Bilingüisme i tartamudeig. Resposta d’Elisabeth Dulcet

Fa uns dies l’Anna ens plantejava una qüestió a la pàgina de Quan el català és minoria sobre el possible tartamudeig en criatures bilingües, de la qual en vam publicar el Xup-xup corresponent. L’Elisabeth Dulcet, que és logopeda i col·laboradora habitual del nostre blog, ens ha enviat aquest missatge com a resposta a la pregunta que plantejava l’Anna:

El primer que he d’aclarir és que abans dels 7 o 8 anys NO podem assegurar que els nens tartamudegin o tinguin una alteració de la parla anomenada tartamudeig, quequesa, disfèmia (terminologia mèdica). És precisament entre els 2 anys i mig i els 4 i mig que apareix o pot aparèixer una disfluència en la parla dels nens i nenes. Aquestes disfluències acostumen a remetre soles al cap d’unes setmanes o mesos i són símptoma de desenvolupament correcte de l’estructuració del llenguatge del nen, que es va tornant més complexe amb l’edat.

Per tant, si tenim fills de 3 i 4 anys que s’encallen al parlar, repeteixen sons, posen falques (“muletilles”) o s’encanten mentre parlen, no es símptoma de tartamudesa, ni de patologia, en principi, sinó que estan buscant estratègies per a ser més competents en la seva parla.

És aquí on hem d’actuar! Cal ajudar el nen a tenir més eines lingüístiques. Com? Parlant-hi més!

Si hem de parlar d’estadístiques, hem de saber que només el 0.02% dels nens que presenten disfluències en la seva parla a aquestes edats, pot desenvolupar una tartamudesa d’adult. També és cert que diuen que per cada 4 nens que tartamudegen, hi ha només una nena. I és que ja ho sabem, les dones som molt hàbils amb el tema de la xerrameca, he!, he!….

Si entenem que els nens abans de córrer i caminar, ensopeguen diverses vegades, cauen, es tornen a aixecar, agafen una mica de por, paren i després hi tornen, per què han de parlar bé des de l’inici? Doncs ells també proven, busquen paraules, reafirmen sons i fan les seves “tentines” lingüístiques. Tot el que cal, és donar-los seguretat i models on copiar com parlar. Per tant, com deia, el que cal és cantar amb ells, explicar contes, anomenar els objectes de la vida diària, donar conversa…

El que sí és veritat és que si ja costa moure’s amb un codi lingüístic, quan en tenim diversos, la feina se’ns duplica o triplica, però només és qüestió de ser més pacients i més “treballadors”. Cal donar al nen eines lingüístiques en cada un dels idiomes que l’envolten. Per tant, més feina pels adults, però que divertida que és!!

Patufets xerraires, per Elisabeth Dulcet

---

“La nostra conclusió és que l’experiència d’haver de gestionar l’atenció a dos o més idiomes, reorganitza xarxes específiques del cervell creant una base més efectiva pel control executiu i per un millor rendiment cognitiu, al llarg de tota la vida.”

Dra. Ellen Bialystok

Doctora i membre de la Royal Society of Canada, distingida professora investigadora a la Universitat de York i científica associada al Rotman Research Institute of the Baycrest.

---

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Tots venim al món amb la capacitat innata per desenvolupar la comunicació i amb ella, aprendre els diferents llenguatges. Gràcies a aquesta funció del nostre cervell, tots els nens del món inicien les seves primeres paraules més o menys al mateix temps, visquin on visquin del planeta i sigui quin sigui l’idioma (dels sis mil que hi ha al planeta) o idiomes que parlin els seus pares.

Sens dubte, la família és la primera font d’experiències per al desenvolupament del llenguatge en els nens, i cada família, cada comunitat té però, les seves pròpies característiques i fortaleses. Són aquestes les que cal esbrinar i emprar per crear un ambient on veritablement les llengües que vulguem que el nen entengui i parli convisquin en plena harmonia i siguin apreses sense esforç, d’una manera natural i ecològica. Per dur a terme aquesta tasca, als pares ens cal una mica de coneixement sobre com es produeix el desenvolupament del llenguatge en el nen, un polsim de reflexió i moltes gotes d’ingeni per posar tots els ingredients a treballar en favor dels nostres fills.

Per què parlem de desenvolupament i no de creixement del llenguatge? Doncs mireu, entenem que el creixement és un procés pel qual l’organisme augmenta el nombre i el volum de les seves cèl·lules permetent-li construir teixits i òrgans (així ens tornem més alts, agafem pes, etc), mentre que el desenvolupament es defineix com l’adquisició progressiva de funcions, destreses i habilitats que permetran al nen interactuar amb el seu medi ambient per adaptar-s’hi o modificar-lo (així aprenem, pensem, deduïm, sentim…). Dins del desenvolupament hi trobem diferents àrees, la descripció de les quals les trobareu al quadre 1.

