Arxiu d'etiquetes: bilingüe

Des del punt de vista del cervell…

El bilingüisme analitzat des del punt de vista del cervell. Quines implicacions té el fet de créixer parlant dues (o més) llengües per a d’altres aprenentatges. Això és el que analitza el professor i investigador en genètica David Bueno en aquesta entrada al seu blog “El Cer-Bell” al Criatures del Diari ARA. Utilitza la perspectiva científica per donar consells sobre com millorar la transmissió de coneixement als nostres fills i filles. blog

És clar que parlar dues llengües exigeix consumir més energia: com tot múscul, està desenvolupant un major esforç. Però alhora, parlar més d’una llengua fa que el cervell exerceixi més específicament les àrees atencionals, és a dir, allò que fa que el nen o la nena presti més atenció per aprendre, conèixer, qualsevol altra cosa.

Aquí podeu llegir l’article complet.

“Fins que vaig ingressar a l’escola, mon pare em parlava en català. Ma mare em parlava en alemany. A partir dels 6 anys, em van canviar el xip i el programa i vam passar a parlar en alemany tota la família durant els dies laborables… I en català, també tota la família, els festius”

JÖRG ESPELTA.
VIU A COLÒNIA (ALEMANYA).
UN FILL (2009).
A CASA PARLEN EN ALEMANY I CATALÀ.

Tu vas néixer a Alemanya, fill d’un català i una alemanya…
Sí, i mai he viscut a Catalunya, hi he passat màxim mig any… Des de petit, hi anàvem a passar la Setmana Santa i l’estiu.

El parles molt be el català…
Jo sóc de Romàniques, de formació, per això, a part del català, la resta de llengües romàniques em va ser fàcil d’aprendre-les.

P1130714_JiE_110912_1I al teu fill, li parles en català, si be tu ets nascut a Alemanya i seguiu vivint-hi.
Sí, a part de la cultura catalana, li vull transmetre la llengua catalana, al meu fill… Em sembla molt important. Així, com m’ha passat a mi, li serà per exemple molt fàcil aprendre idiomes que tinguin la mateixa arrel.

Ho vas decidir racionalment?
No va ser gens fàcil. La meva mare viu a 60km d’aquí. És alemanya i per molt que parli perfectament el català, entre nosaltres parlem en alemany. Amb el meu germà, a no ser que necessitem un idioma secret, també parlem en alemany… El català fins fa poc, només el feia servir un cop al mes quan anava a veure el partit del Barça a la Penya de Colònia o quan trucava per telèfon al meu oncle o als meus cosí o cosina. La mare de l’Eloi és alemanya. Durant el primer any, em va resultar molt difícil parlar-li en català al meu fill. Ara ja té cinc anys I ja em surt mes fàcil.

Entenc que amb el teu pare ja no hi tens contacte…
Malauradament va morir el 1996.

El teu pare es deia Eloi?
No, amb la història de trobar-li el nom podríem passar-hi una hora. El meu besavi es deia Eloi Espelta.

I tu Jörg, Jordi, has nascut a Colònia?
No, vaig néixer a Berlín, si bé mai hi vaig viure. Vam viure a Krefeld, que està a l’àrea de la Conca del Ruhr. El meu pare era traductor tècnic i treballava per a una empresa que ara pertany al grup Thyssen. El meu pare va ser membre fundador de l’associació catalana de la ciutat d’Essen. Pero no es pot comparar amb l’ambient d’ara a Colònia, que trobo que a més és la ciutat mes “mediterrània” d’Alemanya. Abans eren més pocs catalans, parlo de principis dels anys vuitants, eren la primera generació d’immigrants vinguts de Catalunya. I jo recordo que era dels pocs fills d’immigrants al qual el seu pare li parlava en català. Els altres pel cert massoquisme lingüístic que encara domina en certs ambients, els parlaven en castellà.

Per tant, ta mare parlava en alemany i ton pare, en català?
Fins que vaig ingressar a l’escola, mon pare em parlava en català. Ma mare em parlava en alemany. A partir dels 6 anys, em van canviar el xip i el programa i vam passar a parlar en alemany tota la família durant els dies laborables… i en catala, també tota la família, els festius.

Per què?
M’imagino que els estudis lingüístics dels anys setanta -jo sóc del 1969- no estaven tan avançats com avui i mons pares potser tenien por que hi hagués interferències entre alemany i catala… a més a mon pare, com a traductor, també li calia practicar l’alemany a casa… I van decidir fer-ho així.

Em sembla molt artificial…
A mi em semblava molt natural. Recordo, però, que amb 14 anys, quan tots els fills es rebel.len contra els pares, em vaig negar a parlar en català. No li vaig voler parlar en català a mon pare perquè jo veia que ell entenia l’alemany. Em volia independitzar… I per sort se’m va passar dos anys mes tard.

