Arxiu d'etiquetes: aprenentatge

Última unitat… i vacances, al De cap a cap!

af_banner_unitat_10_aulamestraEl juny ja fa olor de fi de curs, com a mínim a Catalunya, no pas en tots els llocs d’acollida dels patufets i patufetes. Per això el curs virtual De cap a cap, proposa cloure la darrera de les seves unitats, la 10, amb gust de sal de mar i vacances.

Es fixa en les gavines, per arrencar el mòdul, i en com en poden ser unes vacances llargues sense massa plans… especialment si, com a Catalunya, s’allarguen durant uns 3 mesos.

Dóneu-hi un cop d’ull i agafeu idees per a activitats a fer durant les vacances d’estiu o hivern que comenceu al juny… o més endavant, sigueu o sigueu.

Anuncis

El que ha estat De cap a cap, aquest abril

Heu llegit El molinet de sal o algun dels contes de La mà de contes? És una de les parts del De cap a cap d’aquest mes d’abril, que ja acabem.

Imagen 8

També proposa compartir amb altres patufets i patufetes el que fas ara mateix, el que tens al cap, si t’avorreixes, si t’agrada algú o altre… Ara que tot just hem passat Sant Jordi, potser voleu donar un cop d’ull a les propostes per crear còmics, postals i animar-vos a recitar alguna poesia. Com sempre, tot ho podeu trobar en el curs muntat a partir d’unitats mensuals que trobeu seguint aquest enllaç. Animeu-vos-hi!

El què ha estat el març al “De cap a cap”, a parla.cat

Si doneu un cop d’ull a la plataforma online per aprendre la llengua catalana, parla.cat, i us atureu al curs de català per a patufets i patufetes que us vam presentar el passat mes de gener, veureu que l’enigma geogràfic que tanca el capítol del març marçot segueix sense estar resolt.mapa

Us hi animeu? Va, qui dóna pistes?

Seguiu l’enllaç per trobar la descripció de l’enigma.

Si no heu tingut ocasió de navegar pel curs aquest mes, entreu-hi i trobareu idees per jugar amb les paraules, el bosc i els viatges com a unitat temàtica… i, és clar, les tradicions d’aquest mes: els Rams i la Mona de Pasqua.

Com n’és de diferent el país que us acull si el compareu amb Catalunya?

Sobre el curs “De cap a cap”

La televisió local barcelonina BTV ha entrevistat a la Marta, una de les mans que cuineja pel blog de Patufets al món i el Facebook Quan el català és minoria, per donar a conèixer l’eina virtual que us presentàvem a principis de gener: el curs de català online De cap a cap dins de l’Aula Mestra del parla.cat.

Cliqueu aquí si voleu accedir al web per saber què ha explicat… I cliqueu aquí per escoltar-ne el fitxer d’àudio.

AuladelcursDCac

 

 

Jo sóc el segon: l’efecte de l’ordre en el manteniment de la llengua a casa, per Viqui Gras

Viqui“La gran sí que el parla, el petit no tant” i “Ho entén tot, però no hi ha manera que em respongui en català”, són algunes de les frases que sentim més en les consultes lingüístiques quan els pares parlen dels segons o tercers fills.

L’arribada d’un segon o d’altres fills consecutius és una experiència ben diferent a l’arribada del primogènit; la parella ja ha passat per l’enorme tasca d’aprenentatge que va suposar ser pares per primer cop i ha establert una rutina i un tarannà familiar propis. Tot i que la nova addició suposa nous reptes i preguntes, en general el naixement del segon fill s’afronta amb menys ansietat i més seguretat.

Un fet que ha estat analitzat per autors, com ara Kevin Leman1, es com pot ser de determinant néixer el primer en una família. Aquest autor extreu dos trets que solen tenir un gran impacte en la persona: el grau d’atenció i les expectatives dels pares. Els grans han rebut, durant el seu període de regnat, més atenció individualitzada (comunicació de tu a tu) i sense interrupcions, i els pares solen ser més exigents amb ells, elements que afecten l’adquisició de la llengua.

