Arxiu d'etiquetes: lectoescriptura

“Fins que vaig ingressar a l’escola, mon pare em parlava en català. Ma mare em parlava en alemany. A partir dels 6 anys, em van canviar el xip i el programa i vam passar a parlar en alemany tota la família durant els dies laborables… I en català, també tota la família, els festius”

Deixa un comentari

JÖRG ESPELTA.
VIU A COLÒNIA (ALEMANYA).
UN FILL (2009).
A CASA PARLEN EN ALEMANY I CATALÀ.

Tu vas néixer a Alemanya, fill d’un català i una alemanya…
Sí, i mai he viscut a Catalunya, hi he passat màxim mig any… Des de petit, hi anàvem a passar la Setmana Santa i l’estiu.

El parles molt be el català…
Jo sóc de Romàniques, de formació, per això, a part del català, la resta de llengües romàniques em va ser fàcil d’aprendre-les.

P1130714_JiE_110912_1I al teu fill, li parles en català, si be tu ets nascut a Alemanya i seguiu vivint-hi.
Sí, a part de la cultura catalana, li vull transmetre la llengua catalana, al meu fill… Em sembla molt important. Així, com m’ha passat a mi, li serà per exemple molt fàcil aprendre idiomes que tinguin la mateixa arrel.

Ho vas decidir racionalment?
No va ser gens fàcil. La meva mare viu a 60km d’aquí. És alemanya i per molt que parli perfectament el català, entre nosaltres parlem en alemany. Amb el meu germà, a no ser que necessitem un idioma secret, també parlem en alemany… El català fins fa poc, només el feia servir un cop al mes quan anava a veure el partit del Barça a la Penya de Colònia o quan trucava per telèfon al meu oncle o als meus cosí o cosina. La mare de l’Eloi és alemanya. Durant el primer any, em va resultar molt difícil parlar-li en català al meu fill. Ara ja té cinc anys I ja em surt mes fàcil.

Entenc que amb el teu pare ja no hi tens contacte…
Malauradament va morir el 1996.

El teu pare es deia Eloi?
No, amb la història de trobar-li el nom podríem passar-hi una hora. El meu besavi es deia Eloi Espelta.

I tu Jörg, Jordi, has nascut a Colònia?
No, vaig néixer a Berlín, si bé mai hi vaig viure. Vam viure a Krefeld, que està a l’àrea de la Conca del Ruhr. El meu pare era traductor tècnic i treballava per a una empresa que ara pertany al grup Thyssen. El meu pare va ser membre fundador de l’associació catalana de la ciutat d’Essen. Pero no es pot comparar amb l’ambient d’ara a Colònia, que trobo que a més és la ciutat mes “mediterrània” d’Alemanya. Abans eren més pocs catalans, parlo de principis dels anys vuitants, eren la primera generació d’immigrants vinguts de Catalunya. I jo recordo que era dels pocs fills d’immigrants al qual el seu pare li parlava en català. Els altres pel cert massoquisme lingüístic que encara domina en certs ambients, els parlaven en castellà.

Per tant, ta mare parlava en alemany i ton pare, en català?
Fins que vaig ingressar a l’escola, mon pare em parlava en català. Ma mare em parlava en alemany. A partir dels 6 anys, em van canviar el xip i el programa i vam passar a parlar en alemany tota la família durant els dies laborables… i en catala, també tota la família, els festius.

Per què?
M’imagino que els estudis lingüístics dels anys setanta -jo sóc del 1969- no estaven tan avançats com avui i mons pares potser tenien por que hi hagués interferències entre alemany i catala… a més a mon pare, com a traductor, també li calia practicar l’alemany a casa… I van decidir fer-ho així.

Em sembla molt artificial…
A mi em semblava molt natural. Recordo, però, que amb 14 anys, quan tots els fills es rebel.len contra els pares, em vaig negar a parlar en català. No li vaig voler parlar en català a mon pare perquè jo veia que ell entenia l’alemany. Em volia independitzar… I per sort se’m va passar dos anys mes tard.

I també llegeixes en català?P1130705_JiE_110912
Em resulta mes fàcil llegir en alemany. Però si tinc l’oportunitat de llegir la versió original, ho faig en català. Des que hi ha l’Eloi, miro de llegir molt més en català. M’adono que, si bé tinc una bona pronunciació, el meu vocabulari és bastant reduït perquè no l’utilitzo regularment. I miro de posar-hi remei. Segueixo la premsa en català a través d’Internet o el que et comentava de les versions originals, en lloc de les traduïdes…

No et pregunta l’Eloi per què li parles en català?
Sí, i li explico que tenim arrels a Catalunya. El concepte d’arrels li resulta estrany, però coneix altres nens que parlen altres idiomes, de la guarderia o veïnat, i no ho troba tan estrany. Ell diu que parla català i alemany. Fa poc es va trobar amb un noi i se n’enorgullia, de parlar català. És divertidissim veure’l!