I també llegeixes en català?P1130705_JiE_110912
Em resulta mes fàcil llegir en alemany. Però si tinc l’oportunitat de llegir la versió original, ho faig en català. Des que hi ha l’Eloi, miro de llegir molt més en català. M’adono que, si bé tinc una bona pronunciació, el meu vocabulari és bastant reduït perquè no l’utilitzo regularment. I miro de posar-hi remei. Segueixo la premsa en català a través d’Internet o el que et comentava de les versions originals, en lloc de les traduïdes…

No et pregunta l’Eloi per què li parles en català?
Sí, i li explico que tenim arrels a Catalunya. El concepte d’arrels li resulta estrany, però coneix altres nens que parlen altres idiomes, de la guarderia o veïnat, i no ho troba tan estrany. Ell diu que parla català i alemany. Fa poc es va trobar amb un noi i se n’enorgullia, de parlar català. És divertidissim veure’l!

Però seguiu anant-hi poc a Catalunya…
Menys del que voldríem. Acostumem a anar-hi tres setmanes de cop, al setembre, a l’estiu… Perquè hi tinc cosins, cosines, amics…

Tens contacte amb molts catalans a Colònia?
Cínicament he de dir que gràcies a la crisi a Catalunya i a Espanya, ara hi ha molta més gent catalana a Colònia. A la Penya vam començar amb 20 persones i ara ja en som 200. Vam començar quatre gats, i ara quan es munten activitats des del Centre Cultural Català de Colònia, s’hi arrepleguen unes cent persones, per al Tió, la Castanyada, i moltes, amb nens.

Tu et sents català i alemany?
Sí, sempre m’he sentit meitat i meitat. Ara, només via Skype, es fa difícil de transmetre-ho, però dir-te que ha estat i és encara un procés interessant. Sóc alemany, socialitzat completament a Alemanya, em considero d’esquerres, d’ideologia més aviat llibertària, més anarquista… I per a un alemany, el concepte de nacionalisme és super complicat. Sempre he estat una mica esquizofrènic, ja que sempre he tingut una part catalanista independentista, però viure a Alemanya m’ha fet viure l’altra part de la meva identitat amb totes les seves dificultats, amb tot el fàstic que pot haver-hi vers a un nacionalisme exagerat. Costa de repassar-ho via Skype… (riu) No em resulta fàcil descriure les dues p
Eloi Begurarts que porto dins. No és que aquí sigui l’alemany i amagui la part catalana, I que quan passo Perpinyà, tregui la catalana I digui: “visca la terra!”. A més, aquí, si bé no m’hi he dedicat tan professionalment com ho feia el meu pare, que era el president de l’associació catalana a Essen, sí que he intentat sempre promocionar la cultura catalana a la feina, amb els meus amics, a la universitat, a través del Centre Cultural Català de Colònia… i ara des de l’ANC d’Alemanya… L’any passat al mercat de Nadal de Colònia vam cantar nadales en català… I a més, des que va néixer l’Eloi, encara he viscut més la catalanitat. Fins llavors, potser aquí dominava més la part alemanya i a les vacances sortia la catalana. Ara és 50%-50%.

Quan baixaves a Catalunya, durant la teva infància, encara vas viure el franquisme…
Sí, de fet un dels records que tinc és amb el meu avi, que va morir quan jo tenia uns 5 anys. Recordo que érem a Barcelona, on tenia el seu taller d’escultures religioses, i anàvem en autobús. Jo només li podia parlar en català perquè no sabia castellà… I recordo que jo havia de callar. Tenia uns 4 anys.

I com t’ho va fer entendre?
Doncs no ho recordo, però sé que era pujar a l’autobús, i sabia que havia de callar.

Quan vas aprendre castellà?
El vaig aprendre ben bé a la universitat, quan vaig estudiar Romàniques. Passivament suposo que el vaig aprendre durant la meva infància. La vida pública era en castellà: televisió, ràdio, etc. Amb la família, era el català. El castellà, mai el vaig parlar abans dels 20 anys.

Quines llengües parles, doncs?
Alemany, català, castellà, anglès, francès els parlo, i llegeixo en italià i portuguès.

Pas mal…  I saps escriure en català?
Crec que vaig començar bastant tard. Ben bé amb 10 anys perquè el meu pare m’ho va ensenyar. Llavors també vaig començar a llegir llibres en català. Amics em deixaven els llibres de l’escola… pero penso que no ha de fer por als pares i mares catalans d’ensenyar a escriure en català a casa, encara que a l’escola s’ensenyi en una altra llengua.

I a traves de la música, vas aprendre el català?
Vam cantar poc a casa, al marge de les nadales. Em sap molt de greu. Ara estic intentant recuperar cançons i comprar cançoners per cantar-li en català a l’Eloi, però és un procés una mica forçat. Per això estic content que el Centre Cultural Català de Colònia monti activitats per als nens. És un cop al mes o cada sis setmanes… però m’agradaria que fos mes sovint.

Deies que Colònia és la mes mediterrània de les ciutats alemanyes…
Colònia te un patrimoni cultural molt ric amb gent molt oberta, els encanten les festes populars com el Carnaval… té un ambient molt agradable
koeln04per viure. Si bé arquitectònicament és lletja perquè va quedar destruïda durant la Segona Guerra Mundial. La superfície és petita, en uns 20 minuts en bicicleta la pots fer, i som una mica mes d’un milió de persones. És una ciutat molt tranquil.la, més que Barcelona. 