Quadre 1
Clica sobre la imatge per ampliar-la

Des del mateix moment del naixement, els bebès inicien la doble tasca entrellaçada de créixer i desenvolupar-se. El seu cervell és capaç d’anar creixent en nombre de neurones al mateix temps que aprèn del que l’envolta: a distingir, per exemple, els sons dels soroll i aquests de les paraules amb significat.

Les últimes recerques científiques han demostrat que els bebès no tan sols són capaços d’aprendre una llengua des del naixement, sinó que mai és prou aviat o prou tard per aprendre una segona i tercera llengua. Un altre cosa que s’ha descobert, és que quan un infant està exposat a dues llengües des de el naixement, aquest les viurà com a mitjà natural per la seva  comunicació. Ara bé, també ens diuen els investigadors que hi ha una relació directa entre el temps que els infants passen amb els seus pares i la qualitat del seu vocabulari. També hi ha estudis que demostren que els nens que perden el seu patrimoni cultural (llengua, tradicions,…) poden veure’s conduits a resultats menys reeixits a l’escola. Cal que perdem la por a parlar a casa més d’una llengua i cal que submergim els nostres infants en un món sonor de cançons, emocions i paraules. La veritat és que la criança de nens bilingües requereix d’una planificació, esforç i dedicació, fins i tot per a pares bilingües.

Fem un cop d’ull al 1r  any de vida (0-12 m)

Durant el primer any de vida és on el nen desenvolupa el seu procés de maduració neurològica essencial. És l’etapa de la plasticitat cerebral, que vol dir que:

A mínima quantitat de temps invertit = Màxima capacitat d’aprenentatge

Les fites a tenir en compte durant aquest temps són:

• Primers temps d’adaptació: ritmes mare-nadó. Tot és nou pel bebè, de sobte ha d’aprendre a respirar, succionar, empassar, i sobretot a demanar (posada en marxa d’aparells motriu, digestiu, afectiu, respiratori, fonador). Tot també es nou pels pares. Han d’aprendre a gestionar les necessitats de l’infant, han de reorganitzar les seves activitats diàries i han d’aprendre a interpretar les accions del bebè. Cal que tots plegats es trobin i vagin al mateix compàs, cal que ballin al mateix ritme.
• Primeres experiències funcionals: menjar, plorar, mirar, tocar, sentir, posar-se dret, somriure… Pares i nens descobreixen un món apassionant en el que tots junts descobreixen jugant que aprenen i gaudeixen de fer coses junts.
• Primeres limitacions: primeres frustracions necessàries per l’aprenentatge. Els científics han demostrat que el que ens fa avançar en els aprenentatges és la motivació. Sí, la voluntat d’arribar a un objectiu, a aconseguir alguna cosa. Per això és important que els pares estiguin atents a les necessitats del nens, però no les cobreixin en excés a mida que el nen creix. El nen necessita provar què pot fer ell solet i què no i així començar a mesurar les seves necessitats i a activar els mecanismes de l’aprenentatge.
• Desenvolupament de l’audició i la parla:

0 – 1 m

Canvia el seu comportament al produir-se un soroll sobtat: parpelleja, obre o tanca els ulls, s’atura, mou les cames o els braços, mou el cap, reflex de Moro…
Es tranquil·litza quan la mare/pare el consola.
Dóna mostres de fer les primeres diferències en la utilització de la veu.

2 – 3 m

Escolta el so d’una campaneta.
Fa moviments oculars per a buscar la font sonora de sons familiars.
Inicia el balboteig.

4 m

Hi ha un lleuger moviment de cap envers una música.
Te un riure sonor.

5 m

Localització propositiva (amb voluntat de fer-ho) de fonts sonores laterals i inferiors amb clars moviments de cap.
Escolta el to d’un diapasó o sons molt fluixets.
Para de plorar en  escoltar qualsevol música.

6 m

Pren contacte vocal amb els adults. Sembla que ens imiti o contesti.

7 m

Balboteig de quatre o més sons comprensibles, entre ells les dues primeres síl·labes.
Reacciona quan el crides pel nom.

8 m

Utilitza la veu per atraure l’atenció de l’adult.
Localització de fonts sonores laterals i superiors amb moviments de cap.
Observa la conversa entre adults.

9 m

Escolta perfectament el tic-tac d’un rellotge de polsera posat a la seva orella.