Però seguiu anant-hi poc a Catalunya…
Menys del que voldríem. Acostumem a anar-hi tres setmanes de cop, al setembre, a l’estiu… Perquè hi tinc cosins, cosines, amics…

Tens contacte amb molts catalans a Colònia?
Cínicament he de dir que gràcies a la crisi a Catalunya i a Espanya, ara hi ha molta més gent catalana a Colònia. A la Penya vam començar amb 20 persones i ara ja en som 200. Vam començar quatre gats, i ara quan es munten activitats des del Centre Cultural Català de Colònia, s’hi arrepleguen unes cent persones, per al Tió, la Castanyada, i moltes, amb nens.

Tu et sents català i alemany?
Sí, sempre m’he sentit meitat i meitat. Ara, només via Skype, es fa difícil de transmetre-ho, però dir-te que ha estat i és encara un procés interessant. Sóc alemany, socialitzat completament a Alemanya, em considero d’esquerres, d’ideologia més aviat llibertària, més anarquista… I per a un alemany, el concepte de nacionalisme és super complicat. Sempre he estat una mica esquizofrènic, ja que sempre he tingut una part catalanista independentista, però viure a Alemanya m’ha fet viure l’altra part de la meva identitat amb totes les seves dificultats, amb tot el fàstic que pot haver-hi vers a un nacionalisme exagerat. Costa de repassar-ho via Skype… (riu) No em resulta fàcil descriure les dues pEloi Begurarts que porto dins. No és que aquí sigui l’alemany i amagui la part catalana, I que quan passo Perpinyà, tregui la catalana I digui: “visca la terra!”. A més, aquí, si bé no m’hi he dedicat tan professionalment com ho feia el meu pare, que era el president de l’associació catalana a Essen, sí que he intentat sempre promocionar la cultura catalana a la feina, amb els meus amics, a la universitat, a través del Centre Cultural Català de Colònia… i ara des de l’ANC d’Alemanya… L’any passat al mercat de Nadal de Colònia vam cantar nadales en català… I a més, des que va néixer l’Eloi, encara he viscut més la catalanitat. Fins llavors, potser aquí dominava més la part alemanya i a les vacances sortia la catalana. Ara és 50%-50%.

Quan baixaves a Catalunya, durant la teva infància, encara vas viure el franquisme…
Sí, de fet un dels records que tinc és amb el meu avi, que va morir quan jo tenia uns 5 anys. Recordo que érem a Barcelona, on tenia el seu taller d’escultures religioses, i anàvem en autobús. Jo només li podia parlar en català perquè no sabia castellà… I recordo que jo havia de callar. Tenia uns 4 anys.

I com t’ho va fer entendre?
Doncs no ho recordo, però sé que era pujar a l’autobús, i sabia que havia de callar.

Quan vas aprendre castellà?
El vaig aprendre ben bé a la universitat, quan vaig estudiar Romàniques. Passivament suposo que el vaig aprendre durant la meva infància. La vida pública era en castellà: televisió, ràdio, etc. Amb la família, era el català. El castellà, mai el vaig parlar abans dels 20 anys.

Quines llengües parles, doncs?
Alemany, català, castellà, anglès, francès els parlo, i llegeixo en italià i portuguès.

Pas mal…  I saps escriure en català?
Crec que vaig començar bastant tard. Ben bé amb 10 anys perquè el meu pare m’ho va ensenyar. Llavors també vaig començar a llegir llibres en català. Amics em deixaven els llibres de l’escola… pero penso que no ha de fer por als pares i mares catalans d’ensenyar a escriure en català a casa, encara que a l’escola s’ensenyi en una altra llengua.

I a traves de la música, vas aprendre el català?
Vam cantar poc a casa, al marge de les nadales. Em sap molt de greu. Ara estic intentant recuperar cançons i comprar cançoners per cantar-li en català a l’Eloi, però és un procés una mica forçat. Per això estic content que el Centre Cultural Català de Colònia monti activitats per als nens. És un cop al mes o cada sis setmanes… però m’agradaria que fos mes sovint.

