Arxiu d'etiquetes: llegir

Preparem-nos pel club de lectura!

Ja s’acosta el moment tan esperat, sobretot per avis i patufets: retornar a casa per passar les vacances d’estiu! (Quan ets un expatriat, el concepte vacances canvia totalment de com el tenies plantejat).

Els que estigueu interessats en el club de lectura de Patufets al món, recordeu que aquestes vacances poden ser un bon moment per disposar dels llibres amb els que encetarem les lectures. Us fem un recordatori dels títols:

– El zoo d’en Pitus

– Momo

– El Petit Príncep

– Wonder

– No demanis llobarro fora de temporada

– Mecanoscrit del segon origen

Animeu-vos a rellegir uns llibres clàssics, i a que els vostres patufets en disfrutin tant com vosaltres!

Com funcionarà el club de lectura de Patufets al món?

Els patufets interessats en participar al club de lectura han d’estar donats d’alta a l’Espai Patufets.

Des d’allà, anirem marcant les pautes. El setembre vinent indicarem el llibre escollit per ser la nostra primera lectura (segurament serà el Zoo d’en Pitus o Wonder, en funció de si tothom els ha pogut aconseguir).

Cada setmana, des de Patufets formularem preguntes als patufets lectors, per tal que s’interessin pel text que llegeixen (sols o conjuntament amb els seus pares), continuïn la lectura, i intentarem solucionar dubtes que vagin sorgint.

Acabat el llibre, l’objectiu és fer una taula rodona on tothom que ha participat en la lectura hi digui la seva. Subjectivitat al poder! Que els nens diguin què pensen del llibre sota la seva perspectiva, les seves emocions.

Creiem que, encara que els patufets apuntats siguin novells en la lectura, realitzar-la amb l’ajuda dels pares ajudarà a establir un vincle pares-llengua, que pot ser molt interessant.

El primer audioconte de Patufets al món

Fa uns dies us vam demanar a la pàgina de Quan el català és minoria que ens anomenéssiu objectes o coses que s’han tornat imprescindibles o molt importants en els vostres països d’acollida. Amb aquesta pluja d’idees, vam elaborar un conte, El poble de la Vall Fosca, i vam fer una crida a nens i nenes d’arreu per a què el llegissin. L’objectiu era crear una activitat conjunta entre canalla connectada a través del projecte de Patufets al món, estimular-los en la lectura i en la narració d’històries i presentar el conte en el Concurs de contes del món.

Combinant la diversitat de localitzacions, de diccions i de característiques tècniques que hi ha hagut darrere de cada narrador i narradora, hem cosit i recosit aquest primer audioconte de Patufets al món que podeu escoltar AQUÍ.

Els nens i nenes que hi han participat són: en Dídac (3 anys, Dundee – Escòcia), la Niamh (6 anys, Horsham – Regne Unit), la Mariona (7 anys, Ulm- Alemanya), en Pau (7 anys, Frankfurt – Alemanya), l’Àdama (6 anys, – Kédougou- Senegal), la Magalí (6 anys, Munic – Alemanya) i la Leila (5 anys, Johannesburg – Sud-Àfrica).

I al llarg d’aquesta entrada, trobeu dos dibuixos amb què han il·lustrat el conte que ens expliquen.

A banda d’escoltar-lo, podeu llegir-ne la versió sencera a continuació:

EL POBLE DE LA VALL FOSCA

Feia molts anys que aquell poble no havia vist la llum del sol. Les cases havien quedat soterrades al fons d’una vall i a cada cantó havien crescut unes muntanyes que cada any es feien uns centímetres més grans. De mica en mica, aquelles cases van deixar de veure la llum del sol.

Potser us pensareu que això era pràctic perquè així no necessitaven ni crema solar ni ulleres de sol, ni cortines, ni persianes… Però, a part de tot això, que és veritat, la gent d’aquest poble s’havia anat tornant pàl·lida, com un paper de fumar, com la nata: ja no els quedava ni una gota de color, a la pell. Els ulls, se’ls havien tornat d’un verd grisós i els cabells eren gairebé blancs. La gent del poble somreia poc: sense sol, s’havien quedat també sense alegria. A més a més, viure en una vall sense sol resultava molt car: no podien escalfar-se l’aigua amb el sol ni aprofitar-ne l’energia per cuinar, rentar o encendre els llums a la foscor. A més a més, no hi creixien flors i als horts només cultivaven algunes verdures que no necessitaven de la llum del sol per fer-se grans, com el ruDibuix La Vall Foscaibarbre, que té fulles tòxiques, que no es poden menjar, però els seus pecíols sí que són comestibles, sí que es mengen.

No us penseu que tot el dia era fosc, en aquest poble. No. Veien el cel de diferents colors en funció de si era de nit o de dia, de si hi havia o no núvols, de si plovia o feia sol. El sol, però, només l’endevinaven… al cim de la muntanya, al migdia: uns breus minuts, a l’estiu; uns brevíssims segons, a l’hivern. Com que no hi havia sol, el poble de la Vall Fosca era molt humit i els nens i nenes portaven gairebé tot l’any botes d’aigua, impermeable i uns pantalons amb tirants per no embrutar-se amb el fang. I mai havien menjat cereals per esmorzar perquè no en creixien, al seu poble sense sol. A aquests nens i nenes, els encantava banyar-se al llac o patinar-hi, quan glaçava, quan les temperatures ballaven sota zero.

