriptura. Dit d’una altra manera, ser billetrat facilita l’aprenentatge d’un tercer sistema d’escriptura.

En definitiva, podem observar que l’aprenentatge de l’escriptura o la lectura en més d’una llengua provoca confusions, però en general és un fenomen temporal i els efectes a llarg termini són positius. Podem acompanyar els nens en aquest aprenentatge i participar-hi tot mostrant les formes correctes i les diferències entre llengües. I sempre cal tenir present que aprendre a llegir i escriure en més d’una llengua comporta beneficis cognitius, més enllà dels propis de l’aprenentatge de les dues llengües.

Elisabet Serrat (Vic, 1965) és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va cursar el doctorat en Comunicació i Llenguatge a la Universitat de Barcelona i és Doctora en Psicologia per la Universitat de Girona. Imparteix cursos de llenguatge i cognició, així com d’adquisició de segones llengües. Des de sempre s’ha interessat per conèixer els diferents aspectes del llenguatge infantil i adult. La seva recerca s’ha centrat en l’adquisició d’aspectes gramaticals del català i del castellà, en l’adquisició del català com a segona llengua i també en la relació entre el llenguatge i la cognició social. És mare d’una noia i un nen que parlen català i castellà, tots dos aprenen anglès i francès.

Preparem-nos pel club de lectura!

Ja s’acosta el moment tan esperat, sobretot per avis i patufets: retornar a casa per passar les vacances d’estiu! (Quan ets un expatriat, el concepte vacances canvia totalment de com el tenies plantejat).

Els que estigueu interessats en el club de lectura de Patufets al món, recordeu que aquestes vacances poden ser un bon moment per disposar dels llibres amb els que encetarem les lectures. Us fem un recordatori dels títols:

– El zoo d’en Pitus

– Momo

– El Petit Príncep

– Wonder

– No demanis llobarro fora de temporada

– Mecanoscrit del segon origen

Animeu-vos a rellegir uns llibres clàssics, i a que els vostres patufets en disfrutin tant com vosaltres!

Com funcionarà el club de lectura de Patufets al món?

Els patufets interessats en participar al club de lectura han d’estar donats d’alta a l’Espai Patufets.

Des d’allà, anirem marcant les pautes. El setembre vinent indicarem el llibre escollit per ser la nostra primera lectura (segurament serà el Zoo d’en Pitus o Wonder, en funció de si tothom els ha pogut aconseguir).

Cada setmana, des de Patufets formularem preguntes als patufets lectors, per tal que s’interessin pel text que llegeixen (sols o conjuntament amb els seus pares), continuïn la lectura, i intentarem solucionar dubtes que vagin sorgint.

Acabat el llibre, l’objectiu és fer una taula rodona on tothom que ha participat en la lectura hi digui la seva. Subjectivitat al poder! Que els nens diguin què pensen del llibre sota la seva perspectiva, les seves emocions.

Creiem que, encara que els patufets apuntats siguin novells en la lectura, realitzar-la amb l’ajuda dels pares ajudarà a establir un vincle pares-llengua, que pot ser molt interessant.

Recomanacions de llibres per a Sant Jordi, per Paula Jarrin

foto Paula Jarrin

Sé que als patufets del món us agrada llegir en una llengua, que molts cops és minoria. Per això, per a aquest Sant Jordi us he buscat recomanacions que siguin principalment escrites per autors catalans i les que no ho són que siguin molt bones traduccions.

Per als més petits de casa:

Els amors de la Melissa. Esperança Sierra i Xavi Teixidor. Personatges fets per Lalala Toys. 2014. Editorial Mediterrània. Tercer lliurament de la colla del Sam. En aquesta aventura, centrada en la diada més romàntica de Catalunya, en Geld acabarà amb el cor trencat i la Melissa sospirant d’amor pel seu enamorat, en Roger Coma. Un llibre per gaudir de la bogeria dels Cacaus i per recordar una Diada molt especial.