 Quant a les llengües a casa, i com a conseqüència d’això, si hem creat les oportunitats necessàries i hem tingut cura que la quantitat d’input sigui màxima, tenim una base sentada perquè els grans de casa tinguin una competència de la llengua nativa o quasi-nativa. Això pot crear una sensació d’autocomplaença entre els pares, els pot fer pensar que el segon fill adquirirà la llengua per pur mimetisme, i no posaran prou atenció en l’impacte que les decisions lingüístiques del seu germà gran tindran en la seva capacitat d’expressar-se en català.

A continuació m’agradaria apuntar alguns dels elements que solen influir en l’adquisició de la llengua minoritària dels segons fills i suggerir algunes idees per procurar contrastar l’efecte d’aquests elements.

En primer lloc, el model familiar influeix enormement en l’ecosistema lingüístic; en casos en què l’única llengua de comunicació a casa és la minoritària, s’ha creat un microclima favorable al català que el segon fill troba establert i que afavorirà la comunicació en aquesta llengua. Idealment, aquesta presència dominant del català a casa es traslladarà en l’adopció d’aquesta llengua com a llengua de comunicació pròpia dels dos germans. D’altra banda, els models tipus OPOL (un pare una llengua) tenen l’inconvenient clar que la llengua majoritària és part integrada del funcionament de la casa, i per tant tenen més risc que s’estableixi com a llengua de comunicació dels germans, ja que, a més de ser la llengua ambiental, és també una de les llengües de la llar. En casos en què el membre de la parella que passa més temps amb els nens és qui parla català, jugaríem amb avantatge respecte a la quantitat de temps que els nens passen exposats a l’altra llengua, cosa que pot facilitar l’establiment de la llengua minoritària com a llengua principal de comunicació entre els germans. Si no és així, és recomanable intentar influir en la tria de llengües en aquest estadi, ja que aquest serà un element clau perquè el petit aprengui la llengua.

En alguns casos, simplement animant el gran a parlar “la nostra llengua” o “com ho diem nosaltres” al bebé serà suficient; apel·lant al seu paper de “mestre” i a la seva habilitat d’ensenyar coses al petit, per exemple cançons, despertareu el sentiment d’orgull, molt important en l’element de la motivació. Mantenint un ambient a casa “com més català millor” jugareu sempre amb avantatge per facilitar que, almenys els primers dos anys de vida, el català domini enfront la llengua majoritària.

En segon lloc, la diferència d’edat entre els dos nens i el temps que el gran passa exposat al català en arribar el segon. En termes generals, com més anys es portin els nens més difícil serà que estableixin el català com a llengua comuna, ja que un cop el gran comença a anar a l’escola, la llengua majoritària adquireix una rellevància molt superior a la llengua de casa (les hores principals del dia ocorren a l’escola, les relacions més importants es desenvolupen a l’escola i l’aprenentatge de continguts més intens es dóna a l’escola). Si el gran passa molt de temps fora de casa (llar d’infants, escola) en ambients exclusivament dominats per la llengua majoritària, en arribar a casa portarà un munt d’experiències en aquesta llengua, i encara més important, les relacions amb altres nens, els jocs, els contes que ha sentit, seran tots en aquesta llengua. Conseqüentment, aquesta serà la llengua que triarà per comunicar-se amb el germà o amb la germana més petita.

En aquest cas, tornaria a la tàctica de la persuassió del gran. A més, aprofitaria les estones que passeu amb el petit per fer-les profitoses lingüísticament: els segons fills sempre apreciaran la vostra atenció exclusiva, per tant aprofiteu per jugar, conversar, llegir i cantar, i encoratgeu la seva expressió oral en català (sense que el gran el corregeixi o parli per ell). Dit això, cal tenir en compte que aspectes com ara la personalitat dels dos nens, la seva habilitat per la llengua, el sexe i la seva experiència lingüística prèvia poden exercir una influència també determinant en el seu domini del català.

Finalment, un recurs que pot ajudar de forma espectacular és tenir contacte regular amb altres nens que parlin català i les seves famílies, ja que els suposarà un model a seguir i on poder formar relacions significatives en aquesta llengua. Alguns casals arreu del món tenen grups infantils que organitzen esplais i activitats amb aquesta finalitat.

En definitiva, estar alerta i no desesperar-se si les paraules no els surten amb tanta fluïdesa com al gran; mostrar-se positiu i orgullosos del que van assolint per petit que sigui els ajudarà a guanyar confiança i a provar més sovint a expressar-se en català.

Molt bona sort!