Deies que Colònia és la mes mediterrània de les ciutats alemanyes…
Colònia te un patrimoni cultural molt ric amb gent molt oberta, els encanten les festes populars com el Carnaval… té un ambient molt agradable koeln04per viure. Si bé arquitectònicament és lletja perquè va quedar destruïda durant la Segona Guerra Mundial. La superfície és petita, en uns 20 minuts en bicicleta la pots fer, i som una mica mes d’un milió de persones. És una ciutat molt tranquil.la, més que Barcelona. 

No t’has plantejat mai anar a viure a Catalunya?
Molt bona pregunta. Sí, quan tenia uns vint-i-pocs anys. Havia acabat la carrera universitària, havia fet una formació en Comerç Exterior… i vaig pensar que amb les llengües que parlo no havia de ser difícil. Vaig trobar ofertes, però bàsicament el sou que pagaven no era prou interessant. Vaig estar buscant empreses alemanyes per començar aquí i que m’enviessin després a Catalunya. Però no em va sortir bé. Em vaig centrar molt en el món vitivinícola, però la feina que m’oferien era per exemple a la Xina. (riu) Més endavant ja no m’ho vaig tornar a plantejar. A vegades me’n penedeixo perquè penso que a Catalunya s’hi pot viure bastant bé. D’altra banda, com a alemany, em trobo a gust a Colònia. Ara treballo com a venedor de software per a una empresa nord-americana.

Què trobes a faltar d’Alemanya, quan ets a Catalunya?
Es fa difícil de dir, m’hauria hagut de preparar més l’entrevista, però potser l’estabilitat econòmica. Ho he vist amb un parell d’amics que han hagut de tornar de Catalunya perquè no podien seguir com a autònoms. El meu oncle tenia una botiga especialitzada en cava des de feia més de trenta anys i ara l’ha haguda de tancar. No trobava ni Déu per traspassar-la! Allà la gent si vol cava va al supermercat, no a la botiga especialitzada. Aquí a Alemanya hi ha una contracorrent que fa que ressorgeixin botigues petites especialitzades. Allà, no. Però com et comentava, quan sóc alla, hi ha poques coses que trobi a faltar, ja que generalment hi sóc de vacances.

M’imagino que quan ets a Alemanya, trobes a faltar el menjar de Catalunya…
I tant, espera un moment! (marxa i torna carregat) Mira, això és arròs de Pals, això sofregit, això cafè… Fesols de Santa Pau… Gastronòmicament, hi ha moltíssimes coses que em falten. També enyoro, però, la gent, la cultura i el paisatge. Especialment, la Costa Brava. Quan hi estiuejava amb la família, ens passàvem la meitat del temps al Montseny i l‘altra meitat, a Calella de Palafrugell. Això encara ho conservo, m’agrada molt.

A l’Eloi només li parles en català. Et contesta en català?P1130687 Eloi 110912
(riu) Només em contesta en alemany. Si bé des de fa uns mesos comença a repetir paraules i frases fetes en català, juga una mica en català… Ara comença a burlar-se dels seus amics de la guarderia utilitzant el català. No és sovint, però són ocasions que van sortint. Diu coses divertides i barreja els dos idiomes en una frase. Molt divertit va ser a Catalunya, que un cop al supermercat va començar a cridar: “visca Catalunya lliure!”

Hehehehehe
O a Colònia, en un parc, va veure una senyora que passejava els gossos i va dir: “gossos, no!” (riu), però “gelats, sí!” Fa les seves bromes i crec que és qüestió de tenir paciència fins que arrenqui algun dia. El motor l’engegarà segur, ja que ho enten tot. A mi em sembla molt artificial negar-me a entendre’l quan parla en alemany. Ell veu que jo el parlo i que l’entorn és alemany. No li veig gaire sentit, fingir. Personalment, a més, ja és prou artificial segons com, sobretot al principi, parlar-li en català.

Comentaves que amb el teu germà, parleu en català, però només com a llengua secreta. Sinó, en alemany.
Cert, ell és quatre anys més jove. Té molta habilitat fonètica perquè és music. Només fem servir el català quan no volem que ens entenguin, però no de forma habitual. A més a més, com et comentava, quan jo vaig fer 6 anys – ell, 2- els pares ens van canviar el xip i el català va passar a ser la llengua del cap de setmana. Per tant, hi teníem menys contacte, i ell era més petit. Sens dubte hi va influir, que ell sentís el català de forma diferent a com jo l’he sentit i viscut.

Què et sembla Patufets al món?
Perfecte perquè em sento molt aïllat, si bé menys des que han anat arribant famílies joves senceres. A través de Patufets al món, he anat trobant gent que està com jo i m’ajuda bastant. Feu una feina molt bona, felicitats!