Això és meu! Un conte per aprendre a compartir. Elisenda Roca i Cristina Losantos. 2014. Bambú. Un conte rimat per llegir amb els més petits per entendre que compartir és molt més divertit. I pels que ja saben llegir, tot d’una en un racó poden passar una bona estona gaudint d’un conte ben bonic que, a més, ens transmet valors molt importants.

Per als que comencen a llegir:

Canalla. Lluís Farré. 2014. Edebé. Un llibre en lletra lligada que fa un recull de com és la canalla, com viu, com són les seves famílies, on viuen, què els agrada. Tot un compendi de canalla; una olla de grills que ens ha robat el cor i les hores de són.

L’últim violí. Anna Manso. Il·lustracions de Gabriel Salvadó. 2014. La meva Arcàdia. Primer llibre d’una nova editorial que neix per aquest Sant Jordi. L’Octavi és el fill d’un lutier i passa molta estona al taller observant la feina del pare. També té amics i li agrada jugar. Un dia s’adona que potser, voler-ne cada cop més, del que sigui, no és sempre bo. Una col·lecció sobre valors i sobre el valor de les coses.

Per als que ja llegeixen bé:

Jan Plata. El sabre de serapió. Josep L. Badal. 2014. La Galera. Continuació de la nissaga de Jan Plata. Si el primer llibre, la crida dels pirates ens va agradar, aquesta segona part és senzillament espectacular. Jan, que és un Plata, comença a entendre perquè el seu pare no havia dit ni piu durant tant de temps. Una aventura apassionant de principi a fi que heu de descobrir pàgina a pàgina. La ploma de Badal no para de créixer i de deixar-nos bocabadat.

Els llibres d’A. Josep L. Badal. 2014. La Galera. Em permeteu que us recomani dos llibres d’aquest autor. Els contes de l’A recull contes que arriben a l’ànima, com si cada nit ens trobéssim amb l’avi més savi, que al llibre és en Roure, i ens relatés una història diferent cada nit. Una preciositat.

.

El petó de Lili Marleen. Pep Molist. Il·lustracions de Jorge del Corral. 2014. Barcanova. Un poble una mica tètric, un noi ple de pors i la necessitat que torni Lili Marleen. I un fotògraf, en Salom, que està esperant que torni ella. La ploma de Pep Molist un cop més ens regala una història entranyable que ens posarà, en molts passatges, la pell de gallina.

Per a joves i una mica més…

La sopa de l’avi. Mario Satz. Il·lustracions d’Albert Asensio. 2013. Babulinka Books. La Catalina ha deixat de menjar i només la podrà salvar l’amor, la saviesa i la sopa de l’avi. Una novel·la que remou els sentiments i que ens ensenya que els avis amaguen un tresor sota la pell.

.

No preguntis qui sóc. Care Santos. Premi Joaquim Ruyra 2013. La Galera. El Pol és el “raret” de la classe, tímid i un enamorat dels gossos, amb un passat secret. Quan coneix a la Marzena, una emigrant polaca, se sentirà com posseït per un esser violent i perillós. La Marzena té poc temps, el noi que ha posseït en Pol vol atemptar contra ella. L’últim premi Joaquim Ruyra no us decebrà, us ho puc assegurar.

La Balada del funicular miner. Pau Joan Hernàndez. Premi gran angular. 2013. Cruïlla. En la foscor d’un vespre, un camió s’estimba per la vella carretera i provoca que la bèstia surti de la seva gàbia, alliberada i disposada a acabar amb tot allò que se li posi pel davant. La nova professora de matemàtiques de l’Institut, l’Alda, arriba a la vall disposada a oblidar el seu passat i a començar una nova vida. La directora, l’Enka, és l’única que sap a què es dedicava antigament la professora. La Mei, la Sara, en Daniel i en Gerard, quatre adolescents del darrer curs d’ESO, toquen en el grup, “Els Ferrats”, les cançons que la Mei composa, com la darrera, “La balada del funicular miner”, la peça clau que potser resol tots els enigmes que s’han anat obrint al llarg de l’obra.