 Victòria Gras és doctora en lingüística per la universitat de Barcelona i ha treballat  en l’àmbit de la docència de segones llengües a nivell universitari i la recerca vinculada al multilingüisme. L’any 2003 es va mudar a Melbourne on creà Bilingual Stories Australia, una agència de promoció i assessorament lingüístic per proporcionar eines pràctiques a famílies, empreses i la comunitat en general per a l’extensió del bilingüisme individual a Austràlia.

 

1 Kevin Leman (2008). The First Born Advantage. Baker Books.

Desenvolupament del llenguatge dels 3 als 4 anys, per Elisabeth Dulcet

“Recordem que la millor lliçó és l’exemple”

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Fins ara hem estat veient com els bebès han anat posant en funcionament i perfeccionant totes les funcions i habilitats amb què han nascut. A partir dels dos anys i mig – tres, veurem com el nostre fill aprèn a un ritme vertiginós, malgrat la quantitat de reptes i obstacles que ha de superar.

El nen necessita estimulació i orientació per part dels pares i adults que l’envolten sobretot per a potenciar la confiança en ell mateix, per donar-li suport en els aprenentatges i ajudar-lo a establir relacions amb els altres nens de la seva edat. Encara necessita l’adult per millorar les seves coordinacions (ull-mà, ull-peu, mans i peus..), el seu desenvolupament psicomotor, i sobretot la seva comunicació: el seu llenguatge i la seva parla. En aquesta etapa pren especial importància la gran capacitat comunicativa i el joc simbòlic que el nen desenvolupa, ja que ha guanyat molta habilitat i se sent capaç de fer tot el que fem els grans. Però recordem!!! Només és com si fos gran, ja que encara NO ho és del tot!!

En aquesta etapa, el suport actiu, la presència, la qualitat de la interacció i el modelatge dels adults (sobretot pares, germans i mestres), són les eines que li asseguraran un desenvolupament adequat per convertir-se en un nen genial. Penseu que els nens són com els calaixos: difícilment podem treure o trobar en ells, el que no hi hem posat prèviament! Anem a conèixer les particularitats i característiques d’aquest període evolutiu:

A nivell de desenvolupament psicomotriu:

  • Als infants els agrada molt l’activitat motriu, però gaudeixen cada vegada més també amb jocs sedentaris que requereixen estones més llargues de quietud, els atrauen els llapis, la plastilina, encaixos, ninos, cotxes, etc. ja que la seva manipulació fina es va tornant més precisa.
  • Disminueixen i augmenten, voluntàriament, la velocitat quan corren, poden fer frenades més brusques i canvis de direcció més fins. El seu control motriu es torna més específic.
  • Salten amb peus junts des d’un o fins hi tot dos esglaons.
  • En el dibuix fan traços més controlats i poden imitar formes, encara que no faran una figura humana fins als 4 anys aproximadament.
  • Poden i saben comptar fins a 6 o 8, encara que a vegades amb ajuda de l’adult.
  • Mengen sols i tenen interès per vestir-se i desvestir-se sense ajut de l’adult.
  • El control d’esfínters, que acostuma a iniciar-se a l’entorn dels 2 anys, ja està adquirit i poden controlar-se, fins i tot, a la nit.
  • Fan moltes preguntes a l’adult: Està bé això?, Es fa així?, Què fem?, Per què?.
  • Tenen consciència que ells són ells i són diferents de l’adult i dels altres. És l’etapa de la socialització. Comencen a entendre certes exigències —costums socials.
  • Els agraden les rutines. Encara les necessiten per la seva estructuració, anticipació i seguretat.
  • Se senten, i són, més autònoms. No depenen tant de l’adult per tot.
  • Els agrada col·laborar en les feines de casa, com parar la taula, escombrar, netejar, fer el menjar… A la seva manera, és clar!
  • Poden esperar el seu torn, discutir i cooperar en el joc amb altres nens. Els agrada tant jugar en equip, com jugar sols.

RECOMANEM:

Tota mena d’estímuls i jocs que afavoreixin l’autonomia, la motricitat, la imitació, i la comunicació. Podem jugar a aprendre a anar amb tricicle, fer collarets de macarrons, jugar amb cotxes, animals, trens, camions, pàrquings, a muntar i desmuntar cubs, torres, etc.; joc simbòlic, joc basat en la imitació, recrear successos familiars i també trets de la fantasia (bombers, tigres, monstres…). Cuinetes, botigueta, escombres, disfresses, ninos i animals tipus clics.