Un dia d’estiu, dels que el sol quedava uns minuts dalt del cim d’una de les muntanyes, un paquet va caure del cel. Semblava que una avioneta havia perdut part del seu equipatge. Damunt del paquet hi havia una etiqueta amb un destinatari, una adreça, però no era la de ningú del poble. De fet, tampoc posava el nom del poble. Ben gros, només hi deia: “FRAGILE”. Com que els nens de la vall rebien poques visites, de seguida van sentir curiositat per allò que arribava de més enllà… i van obrir el paquet.

Sabeu què hi havia a dins? Molts miralls. Per això posava “FRAGILE”, perquè els miralls es trenquen, si cauen o se’ls dóna un cop. Però, miracle! Aquells miralls caiguts del cel dins del paquet, tot i haver caigut des de molt, molt amunt, no s’havien trencat. El més supersticiós del poble va dir que allò era un senyal, que de ben segur significava alguna cosa… que potser aquells miralls eren màgics o tenien poders… 

Al poble, hi vivien un parell de químics i un parell d’enginyers. El supersticiós, que mai ningú havia sabut a què es dedicava, va proposar entregar-los els miralls per a què els mesuressin, n’analitzessin la composició per saber de què estaven fets, perquè havien resultat ser tan resistents… Van trigar una setmana. Llavors, van avisar al supersticiós i van decidir reunir a tot el poble per anunciar-los el resultat.

Era un dimecres, poc després de les deu del dematí. Com que eren vacances d’estiu, l’escola estava tancada i tothom, tothom, des del més gran fins al mvall_foscés petit, hi va anar. El supersticiós, que era vergonyós de mena, no es va atrevir a parlar davant de tanta gentada. Ho va fer primer un dels químics, acostumat a parlar en videoconferències en congressos internacionals, i després un dels enginyers, que es passava hores al telèfon parlant amb la seva enamorada, que vivia a una altra vall:

—A partit d’ara, tindrem llum i sol!

Es va fer un minut de silenci… després, els més ràpids, els que ja havien paït la notícia, van començar a aplaudir i a fer crits d’ovació.

—Visca, visca!

L’escèptic del poble, però, va etzibar:

—Com?!

Amb aquests miralls. Els col·locarem de tal manera que, amb un joc de miralls, aconsegueixin portar la llum del sol fins aquí baix. El sol es reflectirà en un, després en l’altre… els rajos aniran rebotant fins arribar al nostre poble — va aclarir l’enginyer.

Visca! – van cridar tots.

I n’hi haurà prou amb els miralls que hem rebut en aquest paquet? — va insistir l’escèptic.

No. Però al paquet hi ha l’adreça de la persona que l’ha enviat, el remitent. Li escriurem una carta explicant-li el nostre problema i la nostra solució, li donarem les gràcies i n’hi demanarem més, de miralls màgics.

Tres mesos més tard, ja a la tardor, el poble de la Vall Fosca tenia muntats una vintena de miralls. Els van portar la llum i el sol que mai abans havien tingut. A partir de llavors, hi van créixer roses i préssecs, blat, civada i ordi… I d’estiu a estiu, cada cop més nens i nenes trencaven aquell color blanc blanquinós de les seves galtes i es tornaven vermells com pebrots o rosats com gambes; a d’altres, se’ls dibuixaven petits puntets, taquetes de sol, les pigues. I de mica en mica, de sol a sol, la gent d’aquell poble va recuperar les rialles i els somriures.

 

Cal esperar que els infants aprenguin a llegir en la llengua del país d’acollida per començar a fer-ho en català?, per Elisabet Serrat

foto Elisabet SerratLlegir i escriure és una activitat quotidiana i imprescindible per a molts de nosaltres. Hem après a fer-ho perquè ens ho van ensenyar, perquè vam posar-hi esforç, perquè teníem molta curiositat per saber què significaven aquelles formes, per tot plegat, ni ho recordem.

Potser no recordem com ho vam aprendre, però sí que sabem que és un procés llarg d’aprenentatge, des de la decodificació de les grafies fins a la comprensió o redacció de textos de diversos tipus. Per això, quan intentem entendre com hem après a llegir, cal referir-se als moments inicials d’aprenentatge del codi, però de manera especial, cal referir-se també al propòsit de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura: poder llegir i escriure diversitat de materials escrits: receptes, poemes, notícies, llistes, missatges, narracions. Això és el que dóna sentit a aquest procés d’aprenentatge i nodreix de motivació els aprenents.

La iniciació en aquest aprenentatge pot ser diversa i molt personal, però solem considerar que s’impulsa a l’escola i allò habitual és que s’aprengui a llegir i escriure en una llengua que coneguin els alumnes. En definitiva, per llegir i per escriure, cal saber una llengua. Difícilment pot ser d’una altra manera, ja que els sistemes d’escriptura majoritaris representen els sons de les llengües mitjançant determinats símbols gràfics, per això quan aprenem a llegir solem tenir un cert coneixement de la llengua oral que està representada gràficament. Si no és d’aquesta manera, l’aprenentatge de la lectura serà més difícil, les dificultats de lectura dels nens que tenen problemes de desenvolupament de la parla així ens ho informen. Ara bé, també és veritat que en determinades circumstàncies aprendre a llegir ajuda a l’aprenentatge de la llengua oral —com en el cas dels nens amb deficiència auditiva, o en el cas dels aprenents de segones llengües o llengües estrangeres. De fet, aprendre a llegir i escriure ens permet un aprenentatge important de la llengua oral i, en aquest sentit, si bé és cert que primer aprenem a parlar i després a escriure, també és cert que posteriorment tots dos aprenentatges s’influeixen mútuament.

