Arxiu d'etiquetes: multilingüisme

e-BOOK Multilingual Families

Us hem parlat en altres ocasions de Multilingual Families. Avui us presentem un projecte de llibre electrònic (de 0-6 anys i de 6-10 anys) en diverses llengües. Patufets al món hi col.laborem en alguns dels seus projectes i ens n’han demanat l’opinió. Aquí el podeu consultar i dir-hi la vostra!

untitled

Llengües locals per a la ciutadania global, per Mercè Solé

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

International Mother Language DayL’any 1999 la UNESCO va acordar celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna amb la finalitat de promoure la diversitat lingüística i l’educació plurilingüe i de reforçar la importància de la llengua materna i les altres llengües familiars.

«Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultual tangible i intangible de la humanitat. Les iniciatives per promoure la difusió de les llengües maternes serviran no només per incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per crear més consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals arreu del món i alhora, inspirar la solidaritat que es fonamenta en la comprensió, la tolerància i el respecte». (UNESCO, 21 d febrer)

Monument als màrtirs de la llengua Shahid Minar) a la Universitat de Dhaka, a Bangladesh.

Monument als màrtirs de la llengua Shahid Minar) a la Universitat de Dhaka, a Bangladesh.

La data triada, el 21 de febrer, és per recordar els incidents que van tenir lloc a Bangladesh l’any 1952, quan la policia i l’exèrcit de l’estat pakistanès, que ocupava llavors Bangladesh, van obrir foc sobre la multitud que es manifestaven a favor dels seus drets lingüístics i pel reconeixement del bengalí com a llengua oficial del país.

Potser al segle XXI amb tantes llars heterogènies pel que fa a sistemes de vida, orígens, arrels culturals i lingüístiques, el concepte de llengua materna podria semblar limitat. No obstant això, no ens hem de deixar limitar per les paraules i hem de donar al concepte la plenitud del seu significat: les llengües apreses a casa són les llengües que arriben al cor. Estimar la llengua materna, les llengües dels progenitors, és el primer pas per estimar i respectar totes les llengües, independentment del seu estatus jurídic.

«If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his language, that goes to his hear.

Nelson Mandela

Les llengües familiars, les que els progenitors ensenyen i transmeten als fills són llengües que arriben al cor.

Les famílies dels patufets, com totes les famílies amb més d’una llengua o que viuen fora de la seva comunitat lingüística, viviu la diversitat lingüística cada dia. Això no treu que es pugui aprofitar la data del 21 de febrer per mostrar com viviu la diversitat i l’enriquiment que us aporta. El 21 de febrer és doncs un dia per celebrar els lligams familiars a través de les llengües i per compartir l’experiència familiar i personal amb l’entorn més proper: a l’escola —fem que els infants mostrin les seves habilitats lingüístiques i les comparteixin amb els companys i professors—, a les entitats cíviques o al carrer.

Per gaudir del dia amb els més petits us proposem:

Llegir el conte “Les tres bessones al bosc de les paraules”: http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/Conte_el_bosc_de_les_paraules_tcm302-157882.pdf

Els bosc de les paraules. Les tres bessones.

Els bosc de les paraules. Les tres bessones.

I també podeu cantar la cançó “El bosc de les paraules”: http://www.youtube.com/watch?v=wA9GOw_OIsY

Aquí trobareu més contes en català: https://sites.google.com/a/xtec.cat/llegir/catala

I si voleu escoltar contes en altres llengües, aquí en teniu alguns:

Departament d’Ensenyament. http://blocs.xtec.cat/llenguamaterna/2012/02/16/llegim-en-diverses-llengues/

Linguamón. http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/aprenemambllengues/contes.jsp

Us animem a compartir i celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna com una via més per augmentar l’intercanvi i l’amistat entre cultures.

Qui estima la seva llengua materna és capaç de respectar i estimar totes les llengües.

Mercè Solé i Sanosa és màster en planificació lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a tècnica de planificació lingüística, tècnica en gestió del multilingüisme i professora de català per a adults.
Col·labora amb la Universitat Oberta de Catalunya i el seu centre d’interès està orientat a la gestió de la diversitat lingüística en contextos urbans i en l’àmbit educatiu i familiar.
Administra el blog El multilingüisme al carrer: La gestió de la diversitat lingüística.