No t’has plantejat mai anar a viure a Catalunya?
Molt bona pregunta. Sí, quan tenia uns vint-i-pocs anys. Havia acabat la carrera universitària, havia fet una formació en Comerç Exterior… i vaig pensar que amb les llengües que parlo no havia de ser difícil. Vaig trobar ofertes, però bàsicament el sou que pagaven no era prou interessant. Vaig estar buscant empreses alemanyes per començar aquí i que m’enviessin després a Catalunya. Però no em va sortir bé. Em vaig centrar molt en el món vitivinícola, però la feina que m’oferien era per exemple a la Xina. (riu) Més endavant ja no m’ho vaig tornar a plantejar. A vegades me’n penedeixo perquè penso que a Catalunya s’hi pot viure bastant bé. D’altra banda, com a alemany, em trobo a gust a Colònia. Ara treballo com a venedor de software per a una empresa nord-americana.

Què trobes a faltar d’Alemanya, quan ets a Catalunya?
Es fa difícil de dir, m’hauria hagut de preparar més l’entrevista, però potser l’estabilitat econòmica. Ho he vist amb un parell d’amics que han hagut de tornar de Catalunya perquè no podien seguir com a autònoms. El meu oncle tenia una botiga especialitzada en cava des de feia més de trenta anys i ara l’ha haguda de tancar. No trobava ni Déu per traspassar-la! Allà la gent si vol cava va al supermercat, no a la botiga especialitzada. Aquí a Alemanya hi ha una contracorrent que fa que ressorgeixin botigues petites especialitzades. Allà, no. Però com et comentava, quan sóc alla, hi ha poques coses que trobi a faltar, ja que generalment hi sóc de vacances.

M’imagino que quan ets a Alemanya, trobes a faltar el menjar de Catalunya…
I tant, espera un moment! (marxa i torna carregat) Mira, això és arròs de Pals, això sofregit, això cafè… Fesols de Santa Pau… Gastronòmicament, hi ha moltíssimes coses que em falten. També enyoro, però, la gent, la cultura i el paisatge. Especialment, la Costa Brava. Quan hi estiuejava amb la família, ens passàvem la meitat del temps al Montseny i l‘altra meitat, a Calella de Palafrugell. Això encara ho conservo, m’agrada molt.

A l’Eloi només li parles en català. Et contesta en català?P1130687 Eloi 110912
(riu) Només em contesta en alemany. Si bé des de fa uns mesos comença a repetir paraules i frases fetes en català, juga una mica en català… Ara comença a burlar-se dels seus amics de la guarderia utilitzant el català. No és sovint, però són ocasions que van sortint. Diu coses divertides i barreja els dos idiomes en una frase. Molt divertit va ser a Catalunya, que un cop al supermercat va començar a cridar: “visca Catalunya lliure!”

Hehehehehe
O a Colònia, en un parc, va veure una senyora que passejava els gossos i va dir: “gossos, no!” (riu), però “gelats, sí!” Fa les seves bromes i crec que és qüestió de tenir paciència fins que arrenqui algun dia. El motor l’engegarà segur, ja que ho enten tot. A mi em sembla molt artificial negar-me a entendre’l quan parla en alemany. Ell veu que jo el parlo i que l’entorn és alemany. No li veig gaire sentit, fingir. Personalment, a més, ja és prou artificial segons com, sobretot al principi, parlar-li en català.

Comentaves que amb el teu germà, parleu en català, però només com a llengua secreta. Sinó, en alemany.
Cert, ell és quatre anys més jove. Té molta habilitat fonètica perquè és music. Només fem servir el català quan no volem que ens entenguin, però no de forma habitual. A més a més, com et comentava, quan jo vaig fer 6 anys – ell, 2- els pares ens van canviar el xip i el català va passar a ser la llengua del cap de setmana. Per tant, hi teníem menys contacte, i ell era més petit. Sens dubte hi va influir, que ell sentís el català de forma diferent a com jo l’he sentit i viscut.

Què et sembla Patufets al món?
Perfecte perquè em sento molt aïllat, si bé menys des que han anat arribant famílies joves senceres. A través de Patufets al món, he anat trobant gent que està com jo i m’ajuda bastant. Feu una feina molt bona, felicitats!