FOTOS: JÖRG ESPELTA i http://www.radfahren-koeln.de

Cal esperar que els infants aprenguin a llegir en la llengua del país d’acollida per començar a fer-ho en català?, per Elisabet Serrat

Deixa un comentari

foto Elisabet SerratLlegir i escriure és una activitat quotidiana i imprescindible per a molts de nosaltres. Hem après a fer-ho perquè ens ho van ensenyar, perquè vam posar-hi esforç, perquè teníem molta curiositat per saber què significaven aquelles formes, per tot plegat, ni ho recordem.

Potser no recordem com ho vam aprendre, però sí que sabem que és un procés llarg d’aprenentatge, des de la decodificació de les grafies fins a la comprensió o redacció de textos de diversos tipus. Per això, quan intentem entendre com hem après a llegir, cal referir-se als moments inicials d’aprenentatge del codi, però de manera especial, cal referir-se també al propòsit de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura: poder llegir i escriure diversitat de materials escrits: receptes, poemes, notícies, llistes, missatges, narracions. Això és el que dóna sentit a aquest procés d’aprenentatge i nodreix de motivació els aprenents.

La iniciació en aquest aprenentatge pot ser diversa i molt personal, però solem considerar que s’impulsa a l’escola i allò habitual és que s’aprengui a llegir i escriure en una llengua que coneguin els alumnes. En definitiva, per llegir i per escriure, cal saber una llengua. Difícilment pot ser d’una altra manera, ja que els sistemes d’escriptura majoritaris representen els sons de les llengües mitjançant determinats símbols gràfics, per això quan aprenem a llegir solem tenir un cert coneixement de la llengua oral que està representada gràficament. Si no és d’aquesta manera, l’aprenentatge de la lectura serà més difícil, les dificultats de lectura dels nens que tenen problemes de desenvolupament de la parla així ens ho informen. Ara bé, també és veritat que en determinades circumstàncies aprendre a llegir ajuda a l’aprenentatge de la llengua oral —com en el cas dels nens amb deficiència auditiva, o en el cas dels aprenents de segones llengües o llengües estrangeres. De fet, aprendre a llegir i escriure ens permet un aprenentatge important de la llengua oral i, en aquest sentit, si bé és cert que primer aprenem a parlar i després a escriure, també és cert que posteriorment tots dos aprenentatges s’influeixen mútuament.

Hi ha diversos aspectes implicats en la lectura que cal tenir en compte: Per una banda, el sistema d’escriptura determinarà que hàgim de posar en pràctica unes habilitats o unes altres. Hi ha sistemes d’escriptura alfabètics, la gran majoria en l’actualitat i als quals ens referim en aquest escrit; però també hi ha sistemes d’escriptura sil·làbics o sil·labaris, com el japonès, i sistemes d’escriptura logogràfics, com el xinès. El sistema d’escriptura per a la llengua catalana és alfabètic, i a més, és mitjanament transparent, és a dir, la correspondència entre els símbols gràfics —les lletres— i els sons que representen no és completa. Hi ha símbols que poden representar més d’un so: la grafia e pot representar tres sons del català; o bé sons que es representen per més d’una grafia: el so /u/ en català pot representar-se per les grafies o o bé u. Com a sistemes d’escriptura més transparents podríem esmentar els sistemes escrits de l’espanyol, l’italià o el finès i com a sistemes més opacs, els de l’anglès o el danès. Pel que fa al procés d’aprenentatge, aprendre a llegir i escriure en un sistema d’escriptura mitjanament transparent o opac pot influir inicialment en el procés, bàsicament en el fet que hi hagi més vacil·lacions o errades ortogràfiques, en comparació amb un altre de més transparent.

Tornant a la qüestió que guia l’article, per aprendre a llegir en una llengua amb un sistema d’escriptura alfabètic, cal que els nens aprenguin el principi alfabètic. Cal que aprenguin que les lletres representen sons i també el so que cada símbol representa per a la seva llengua. Si els nens estan aprenent a llegir i escriure en una altra llengua que no és la materna i aquesta llengua és alfabètica, l’aprenentatge del codi alfabètic català no els ha de suposar dificultats, encara que, com passa en la majoria dels aprenentatges, no és immediat. Allò més important és que els nens puguin implicar-se en situacions reals de lectura i escriptura en català, acompanyats de pares que gaudeixen d’aquestes activitats i que les comparteixen amb ells. Això és el que dóna sentit a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És allò que veritablement donarà sentit a aprendre a llegir i escriure en una llengua que no és la de l’escola, però que sí que és la de casa.