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

ASSAIG:

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües de Marta Rovira-Martínez. Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2011.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va editar el 2011 un assaig sobre el bilingüisme i el multilingüisme, al voltant de les Estratègies de transmissió lingüísitica en famílies plurilingües. L’autora, Marta Rovira-Martínez, estructura el llibre en cinc parts:

1 – Els resultats de la recerca sobre el plurilingüisme adquirit en l’entorn familiar

2 – Les estratègies familiars

3 – Guies i pautes d’orientació

4 – Iniciatives públiques de foment del multilingüisme

5 – Alguns recursos a Internet

UOCA continuació, us oferim un resum del contingut del llibre:

  • A diferència del que durant anys s’ha cregut, el bilingüisme no és un fenòmen estrany. Hi ha pocs països on només es parli una llengua. De fet, més de la meitat de la població mundial parla més d’una llengua.
  • Dins del bilingüisme, cal diferenciar entre bilingüisme social i bilingüisme individual.
  • Algunes cites:
    • Per això els experts que s’han consultat per a aquest treball recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills, perquè transmetre les pròpies arrels culturals quan es troben en un context de llengua i cultura diferents de la seva és una manera d’enriquir la socialització dels fills”
    • “El fet de parlar dues llengües o més permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats”
    • “Aquest coneixement addicional amb què se socialitzen els infants s’ha de considerar com una mena de talent que cal potenciar”
    • “La recerca feta fins ara demostra que tots els infants poden aprendre dues o més llengües alhora, la qual cosa no significa qze les aprenguin totes al mateix ritme, ni que hagin d’assolir el mateix nivell en cadascuna de les llengües”
  • És normal tenir diferents nivells de llengua: passiu/receptiu i actiu. Els nivells van evolucionant en funció de la intensitat de l’ús. La competència es pot reactivar si, durant un temps/uns anys el nivell d’una de les llengües ha quedat relegat al passiu.
    • Segons François Grosjean, és erroni descriure el nivell d’una llengua només a partir de la fluïdesa; ell fixa la competència en una de les llengües al voltant dels eixos fluïdesa i nivell d’ús. Aquest, els criteris, és un dels debats que hi ha entre els experts.
  • Algunes cites:
    • “Per això mateix, d’altra banda, els experts coincideixen a dir que el fet que un infant parli a casa llengües diferents de la llengua escolar no va en detriment ni de l’aprenentatge de la llengua d’escolarització, ni del seu rendiment. En canvi, el fet de no transmetre les llengües familiars als infants, limitant-los a l’aprenentatge de la llengua d’escolarització, els nega la possibilitat d’adquirir una competència que els pot arribar a ser molt útil en el futur”
  • El llindar a partir del qual una llengua nova apresa ja no es considera simultània a la primera llengua apresa són els 3 o els 4 anys, depenent dels experts. Anna Solé i Mena diferencia entre:
    • Des del naixement: adquisició simultània de les llengües
    • Abans dels 6 anys: adquisició consecutiva o seqüencial de les llengües
  • Algunes cites:
    • “Si els pares vetllen perquè el nen conegui la seva cultura, podrà arribar a trobar-se còmode en les dues (o més) societats, encara que no comparteixi tots els elements de cadascuna d’aquestes. El més important és que el seu multilingüisme i la seva multiculturalitat li donaran, segurament, una obertura d’esperit i una capacitat de triar i quedar-se amb el millor de cada cultura”
  • Es comet l’error d’exigir el mateix nivell de llengua a nens multilingües que monolingües.
  • Algunes cites:
    • “Segons els resultats de la recerca internacional duta a terme fins avui, el fet que els infants parlin a casa una o més d’una llengua diferent de la llengua o llengües escolars no ha d’anar necessàriament en detriment de la seva capacitat d’aprenentatge, ans al contrari”
    • “El que diuen els experts, en tot cas, és que el coneixement d’altres llengües pot afavorir la predisposició de l’infant a adquirir (fàcilment) noves estructures lingüístiques”
  • En el cas de la lectoescriptura, existeix una llengua majoritària i una altra de minoritària.
  • Hi ha diverses teories sobre les jerarquies entre llengües. Per exemple, Barron-Hauwaert parla d’un 50% de predomini de la llengua del país, seguit de diferents percentatges de les altres. Ara bé, que una sigui dominant no vol dir que ho hagi de ser tota la vida: l’infant es va adaptant en funció del context.
  • El primer en parlar del mètode “One Parent, One Language” (OPOL) va ser Maurice Grammont el 1902 i ho va considerar una bona fòrmula per evitar barrejar llengües. Tot i així, el primer en formular-ho va ser Jules Ronjat el 1913, a partir de l’experiència del seu fill. Va descriure l’adquisició de la llengua per part del seu nen com a espontània, natural, inconscient i sense pauta. A partir dels anys vuitanta, el mètode OPOL es va generalitzar entre els teòrics del multilingüisme. Pavlovitx destaca la importància de les interaccions personals en la transmissió de la llengua.
  • Avantatges del bilingüisme infantil:
    • Cognitius*:
      • Consciència metalingüística
      • Flexibilitat mental i estímul intel.lectual
        • *Saunders recull els avantatges (cognitius) en aquests punts:
          • Es pren consciència abans del fet que el llenguatge és arbitrari
          • Es diferencia abans entre el so i el significat de les paraules
          • Més aptitud a avaluar les frases contradictòries i no empíriques
          • Més aptitud en pensament divergent
          • Més aptitud en pensament creatiu
          • Més creativitat cognitiva i lingüística
          • Més facilitat per a la creació de conceptes
    • Socials i relacionals:
      • Conèixer altres cultures
      • Més competències per a la vida professional
      • Més adaptabilitat a diferents contextos
      • Més prestigi social
  • Reptes del bilingüisme, des del punt de vista cognitiu:
    • Esforç suplementari i estrès
    • Lapsus i barreja de llengües
    • Tardança en l’aprenentatge
    • Menys vocabulari i domini de cada llengua o d’alguna de les llengües
    • Semilingüisme
  • Reptes del bilingüsime, des del punt de vista social:
    • Identitat dèbil
    • Refús
  • Falsos mites:
    • Retard en l’adquisició del llenguatge
    • Barreja de llengües o code-switching
    • Parlar amb accent
    • Nivell deficient de competència en una llengua
    • La creença que els bilingües tenen una competència idèntica en ambdues llengües
  • A partir dels tres anys són capaços de traduir.
  • Per assolir l’èxit en el bilingüisme cal consistència i conciència. També és important que es combini amb una actitud d’ús natural lingüístic per part dels pares. Molt recomanable és també recórrer a avis i cangur per reforçar la llengua; els contactes personals és el que més ajuda a aprendre bé la llengua, tot i que la capacitat econòmica i de recursos de la família també pot determinar un millor aprenentatge de l’idioma. Un altre factor que en condiciona l’èxit és el prestigi social que té la llengua. Sigui quina sigui la situació, cal assegurar una exposició suficient a cada llengua.
  • Important és també poder implicar altres agents per assegurar l’èxit de l’aprenentatge de la llengua:
    • escola ordinària o especialitzada. La llengua que els nens només aprenguin a l’escola, la llengua del país, pot acabar assolint el mateix nivell que la/les materna/es o fins i tot arribar a substituir-la/les. No és cert, però, que si la llengua familiar no té prestigi, això suposi el fracàs escolar.
    • avis, parents, amics
    • vacances, oci
    • societat
  • Lectoescriptura: no hi ha acord sobre quin ha de ser el millor mètode. S’ha demostrat, però, que si els nens comencen a llegir i escriure abans que a l’escola, a casa, els nivells de lectoescriptura són després superiors als dels monolingües.
  • Bilingüisme passiu pot derivar en actiu en el moment en què el context faci necessari l’ús d’aquesta llengua. Malgrat la frustració, perseverar, mantenir la coherència.
  • Algunes cites:
    • “Pel que fa als beneficis de l’aplicació de l’estratègia OPOL, els experts creuen que el fet que la comunicació de cada progenitor amb els fills es faci en la seva llengua materna estableix un vincle emocional entre l’infant i la seva llengua en qüestió, i reforça el vincle amb cadascun dels progenitors”
    • “Pel que fa als problemes que pot comportar l’estratègia OPOL, Harding i Riley opinen el fet que ‘quan un dels pares no entén una de les llengües familiars, probablement els intents d’educar els fills de manera bilingüe fracassaran’. Així doncs, quan un dels pares és l’única font d’una de les llengües, cal fer un esforç suplementari per poder exposar el nen a situacions de parla en aquesta llengua”
  • Guies i pautes d’orientació (al llibre hi apareix un llistat).
  • Iniciatives públiques de foment del multilingüisme, com Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Language Skills in Enterprise (ELAN), Linguàrium, Llengües d’origen (al llibre hi apareix un llistat complet).
  • Webs i guies online (al llibre hi apareix un llistat).