FOTOS: JÖRG ESPELTA i http://www.radfahren-koeln.de

El bilingüisme protegeix el cervell

Ens n’havíem fet ressò algun cop: segons diversos estudis, el bilingüisme protegeix de malalties neurològiques, retrassa l’aparició per exemple d’Alzheimer. L’edat en què s’aprenen les diverses llengües no és important, si bé els estudis apunten que quan més aviat millor. Important i decisiu és la possibilitat de parlar més d’una llengua. Podeu llegir l’article en castellà publicat el 2 de juny del 2014 a El Mundo i que es basa en la publicació d’Annals of Neurology, que també penjarà d’aquí a uns mesos l’article original en anglès en el seu arxiu.

article annual

ENTREVISTA a Jared Diamond, antropòleg

Ens fem ressò d’una entrevista del periodista Lluís Amiguet a l’antropòleg Jared Diamond, publicada el 24 d’octubre del 2013 a “La contra” de La Vanguardia. Diamond comenta que és una sort que a Catalunya la gent parli dues llengües des de petits (o la majoria), ja que millora la funció executiva del cervell i protegeix contra l’alzheimer. També afegeix que el millor que es pot fer és parlar en les llengües maternes als fills per tal que més endavant tinguin la capacitat d’adaptar-se millor als canvis, a noves regles… Apunta que “la pereza y la negación de la diversidad se disfraza de muchas formas: a veces de patriotismo; y otras de ese cosmopolitismo extraviado que preconiza la desgracia que sería para la humanidad reducir la riquísima diversidad evolutiva de siete mil lenguas humanas a una sola universal”.

Interessant entrevista. Aquí la teniu, completa. Tireu de zoom si se us fan els ulls petits… 🙂

2014_05_la vanguardia1 2014_05_la vanguardia2

L’adquisició més tardana del llenguatge

Ens fem ressò d’un article que ens heu fet arribar: “Niños bilingües: ventajas frente a la adquisición más tardía del lenguaje” del blog Periodista Digital. L’autora, Marga Gutiérrez del Arroyo, del Gabinet Psicològic “Aprende a Escucharte” defensa que els nens i nenes bilingües passen per un període crític d’adquisició de la llengua (els tres primers anys de vida), després del qual, Gutiérrez afirma que una de les llengües s’acaba convertint en dominant. La psicòloga apunta, a més, que les criatures bilingües acaben tenint un pensament més creatiu que els monolingües. Tanmateix, aquest article fa algunes afirmacions contràries a les opinions dels psicòlegs, lingüisites i pedagogs que hem anat publicant en el nostre blog.

Bildschirmfoto 2014-03-25 um 10.58.53 AMAquí podeu llegir l’article sencer.

 

Com s’instal·len les llengües al cervell en bilingües i monolingües, pel neurolingüista Albert Costa

Ens fem ressò d’una interessant entrevista que el periodista Albert Forns ha fet a l’internacionalment reconegut neurolingüista Albert Costa per al digital de Cultura “Núvol”, tot coincidint amb el tercer cicle de debats organitzats per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) titulat “El cervell”.

Us copiem un fragment de l’entrevista en format text, que podeu recuperar en original en aquest enllaç.

Albert Costa: “En la gent bilingüe, el declivi del cervell és més lent”
una entrevista d’Albert Forns (CCCB), publicada el 12 de març del 2014 a Núvol

«El Cervell», el tercer cicle de debats ICREA-CCCB, continua el proper dimarts 18 de març amb la conferència «El cervell bilingüe» del professor d’investigació ICREA Albert Costa, una de les referències mundials en aquest àmbit de la neurolingüística. Hi hem parlat perquè ens Bildschirmfoto 2014-03-20 um 10.08.14 PMavanci els punts clau de la seva recerca.

El teu àmbit de recerca és com s’instal·len les llengües al cervell en el cas dels parlants bilingües. Això vol dir que teniu detectades en quines parts s’emmagatzemen els verbs i en quina els noms, per exemple?
Cal considerar el cervell com a circuits, no com a àrees aïllades. Amb neuroimatges sabem quins circuits s’activen amb la parla. En el cas dels noms i els verbs, hi ha pacients que han tingut un dany cerebral i de cop són capaços de dir molts més verbs que noms, i altres pacients que passen a utilitzar més noms que verbs, i per tant hem vist que hi ha circuits cerebrals que s’encarreguen més dels verbs i d’altres dels noms. A partir d’aquí, mirem en parlants bilingües si aquests mateixos circuits actuen amb la segona llengua, fins a quin punt l’organització al cervell de la segona llengua segueix els mateixos principis.

Què hem d’entendre, per parlant bilingüe?
El bilingüisme no té una definició, sinó casos molt diversos. Jo vaig viure quatre anys als Estats Units, per exemple, i parlo en anglès amb el meu fill. Sóc bilingüe en anglès? O no ho sóc? O pel que fa al català i el castellà, qui és bilingüe, aquell qui els parla tots dos? O només aquell que parlava en català amb el pare i castellà amb la mare i, per tant, els va aprendre alhora? Sempre que intentem definir el bilingüisme excloem grups de gent, i per això el que fem és afegir adjectius al concepte bilingüisme: bilingüisme proficient, d’adquisició simultània, d’adquisició successiva, no proficient…

Quins problemes comporta ser bilingüe?
Els bilingües coneixen menys paraules en cadascuna de les llengües que els monolingües, per exemple. Si sumes les paraules que coneixen en total en són més, és clar, però un monolingüe pot conèixer 60.000 paraules del seu idioma, per les 40.000 de cada idioma que sap un bilingüe (…)

Per llegir com continua l’entrevista, completa, seguiu l’enllaç de Núvol aquí.