Per a totes les edats.

A la cuina, de nit. Maurice Sendak. Traducció de Miquel Desclot. 2014. Kalandraka. Aquest any Kalandraka fa una gran aposta: publicar la trilogia de Sendak. Després d’Allà on viuen els monstres, A la cuina, de nit, ens regala el viatge fantàstic i nocturn d’un petit al·lot que cau per la foscor i ens revela un gran secret: com es que tenim coca cada matí. No la deixeu escapar.

Sóc un artista. Marta Altés. 2014. Blackie Books. Tots tenim un artista a dins o un artista a casa, un petit Dalí incomprès que tot el que veu és susceptible de convertir-se en una obra d’art. Però, hi ha cops que les mames no els entenem. Vet aquí la qüestió. Un preciós àlbum de la Marta Altés que farà gaudir a grans i petits.

Llana a dojo. Marc Barnett i Jon Klassen (il·l.). Traduït per Francesca Martínez. 2013. Editorial Juventud. Una nena troba una capsa plena de llana, però vet aquí que fa mitja sense descans i la llana no s’acaba mai. Companys, mestres, animals, arbres i cases tots guarnits amb jerseis de punt fets per aquesta nena. La llegenda de la capsa amb una llana sense fi arriba a les orelles d’un home molt dolent que com que no pot comprar-la, li robarà. Però qui amaga el mal, no tindrà llana mai. Un conte meravellós per llegir en família.

Paula Jarrin Servidio. Vaig nèixer a Buenos Aires, l’any 1978. Visc a Barcelona, des de l’any 2002. Sóc mare de tres petits catalans. El meu company és fill d’un català i una francesa. A casa parlem de tot i tot el temps. L’any 2012 ens vam posar al capdavant de la Llibreria Al·lots. Vivim envoltats de nens, llibres i històries. Quan tinc un moment faig ganxet i punt com la meva iaia. M’agrada jugar, llegir, abraçar, fer petons i cuinar. De formació sóc llicenciada en història. M’agrada escriure la nostra història.

 

El primer audioconte de Patufets al món

Fa uns dies us vam demanar a la pàgina de Quan el català és minoria que ens anomenéssiu objectes o coses que s’han tornat imprescindibles o molt importants en els vostres països d’acollida. Amb aquesta pluja d’idees, vam elaborar un conte, El poble de la Vall Fosca, i vam fer una crida a nens i nenes d’arreu per a què el llegissin. L’objectiu era crear una activitat conjunta entre canalla connectada a través del projecte de Patufets al món, estimular-los en la lectura i en la narració d’històries i presentar el conte en el Concurs de contes del món.

Combinant la diversitat de localitzacions, de diccions i de característiques tècniques que hi ha hagut darrere de cada narrador i narradora, hem cosit i recosit aquest primer audioconte de Patufets al món que podeu escoltar AQUÍ.

Els nens i nenes que hi han participat són: en Dídac (3 anys, Dundee – Escòcia), la Niamh (6 anys, Horsham – Regne Unit), la Mariona (7 anys, Ulm- Alemanya), en Pau (7 anys, Frankfurt – Alemanya), l’Àdama (6 anys, – Kédougou- Senegal), la Magalí (6 anys, Munic – Alemanya) i la Leila (5 anys, Johannesburg – Sud-Àfrica).

I al llarg d’aquesta entrada, trobeu dos dibuixos amb què han il·lustrat el conte que ens expliquen.

A banda d’escoltar-lo, podeu llegir-ne la versió sencera a continuació:

EL POBLE DE LA VALL FOSCA

Feia molts anys que aquell poble no havia vist la llum del sol. Les cases havien quedat soterrades al fons d’una vall i a cada cantó havien crescut unes muntanyes que cada any es feien uns centímetres més grans. De mica en mica, aquelles cases van deixar de veure la llum del sol.