10 m

Comprèn la prohibició –‑No!
Para atenció a una cançó que provingui d’un metre de distància, localitzant-la conscientment.

11 m

Reacciona amb vocalitzacions a la música.
Reacciona si se’l crida en veu baixa a un metre de distància.
Parla de manera intel·ligible dues o més paraules —pap, mama “aua”.

12 m

Fa monòlegs de balboteig com a expressió de satisfacció quan està sol.

Resum del Nivell del llenguatge  als 12 m

• Comprèn  frases simples.
• Denomina objectes familiars.
• Reconeix el seu nom.
• Utilitza totes les vocals i algunes consonants, de manera aïllada i combinades.
• Dóna objectes familiars quan se li demanen.
• Senyala parts del cos.
• Comença a adquirir el vocabulari bàsic.
• Menja sòlids ni no té problemes per empassar.

Adjunto un quadre amb els principals signes d’alerta a tenir en compte en el desenvolupament comunicatiu del’infant el primer any de vida. (vegeu quadre 2).

EDAT	ÍTEMS NORMODESENVOLUPAMENT	SIGNES D’ALERTA
0-3 MESOS	Reacciona al soroll.Produeix demandes amb plors, gemecs.Xucla i empassa bé.	No reacciona als sorolls forts.No xucla bé o hi ha problemes amb la deglució.No fa contacte ocular (no busca amb la mirada).
3-6 MESOS	Produeix sons més modulats —balboteig.Apareix el somriure social.Accepta la cullera.	No fa emissions vocàliques.No gira el cap envers la font sonora.
6-9 MESOS	Reacciona (normalment plorant) als estranys.Apareix el “laleig” – vocalitzacions semiconsonàntiques Tipus:pa,pa,pa,ma,ma, ga,ga…Entén les diferents entonacions, sobretot la prohibició.	No reacciona davant dels estranys.No es gira quan el crides pel nom.No produeix síl·labes, no propositives.
9 –12 MESOS	Pot entendre ordres simples —dóna’m, té, agafa … Reconeix objectes del seu entorn pel nom.	No reconeix objectes molt propers (com: pipa, mama, papa…) pel nom.No entén la prohibició —No.

Quadre 2

Factors a remarcar que podem fer els pares:

En aquesta etapa per afavorir i enfortir el desenvolupament lingüístic dels nostres nens bilingües, cal:

• Tenir cura d’establir uns hàbits alimentaris correctes (hàbits de masticació, deglució, etc..). Penseu que els humans mengem, respirem i parlem pel mateixos òrgans de l’aparell bucofonador. Podríem dir simplificant que si masteguem bé, parlarem correctament.
• Cal recordar que els infants necessiten ordre i rutines, per organitzar-se i sentir-se segurs.
• Cal que els adults aprenguem a observar els nens, respectar i adaptar-nos a les seves iniciatives de joc i afegir coneixements i paraules al que fem conjuntament. És imprescindible establir una bona atenció conjunta pares-nens. Cal estar i passar estones interactuant, jugant amb els nostres fills.  Cal parlar amb la/les llengua/llengües que ens sentim més còmodes amb ells, però sobretot explicant, no interrogant.
• La millor eina que tenim és la nostra veu. Els nadons vénen programats per parar atenció a la veu de la mare i del pare. Cal utilitzar-la per parlar, per cantar, per transmetre sentiments, per tot. La música és un aliat infalible per l’establiment d’una bona discriminació auditiva que possibilitarà el reconeixement i posterior fixació dels diferents codis lingüístics parlats a casa.

L’experta professora Montserrat Dulcet, músic, pedagoga musical i formadora de formadors, proposa una lista de músiques ideal per a aquest període, sobretot si volem reforçar el català dels nostres fills. Són:

Cançons de bressol

•  La volta al món amb les nostres cançons (Coral de Sant Cugat)
•  Wimoweh (Escolta l’auditori)
•  Colors de lluna
•  Lullabies (for Jazz Kids, The wonderful music)

Músiques per bressolar

•  La música de James Taylor
•  Cherish the ladies at home (BMG)
•  Néixer Renéixer( Rosa Zaragoza)

Cançons per fer moixaines i altres jocs infantils

•  TAT!
•  Cantem-ne una …(Miqui Giménez)
•  Baldufa (Kamalundu)
•  Picarol (Kamalundu)

Segons paraules de l’escriptora trilingüe Yoko Tawada, “quan fem una connexió entre dues paraules que es troben a quilòmetres de distància, una mena d’electricitat es desencadena al cap. Un raig de llum, un llampec meravellós que produeix una sensació completa de creativitat”. Així aprenem! Gràcies pares per fer-ho possible!