 

L’assaig té 66 pàgines. Si hi esteu interessats, podeu contactar la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

Patufets xerraires, per Elisabeth Dulcet


“La nostra conclusió és que l’experiència d’haver de gestionar l’atenció a dos o més idiomes, reorganitza xarxes específiques del cervell creant una base més efectiva pel control executiu i per un millor rendiment cognitiu, al llarg de tota la vida.”
Dra. Ellen Bialystok
Doctora i membre de la Royal Society of Canada, distingida professora investigadora a la Universitat de York i científica associada al Rotman Research Institute of the Baycrest.

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Tots venim al món amb la capacitat innata per desenvolupar la comunicació i amb ella, aprendre els diferents llenguatges. Gràcies a aquesta funció del nostre cervell, tots els nens del món inicien les seves primeres paraules més o menys al mateix temps, visquin on visquin del planeta i sigui quin sigui l’idioma (dels sis mil que hi ha al planeta) o idiomes que parlin els seus pares.

Sens dubte, la família és la primera font d’experiències per al desenvolupament del llenguatge en els nens, i cada família, cada comunitat té però, les seves pròpies característiques i fortaleses. Són aquestes les que cal esbrinar i emprar per crear un ambient on veritablement les llengües que vulguem que el nen entengui i parli convisquin en plena harmonia i siguin apreses sense esforç, d’una manera natural i ecològica. Per dur a terme aquesta tasca, als pares ens cal una mica de coneixement sobre com es produeix el desenvolupament del llenguatge en el nen, un polsim de reflexió i moltes gotes d’ingeni per posar tots els ingredients a treballar en favor dels nostres fills.