Hi ha diversos aspectes implicats en la lectura que cal tenir en compte: Per una banda, el sistema d’escriptura determinarà que hàgim de posar en pràctica unes habilitats o unes altres. Hi ha sistemes d’escriptura alfabètics, la gran majoria en l’actualitat i als quals ens referim en aquest escrit; però també hi ha sistemes d’escriptura sil·làbics o sil·labaris, com el japonès, i sistemes d’escriptura logogràfics, com el xinès. El sistema d’escriptura per a la llengua catalana és alfabètic, i a més, és mitjanament transparent, és a dir, la correspondència entre els símbols gràfics —les lletres— i els sons que representen no és completa. Hi ha símbols que poden representar més d’un so: la grafia e pot representar tres sons del català; o bé sons que es representen per més d’una grafia: el so /u/ en català pot representar-se per les grafies o o bé u. Com a sistemes d’escriptura més transparents podríem esmentar els sistemes escrits de l’espanyol, l’italià o el finès i com a sistemes més opacs, els de l’anglès o el danès. Pel que fa al procés d’aprenentatge, aprendre a llegir i escriure en un sistema d’escriptura mitjanament transparent o opac pot influir inicialment en el procés, bàsicament en el fet que hi hagi més vacil·lacions o errades ortogràfiques, en comparació amb un altre de més transparent.

Tornant a la qüestió que guia l’article, per aprendre a llegir en una llengua amb un sistema d’escriptura alfabètic, cal que els nens aprenguin el principi alfabètic. Cal que aprenguin que les lletres representen sons i també el so que cada símbol representa per a la seva llengua. Si els nens estan aprenent a llegir i escriure en una altra llengua que no és la materna i aquesta llengua és alfabètica, l’aprenentatge del codi alfabètic català no els ha de suposar dificultats, encara que, com passa en la majoria dels aprenentatges, no és immediat. Allò més important és que els nens puguin implicar-se en situacions reals de lectura i escriptura en català, acompanyats de pares que gaudeixen d’aquestes activitats i que les comparteixen amb ells. Això és el que dóna sentit a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És allò que veritablement donarà sentit a aprendre a llegir i escriure en una llengua que no és la de l’escola, però que sí que és la de casa.

Si la lectura i l’escriptura són activitats habituals a casa i si hi ha moments per comentar contes en català, per escriure els ingredients d’una recepta o escriure el repartiment setmanal d’activitats de cadascú, per enviar missatges a familiars o amics en català, per retolar objectes o per jugar amb els símbols, aleshores segur que també hi pot haver moments per comentar i ensenyar el que representen aquests símbols o lletres. I no s’ha d’oblidar jugar amb els sons perquè si en llegir i escriure el que fem és representar sons, poder destriar-los —segmentar-los— serà bo per treballar allò que els experts en diuen la consciència fonològica implicada en l’aprenentatge de la decodificació, amb cançons, rimes i jocs de paraules. Però sobretot els infants aprendran i gaudiran de llegir i escriure en català perquè tindrà sentit en la seva vida.

Els lectors “experts”, o les persones lletrades, quan llegim un text no ens adonem de l’habilitat o les habilitats que hem après, ni dels recursos cognitius que posem en marxa quan llegim o escrivim. No ens n’adonem perquè, com dèiem, allò realment important és que aprendre a llegir i escriure és una manera de fer coses. És per això que, si ens agrada llegir i escriure segurament és perquè a través de la llengua escrita podem abastar nous coneixements, ens suposa un gaudi personal, ens ajuda a relacionar-nos i ens permet fer un munt d’activitats interessants a partir de desxifrar o composar una determinada combinació de grafies o lletres.

I això és el que les famílies fan, fer coses junts i, molt probablement, algunes d’aquestes coses les fan amb la lectura i l’escriptura i les poden compartir amb els seus fills de manera “natural”, implicant-los en les activitats lletrades. De fet, els nens coneixen molts d’aspectes de la lectura i l’escriptura abans de començar a llegir i escriure. Són presents a la seva llar en un munt d’objectes i situacions. Veuen aquests símbols des del naixement ja que les persones que hi ha al seu voltant els “dibuixen” o bé els llegeixen.

Així doncs, de manera breu, la resposta a la qüestió que guia aquest escrit és: no, no cal esperar. Si els infants aprenen a llegir en la llengua del país d’acollida, no cal esperar que dominin aquest aprenentatge. Si el sistema d’escriptura de la llengua del país d’acollida és alfabètic, hi ha un aprenentatge que és comú: les lletres representen el sons de la llengua que escrius i, en aquest aspecte, no interfereix si hi ha una separació entre llengües. Allò fonamental que s’aprèn és a representar una llengua de manera gràfica i, per tant, els infants poden aprendre al mateix temps com es representa la llengua del país d’acollida i com es representa la llengua familiar. A més, ambdues activitats tenen sentit en la seva vida.

Elisabet Serrat (Vic, 1965) és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va cursar el doctorat en Comunicació i Llenguatge a la Universitat de Barcelona i és Doctora en Psicologia per la Universitat de Girona. Imparteix cursos de llenguatge i cognició, així com d’adquisició de segones llengües. Des de sempre s’ha interessat per conèixer els diferents aspectes del llenguatge infantil i adult. La seva recerca s’ha centrat en l’adquisició d’aspectes gramaticals del català i del castellà, en l’adquisició del català com a segona llengua i també en la relació entre el llenguatge i la cognició social. És mare d’una noia i un nen que parlen català i castellà, tots dos aprenen anglès i francès.