Aviat el segon any de vida (12-24 mesos).

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.

Patufets, a la Càtedra de Multilingüisme de la UOC

Al blog de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), presente, avui, dimecres 9 d’octubre del 2013, la pàgina de Facebook Quan el català és minoria i el blog Patufets al món. Així mateix, posen a disposició de les famílies catalanes que visquin a l’estranger el seu opuscle Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües, de Marta Rovira-Martínez. Per demanar-lo, podeu posar-vos en contacte amb l’especialista en sociologia del llenguatge, Miquel Strubell.

Aquí teniu l’enllaç a l’entrada que ens han dedicat.

Battle for the mother tongue

Les nostres famílies catalanoparlants no estan soles en la lluita per mantenir la llengua. Altres famílies arreu del món lluiten pel mateix, fins i tot vivint al propi país, i en aquest sentit adopten diferents estratègies.

El 24 de setembre és el “Heritage Day” a Sud-àfrica, país amb onze llengües oficials. Vam pensar que ens podria interessar llegir les estratègies que segueixen algunes famílies per mantenir vives algunes de les llengües més minoritàries del país. Vet aquí alguns dels articles publicats recentment.

La llengua materna d’en Mkhuseli Jack és l’isiXhosa (com també la d’en Nelson Mandela). La seva dona és angloparlant, i si bé el seu fill gran parla l’idioma patern, la filla hi va bastant coixa. Ell arriba a la conclusió que potser la situació és així perquè al cap i la fi es diu “mother tongue”, i doncs fa que els fills parlin naturalment millor la llengua de la mare. Afegeix també, però, que l’isiXhosa està visquent una mort lenta i doncs el fenomen no és només familiar, sinó també social: els seus fills parlen anglès també amb els amics que comparteixen l’isiXhosa com a llengua materna. Trobareu l’article aquí:

http://www.citypress.co.za/news/battle-for-the-mother-tongue-getting-to-grips-with-isixhosa/

L’Olaotse Mogakane té quatre anys i parla l’anglès millor que els seus pares, fins al punt que els corregeix. La seva mare n’està orgullosa: almenys no patirà com van patir ells en arribar a la universitat. Però l’amoïna que en visitar els avis, el petit no pugui parlar setswana i no s’hi senti integrat. També voldria que l’Olaotse passés la llengua materna als seus fills en el futur i preservar així l’herència cultural i lingüística. Així que vol insistir en el setswana, però té por de provocar certa resistència en el petit, que se sent molt còmode amb l’anglès. Trobareu l’article aquí: http://www.citypress.co.za/news/battle-keep-heritage-intact-secure-setswana/

L’avi d’en Logesvaran Devan va arribar a Sud-àfrica al 1910 per treballar als camps de sucre de canya en condicions d’esclavatge. El seu pare només parlava tamil (llengua no oficial a Sud-àfrica) fins als cinc anys, i ara ell també el pot llegir, parlar i escriure. Va començar a estudiar-lo a l’escola a Durban i va continuar amb tutors privats quan el departament d’educació va aturar els estudis vernacles. Va fer els estudis universitaris a l’Índia. Trobareu l’article aquí: http://www.citypress.co.za/news/battle-for-the-mother-tongue-taking-the-trouble-for-tamil/

En Thabang i la Tshidi Ramogase paguen 4.000 rands al mes (entre 300 i 400 euros) perquè un tutor privat ensenyi al seu fill petit la llengua materna, el sesotho. Van optar per un tutor privat ja que viuen en una zona on el sesotho no es parla, i  la segona llengua a l’escola és l’afrikaans. No hi ha cap altra opció; fet que troben sorprenent en la Sud-àfrica actual (l’afrikaans era la llengua oficial de l’educació durant l’apartheid, la qual cosa fa que part de la població la vegi com la “llengua de l’opressor”). Trobareu l’article aquí: http://www.citypress.co.za/news/battle-for-the-mother-tongue-the-struggle-for-sesotho/

Quina és la realitat lingüística d’allà on vivim i com ho resolen les famílies és un tema del qual  voldríem tenir l’oportunitat d’aprendre més.

Uns espai per compartir dubtes i propostes

Aquest agost Quan el català és minoria ha augmentat molt el nombre de seguidors. Per això, per a tots aquells que sigueu nous us hem volgut recordar que aquest és un espai per fer propostes i plantejar dubtes relacionats amb l’educació en català dels nostres patufets a l’estranger.