Si la lectura i l’escriptura són activitats habituals a casa i si hi ha moments per comentar contes en català, per escriure els ingredients d’una recepta o escriure el repartiment setmanal d’activitats de cadascú, per enviar missatges a familiars o amics en català, per retolar objectes o per jugar amb els símbols, aleshores segur que també hi pot haver moments per comentar i ensenyar el que representen aquests símbols o lletres. I no s’ha d’oblidar jugar amb els sons perquè si en llegir i escriure el que fem és representar sons, poder destriar-los —segmentar-los— serà bo per treballar allò que els experts en diuen la consciència fonològica implicada en l’aprenentatge de la decodificació, amb cançons, rimes i jocs de paraules. Però sobretot els infants aprendran i gaudiran de llegir i escriure en català perquè tindrà sentit en la seva vida.

Els lectors “experts”, o les persones lletrades, quan llegim un text no ens adonem de l’habilitat o les habilitats que hem après, ni dels recursos cognitius que posem en marxa quan llegim o escrivim. No ens n’adonem perquè, com dèiem, allò realment important és que aprendre a llegir i escriure és una manera de fer coses. És per això que, si ens agrada llegir i escriure segurament és perquè a través de la llengua escrita podem abastar nous coneixements, ens suposa un gaudi personal, ens ajuda a relacionar-nos i ens permet fer un munt d’activitats interessants a partir de desxifrar o composar una determinada combinació de grafies o lletres.

I això és el que les famílies fan, fer coses junts i, molt probablement, algunes d’aquestes coses les fan amb la lectura i l’escriptura i les poden compartir amb els seus fills de manera “natural”, implicant-los en les activitats lletrades. De fet, els nens coneixen molts d’aspectes de la lectura i l’escriptura abans de començar a llegir i escriure. Són presents a la seva llar en un munt d’objectes i situacions. Veuen aquests símbols des del naixement ja que les persones que hi ha al seu voltant els “dibuixen” o bé els llegeixen.

Així doncs, de manera breu, la resposta a la qüestió que guia aquest escrit és: no, no cal esperar. Si els infants aprenen a llegir en la llengua del país d’acollida, no cal esperar que dominin aquest aprenentatge. Si el sistema d’escriptura de la llengua del país d’acollida és alfabètic, hi ha un aprenentatge que és comú: les lletres representen el sons de la llengua que escrius i, en aquest aspecte, no interfereix si hi ha una separació entre llengües. Allò fonamental que s’aprèn és a representar una llengua de manera gràfica i, per tant, els infants poden aprendre al mateix temps com es representa la llengua del país d’acollida i com es representa la llengua familiar. A més, ambdues activitats tenen sentit en la seva vida.

Elisabet Serrat (Vic, 1965) és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va cursar el doctorat en Comunicació i Llenguatge a la Universitat de Barcelona i és Doctora en Psicologia per la Universitat de Girona. Imparteix cursos de llenguatge i cognició, així com d’adquisició de segones llengües. Des de sempre s’ha interessat per conèixer els diferents aspectes del llenguatge infantil i adult. La seva recerca s’ha centrat en l’adquisició d’aspectes gramaticals del català i del castellà, en l’adquisició del català com a segona llengua i també en la relació entre el llenguatge i la cognició social. És mare d’una noia i un nen que parlen català i castellà, tots dos aprenen anglès i francès.

Exercicis interactius de lectoescriptura

6 Respostes

Hem fet un repàs dels jocs i exercicis interactius que hi ha a la Xarxa perquè els nostres patufets treballin la lectoescriptura. Aquí en teniu uns quants, però segur que ens n’hem deixat. En coneixeu més?

Hem procurat ordenar els exercicis segons la dificultat i els aspectes que treballen, però és una ordenació no pas exhaustiva, sinó orientativa. També hem procurat triar imatges dels exercicis que siguin representatives dels aspectes que treballen, de l’enfocament i de la dificultat, però tingueu en compte que una imatge no sempre val per mil paraules, perquè a vegades porten a engany.

Esperem que trobeu aquesta tria útil i no dubteu a informar-nos de qualsevol problema o suggeriment que tingueu.