“Sempre vam dir que si teníem una possibilitat de viure a Catalunya, ho faríem”

PAUL (O PAU!) I GEMMA VAN DER VOORST.
DOS FILLS I UNA FILLA (2001, 2004 i 2008).
VIUEN A VOORSCHOTEN (HOLANDA).
A CASA PARLEN EN CATALÀ I HOLANDÈS.

Ara em preguntava si en tu reconeixeria un dels teus germans. El vaig conèixer fa molts anys. Va ser a Barcelona, a l’avinguda Gaudí. Ho recordo perquè vam parar a prendre un cafè en un dels restaurants de l’avinguda, i el cambrer era argentí. El teu germà, en Gerard, li va dir el que volia en català i el cambrer ens va dir que no ho entenia, així que en Gerard va improvisar en castellà. I recordo la meva sorpresa inicial abans d’adonar-me que, és clar, si un parla en català a casa i creix allà on el castellà no es parla, no té per què saber-lo.
P: Sí, ell poc s’ho devia pensar que necessitava el castellà a Barcelona….
Sí… i poc m’ho pensava jo aleshores que la meva filla es trobaria en la mateixa tesitura anys després!
P: I tant. Mira, ara arriba la Gemma amb el tè.
G: (Riu) … El tè del vespre! És que avui anem més tard. Acabo de portar la Paula al llit i amb això qua demà comencen les vacances i volem a Catalunya…
Quines vacances són?
G: Ara són les de la neu, que en diuen. Aquí les vacances es fan repartides durant tot l’any, i no només a l’estiu com a Catalunya. Aquí és cada sis setmanes més o menys, no, Pau?
P: Si…
Mira, un dubte que tinc: és Pau o Paul? Perquè la teva cosina em parla d’en Pau però també en algun e-mail he llegit Paul…
P: Els catalans em diuen Pau, i aquí a Holanda em diuen Paul. Com vulguis…
D’acord, però la idea va ser que hi hagués aquesta versatilitat en el nom o la cosa va anar sorgint…?
P: Dona, jo estic batejat com a Paul però a Amer sempre he estat en Pau…
G: De fet, però, en holandès Paul sona Paul i no pas Pol. I la teva mare de vegades et diu Pau i de vegades Paul… (riu), però jo sempre li dic Pau.
(Riu) Doncs ara que ja tinc el nom clar, parlem de la vostra família que em té ben interessada. En podríem escriure un llibre de tanta connexió catalano-holandesa! Perquè la teva mare, Pau, entenc que marxa d’Amer cap a Holanda per amor…
P: Sí.. Als 60 els meus pares es coneixen a Lloret de Mar estant de vacances. Després continuen el contacte a través de cartes en francès durant uns 7 o 8 anys. Finalment es casen… La meva àvia no s’ho veia això que la filla li marxés a Holanda…
G: La filla de l’alcalde marxava!… perquè el seu avi era alcalde, i a més era la gran, la pubilla…
P: … sí, sí.. es van casar a Amer, venir cap aquí i jo vaig nèixer a l’any 70.

De dalt a baix i esquerra a dreta: Paul, Wim, Miquel, Gerard, Johan i Nick.

De dalt a baix i esquerra a dreta: Paul, Wim, Miquel, Gerard, Johan i Nick.

I després de tu, uns quants germans més… 6 en total!
P: (Riu) Sí, família nombrosa!
(Riu) No vull ni pensar el que això representa en bitllets d’anada i tornada…
G: (Riu) No… però no anaven en avió, eh? Com anàveu?
P: Sí, també en avió… amb totes les comoditats de transport. En bus, en tren… en cotxe no, però.
Moltes hores i converses. I entre els germans en què parleu?
P: Holandès… la mare ens parlava en català i nosaltres contestàvem en holandès.
I la teva mare amb el teu pare, parlava holandès també?
P: Al principi, em penso, el francès… El meu pare anava a classes de castellà, i més endavant que el meu pare podia escoltar…
G: .. entendre…
P: … entendre! Podia entendre el català, aleshores la mare li parlava català. I el meu pare contestava en castellà o holandès. Ell no en sabia tant, de català…
G: … també va ser per ell un xoc, oi? (riu)
P: Sí. Un any que es van trobar a Barcelona, el meu pare va fer dues setmanes de classes de castellà a la universitat. I després es va adonar que tothom parlava en català a casa de la mare. Un xoc per a ell.
(Riu) En canvi, vosaltres portàveu el català millor, no? Els estius a Amer…
P: Sí, passàvem quatre setmanes a l’estiu. Casal d’estiu, excursions amb els tiets, la colla d’amics… al cap i a la fi Amer té 2.000 habitants així que anàvem tots amb la mateixa colla d’amics. Fèiem vida allà, i ens agradava…
G: I els agrada. Pensa que totes les festes majors, quan arriben els “holandesos”, bueno…. Estan molt integrats!
P: Dona, pensa que eren els 80 i 90… Ara hi ha més persones d’arreu del món, però aleshores “venien els holandesos”.
I tant… si jo que només anava al poble de ma mare, a l’Aragó!, a l’estiu i ja deien “han llegado los catalanes”. Vosaltres éreu molt més exòtics, on vas a parar!
P: Imagina!
I quan éreu allà, no canviàveu la llengua entre els germans?
P: No, allà parlàvem holandès també. … La primera setmana fins i tot ens costava de canviar el xip, de parlar el català. Després ja era més fluid. Però entre nosaltres continuàvem en holandès…
G: … i la iaia, que no us entenia…
P: Sí, dona.. i a vegades ja ens convenia de parlar en holandès!
(Riu) La llengua secreta!
P: (Riu) Sí!
Gemma, i fent un fast-forward… per a tu no tan secreta, perquè tu abans de conèixer en Pau ja havies estat a Holanda…
G: Sí, jo al 95 faig un Erasmus al nord d’Holanda. El primer contacte amb el país… amb l’holandès, malgrat que a l’hospital on feia les pràctiques jo parlava en anglès.
Així aleshores no coneixes en Pau, és més endavant que us coneixeu?
G: Sí, allà tinc més contacte amb comunitat internacional. Amb en Pau ens coneixem tres anys més tard, i a Catalunya… a Camprodon. Un cap d’any que tu estaves de vacances a Amer i vau pujar amb la colla a Camprodon. Jo li dic un parell de paraules en holandès, ell és català-holandès… i així comença la nostra història d’amor! (riu)
(Riu) Així que la relació al principi és a distància també?
G: Sí, per telèfon, cartes i… també internet. I al 99 ja vinc definitivament a Holanda, i vivim junts. Busco feina, etc. I un any més tard ens casem a Catalunya.