Us hem convidat a plantejar les vostres qüestions a tota la comunitat i a enriquir el debat amb la vostra participació i la Mercè Solé ha aprofitat l’avinentesa per presentar-nos el projecte Multilingual Families – European Educations Project, del qual us en parlarem en l’apartat d’articles recomanats.

OPOL versus NECESSITAT

Avui hem recordat al Facebook que l’article sobre els “10 falsos mites sobre el bilingüisme” que vam penjar dimecres ha motivat diversos comentaris sobre el mètode OPOL (una persona – una llengua) i la seva eficàcia, al costat de la necessitat com a factor més rellevant per a l’aprenentatge d’una llengua. Hem fet aquest recordatori per avisar a tots aquells que per algun motiu s’han perdut el debat i, de fet, hi ha hagut diverses persones que han aprofitat per fer nous comentaris.

El dolç so de la insistència

Avui, arrel del debat sobre el mètode OPOL i el factor de la necessitat de parlar una llengua, la Marta ens recomanava el blog d’una mare americana que li parla alemany a la seva filla Non-native Bilingualism. Pel que fa a com motivar els patufets a que parlin la nostra llengua, la Marta ens recomana especialment aquest article: “Oh, the Sweet Sound of Insistence!“.

 

Créixer amb dos idiomes

Afegim un altre llibre a la llista de recursos que tracten el multilingüisme. En aquest cas ens el recomanen a facebook en l’entrada del 5 de juliol de 21013.

Famílies interculturals, amb llengües minoritàries, llengües actives i passives o ser diferent són alguns dels aspectes que tracta aquest llibre.

Una Cunningham-Andersson i Staffan Andersson (2007), Crecer con dos idiomas. Una guia practica del bilingüismo, Paidós.

Em demana que no li parli en català

La presentació del blog d’aquests dies ha portat molta gent nova a la pàgina de Facebook que han compartit amb nosaltres dubtes com aquest:

“(…) vaig fer l’error de començar a fer jocs imaginatius d’imitació de dibuixos animats que la meva filla veu en grec (perquè no acceptava que l’idioma fos altre que el que parlen els personatges) i ara i em comença a parlar molt més en grec que no pas en català. Trobo que l’està oblidant a poc a poc… i, a més a més, em demana que no li parli en català. No sé com fer-ho per tornar enrere!”

Hi ha hagut diverses propostes sobre com reconduir la situació, que resumim aquí per si poden ser d’ajuda a algú:

• Veure dibuixos en català. Si pot ser, els mateixos que veu en grec.
• No deixar de parlar en català, encara que el nen contesti en una altra llengua o que hi hagi altra gent al davant que no entenguin el català.
• Viatjar tan sovint com es pugui a Catalunya.
• Tenir un contacte freqüent amb la família mitjançant videoconferències.
• No dir-li mai que diu una cosa malament, però repetir-la en català.

Hi ha hagut algú que també ha recomanat la lectura del llibre Crecer con dos idiomas. Una guia practica del bilingüismo, de Una Cunningham-Andersson i Staffan Andersson, que afegirem a la nostra llista de llibres sobre el multilingüisme.

Malgrat les respostes, però, sembla que potser no hem trobat la solució que s’ajusti a la situació d’aquesta família i n’haurem de continuar parlant.

“El tema dels dibuixos animats es complicat perque soc de mesurar molt les hores d’exposició a la tele i no li en poso massa (contrariament al papa que, a la primera oportunitat, li enxufa qualsevol cosa). Per aquesta raó ha vist molt més dibuixos en grec i s’ha aficionat a coses que no trobo en català: Dora la exploradora, Diego, Umizoomi, Petits Einstein… en general miniaventures d’aquest estil. Desgraciadament cap d’aquestes series es fan en català i no conec res de l’estil. Li poso bessones, Teo, Lua, Mic i tot el que he pogut trobar però res no sembla prou interessant…”

 

 

Quan n’hi ha d’altres al davant…

Ens expliqueu amb quina llengua interactueu amb els vostres fills quan hi ha altres persones del país d’acollida al davant? Quan els renyeu, per exemple, com ho feu? I els patufets, quina llengua trien?

En general les persones que han contestat aquesta pregunta mantenen el català quan parlen amb els patufets, encara que hi hagi altres persones seguint la conversa. Si cal, després tradueixen el que han dit perquè els altres ho puguin entendre.

És interessant parar atenció als arguments que ens han donat per no canviar de llengua.

• És una bona manera de reforçar el lligam lingüístic entre tots dos. Si es canvia de llengua en alguns contextos, és molt difícil no fer-ho sempre.
• No volem donar la impressió que el català es parla només en la intimitat familiar.