Picture 1Vocals: Exercicis que consisteixen en triar les imatges que corresponen a paraules amb una determinada vocal i les que no contenen aquesta mateixa vocal. (Minúscula) (Lletra lligada)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3163

Picture 7Iniciació a la lectura: Recull d’activitats de lectura amb l’abecedari, els sons vocàlics, confegir paraules i frases i iniciació a la lectura sil·làbica. (Majúscules i lletra lligada)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1105

Picture 13Consciència fonològica: Consta de tres nivells de dificultat per treballar la consciència fonològica. Nivell 1: una sola paraula i dos dibuixos. Hi ha un so que diferència les dues imatges (pi- pa…). Cal clicar la imatge correcta per sentir la veu. Nivell 2: dues paraules i dos dibuixos, cal clicar les imatges per sentir la veu i relacionar amb el text correcte. Nivell 3: tres paraules i tres dibuixos, cal clicar les imatges per sentir la veu i relacionar amb el text correcte.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3529

Picture 12Les lletres vocals: Activitats sobre la discriminació auditiva i visual de les cinc vocals. Dividit en cinc parts, cadascuna d’elles per una vocal diferent.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3566

Picture 2Les lletres: Exercicis diferents (escriure, aparellar, escoltar, sopes de lletres…) per treballar les lletres M, L, P, S, T. (Majúscules)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3153

Picture 8Activitats de lectura: Conjunt de set paquets de lectura consistents bàsicament en associacions imatge-paraula. Els paquets estan organitzats pels fonemes consonàntics que treballen.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1109

Picture 1Les vocals i els colors: un joc on s’han d’identificar les vocals d’una paraula i pintar-les amb el color corresponent

http://genmagic.net/repositorio/albums/userpics/voccolor2.swf

Picture 2Les vocals: el nen tria un tema i tot seguit una il·lustració, a la pantalla apareixerà la paraula corresponent a la il·lustració, però sense vocals. La feina del nen o la nena consisteix en omplir els buits amb les vocales

http://www.genmagic.net/lengua1/vocals2cat.swf

Picture 3Les vocals es diverteixen: Molt semblant a l’anterior. Cal triar un objecte i omplir els espais buits de la paraula corresponent a l’objecte. (Minúscules)

http://www.genmagic.org/lengua2/vd1.swf

Picture 4Ressegueix les lletres: Exercici de cal·ligrafia i d’habilitat amb el ratolí. Es tracta de resseguir el traç de les diferents lletres de l’alfabet. (Minúscules) (Lletra lligada)

http://www.genmagic.org/lengua5/plletres3.swf

Picture 37

Aprenentatge de lectoescriptura: activitats diverses entorn de la lletra, la síl·laba i la paraula: llegir, aparellar imatge i paraula o paraula i paraula, associar so i paraula, escolar i escriure, copiar, etc.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3516

Picture 4Paraules – exercicis de lectura i escriptura graduats: Exercicis de relacionar paraules i imatges, escoltar, copiar llegir i escriure classificats en dos grups: monosíl·labs i bisíl·labs.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3211

Picture 38Aprendre a llegir i escriure: Exercicis de visualització i auditius sobre la lletra, la síl·laba, la paraula i la frase. Com en l’anterior exercic, hi ha activitats ben variades: associació d’imatges, fonemes, síl·labes, paraules i escriptura de paraules i interpretació de frases.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3325

Picture 14Juguem amb els sons!: Activitats adreçades a nens i nenes amb necessitats educatives especials per treballar el triangle alveolar: els sons L-R-D. Hi ha 8 tipus diferents d’activitats per poder escoltar, discriminar auditivament, escoltar i gravar, aparellar i finalment jugar.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3623

Picture 6Lectoescriptura amb els fruits de la tardor: Exercicis d’escoltar, relacionar imatge i paraula, copiar, correspondència majúscula-minúscula, etc. amb els fruits de la tardor com a centre d’interès. (Majúscules i minúscules)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2540

Picture 40

Dictat de paraules: Dictats de paraules que contenen les lletres que s’han triat prèviament i començant per monosíl·labs.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3325

Picture 3ABC: Exercicis de lectura classificats per lletra que consisteix a aparellar paraules amb imatges. (Lletra lligada i lletra de pal)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2560

Picture 9Síl·labes: Exercicis de comptar síl·labes que s’organitzen en dos nivells: paraules d’una o dues síl·labes i paraules de fins a quatre síl·labes.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1128

Picture 5

Fixa’t bé i posa cada lletra al seu lloc: Exercici de memòria i de reconeixement de lletres. (Minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/fla_catala_cat/ordre.htm

Picture 6Animals: En la pantalla hi apareixen dos animals iguals i un de diferent. A sota de la pantalla hi apareixen les paraules que identifiquen les imatges de dalt. Es tracta de relacionar cada paraula amb les diferents imatges. El tema dels dibuixos, com diu el títol, són els animals. (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~dvert/animals.swf