Les dues catalanes a Holanda.

Les dues catalanes a Holanda.

Ja és curiós, primer la mare, ara la dona… Alguna vegada ha sortit en converses a la pàgina, que són les dones sobretot les que marxem…
G: … bo, en el nostre cas vam intentar tornar a viure a Catalunya! (riu)
P: Però l’intent va fer fallida…
Vau tornar?!
P: Si, al 2006 hem tornat…
G: Jo he tornat, tu has anat! (riu)
P: Sí… tu has tornat. I és que sempre vam dir que si teníem una possibilitat de viure a Catalunya, ho faríem. Al 2006 ja teníem dos fills i la vida muntada aquí, però també teníem el motor d’intentar una tornada, que eres tu..
G: Sí, jo ho volia intentar, de viure a Catalunya…
P: Jo vaig trobar feina allà, per una empresa holandesa… Això era una mena de condició: trobar feina.
G: Abans de marxar!
P: Sí… així que fins al 2009 vam viure allà. I vistos els dos llocs, per a mi aquí el panorama era millor… en el nostre cas. I aleshores vam decidir de tornar. Ho vam intentar però…

Voorschoten

Voorschoten

Millor en quin sentit?
P: A veure… hm, el mercat laboral, la situació social, també les ajudes del govern… Aquí el govern, diguem-ne, protegeix més a la gent, ajuda.
G: També paguem més impostos, però a la llarga tens més recursos, més avantatges. També ens va passar que quan vam anar a viure allà no teníem pas 20 anys, estàvem en els 30 i escaig i amb dos fills. I és clar… a veure, no ens va costar perquè jo vaig trobar feina i ell treballava, els nens es van integrar bé, en Marc va començar l’escola allà… Va anar tot bé, no? De fet, estic contenta d’haver-ho fet perquè quan anem allà, ells tenen ja amistats fetes . Però, el que et deia és que potser si comences més aviat, com a parella, tens per endavant més un futur… i nosaltres vam començar més tard. I ja ho teníem tot muntat a Holanda, ja sabíem com funcionava… I jo entenc el punt de vista d’un holandès. Nosaltres allà no tenim res organitzat, mentre que aquí ja ho està tot: la pensió… Aquí tens més recursos i més avantatges socials, i els salaris també són més alts. Ara que també trobes a faltar altres coses: a nivell cultural, a nivell ambiental… Jo sempre dic que el país ideal no existeix.
P: El que sí que era bo allà era l’ensenyament. L’ensenyament està bé. L’escola primària, comparada amb Holanda, a Catalunya estava molt bé. També hi ha més activitats… fas més vida a fora. Més social… I el temps ajuda: les temperatures són més agradables.
G: Per a mi també l’intent de tornar a Catalunya, arrel de l’arribada dels fills, és un moment de reconnectar amb la identitat.. I jo em quedo amb això, amb el fet d’haver intentat tornar, perquè si no, no sabria com hauria estat. Estic molt contenta d’haver-ho fet.
I ara que parlem d’identitat, Pau, tu t’hi reconeixes en els teus fills, en aquesta dualitat catalano-holandesa?
P: No… a veure, jo és que sóc holandès. Sí que en ocasions m’adono que sóc mig català i mig holandès. Sobretot quan sóc a Catalunya, però la vida està feta del dia a dia i en la rutina jo sóc i funciono com un holandès més. De fet, en el tren de camí a la feina passo per l’aeroport de Schiphol i m’agrada topar amb turistes catalans. Ara bé, m’adono que jo als seus ulls sóc un holandès més… no s’ho pensen pas que els entenc! (Riu)
I què va dir la teva mare, Pau, en saber que estàveu junts?
P: La meva mare suposo que estava contenta. I també el meu pare.
I a més la teva sogra, Gemma, es pot posar en la teva pell, no?
G: Sí… Mira, de fet, a ells els va saber molt greu quan vam marxar a Catalunya, sobretot al teu pare, Pau. En canvi la teva mare sí que ho podia entendre… alguna vegada m’ho havia dit que quan ella estava aquí, la teva àvia li va dir “ara ets aquí i et quedes aquí per sempre”… (Riu)
P: I de fet mon germà sí que viu a Girona, casat amb una noia d’Amer…