Per què parlem de desenvolupament i no de creixement del llenguatge? Doncs mireu, entenem que el creixement és un procés pel qual l’organisme augmenta el nombre i el volum de les seves cèl·lules permetent-li construir teixits i òrgans (així ens tornem més alts, agafem pes, etc), mentre que el desenvolupament es defineix com l’adquisició progressiva de funcions, destreses i habilitats que permetran al nen interactuar amb el seu medi ambient per adaptar-s’hi o modificar-lo (així aprenem, pensem, deduïm, sentim…). Dins del desenvolupament hi trobem diferents àrees, la descripció de les quals les trobareu al quadre 1.

Quadre 1
Clica sobre la imatge per ampliar-la

Des del mateix moment del naixement, els bebès inicien la doble tasca entrellaçada de créixer i desenvolupar-se. El seu cervell és capaç d’anar creixent en nombre de neurones al mateix temps que aprèn del que l’envolta: a distingir, per exemple, els sons dels soroll i aquests de les paraules amb significat.

Les últimes recerques científiques han demostrat que els bebès no tan sols són capaços d’aprendre una llengua des del naixement, sinó que mai és prou aviat o prou tard per aprendre una segona i tercera llengua. Un altre cosa que s’ha descobert, és que quan un infant està exposat a dues llengües des de el naixement, aquest les viurà com a mitjà natural per la seva  comunicació. Ara bé, també ens diuen els investigadors que hi ha una relació directa entre el temps que els infants passen amb els seus pares i la qualitat del seu vocabulari. També hi ha estudis que demostren que els nens que perden el seu patrimoni cultural (llengua, tradicions,…) poden veure’s conduits a resultats menys reeixits a l’escola. Cal que perdem la por a parlar a casa més d’una llengua i cal que submergim els nostres infants en un món sonor de cançons, emocions i paraules. La veritat és que la criança de nens bilingües requereix d’una planificació, esforç i dedicació, fins i tot per a pares bilingües.

Fem un cop d’ull al 1r  any de vida (0-12 m)

Durant el primer any de vida és on el nen desenvolupa el seu procés de maduració neurològica essencial. És l’etapa de la plasticitat cerebral, que vol dir que:

A mínima quantitat de temps invertit = Màxima capacitat d’aprenentatge

Les fites a tenir en compte durant aquest temps són:

  • Primers temps d’adaptació: ritmes mare-nadó. Tot és nou pel bebè, de sobte ha d’aprendre a respirar, succionar, empassar, i sobretot a demanar (posada en marxa d’aparells motriu, digestiu, afectiu, respiratori, fonador). Tot també es nou pels pares. Han d’aprendre a gestionar les necessitats de l’infant, han de reorganitzar les seves activitats diàries i han d’aprendre a interpretar les accions del bebè. Cal que tots plegats es trobin i vagin al mateix compàs, cal que ballin al mateix ritme.
  • Primeres experiències funcionals: menjar, plorar, mirar, tocar, sentir, posar-se dret, somriure… Pares i nens descobreixen un món apassionant en el que tots junts descobreixen jugant que aprenen i gaudeixen de fer coses junts.
  • Primeres limitacions: primeres frustracions necessàries per l’aprenentatge. Els científics han demostrat que el que ens fa avançar en els aprenentatges és la motivació. Sí, la voluntat d’arribar a un objectiu, a aconseguir alguna cosa. Per això és important que els pares estiguin atents a les necessitats del nens, però no les cobreixin en excés a mida que el nen creix. El nen necessita provar què pot fer ell solet i què no i així començar a mesurar les seves necessitats i a activar els mecanismes de l’aprenentatge.
  • Desenvolupament de l’audició i la parla:

0 – 1 m

Canvia el seu comportament al produir-se un soroll sobtat: parpelleja, obre o tanca els ulls, s’atura, mou les cames o els braços, mou el cap, reflex de Moro…
Es tranquil·litza quan la mare/pare el consola.
Dóna mostres de fer les primeres diferències en la utilització de la veu.

2 – 3 m

Escolta el so d’una campaneta.
Fa moviments oculars per a buscar la font sonora de sons familiars.
Inicia el balboteig.

4 m

Hi ha un lleuger moviment de cap envers una música.
Te un riure sonor.

5 m

Localització propositiva (amb voluntat de fer-ho) de fonts sonores laterals i inferiors amb clars moviments de cap.
Escolta el to d’un diapasó o sons molt fluixets.
Para de plorar en  escoltar qualsevol música.

6 m

Pren contacte vocal amb els adults. Sembla que ens imiti o contesti.

7 m

Balboteig de quatre o més sons comprensibles, entre ells les dues primeres síl·labes.
Reacciona quan el crides pel nom.