Potser us pensareu que això era pràctic perquè així no necessitaven ni crema solar ni ulleres de sol, ni cortines, ni persianes… Però, a part de tot això, que és veritat, la gent d’aquest poble s’havia anat tornant pàl·lida, com un paper de fumar, com la nata: ja no els quedava ni una gota de color, a la pell. Els ulls, se’ls havien tornat d’un verd grisós i els cabells eren gairebé blancs. La gent del poble somreia poc: sense sol, s’havien quedat també sense alegria. A més a més, viure en una vall sense sol resultava molt car: no podien escalfar-se l’aigua amb el sol ni aprofitar-ne l’energia per cuinar, rentar o encendre els llums a la foscor. A més a més, no hi creixien flors i als horts només cultivaven algunes verdures que no necessitaven de la llum del sol per fer-se grans, com el ruDibuix La Vall Foscaibarbre, que té fulles tòxiques, que no es poden menjar, però els seus pecíols sí que són comestibles, sí que es mengen.

No us penseu que tot el dia era fosc, en aquest poble. No. Veien el cel de diferents colors en funció de si era de nit o de dia, de si hi havia o no núvols, de si plovia o feia sol. El sol, però, només l’endevinaven… al cim de la muntanya, al migdia: uns breus minuts, a l’estiu; uns brevíssims segons, a l’hivern. Com que no hi havia sol, el poble de la Vall Fosca era molt humit i els nens i nenes portaven gairebé tot l’any botes d’aigua, impermeable i uns pantalons amb tirants per no embrutar-se amb el fang. I mai havien menjat cereals per esmorzar perquè no en creixien, al seu poble sense sol. A aquests nens i nenes, els encantava banyar-se al llac o patinar-hi, quan glaçava, quan les temperatures ballaven sota zero.

Un dia d’estiu, dels que el sol quedava uns minuts dalt del cim d’una de les muntanyes, un paquet va caure del cel. Semblava que una avioneta havia perdut part del seu equipatge. Damunt del paquet hi havia una etiqueta amb un destinatari, una adreça, però no era la de ningú del poble. De fet, tampoc posava el nom del poble. Ben gros, només hi deia: “FRAGILE”. Com que els nens de la vall rebien poques visites, de seguida van sentir curiositat per allò que arribava de més enllà… i van obrir el paquet.

Sabeu què hi havia a dins? Molts miralls. Per això posava “FRAGILE”, perquè els miralls es trenquen, si cauen o se’ls dóna un cop. Però, miracle! Aquells miralls caiguts del cel dins del paquet, tot i haver caigut des de molt, molt amunt, no s’havien trencat. El més supersticiós del poble va dir que allò era un senyal, que de ben segur significava alguna cosa… que potser aquells miralls eren màgics o tenien poders… 

Al poble, hi vivien un parell de químics i un parell d’enginyers. El supersticiós, que mai ningú havia sabut a què es dedicava, va proposar entregar-los els miralls per a què els mesuressin, n’analitzessin la composició per saber de què estaven fets, perquè havien resultat ser tan resistents… Van trigar una setmana. Llavors, van avisar al supersticiós i van decidir reunir a tot el poble per anunciar-los el resultat.

Era un dimecres, poc després de les deu del dematí. Com que eren vacances d’estiu, l’escola estava tancada i tothom, tothom, des del més gran fins al mvall_foscés petit, hi va anar. El supersticiós, que era vergonyós de mena, no es va atrevir a parlar davant de tanta gentada. Ho va fer primer un dels químics, acostumat a parlar en videoconferències en congressos internacionals, i després un dels enginyers, que es passava hores al telèfon parlant amb la seva enamorada, que vivia a una altra vall:

—A partit d’ara, tindrem llum i sol!

Es va fer un minut de silenci… després, els més ràpids, els que ja havien paït la notícia, van començar a aplaudir i a fer crits d’ovació.