L’estiu passat a les Ruines d’Empúries

L’estiu passat a les Ruines d’Empúries

Com es diuen els vostres Patufets?
G: Marc, Joaquim i Paula… vam intentar tres noms que sonessin bé en els dos idiomes. Entre ells parlen holandès. I quan estem de vacances a Catalunya, les primeres setmanes els costa una mica però després ja es llancen en català. El que el parla millor és en Marc… En Joaquim en sap però li fa més por de no fer-ho bé, i la Paula, que és l’única dels tres que va nèixer a Catalunya, també s’espavila bastant tot i que és la que menys contacte ha tingut amb el català. Va viure-hi sis mesos però… Ma mare sempre diu “aquesta catalana resultarà que és la més holandesa de tots, i mira que la vaig ben estimular els primers mesos!” (Riu)
Així que tu els parles en català, Gemma, i ells et responen en holandès?
G: Si, jo els parlo català… però de vegades també en holandès…
P: Jo sobretot en holandès… i tu, darrerament, els parles també només en holandès…
G: (Riu) És que es fa difícil seguir en minoria..
P: (Riu) Si, però tu en holandès fas faltes i aleshores ells també les fan…
G: (Riu) Però jo ho entenc… quan vivíem allà, tu tampoc parlaves exclusivament l’holandès, Pau. Agafaves el ritme i et passaves dies parlant en català. A veure, aquí a casa em costa menys però quan sóc al carrer o a l’escola, situacions així on hi ha gent que no parla català i no ens entendrà… o si vénen amics a casa a jugar… Ara bé, amb els meus pares que ara estan jubilats i vénen més sovint, sí que fan més intensius de català. I avui els he dit: “ara, així que arribem a Catalunya, res d’holandès, eh?” I en Marc m’ha dit “mare, si parles l’holandès, m’has de pagar un euro!” (Riu)… Espera, que el vaig a cridar…

G: Mira, aquí et porto en Joaquim… és el més holandès de tots en tots els aspectes! (Riu)
P: Saps qui és aquesta noia? És una amiga de la Isabel…
Quants anys tens, Joaquim?
J: Deu!
I ja tens ganes d’anar a Catalunya demà?
J: (Assenteix amb el cap)
P: I qui trobaràs allà? Quins amics?
J: El Sergi, en…
Caram.. i ja t’enrecordes bé del català?
(En Joaquim s’aixeca d’un bot i surt corrent. Riures.)

I l’àvia els parla en català o holandès?
P: La meva mare s’ha acostumat a parlar en holandès amb ells.
G: (Riu) … També malament!

(En Marc apareix.)
Hola! I tu Marc, quants anys tens?
M: Dotze.
I t’enrecordes de quan vas viure a Santpedor?
M: Sí.
G: I com es deia la teva escola allà?
M: Riu D’Or.
G: Parla més alt, home, que no et sentim.
M: (Crida) RIU D’OOORR!
G: Veus, la erre catalana la diu bé… ai, no em piquis! (riu)… és que els holandesos la erre no la diuen bé… A més ens ha sortit molt futbolero, i soci del Barça! Juga al nivell alt de la sel·lecció d’aquí el poble..
I en quina posició jugues?
M: Defensa.
P: Com en Puyol!
G: I fa poc em va dir “mare, quan siguin vacances al maig, jo vull anar sol amb l’avió cap a Catalunya”, i la meva mare es va posar contenta… “el meu nét vol venir!” A mi em va fer il·lusió, que sortís d’ell…

El dia del casament del germà del Pau.

El dia del casament del germà del Pau.

I ara que parlem de vacances a Catalunya, darrerament algunes famílies catalanes ens han parlat de la seva experiència d’haver portat als seus fills adolescents a l’escola a Catalunya durant una setmana de vacances escolars d’aquestes que la resta d’Europa reparteix durant l’any. I com això els havia motivat i donat una empenta al seu català. … Us ho heu plantejat?
G: Nosaltres a l’estiu ho fem més a nivell de lleure, al casal d’estiu a Santpedor… Això que dius em sembla molt interessant, però em pregunto com ho troben aquests adolescents això d’anar de vacances i trobar-se de nou seguint classes… Potser és que només feien unes hores?
Ui, doncs no ho sé…
Pau, i tu llegeixes i escrius català també?
P: El llegeixo, i quan sóc allà agafo diaris, un dia el compro en català, algun dia en castellà.. malgrat que llegir em resulta més fàcil el castellà perquè quan vivia allà llegia més en castellà…
G: De fet, parles millor el català que el castellà i escrius millor el castellà que el català…
Però en vas aprendre mai formalment?
P: Sí, vaig començar a Amer als estius. Durant dos anys, ma mare ens va apuntar amb un professor de català uns dies a la setmana quan tenia 10 o 11 anys. I després quan tenia 20 anys, a la universitat d’Amsterdam donaven classes de català, i allà vaig fer un curs. Vaig fer un examen i tinc un certificat per demostrar-ho! També he fet un curs de castellà.
I de llibres en català en llegeixes?
P: El meu problema és que em falta el temps per llegir, en qualsevol llengua! (Riu)
(Riu) I amb els fills, ho teniu pensat com enfocar aquest tema?
G: Jo crec que sí, que ho haurem de fer… Abans teníem el casal català dels Països Baixos, però ja no hi és. És una llàstima perquè feien moltes coses, el cagatió, etc. I ara aquí només hi ha el consulat espanyol, on sí donen classes de castellà. Hi vaig apuntar en Marc però no va voler-hi anar… Aquí a l’institut de fet comencen amb holandès i anglès, i després s’afegeix el francès.. Crec que ja anava saturat de llengües!
Amb tanta llengua i història familiar, les criatures com es defineixen?
G: Mig-mig, no Pau?
P: No ho sé…
G: Ja els ho demanarem! (Riu)
Va bé! Bon viatge demà i bona estada a Catalunya!