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

ASSAIG:

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües de Marta Rovira-Martínez. Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2011.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va editar el 2011 un assaig sobre el bilingüisme i el multilingüisme, al voltant de les Estratègies de transmissió lingüísitica en famílies plurilingües. L’autora, Marta Rovira-Martínez, estructura el llibre en cinc parts:

1 – Els resultats de la recerca sobre el plurilingüisme adquirit en l’entorn familiar

2 – Les estratègies familiars

3 – Guies i pautes d’orientació

4 – Iniciatives públiques de foment del multilingüisme

5 – Alguns recursos a Internet

UOCA continuació, us oferim un resum del contingut del llibre:

  • A diferència del que durant anys s’ha cregut, el bilingüisme no és un fenòmen estrany. Hi ha pocs països on només es parli una llengua. De fet, més de la meitat de la població mundial parla més d’una llengua.
  • Dins del bilingüisme, cal diferenciar entre bilingüisme social i bilingüisme individual.
  • Algunes cites:
    • Per això els experts que s’han consultat per a aquest treball recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills, perquè transmetre les pròpies arrels culturals quan es troben en un context de llengua i cultura diferents de la seva és una manera d’enriquir la socialització dels fills”
    • “El fet de parlar dues llengües o més permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats”
    • “Aquest coneixement addicional amb què se socialitzen els infants s’ha de considerar com una mena de talent que cal potenciar”
    • “La recerca feta fins ara demostra que tots els infants poden aprendre dues o més llengües alhora, la qual cosa no significa qze les aprenguin totes al mateix ritme, ni que hagin d’assolir el mateix nivell en cadascuna de les llengües”
  • És normal tenir diferents nivells de llengua: passiu/receptiu i actiu. Els nivells van evolucionant en funció de la intensitat de l’ús. La competència es pot reactivar si, durant un temps/uns anys el nivell d’una de les llengües ha quedat relegat al passiu.
    • Segons François Grosjean, és erroni descriure el nivell d’una llengua només a partir de la fluïdesa; ell fixa la competència en una de les llengües al voltant dels eixos fluïdesa i nivell d’ús. Aquest, els criteris, és un dels debats que hi ha entre els experts.
  • Algunes cites:
    • “Per això mateix, d’altra banda, els experts coincideixen a dir que el fet que un infant parli a casa llengües diferents de la llengua escolar no va en detriment ni de l’aprenentatge de la llengua d’escolarització, ni del seu rendiment. En canvi, el fet de no transmetre les llengües familiars als infants, limitant-los a l’aprenentatge de la llengua d’escolarització, els nega la possibilitat d’adquirir una competència que els pot arribar a ser molt útil en el futur”
  • El llindar a partir del qual una llengua nova apresa ja no es considera simultània a la primera llengua apresa són els 3 o els 4 anys, depenent dels experts. Anna Solé i Mena diferencia entre:
    • Des del naixement: adquisició simultània de les llengües
    • Abans dels 6 anys: adquisició consecutiva o seqüencial de les llengües
  • Algunes cites:
    • “Si els pares vetllen perquè el nen conegui la seva cultura, podrà arribar a trobar-se còmode en les dues (o més) societats, encara que no comparteixi tots els elements de cadascuna d’aquestes. El més important és que el seu multilingüisme i la seva multiculturalitat li donaran, segurament, una obertura d’esperit i una capacitat de triar i quedar-se amb el millor de cada cultura”
  • Es comet l’error d’exigir el mateix nivell de llengua a nens multilingües que monolingües.
  • Algunes cites:
    • “Segons els resultats de la recerca internacional duta a terme fins avui, el fet que els infants parlin a casa una o més d’una llengua diferent de la llengua o llengües escolars no ha d’anar necessàriament en detriment de la seva capacitat d’aprenentatge, ans al contrari”
    • “El que diuen els experts, en tot cas, és que el coneixement d’altres llengües pot afavorir la predisposició de l’infant a adquirir (fàcilment) noves estructures lingüístiques”
  • En el cas de la lectoescriptura, existeix una llengua majoritària i una altra de minoritària.
  • Hi ha diverses teories sobre les jerarquies entre llengües. Per exemple, Barron-Hauwaert parla d’un 50% de predomini de la llengua del país, seguit de diferents percentatges de les altres. Ara bé, que una sigui dominant no vol dir que ho hagi de ser tota la vida: l’infant es va adaptant en funció del context.