Paraules: Joc amb tres nivells de dificultat. En el primer es tracta d’associar una de les tres paraules que apareixen amb la imatge del dibuix. En el segon nivell, de paraules n’hi ha quatre, per triar. En el tercer nivell, en canvi, hi ha tres dibuixos i les tres paraules corresponents que s’hi han de vincular. (Majúscules)

Picture 7La lectoescriptura a educació infantil:  Exercicis diversos sobre lletres. (Majúscules)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3773

Picture 8Paraules 2: Joc que combina activitats i nivells diferents. En el primer nivell (llegeix) la prova consisteix en llegir una paraula que identifica un dibuix. Tot seguit, (escriu) trobem la mateixa paraula sense una de les vocals. Cal omplir el buit teclejant la lletra. Seguidament (construeix) ens trobem la mateixa paraula dividida en síl·labes i uns rectangles buits que s’han d’omplir amb les síl·labes en l’ordre adequat. I la quarta prova (busca) consisteix en distingir la mateixa paraula emmig d’una frase. (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~dvert/parau3/paraula.swf

Picture 9Paraules: Després de triar un tema, a la banda esquerra de la pantalla hi apareix un dibuix i a la banda dreta quatre paraules diferents. L’exercici consisteix en triar la paraula corresponent al dibuix. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/infantil/llegir/paraules.swf

Picture 10Lletra per lletra: Es tracta de formar la paraula corresponent al dibuix a partir de les lletres de la paraula que apareixen desordenades al costat. Hi ha diversos temes per triar. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/infantil/llegir/lletra.swf

Picture 5Les lletres disfressades: Exercicis de relacionar lletres amb formes diferents amb lletresde pal, so-grafia i ordenar frases amb l’ajuda del so.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1228

Picture 11Síl·labes travades: més de 200 activitats dividides en 12 parts diferents per escoltar, classificar, gravar, aparellar, llegir,…amb síl·labes travades: br, cr, dr, fr, gr, pr i tr;  bl, cl, fl, gl i pl

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3663

Picture 11Lletra amagada: Lletres desordenades que s’han d’ordenar per fer la paraula corresponent al dibuix. (Majúscules i minúscules) (Amb accents)

http://www.escolamariagali.cat/act/lletramagada.swf

Picture 12Confegir lletres i endevinar paraules: També s’ha de formar la paraula corresponent del dibuix, però en aquest cas les lletres no estan prèviament seleccionades. (Minúscules) (Amb accents)

http://www.xtec.cat/~malegri2/lim/confegirlletres.html

Picture 13100 paraules per escriure: Es tracta d’escriure les paraules corresponents sla dibuixos que van apareixent. Hi ha sis nivells d’exercicis, des de les paraules monosil·làbiques, fins a paraules amb més dificultat ortogràfica.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3387

Picture 14Fem feinetes amb les 110 paraules: Segona part de l’activitat anterior. Activitats diferents i tres nivells de dificultat: atrapar sons, llegir i escriure, escoltar.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3423

Picture 15Construeix paraules: A la pantalla hi apareixen quatre imatges i a la dreta una llista de síl·labes que s’han d’arrossegar fins als requadres de sota de les imatges per formar la paraula que identifica la imatge. (Majúscules)

http://www.editorialteide.es/elearning/Primaria.asp?IdJuego=1280&IdTipoJuego=2

Picture 16Confegir lletres que formen paraules: El programa permet formar paraules de manera diversa i amb un nombre limitat de lletres segons la icona que cliquem a la part de dalt de la pantalla. Hi ha l’opció d’escriure la paraula que vulguem i quan fem “intro”en podem veure la imatge corresponent, llegir-la i escoltar-la; també podem copiar la paraula que ens donin; podem veure la imatge i la tasca del nen seria escriure la paraula corresponent; i finalment podem escoltar la paraula com si fos un dictat, amb la finalitat d’escriure-la. El programa ofereix diversos nivells de dificultat segons la quantitat i les diferents lletres amb què es poden formar paraules.

http://www.edu365.cat/infantil/confegir/index.htm

Picture 17Escric: Un exercici amb un total de divuit imatges. El nen o la nena ha de teclejar cadascuna de les paraules corresponent les imatges, que es presenten de tres en tres. (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~dvert/escric/portae.swf

Picture 20Troba la paraula amagada: Semblant al joc del penjat. Es tracta d’endevinar la paraula amagada. Les paraules amagades es poden triar per temes (18 temes en total). (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~jpotau1/troba/troba.swf