FOTOS: Gemma van der Voorst

Exercicis interactius de lectoescriptura

Hem fet un repàs dels jocs i exercicis interactius que hi ha a la Xarxa perquè els nostres patufets treballin la lectoescriptura. Aquí en teniu uns quants, però segur que ens n’hem deixat. En coneixeu més?

Hem procurat ordenar els exercicis segons la dificultat i els aspectes que treballen, però és una ordenació no pas exhaustiva, sinó orientativa. També hem procurat triar imatges dels exercicis que siguin representatives dels aspectes que treballen, de l’enfocament i de la dificultat, però tingueu en compte que una imatge no sempre val per mil paraules, perquè a vegades porten a engany.

Esperem que trobeu aquesta tria útil i no dubteu a informar-nos de qualsevol problema o suggeriment que tingueu.

Picture 1Vocals: Exercicis que consisteixen en triar les imatges que corresponen a paraules amb una determinada vocal i les que no contenen aquesta mateixa vocal. (Minúscula) (Lletra lligada)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3163

Picture 7Iniciació a la lectura: Recull d’activitats de lectura amb l’abecedari, els sons vocàlics, confegir paraules i frases i iniciació a la lectura sil·làbica. (Majúscules i lletra lligada)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1105

Picture 13Consciència fonològica: Consta de tres nivells de dificultat per treballar la consciència fonològica. Nivell 1: una sola paraula i dos dibuixos. Hi ha un so que diferència les dues imatges (pi- pa…). Cal clicar la imatge correcta per sentir la veu. Nivell 2: dues paraules i dos dibuixos, cal clicar les imatges per sentir la veu i relacionar amb el text correcte. Nivell 3: tres paraules i tres dibuixos, cal clicar les imatges per sentir la veu i relacionar amb el text correcte.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3529

Picture 12Les lletres vocals: Activitats sobre la discriminació auditiva i visual de les cinc vocals. Dividit en cinc parts, cadascuna d’elles per una vocal diferent.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3566

Picture 2Les lletres: Exercicis diferents (escriure, aparellar, escoltar, sopes de lletres…) per treballar les lletres M, L, P, S, T. (Majúscules)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3153

Picture 8Activitats de lectura: Conjunt de set paquets de lectura consistents bàsicament en associacions imatge-paraula. Els paquets estan organitzats pels fonemes consonàntics que treballen.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1109

Picture 1Les vocals i els colors: un joc on s’han d’identificar les vocals d’una paraula i pintar-les amb el color corresponent

http://genmagic.net/repositorio/albums/userpics/voccolor2.swf

Picture 2Les vocals: el nen tria un tema i tot seguit una il·lustració, a la pantalla apareixerà la paraula corresponent a la il·lustració, però sense vocals. La feina del nen o la nena consisteix en omplir els buits amb les vocales

http://www.genmagic.net/lengua1/vocals2cat.swf

Picture 3Les vocals es diverteixen: Molt semblant a l’anterior. Cal triar un objecte i omplir els espais buits de la paraula corresponent a l’objecte. (Minúscules)

http://www.genmagic.org/lengua2/vd1.swf

Picture 4Ressegueix les lletres: Exercici de cal·ligrafia i d’habilitat amb el ratolí. Es tracta de resseguir el traç de les diferents lletres de l’alfabet. (Minúscules) (Lletra lligada)

http://www.genmagic.org/lengua5/plletres3.swf

Picture 37

Aprenentatge de lectoescriptura: activitats diverses entorn de la lletra, la síl·laba i la paraula: llegir, aparellar imatge i paraula o paraula i paraula, associar so i paraula, escolar i escriure, copiar, etc.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3516

Picture 4Paraules – exercicis de lectura i escriptura graduats: Exercicis de relacionar paraules i imatges, escoltar, copiar llegir i escriure classificats en dos grups: monosíl·labs i bisíl·labs.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3211

Picture 38Aprendre a llegir i escriure: Exercicis de visualització i auditius sobre la lletra, la síl·laba, la paraula i la frase. Com en l’anterior exercic, hi ha activitats ben variades: associació d’imatges, fonemes, síl·labes, paraules i escriptura de paraules i interpretació de frases.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3325

Picture 14Juguem amb els sons!: Activitats adreçades a nens i nenes amb necessitats educatives especials per treballar el triangle alveolar: els sons L-R-D. Hi ha 8 tipus diferents d’activitats per poder escoltar, discriminar auditivament, escoltar i gravar, aparellar i finalment jugar.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3623

Picture 6Lectoescriptura amb els fruits de la tardor: Exercicis d’escoltar, relacionar imatge i paraula, copiar, correspondència majúscula-minúscula, etc. amb els fruits de la tardor com a centre d’interès. (Majúscules i minúscules)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2540

Picture 40

Dictat de paraules: Dictats de paraules que contenen les lletres que s’han triat prèviament i començant per monosíl·labs.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3325

Picture 3ABC: Exercicis de lectura classificats per lletra que consisteix a aparellar paraules amb imatges. (Lletra lligada i lletra de pal)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2560

Picture 9Síl·labes: Exercicis de comptar síl·labes que s’organitzen en dos nivells: paraules d’una o dues síl·labes i paraules de fins a quatre síl·labes.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1128