  • El primer en parlar del mètode “One Parent, One Language” (OPOL) va ser Maurice Grammont el 1902 i ho va considerar una bona fòrmula per evitar barrejar llengües. Tot i així, el primer en formular-ho va ser Jules Ronjat el 1913, a partir de l’experiència del seu fill. Va descriure l’adquisició de la llengua per part del seu nen com a espontània, natural, inconscient i sense pauta. A partir dels anys vuitanta, el mètode OPOL es va generalitzar entre els teòrics del multilingüisme. Pavlovitx destaca la importància de les interaccions personals en la transmissió de la llengua.
  • Avantatges del bilingüisme infantil:
    • Cognitius*:
      • Consciència metalingüística
      • Flexibilitat mental i estímul intel.lectual
        • *Saunders recull els avantatges (cognitius) en aquests punts:
          • Es pren consciència abans del fet que el llenguatge és arbitrari
          • Es diferencia abans entre el so i el significat de les paraules
          • Més aptitud a avaluar les frases contradictòries i no empíriques
          • Més aptitud en pensament divergent
          • Més aptitud en pensament creatiu
          • Més creativitat cognitiva i lingüística
          • Més facilitat per a la creació de conceptes
    • Socials i relacionals:
      • Conèixer altres cultures
      • Més competències per a la vida professional
      • Més adaptabilitat a diferents contextos
      • Més prestigi social
  • Reptes del bilingüisme, des del punt de vista cognitiu:
    • Esforç suplementari i estrès
    • Lapsus i barreja de llengües
    • Tardança en l’aprenentatge
    • Menys vocabulari i domini de cada llengua o d’alguna de les llengües
    • Semilingüisme
  • Reptes del bilingüsime, des del punt de vista social:
    • Identitat dèbil
    • Refús
  • Falsos mites:
    • Retard en l’adquisició del llenguatge
    • Barreja de llengües o code-switching
    • Parlar amb accent
    • Nivell deficient de competència en una llengua
    • La creença que els bilingües tenen una competència idèntica en ambdues llengües
  • A partir dels tres anys són capaços de traduir.
  • Per assolir l’èxit en el bilingüisme cal consistència i conciència. També és important que es combini amb una actitud d’ús natural lingüístic per part dels pares. Molt recomanable és també recórrer a avis i cangur per reforçar la llengua; els contactes personals és el que més ajuda a aprendre bé la llengua, tot i que la capacitat econòmica i de recursos de la família també pot determinar un millor aprenentatge de l’idioma. Un altre factor que en condiciona l’èxit és el prestigi social que té la llengua. Sigui quina sigui la situació, cal assegurar una exposició suficient a cada llengua.
  • Important és també poder implicar altres agents per assegurar l’èxit de l’aprenentatge de la llengua:
    • escola ordinària o especialitzada. La llengua que els nens només aprenguin a l’escola, la llengua del país, pot acabar assolint el mateix nivell que la/les materna/es o fins i tot arribar a substituir-la/les. No és cert, però, que si la llengua familiar no té prestigi, això suposi el fracàs escolar.
    • avis, parents, amics
    • vacances, oci
    • societat
  • Lectoescriptura: no hi ha acord sobre quin ha de ser el millor mètode. S’ha demostrat, però, que si els nens comencen a llegir i escriure abans que a l’escola, a casa, els nivells de lectoescriptura són després superiors als dels monolingües.
  • Bilingüisme passiu pot derivar en actiu en el moment en què el context faci necessari l’ús d’aquesta llengua. Malgrat la frustració, perseverar, mantenir la coherència.
  • Algunes cites:
    • “Pel que fa als beneficis de l’aplicació de l’estratègia OPOL, els experts creuen que el fet que la comunicació de cada progenitor amb els fills es faci en la seva llengua materna estableix un vincle emocional entre l’infant i la seva llengua en qüestió, i reforça el vincle amb cadascun dels progenitors”
    • “Pel que fa als problemes que pot comportar l’estratègia OPOL, Harding i Riley opinen el fet que ‘quan un dels pares no entén una de les llengües familiars, probablement els intents d’educar els fills de manera bilingüe fracassaran’. Així doncs, quan un dels pares és l’única font d’una de les llengües, cal fer un esforç suplementari per poder exposar el nen a situacions de parla en aquesta llengua”
  • Guies i pautes d’orientació (al llibre hi apareix un llistat).
  • Iniciatives públiques de foment del multilingüisme, com Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Language Skills in Enterprise (ELAN), Linguàrium, Llengües d’origen (al llibre hi apareix un llistat complet).
  • Webs i guies online (al llibre hi apareix un llistat).