Picture 21Combinació de lletres: El sistema tria per atzar una síl·laba i tres paraules. Es tracta de trobar la paraula que conté la síl·laba. (Minúscules)

http://www.genmagic.net/lengua4/conv1.swf

Picture 22Ordena les lletres de la paraula desordenada: Paraules desordenades que s’han d’escriure correctament. Un dibuix ajuda a reconèixer la paraula. (Minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/fla_catala_cat/lletramagada.htm

Picture 23Alterades: Com en el joc anterior, es tracta d’ordenar les lletres correctament, però aquest cop sense cap imatge d’ajuda. (Minúscules)

http://www.genmagic.net/lengua1/alter13.swf

Picture 24Sóc un… Sóc una…: A la pantalla hi apareixen dues imatges que s’han d’identificar teclejant el nom corresponent. (Minúscules)

http://www.genmagic.org/lengua2/enom1.swf

Picture 25Entrena’t per llegir: Exercicis diferents: reconeixement de lletres, omplir buits de lletres, velocitat lectora, memorització, comprensió, etc.

http://www.edu365.cat/entrena/index.htm

Picture 26Escriu la paraula: Exercici que consisteix en copiar paraules explorant les possibilitats del teclat i la tipografia. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/infantil/explora/abecedari.htm

Picture 27Fixa i escriu: Es tracta de memoritzar fins a sis imatgess que apareixen en un requadre i que es van esborrant fins que desapareixen. Tot seguit apareix al costat una llista d’unes trenta paraules entre les quals s’han de trobar les que corresponen a les imatges desaparegudes. (Majúscules i minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/accatala/llenguasise/fixaescriu.htm

Picture 29Quina és la paraula que es repeteix?: En un requadre hi apareixen sis paraules, dues de les quals són la mateixa. Es tracta de llegir ràpid les paraules, abans que s’esborrin i tot seguit teclejar la paraula repetida. (Minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/fla_catala_cat/repeteix.htm

Picture 30Al contrari: Frases escrites de dreta a esquerra que s’han de tornar a escriure d’esquerra a dreta.

http://www.genmagic.org/lengua3/alrev1.swf

Picture 31Endevinalles: A la pantalla hi apareixen paraules amb g o j que han perdut aquesta grafia i que estan escrites amb fonts de lletra diferents. L’exercici consisteix en trobar la g o j que falta. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/endevinalles/index.htm

Picture 32Lectura eficaç: Recull d’exercicis diversos sobre lletres, números i diferents habilitats com la memorització o la comprensió, que giren entorn d’una lectura eficaç.

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/index.html

Picture 33Learn to type: Un exercici per reconèixer les lletres i la seva posició en el teclat. En la pantalla s’hi veu un teclat. Les lletres de color verd són les lletres objecte de pràctica i les de color blau les que s’hi aniran afegint. A sobre el teclat hi ha les lletres (i els espais) que s’han de copiar.

http://bigbrownbear.co.uk/learntotype/

Catatrux per aprendre català

Deixa un comentari
Blog Catatrux

Blog Catatrux

Coneixeu el blog Catatrux? És un blog on hi trobareu una bona colla de recursos imaginatius per ensenyar el català als vostres patufets. Hi trobareu pòsters; vídeos d’animacions que il·lustren aspectes lingüístics o cançons catalanes; propostes d’activitats d’aprenentatge; manualitats; jocs; i altres recursos que s’escapen de l’àmbit estrictament lingüístic, com les matemàtiques, el cos humà o els experiments.

Canal Catatrux a Vímeo

Canal Catatrux a Vímeo

Un dels aspectes que ens sembla especialment interessant de Catatrux és que les propostes d’aprenentatge es concentren en unitats ben petites, de manera que facilita la tria i la mesura de temes que volem treballar sense cansar el nen o la nena. L’altra aspecte que destacaríem és la creativitat del blog: els temes que presenta acostumen a anar acompanyats de pòsters i vídeos fets per Catatrux mateix i que plantegen l’aprenentatge com un fet divertit.

Aprenentatge de la lectoescriptura

Deixa un comentari

L’escolarització dels nostres patufets en llengües i fins i tot en alfabets diferents al català, ens ha dut a més d’un de nosaltres a consultar materials sobre el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura. Fa uns dies entre els comentaris de l’entrada del 9 de juliol ens van presentar aquest web que ens explica breument com evoluciona l’aprenentatge de la lectoescriptura en els nens: http://www.xtec.cat/~mmulas/projecte/index.htm

A més, també podeu veure el reportatge “Aprendre a escriure” que van realitzar des del programa Quèquicom de TV3: http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=44334