Avui és diumenge de Pasqua i tot just falten tres dies per a Sant Jordi, per això avui us presentem dues entrades de bloguistes patufaires que parlen d’aquestes dues tradicions.
.
Sobre la Pasqua ens en parla l’Anna des de Filipines. Allà la tradició catòlica portada pels 333 anys de colonització espanyola es barreja amb els costums que van portar els americans durant 33 anys i els japonesos durant 3 anys (en aquest darrer cas, pocs). Veurem com hi encaixa entre tanta barreja pasqual la celebració de la mona.

Imatge extreta del blog Filipins filiprims.
Cinquanta ombres de Setmana Santa
Aquí no canten Caramelles ni fan la Mona, per Pasqua. Com diria el meu avi al cel sia: “Aquí, la Mona, la fan tot l’any.” Deixant de banda els pastissos i xocolates que, efectivament, es cruspeixen dia sí, dia també, cal destacar que les festes de Pasqua es limiten bàsicament a representació religiosa. Però, de quina manera, tu!
http://filipinsfiliprims.blogspot.com.es/2014/04/cinquanta-ombres-de-setmana-santa.html
.
L’Adelina encara no us l’havíem presentat. Va arribar a Anglaterra el 1996 amb una beca per fer d’investigadora a la London School of Economics. S’enyora, però diu que combat l’enyor amb el menjar i amb les xarxes socials (virtuals i tangibles).
L’Adelina ens parla de la festa de Sant Jordi a Anglaterra, on també és una diada important: el patró d’Anglaterra també és Sant Jordi; la bandera de Sant Jordi és, de fet, la bandera d’Anglaterra; i el naixement de Shakespeare, és clar, també se celebra. Com s’ho fa, doncs, l’Adelina, perquè els seus fills visquin les tradicions del país de la mare?

Imatge extreta de Catalanejant per Anglaterra.
Sant Jordi a Anglaterra
[…] El problema a Anglaterra és que la bandera de Sant Jordi ja fa temps que se la van apropiar grups xenòfobs i racistes i això fa que la gent que no pensen així ho celebri amb timidesa perquè no volen que se’ls associï amb aquestes ideologies.