 

L’assaig té 66 pàgines. Si hi esteu interessats, podeu contactar la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

Patufets xerraires, per Elisabeth Dulcet


“La nostra conclusió és que l’experiència d’haver de gestionar l’atenció a dos o més idiomes, reorganitza xarxes específiques del cervell creant una base més efectiva pel control executiu i per un millor rendiment cognitiu, al llarg de tota la vida.”
Dra. Ellen Bialystok
Doctora i membre de la Royal Society of Canada, distingida professora investigadora a la Universitat de York i científica associada al Rotman Research Institute of the Baycrest.

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Tots venim al món amb la capacitat innata per desenvolupar la comunicació i amb ella, aprendre els diferents llenguatges. Gràcies a aquesta funció del nostre cervell, tots els nens del món inicien les seves primeres paraules més o menys al mateix temps, visquin on visquin del planeta i sigui quin sigui l’idioma (dels sis mil que hi ha al planeta) o idiomes que parlin els seus pares.

Sens dubte, la família és la primera font d’experiències per al desenvolupament del llenguatge en els nens, i cada família, cada comunitat té però, les seves pròpies característiques i fortaleses. Són aquestes les que cal esbrinar i emprar per crear un ambient on veritablement les llengües que vulguem que el nen entengui i parli convisquin en plena harmonia i siguin apreses sense esforç, d’una manera natural i ecològica. Per dur a terme aquesta tasca, als pares ens cal una mica de coneixement sobre com es produeix el desenvolupament del llenguatge en el nen, un polsim de reflexió i moltes gotes d’ingeni per posar tots els ingredients a treballar en favor dels nostres fills.

Per què parlem de desenvolupament i no de creixement del llenguatge? Doncs mireu, entenem que el creixement és un procés pel qual l’organisme augmenta el nombre i el volum de les seves cèl·lules permetent-li construir teixits i òrgans (així ens tornem més alts, agafem pes, etc), mentre que el desenvolupament es defineix com l’adquisició progressiva de funcions, destreses i habilitats que permetran al nen interactuar amb el seu medi ambient per adaptar-s’hi o modificar-lo (així aprenem, pensem, deduïm, sentim…). Dins del desenvolupament hi trobem diferents àrees, la descripció de les quals les trobareu al quadre 1.

Quadre 1
Clica sobre la imatge per ampliar-la

Des del mateix moment del naixement, els bebès inicien la doble tasca entrellaçada de créixer i desenvolupar-se. El seu cervell és capaç d’anar creixent en nombre de neurones al mateix temps que aprèn del que l’envolta: a distingir, per exemple, els sons dels soroll i aquests de les paraules amb significat.

Les últimes recerques científiques han demostrat que els bebès no tan sols són capaços d’aprendre una llengua des del naixement, sinó que mai és prou aviat o prou tard per aprendre una segona i tercera llengua. Un altre cosa que s’ha descobert, és que quan un infant està exposat a dues llengües des de el naixement, aquest les viurà com a mitjà natural per la seva  comunicació. Ara bé, també ens diuen els investigadors que hi ha una relació directa entre el temps que els infants passen amb els seus pares i la qualitat del seu vocabulari. També hi ha estudis que demostren que els nens que perden el seu patrimoni cultural (llengua, tradicions,…) poden veure’s conduits a resultats menys reeixits a l’escola. Cal que perdem la por a parlar a casa més d’una llengua i cal que submergim els nostres infants en un món sonor de cançons, emocions i paraules. La veritat és que la criança de nens bilingües requereix d’una planificació, esforç i dedicació, fins i tot per a pares bilingües.

Fem un cop d’ull al 1r  any de vida (0-12 m)

Durant el primer any de vida és on el nen desenvolupa el seu procés de maduració neurològica essencial. És l’etapa de la plasticitat cerebral, que vol dir que:

A mínima quantitat de temps invertit = Màxima capacitat d’aprenentatge

Les fites a tenir en compte durant aquest temps són:

  • Primers temps d’adaptació: ritmes mare-nadó. Tot és nou pel bebè, de sobte ha d’aprendre a respirar, succionar, empassar, i sobretot a demanar (posada en marxa d’aparells motriu, digestiu, afectiu, respiratori, fonador). Tot també es nou pels pares. Han d’aprendre a gestionar les necessitats de l’infant, han de reorganitzar les seves activitats diàries i han d’aprendre a interpretar les accions del bebè. Cal que tots plegats es trobin i vagin al mateix compàs, cal que ballin al mateix ritme.
  • Primeres experiències funcionals: menjar, plorar, mirar, tocar, sentir, posar-se dret, somriure… Pares i nens descobreixen un món apassionant en el que tots junts descobreixen jugant que aprenen i gaudeixen de fer coses junts.
  • Primeres limitacions: primeres frustracions necessàries per l’aprenentatge. Els científics han demostrat que el que ens fa avançar en els aprenentatges és la motivació. Sí, la voluntat d’arribar a un objectiu, a aconseguir alguna cosa. Per això és important que els pares estiguin atents a les necessitats del nens, però no les cobreixin en excés a mida que el nen creix. El nen necessita provar què pot fer ell solet i què no i així començar a mesurar les seves necessitats i a activar els mecanismes de l’aprenentatge.
  • Desenvolupament de l’audició i la parla:

0 – 1 m

Canvia el seu comportament al produir-se un soroll sobtat: parpelleja, obre o tanca els ulls, s’atura, mou les cames o els braços, mou el cap, reflex de Moro…
Es tranquil·litza quan la mare/pare el consola.
Dóna mostres de fer les primeres diferències en la utilització de la veu.

2 – 3 m

Escolta el so d’una campaneta.
Fa moviments oculars per a buscar la font sonora de sons familiars.
Inicia el balboteig.

4 m

Hi ha un lleuger moviment de cap envers una música.
Te un riure sonor.

5 m

Localització propositiva (amb voluntat de fer-ho) de fonts sonores laterals i inferiors amb clars moviments de cap.
Escolta el to d’un diapasó o sons molt fluixets.
Para de plorar en  escoltar qualsevol música.

6 m

Pren contacte vocal amb els adults. Sembla que ens imiti o contesti.

7 m

Balboteig de quatre o més sons comprensibles, entre ells les dues primeres síl·labes.
Reacciona quan el crides pel nom.