A nivell del llenguatge

El seu llenguatge madura de forma notable. Els nens fan un salt gegant en la quantitat de llenguatge que parlen! Ara bé, també hi ha grans diferències: pot ser que tinguem un nen molt xerraire, que parli “com una persona gran” i podem tenir, també, nens que encara no diuen a penes res i que començaran a partir dels tres anys i poc.

El nen als 4 anys:

  • Comprèn el llenguatge de l’adult.
  • Comprèn els relats senzills.
  • Utilitza oracions.
  • Formula preguntes.
  • Utilitza el plural i les preposicions
  • A nivell de gramàtica, el llenguatge del nen ja sembla el de l’adult. Però compte!, no ho és! En té la forma, però no el contingut.

És un moment en què madura la memòria, fet que li permet recordar experiències anteriors i explicar-les en parlar, i recordar moltes més paraules. A partir d’aquesta edat podrem veure com inicia, si no ho ha fet abans, la barreja de paraules dels idiomes que l’envolten. Podrem observar com tendeix a utilitzar més aquelles paraules que més vegades escolta o que són més fàcils per ell de pronunciar.

Els infants comencen a dominar el llenguatge i a saber utilitzar-lo com a arma per a aconseguir coses. Per exemple: posen la veu dolça si han fet quelcom malament, o volen aconseguir alguna cosa, etc. També utilitzen la comunicació i la parla per cridar la nostra atenció o dissimular. Per exemple: quan s’enfaden amb nosaltres i callen sense dir res durant una estona o ens criden pel nom constantment per tot, etc. Acostuma a ser al voltant d’aquesta d’edat que apareix el període del quequeig fisiològic o tartamudeig evolutiu. És a dir, el nen té una capacitat receptiva molt més àgil i gran que l’expressiva i a l’hora de parlar, s’encalla a l’inici, repeteix paraules, sembla que no parli seguit, etc. D’entrada aquesta etapa és tan normal com la de caure i ensopegar quan comencen a agafar seguretat al caminar, però cal vigilar que no duri més de 6 mesos. Si ens comença a neguitejar com a pares, cal que consultem un logopeda especialitzat en quequesa infantil que ens assessori. Si el nen nota que la seva forma de parlar atrau la nostra atenció, és possible que la fixi per tal que estem només per ell. Cal recordar que el nen està construint llenguatge i que cal “donar-li la mà” i acompanyar-lo en aquest aprenentatge ajudant-lo a trobar les paraules o estructures que busca. En el cas dels nens que estan sotmesos a diversos codis lingüístics, aquesta etapa acostuma a ser més llarga, ja que tenen el “diccionari” interior molt més complex. Caldrà, doncs, ajudar-los més.

Alguns nens petits que estan en els períodes d’inici de la disfluència en solen mostrar un increment quan fan servir paraules noves o més llargues o una gramàtica més complexa. Per exemple, oracions més llargues que continguin paraules com ara: però, perquè , com o i.

Una mostra de les preguntes que sovint ens fan els pares són:

  1. Parlar al meu fill en dues llengües a la llar el predisposa a començar a tartamudejar?

No existeix cap evidència científica per suggerir que parlar dues llengües en la família des del naixement pot causar tartamudesa. En realitat, aquest pot ser el millor moment i la millor manera per incorporar una segona llengua, tan si es parla a casa, com a l’escola.

  1. El meu fill va rebre dues llengües des del naixement a la llar i ara ha començat a tartamudejar. Què he de fer?

El més probable és que el nen estigui intentant millorar les seves produccions orals, per la qual cosa caldrà que els pares li donin bons referents lingüístics. És a dir, cal que cada un dels pares intenti parlar-li en la seva llengua perquè el nen pugui associar i classificar quines estructures i quin vocabulari són de cada una. Cal intentar, durant el temps que estem enfortint la parla del nostre fill, no parlar-li barrejant vocabulari d’ambdues llengües. És a dir, parlar al nen una sola llengua a cada moment. El nen ha d’anar prenent el model dels adults i de cada una de les llengües, però hem de tenir en compte que NO hem de ser rígids. Caldrà observar amb quina llengua té més desimboltura i en quina s’entrebanca més o si hi ha igualtat. Deixeu que el nen barregi vocabulari en ambdues llengües, però després modeleu la paraula en la llengua materna. No li demaneu que repeteixi el que ha dit i sobretot no li digueu que s’encalla, que vagi més ràpid o qualsevol altre comentari que pugui tenir connotacions negatives.