—Visca, visca!

L’escèptic del poble, però, va etzibar:

—Com?!

Amb aquests miralls. Els col·locarem de tal manera que, amb un joc de miralls, aconsegueixin portar la llum del sol fins aquí baix. El sol es reflectirà en un, després en l’altre… els rajos aniran rebotant fins arribar al nostre poble — va aclarir l’enginyer.

Visca! – van cridar tots.

I n’hi haurà prou amb els miralls que hem rebut en aquest paquet? — va insistir l’escèptic.

No. Però al paquet hi ha l’adreça de la persona que l’ha enviat, el remitent. Li escriurem una carta explicant-li el nostre problema i la nostra solució, li donarem les gràcies i n’hi demanarem més, de miralls màgics.

Tres mesos més tard, ja a la tardor, el poble de la Vall Fosca tenia muntats una vintena de miralls. Els van portar la llum i el sol que mai abans havien tingut. A partir de llavors, hi van créixer roses i préssecs, blat, civada i ordi… I d’estiu a estiu, cada cop més nens i nenes trencaven aquell color blanc blanquinós de les seves galtes i es tornaven vermells com pebrots o rosats com gambes; a d’altres, se’ls dibuixaven petits puntets, taquetes de sol, les pigues. I de mica en mica, de sol a sol, la gent d’aquell poble va recuperar les rialles i els somriures.

 

El poder de la lectura en la llengua minoritària (Bilingual Monkeys)

Fa uns dies la Marta ens recomanava un article molt interessant d’Adam Beck, pare de dos nens bilingües anglès-japonès, bloguista de Bilingual Monkeys i antic mestre d’una escola internacional d’Hiroshima.

En l’article Beck afirma que la lectura és allò que té un impacte més gran en el desenvolupament de la llengua minoritària i recomana la pràctica de llegir en veu alta als fills començant des del naixement i més enllà de quan el nen ja llegeixi pel seu compte.

L’article segueix amb altres consells per incentivar l’interès dels infants per la lectura en la llengua minoritària. Us n’hem fet un resum:

bilingual monkeysUna bona biblioteca

Crear una biblioteca a casa és el repte més important que tenen els pares d’una llengua minoritària, per això Beck suggereix el llibre com a regal, tan dels pares als nens, com d’altres familiars i amics; l’intercanvi de llibres; i agafar llibres de la biblioteca, si és possible trobar llibres de la llengua minoritària. A més, destaca la importància de comprar els llibres adequats perquè el fet de llegir en veu alta tingui èxit. En aquest sentit recomana l’ús d’Internet o la subscripció a alguna revista infantil.

Llegir amb els nens

La lectura acompanyada s’ha de fer també amb el nen al costat un cop ja sap llegir perquè la seva capacitat de comprensió auditiva serà més alta que la seva habilitat lectora durant encara uns quants anys.

A partir dels 3 o 4 anys ja es poden afegir lectures de col·leccions d’un mateix personatge amb combinació amb altres llibres il·lustrats perquè és una bona manera d’atrapar els nens en la lectura.

Quan llegeixen pel seu compte

Per augmentar les possibilitats que un nen tingui interès en la lectura a mesura que ja ho fa d’una forma autònoma es poden seguir diverses estratègies:

1. Provocar  situacions d’atracció a la lectura:

  • Deixant una pissarra amb breus notes o enigmes al vàter.
  • Fent una petita biblioteca de textos breus al lavabo.
  • Escrivint les teves pròpies històries amb el teu fill de protagonista.

2. Buscar llibres que satisfacin els seus interessos.

3. Pensar en premis raonables per mantenir la motivació.

 

Adam Beck, (abril 2003)  The Power of Reading in Raising a Bilingual Child, dins Bilingual Monkeys http://bilingualmonkeys.com/materials/The-Power-of-Reading-in-Raising-a-Bilingual-Child.pdf