8 m

Utilitza la veu per atraure l’atenció de l’adult.
Localització de fonts sonores laterals i superiors amb moviments de cap.
Observa la conversa entre adults.

9 m

Escolta perfectament el tic-tac d’un rellotge de polsera posat a la seva orella.

10 m

Comprèn la prohibició –‑No!
Para atenció a una cançó que provingui d’un metre de distància, localitzant-la conscientment.

11 m

Reacciona amb vocalitzacions a la música.
Reacciona si se’l crida en veu baixa a un metre de distància.
Parla de manera intel·ligible dues o més paraules —pap, mamaaua”.

12 m

Fa monòlegs de balboteig com a expressió de satisfacció quan està sol.

Resum del Nivell del llenguatge  als 12 m

  • Comprèn  frases simples.
  • Denomina objectes familiars.
  • Reconeix el seu nom.
  • Utilitza totes les vocals i algunes consonants, de manera aïllada i combinades.
  • Dóna objectes familiars quan se li demanen.
  • Senyala parts del cos.
  • Comença a adquirir el vocabulari bàsic.
  • Menja sòlids ni no té problemes per empassar.

Adjunto un quadre amb els principals signes d’alerta a tenir en compte en el desenvolupament comunicatiu del’infant el primer any de vida. (vegeu quadre 2).

EDAT ÍTEMS NORMODESENVOLUPAMENT SIGNES D’ALERTA
0-3 MESOS Reacciona al soroll.Produeix demandes amb plors, gemecs.Xucla i empassa bé. No reacciona als sorolls forts.No xucla bé o hi ha problemes amb la deglució.No fa contacte ocular (no busca amb la mirada).
3-6 MESOS Produeix sons més modulats —balboteig.Apareix el somriure social.Accepta la cullera. No fa emissions vocàliques.No gira el cap envers la font sonora.
6-9 MESOS Reacciona (normalment plorant) als estranys.Apareix el “laleig” – vocalitzacions semiconsonàntiques Tipus:pa,pa,pa,ma,ma, ga,ga…Entén les diferents entonacions, sobretot la prohibició. No reacciona davant dels estranys.No es gira quan el crides pel nom.No produeix síl·labes, no propositives.
9 –12 MESOS Pot entendre ordres simples —dóna’m, , agafa … Reconeix objectes del seu entorn pel nom. No reconeix objectes molt propers (com: pipa, mama, papa…) pel nom.No entén la prohibició —No.
Quadre 2

Factors a remarcar que podem fer els pares:

En aquesta etapa per afavorir i enfortir el desenvolupament lingüístic dels nostres nens bilingües, cal:

  • Tenir cura d’establir uns hàbits alimentaris correctes (hàbits de masticació, deglució, etc..). Penseu que els humans mengem, respirem i parlem pel mateixos òrgans de l’aparell bucofonador. Podríem dir simplificant que si masteguem bé, parlarem correctament.
  • Cal recordar que els infants necessiten ordre i rutines, per organitzar-se i sentir-se segurs.
  • Cal que els adults aprenguem a observar els nens, respectar i adaptar-nos a les seves iniciatives de joc i afegir coneixements i paraules al que fem conjuntament. És imprescindible establir una bona atenció conjunta pares-nens. Cal estar i passar estones interactuant, jugant amb els nostres fills.  Cal parlar amb la/les llengua/llengües que ens sentim més còmodes amb ells, però sobretot explicant, no interrogant.
  • La millor eina que tenim és la nostra veu. Els nadons vénen programats per parar atenció a la veu de la mare i del pare. Cal utilitzar-la per parlar, per cantar, per transmetre sentiments, per tot. La música és un aliat infalible per l’establiment d’una bona discriminació auditiva que possibilitarà el reconeixement i posterior fixació dels diferents codis lingüístics parlats a casa.

L’experta professora Montserrat Dulcet, músic, pedagoga musical i formadora de formadors, proposa una lista de músiques ideal per a aquest període, sobretot si volem reforçar el català dels nostres fills. Són:

Cançons de bressol

  •  La volta al món amb les nostres cançons (Coral de Sant Cugat)
  •  Wimoweh (Escolta l’auditori)
  •  Colors de lluna
  •  Lullabies (for Jazz Kids, The wonderful music)

Músiques per bressolar

  •  La música de James Taylor
  •  Cherish the ladies at home (BMG)
  •  Néixer Renéixer( Rosa Zaragoza)

Cançons per fer moixaines i altres jocs infantils

  •  TAT!
  •  Cantem-ne una …(Miqui Giménez)
  •  Baldufa (Kamalundu)
  •  Picarol (Kamalundu)

Segons paraules de l’escriptora trilingüe Yoko Tawada, “quan fem una connexió entre dues paraules que es troben a quilòmetres de distància, una mena d’electricitat es desencadena al cap. Un raig de llum, un llampec meravellós que produeix una sensació completa de creativitat”. Així aprenem! Gràcies pares per fer-ho possible!