  1. Com afecta en la fluïdesa el bilingüisme o aprendre una segona llengua?

En els nens petits que són bilingües o que aprenen una segona llengua, la disfluència (no es pot parlar de quequesa o tartamudesa, encara) pot ser més evident quan:
• El nen està barrejant vocabulari (codi mixt) d’ambdues llengües en una mateixa oració. Això és un procés normal que ajuda els nens a augmentar les seves habilitats en la llengua més feble, però pot desencadenar un augment temporal de la disfluència .
• El nen comença a tenir dificultats en trobar la paraula correcta per expressar la seva idea provocant un augment de disfluències típiques en la seva parla. Cal ajudar-lo a trobar la paraula correcte, donant-li o suggerint-li, per exemple, diverses paraules possibles.
• El nen té dificultats en l’ús d’oracions gramaticalment complexes en una o ambdues llengües quan se’l compara amb altres nens de la mateixa edat. Així mateix, el nen pot presentar errors gramaticals. Cal tenir present que el desenvolupament de l’habilitat en les dues llengües ha ser gradual, per tant, el desenvolupament podrà ser desigual entre les dues llengües segons la quantitat de temps que el nen estigui exposat a una o l’altra.

  1. Com el podem ajudar a casa?
  • Reduïu el nombre de preguntes que feu al vostre fill. En lloc de formular preguntes, simplement feu comentaris al que ell expliqui, així li permetreu saber que l’esteu escoltant. Els nens parlen més lliurement si expressen les seves pròpies idees que si responen les preguntes dels adults.
  • Utilitzeu expressions facials i comunicació no verbal per comunicar-vos amb al vostre fill, per demostrar-li que esteu escoltant el contingut del missatge i no la seva forma de parlar.
  • Cada dia, disposeu d’alguns minuts del vostre temps en els quals brindreu tota l’atenció al nen. Durant aquest temps especial, utilitzeu una parla calmada, relaxada, lenta i plena de pauses. Aquest moment de tranquil·litat i calma pot ser constructror de confiança per als nens petits, i els permetrà saber que gaudiu de la seva companyia, sense preses.
  • Ajudeu a tots els membres de la família a aprendre sobre el respecte al torn de paraula i a escoltar. Els nens troben aquesta manera de parlar més fàcil quan hi ha poques interrupcions i tenen l’atenció de qui l’escolta.
  • Observeu la manera com interactueu amb el nen. Proveu d’augmentar aquells moments que dediqueu a escoltar el vostre fill amb tot el temps necessari per parlar. Intenteu disminuir les crítiques, els patrons de parla ràpida, les interrupcions i les preguntes.
  • Canteu molt amb ells i balleu, també. Un bon sentit musical i del ritme és fonamental.
  • Sobretot, manifesteu que accepteu el vostre fill tal com és .

RECOMANEM:

  • Comentar amb el vostre fill els fets viscuts. Intentar anar parlant de sentiments i emocions. Per exemple: Com ens posem de contents quan…., que ens posem tristos si…Parlar de com ens sentim, ajudarà els nostres fills a entendre els seus sentiments. També és molt útil jugar a posar “cara de”: enfadat, dormit, alegre, etc. davant d’un mirall; jugar a endevinar quines cares fa la gent del carrer, etc.
  • Cal anar treballant la idea de la temporalitat, explicant-li al nen què farà o farem demà i recordant què ha fet o vam fer ahir. És molt útil comentar fotografies d’activitats viscudes. Cal fer fotos i vídeos i trobar un espai on els comentem.
  • Llegir contes junts fomentarà l’actitud positiva de cara al llenguatge i a la lectura.
  • L’alimentació cal que sigui dura. Els nens d’aquesta edat han de mastegar!
  • Recordeu que la televisió és una eina comunicativa, però no de comunicació.
  • Dels 3 als 4 anys és el moment ideal (abans d’entrar a l’escola) per a realitzar una revisió de vista i oïda. Cal que la faci un professional expert en infància.

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.