8 m

Utilitza la veu per atraure l’atenció de l’adult.
Localització de fonts sonores laterals i superiors amb moviments de cap.
Observa la conversa entre adults.

9 m

Escolta perfectament el tic-tac d’un rellotge de polsera posat a la seva orella.

10 m

Comprèn la prohibició –‑No!
Para atenció a una cançó que provingui d’un metre de distància, localitzant-la conscientment.

11 m

Reacciona amb vocalitzacions a la música.
Reacciona si se’l crida en veu baixa a un metre de distància.
Parla de manera intel·ligible dues o més paraules —pap, mamaaua”.

12 m

Fa monòlegs de balboteig com a expressió de satisfacció quan està sol.

Resum del Nivell del llenguatge  als 12 m

  • Comprèn  frases simples.
  • Denomina objectes familiars.
  • Reconeix el seu nom.
  • Utilitza totes les vocals i algunes consonants, de manera aïllada i combinades.
  • Dóna objectes familiars quan se li demanen.
  • Senyala parts del cos.
  • Comença a adquirir el vocabulari bàsic.
  • Menja sòlids ni no té problemes per empassar.

Adjunto un quadre amb els principals signes d’alerta a tenir en compte en el desenvolupament comunicatiu del’infant el primer any de vida. (vegeu quadre 2).

EDAT ÍTEMS NORMODESENVOLUPAMENT SIGNES D’ALERTA
0-3 MESOS Reacciona al soroll.Produeix demandes amb plors, gemecs.Xucla i empassa bé. No reacciona als sorolls forts.No xucla bé o hi ha problemes amb la deglució.No fa contacte ocular (no busca amb la mirada).
3-6 MESOS Produeix sons més modulats —balboteig.Apareix el somriure social.Accepta la cullera. No fa emissions vocàliques.No gira el cap envers la font sonora.
6-9 MESOS Reacciona (normalment plorant) als estranys.Apareix el “laleig” – vocalitzacions semiconsonàntiques Tipus:pa,pa,pa,ma,ma, ga,ga…Entén les diferents entonacions, sobretot la prohibició. No reacciona davant dels estranys.No es gira quan el crides pel nom.No produeix síl·labes, no propositives.
9 –12 MESOS Pot entendre ordres simples —dóna’m, , agafa … Reconeix objectes del seu entorn pel nom. No reconeix objectes molt propers (com: pipa, mama, papa…) pel nom.No entén la prohibició —No.
Quadre 2

Factors a remarcar que podem fer els pares:

En aquesta etapa per afavorir i enfortir el desenvolupament lingüístic dels nostres nens bilingües, cal:

  • Tenir cura d’establir uns hàbits alimentaris correctes (hàbits de masticació, deglució, etc..). Penseu que els humans mengem, respirem i parlem pel mateixos òrgans de l’aparell bucofonador. Podríem dir simplificant que si masteguem bé, parlarem correctament.
  • Cal recordar que els infants necessiten ordre i rutines, per organitzar-se i sentir-se segurs.
  • Cal que els adults aprenguem a observar els nens, respectar i adaptar-nos a les seves iniciatives de joc i afegir coneixements i paraules al que fem conjuntament. És imprescindible establir una bona atenció conjunta pares-nens. Cal estar i passar estones interactuant, jugant amb els nostres fills.  Cal parlar amb la/les llengua/llengües que ens sentim més còmodes amb ells, però sobretot explicant, no interrogant.
  • La millor eina que tenim és la nostra veu. Els nadons vénen programats per parar atenció a la veu de la mare i del pare. Cal utilitzar-la per parlar, per cantar, per transmetre sentiments, per tot. La música és un aliat infalible per l’establiment d’una bona discriminació auditiva que possibilitarà el reconeixement i posterior fixació dels diferents codis lingüístics parlats a casa.

L’experta professora Montserrat Dulcet, músic, pedagoga musical i formadora de formadors, proposa una lista de músiques ideal per a aquest període, sobretot si volem reforçar el català dels nostres fills. Són:

Cançons de bressol

  •  La volta al món amb les nostres cançons (Coral de Sant Cugat)
  •  Wimoweh (Escolta l’auditori)
  •  Colors de lluna
  •  Lullabies (for Jazz Kids, The wonderful music)

Músiques per bressolar

  •  La música de James Taylor
  •  Cherish the ladies at home (BMG)
  •  Néixer Renéixer( Rosa Zaragoza)

Cançons per fer moixaines i altres jocs infantils

  •  TAT!
  •  Cantem-ne una …(Miqui Giménez)
  •  Baldufa (Kamalundu)
  •  Picarol (Kamalundu)

Segons paraules de l’escriptora trilingüe Yoko Tawada, “quan fem una connexió entre dues paraules que es troben a quilòmetres de distància, una mena d’electricitat es desencadena al cap. Un raig de llum, un llampec meravellós que produeix una sensació completa de creativitat”. Així aprenem! Gràcies pares per fer-ho possible!

Aviat el segon any de vida (12-24 mesos).

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.