Aviat el segon any de vida (12-24 mesos).

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.

“OYE, ¿CÓMO TE LLAMAS?, li pregunten els nens catalans quan anem al parc a jugar, convençuts que l’Àdama és estranger”

JORDI PALOU, UN FILL (2007) I UNA FILLA (2010).
VIU A KÉDOUGOU (SENEGAL).
A CASA PARLEN EN CATALÀ, FRANCÈS, BAMBARA I MALINKE.

Familia Palou-Faye (3)Nangadef!
Mangi fi rekk, tot i que a la zona no es parla el wòlof… es parla el pular i el malinke, són les dues llengües dominants a la zona.
Vaja, jo que em volia lluir amb les escasses paraules que sé de wòlof… Quantes llengües es parlen en total al Senegal?
Uf, 10 o 12… o 15 com a molt: peul, malinke, basari, bedik, wòlof, bambara, serer, diola, soninke, diakhante, mandinga…
I són totes oficials?
No, no, llengua oficial només hi ha el francès. I l’escolarització es fa absolutament en francès. Ara bé, vas pel carrer i vas sentint de tot. Hi ha una barreja tremenda. Bé, com a Sud-àfrica, ja ho saps tu.
Però la distància entre totes les llengües és gran o hi ha famílies de llengües? També et trobes que quan preguntes a la gent quantes llengües parla, sovint són 5 o 6 llengües…
Sí, sí, igual. Aquí la gent acostumen a parlar-ne com a mínim 3 o 4, si no més!
Al Senegal deus conèixer més catalans, oi? Amb tots els vincles Catalunya-Senegal…
Conec a catalans, però són tots solters que estan aquí de cooperació. No en conec cap amb família.
MercatI tu com hi arribes?
Arribo fa deu anys a través d’un amic meu de Sabadell que té casa aquí, i sempre és amunt i avall treballant de guia turístic. I poc a poc tot va encaixant. Jo treballava aleshores a una multinacional alemanya a Barcelona, però n’estic fart i vull trobar una sortida. I marxar… qui diu al Senegal, diu al Perú o Nepal. Al final una reestructuració a l’empresa em dóna aquesta oportunitat. Així que passo una temporada aquí, vaig coneixent a la gent, passo una altra temporada, després una altra i ja sense voler-ho en fa deu anys.
Així la teva companya la coneixes ja vivint al Senegal?
Sí, jo vaig venir solter i aquí em vaig casar. La Khady és senegalesa, és serer.
I a casa parleu en francès?
Sí, amb ella en francès. Ella parla amb els nens en les seves llengües maternes, que són el bambara i el malinke. A casa seva es parlava una llengua i a casa de la seva àvia se’n parlava una altra.
Els petits ja ho saben que la mare els parla en dues llengües? Que són semblants?
Sí, ho saben i les distingeixen també. Sí que tenen similituds…
I tu les entens?
No, països com aquest on al carrer sents tantes llengües es complicat. Si hi hagués una sola llengua, és més fàcil perquè no sents res més… Però aquí em costa més. Entenc paraules, expressions, i altres coses pel context, però no en parlo com per mantenir una conversa. En canvi, la canalla, que tenen 2 i 5 anys ho fan perfectament.
Així ells ja d’entrada parlen les dues llengües de la mare, el francès i el català?
Sí, quatre. I l’Àdama també parla una mica el pular, que parla al carrer, amb els amics a l’escola…
L’Àdama és el teu fill gran i la teva filla es diu…
Anna. “Àdama” és un nom musulmà, en català és “Adam”. Aquí és costum posar als fills el nom d’un familiar, i el germà de la meva dona és diu “Àdama”, mentre que “Anna” era un nom que ens agradava, i de fet ma germana també es diu “Anna”.
La grand mosque (2)Ara que ho comentes, sí que al Senegal hi ha una gran majoria de població musulmana, no?
Sí, aquí hi ha una minoria de catòlics i la resta, crec que més d’un 90%, són musulmans. Aquí l’hola és el “asalam aleikum”, malgrat que jo contesto sempre “bonjour” i a casa, de religió: zero.
I l’Àdama com s’identifica?
Ell és català (riu) i jo el punxo “però tu ets senegalès, tu has nascut aquí”, i ell em diu “però papa, jo no sóc negre, jo sóc català…” L’Àdama no ho té clar, encara no té clar això dels països i de les distàncies. Tot sovint em pregunta “i per què aquí ningú no parla català?” Per a ell, això d’anar a Barcelona és ben fàcil: un dia de viatge fins a Dakar (estem a uns 750 km de la capital, que suposen unes 13 o 14 hores de cotxe), avió i l’endemà al matí aterrem a Barcelona.
Perdona, perdona un segon si us plau, Marta… (en Jordi marxa i se senten converses entretallades..)
Ja sóc aquí
Que t’ha entrat algú a la botiga?
Sí, sí, està ple de gent aquí. Si poguessis veure… de fet n’hi ha tres, quatre… quatre que estan mirant i escoltant però no entenen res…
Ara que parlàvem d’identitats, què vol dir per a tu ser català?
Ser català? Per a mi és un orgull. Vol dir pertànyer a un poble treballador i emprenedor, i jo en sóc un entre ells.
0-2 a El Sadar… Sovint ens passa que quan som lluny de casa, una manera fàcil que ens ubiquin és a través del Barça. Com ho porta això un perico de tota la vida?
Ara ja estem entrant en … (riu)… en terres pantanoses! No, no, a veure, el Barça és un referent per a qui ho vol. Per a mi no ho és, perquè Catalunya és més que un club. De fet n’hi ha molts, de clubs, i sort n’hi ha i que no està monopolitzat encara. Així que res, amb un mapa: nosaltres som aquí i el pare és d’aquí. I cada any passem a Barcelona un mes i mig de vacances.
Això deu ajudar al català… quina llengua parlen entre ells l’Àdama i l’Anna?
Entre ells parlen català. Això depèn de cada família… en el meu cas, jo estic molt pels nens. I els nens, doncs, estan molt per mi. A veure, és un tema de maneres de fer. Aquí la gent té molts fills, un rere l’altre, i la relació amb la mainada és diferent, potser no hi dediquen la mateixa atenció. De la mateixa manera, amb la seva mare i amb mi, la relació és diferent. I al final, ells adopten molt més la meva llengua, la meva manera de fer, perquè segurament se senten més… no sé com dir-ho… perquè estàs més per ells, els respectes més, hi converses i parlen el que parles tu.
Passes també molt temps amb ells?
Amb la nena no, perquè és encara petita i no la puc tenir a la botiga amb mi tot el dia. Però el nen passa 24 hores amb mi, i no vol estar amb ningú més. Jo el desperto, el dutxo, el vesteixo, li dono l’esmorzar, l’acompanyo a l’escola, vaig a la feina, el vaig a buscar a l’escola, el porto a casa, i els dies que no té escola per la tarda s’està aquí amb mi a la botiga, on hi té el seu ordinador. Així que ho fa tot amb mi, pràcticament no fa res amb la seva mare. La nena, en canvi, al matí va a escola i la resta del dia amb sa mare… però, com que el seu germà parla català, doncs ella també parla català. De vegades es parlen entre ells en bàmbara, però en comptades ocasions.
21 de SetembreI utilitzes altres recursos per mantenir el català?
Aquest és un dels grans problemes que tenim, que hi ha molt poca cosa disponible a Internet en català. És greu. Quan la connexió no es talla, descarrego moltes pel·lícules de dibuixos pels nanos, i o són en castellà o francès. El castellà no l’entenen, aquí no el parla ningú. Així que descarrego en francès, així de pas l’aprenen, que, al cap i a la fi ,és la llengua de l’escola. Però en català no hi ha res!
Això sí, l’Àdama té el seu ordinador portàtil aquí i ell ja se sap connectar a l’Skype, ho sap fer tot. Té el seu compte d’Skype. I em diu: “mira, ara he parlat amb l’àvia”!
Quant a la lectoescriptura, tens pensat si te n’encarregaràs tu o … ?
Sí, mira, de fet, tot aquest estiu (aquí l’escola va acabar al juny i va començar a l’octubre), l’Àdama tenia un llibre de fer lletres, números. I jo estic a sobre seu tot el dia. Al matí ve aquí a la botiga, i cada dia fem una pàgina. De fet, si tens algun enllaç de recursos per al nen, d’exercicis en català, t’ho agrairia…
També, cada vegada que pugem, sempre ens emportem alguns llibres de contes en català. El Patufet també el coneixen.
I de tradicions catalanes, que en celebreu?
No, aquí no. Per mi no, i és que és molt fora de context, no té sentit. Celebrar aquí un Sant Jordi, o una Castanyada… és que no hi ha ni castanyes, ni panellets… L’únic que fem són els Reis, això sí. Tampoc les d’aquí… De fet, n’hi ha poques aquí, de tradicions. Les que hi ha són festes religioses, com l’Eid (el sacrifici del bè), el final del Ramadà, o el dia 4 d’abril que és el dia de la independència.
Així que no podem esperar un dibuix dels teus Patufets sobre la Castanyada… per cert, què et sembla Patufets al món?
M’ho va passar una amiga pel Facebook la setmana passada, així que acabo d’arribar i he tingut poc temps per xafardejar. Però tot el que sigui donar suport al català, endavant. Ara bé, estic una mica escarmentat amb iniciatives de catalans al món. Et passen això de la Via Catalana, i t’hi apuntes i et comencen a bombardejar amb propaganda de partits polítics. Un s’acaba preguntant si l’objectiu de la pàgina només és aquest: fitxar-te per després enviar-te tot això. Al final m’he acabat esborrant d’algunes iniciatives, i és que quan vaig signar ningú m’havia dit d’entrada que rebria propaganda.
Jordi, i la pregunta: que tornareu a Catalunya?
Ostres, aquesta és la pregunta del milió. No et puc dir ni que sí ni que no, perquè a la vida no saps què passarà. En principi no, però no és un no rotund. Mai se sap què ens espera. I sí que sovint penso “ostres, si fóssim a Catalunya, com agradarien als menuts les festes de Nadal o anar a la Cabalgada de Reis, i com gaudirien amb els cosins”.. Però aquí també tenen altres coses i viuen una vida completament diferent, potser més senzilla … menys complicada.
Anna i Adama bicicletaTambé veus que créixer al Senegal aporta coses que Catalunya no podria aportar?
Aquí, tot el contrari que a Johannesburg, els nens poden anar sols pel carrer. La meva filla, que només té dos anys, surt de casa sola i va a ca els veïns a jugar amb les nenes i està tot el matí que no saps on és i a l’hora de dinar torna. És clar, això a Barcelona és impensable. I aquí estem en una zona molt rural, una ciutat petita… de províncies, diguéssim, on no hi ha trànsit, hi ha pocs cotxes, on es fa vida al carrer. I aquesta llibertat és un tipus de vida que està bé també per als menuts. Tenen molta llibertat aquí els nens.
Ja acabant, ara que em parles de Johannesburg i el carrer… aquí hi ha percentatge de població blanca i de fet sovint m’han confós per Afrikaner i saludat en afrikaans, però tu al Senegal més rural no deus passar pas desapercebut!
(Riu)… dona, és clar. Jo sempre dic el mateix, aquí, la diferència de color… per molts anys que portis aquí, per molt integrat que estiguis, per molt casat, fills, néts… sempre seràs un blanc. I sempre hi haurà una diferència, i no per part meva, sinó per part d’ells. Sempre et faran una diferència. En alguns aspectes positiva i en altres negativa. Per exemple, en això d’anar a comprar, ja saps que els preus aquí són variables, i quan ets blanc, tot és més car: “els blancs som tontos i rics” Ha! ha! ha! I amb el tracte, la gent et tracta com amb més respecte.. els nens, per exemple, no saluden pel carrer a la gent, però a mi sí. I jo m’emprenyo i els dic “i per què no has saludat a aquest? I a aquell que us heu creuat davant meu?”
Classe C.I (3)Els teus patufets se n’adonen? Com ho porten?
A veure, l’Àdama és cafè amb llet, diguéssim. Fins ara anava al parvulari, però aquest curs ha començat a l’escola de monges, i jo al principi estava amoïnat: “Ai!, l’únic mestís de l’escola, a veure els nens…” Ja saps que els nens arreu del món de vegades poden ser molt cruels amb el que és diferent. Però de moment no, tot bé… A veure, tothom el coneix: ell és aquell que el seu papa és blanc. La nena no, l’Anna passa més desapercebuda perquè ha sortit com sa mare. No diries pas que és filla meva! (Riu) És ben africana. Així que és com qualsevol d’altre. L’Àdama té la meva fisonomia, el meu cabell…
I quan l’Àdama i l’Anna van a casa… ? Vull dir que un es veu com es veu, però la nostra identitat és en part definida per com ens veuen els altres.. I a Catalunya és relativament recent l’augment de la diversitat d’origen, religió i color de cada cop més nens i nenes catalans…
No, no, amb els cosins, etc.. ningú no hi posa cap problema ni ells no noten res. Ara sí, com a anècdota, a l’Àdama aquí li diuen “toubab“… als blancs aquí els diuen “toubabs“. Així que l’Àdama aquí pels nens és un toubab, i en canvi quan anem a Barcelona, ell és negre, i és que té la pell fosca… vaja, és mulat. El que té la diferència de punt de vista… I quan anem al parc a jugar, els nens se li adrecen en castellà, pensant-se que és estranger. Com que nosaltres, als estrangers tenim la mala costum d’adreçar-nos-hi en castellà… I jo així que els sento que estan jugant i li diuen: “oye, ¿cómo te llamas?”, nens que són catalans i parlen entre ells català… “¿cómo te llamas?, ¿de dónde eres?”. Jo sempre els dic: “és català… el castellà no l’entén. Parleu-li en català.”

Patufets, a la Càtedra de Multilingüisme de la UOC

Al blog de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), presente, avui, dimecres 9 d’octubre del 2013, la pàgina de Facebook Quan el català és minoria i el blog Patufets al món. Així mateix, posen a disposició de les famílies catalanes que visquin a l’estranger el seu opuscle Estratègies de transmissió lingüística en Bildschirmfoto 2013-10-09 um 1.50.44 PMfamílies plurilingües, de Marta Rovira-Martínez. Per demanar-lo, podeu posar-vos en contacte amb l’especialista en sociologia del llenguatge, Miquel Strubell.

Aquí teniu l’enllaç a l’entrada que ens han dedicat.