Picture 5

Fixa’t bé i posa cada lletra al seu lloc: Exercici de memòria i de reconeixement de lletres. (Minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/fla_catala_cat/ordre.htm

Picture 6Animals: En la pantalla hi apareixen dos animals iguals i un de diferent. A sota de la pantalla hi apareixen les paraules que identifiquen les imatges de dalt. Es tracta de relacionar cada paraula amb les diferents imatges. El tema dels dibuixos, com diu el títol, són els animals. (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~dvert/animals.swf

Paraules: Joc amb tres nivells de dificultat. En el primer es tracta d’associar una de les tres paraules que apareixen amb la imatge del dibuix. En el segon nivell, de paraules n’hi ha quatre, per triar. En el tercer nivell, en canvi, hi ha tres dibuixos i les tres paraules corresponents que s’hi han de vincular. (Majúscules)

Picture 7La lectoescriptura a educació infantil:  Exercicis diversos sobre lletres. (Majúscules)

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3773

Picture 8Paraules 2: Joc que combina activitats i nivells diferents. En el primer nivell (llegeix) la prova consisteix en llegir una paraula que identifica un dibuix. Tot seguit, (escriu) trobem la mateixa paraula sense una de les vocals. Cal omplir el buit teclejant la lletra. Seguidament (construeix) ens trobem la mateixa paraula dividida en síl·labes i uns rectangles buits que s’han d’omplir amb les síl·labes en l’ordre adequat. I la quarta prova (busca) consisteix en distingir la mateixa paraula emmig d’una frase. (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~dvert/parau3/paraula.swf

Picture 9Paraules: Després de triar un tema, a la banda esquerra de la pantalla hi apareix un dibuix i a la banda dreta quatre paraules diferents. L’exercici consisteix en triar la paraula corresponent al dibuix. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/infantil/llegir/paraules.swf

Picture 10Lletra per lletra: Es tracta de formar la paraula corresponent al dibuix a partir de les lletres de la paraula que apareixen desordenades al costat. Hi ha diversos temes per triar. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/infantil/llegir/lletra.swf

Picture 5Les lletres disfressades: Exercicis de relacionar lletres amb formes diferents amb lletresde pal, so-grafia i ordenar frases amb l’ajuda del so.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1228

Picture 11Síl·labes travades: més de 200 activitats dividides en 12 parts diferents per escoltar, classificar, gravar, aparellar, llegir,…amb síl·labes travades: br, cr, dr, fr, gr, pr i tr;  bl, cl, fl, gl i pl

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3663

Picture 11Lletra amagada: Lletres desordenades que s’han d’ordenar per fer la paraula corresponent al dibuix. (Majúscules i minúscules) (Amb accents)

http://www.escolamariagali.cat/act/lletramagada.swf

Picture 12Confegir lletres i endevinar paraules: També s’ha de formar la paraula corresponent del dibuix, però en aquest cas les lletres no estan prèviament seleccionades. (Minúscules) (Amb accents)

http://www.xtec.cat/~malegri2/lim/confegirlletres.html

Picture 13100 paraules per escriure: Es tracta d’escriure les paraules corresponents sla dibuixos que van apareixent. Hi ha sis nivells d’exercicis, des de les paraules monosil·làbiques, fins a paraules amb més dificultat ortogràfica.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3387

Picture 14Fem feinetes amb les 110 paraules: Segona part de l’activitat anterior. Activitats diferents i tres nivells de dificultat: atrapar sons, llegir i escriure, escoltar.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3423

Picture 15Construeix paraules: A la pantalla hi apareixen quatre imatges i a la dreta una llista de síl·labes que s’han d’arrossegar fins als requadres de sota de les imatges per formar la paraula que identifica la imatge. (Majúscules)

http://www.editorialteide.es/elearning/Primaria.asp?IdJuego=1280&IdTipoJuego=2

Picture 16Confegir lletres que formen paraules: El programa permet formar paraules de manera diversa i amb un nombre limitat de lletres segons la icona que cliquem a la part de dalt de la pantalla. Hi ha l’opció d’escriure la paraula que vulguem i quan fem “intro”en podem veure la imatge corresponent, llegir-la i escoltar-la; també podem copiar la paraula que ens donin; podem veure la imatge i la tasca del nen seria escriure la paraula corresponent; i finalment podem escoltar la paraula com si fos un dictat, amb la finalitat d’escriure-la. El programa ofereix diversos nivells de dificultat segons la quantitat i les diferents lletres amb què es poden formar paraules.

http://www.edu365.cat/infantil/confegir/index.htm

Picture 17Escric: Un exercici amb un total de divuit imatges. El nen o la nena ha de teclejar cadascuna de les paraules corresponent les imatges, que es presenten de tres en tres. (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~dvert/escric/portae.swf

Picture 20Troba la paraula amagada: Semblant al joc del penjat. Es tracta d’endevinar la paraula amagada. Les paraules amagades es poden triar per temes (18 temes en total). (Majúscules)

http://www.xtec.cat/~jpotau1/troba/troba.swf

Picture 21Combinació de lletres: El sistema tria per atzar una síl·laba i tres paraules. Es tracta de trobar la paraula que conté la síl·laba. (Minúscules)

http://www.genmagic.net/lengua4/conv1.swf

Picture 22Ordena les lletres de la paraula desordenada: Paraules desordenades que s’han d’escriure correctament. Un dibuix ajuda a reconèixer la paraula. (Minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/fla_catala_cat/lletramagada.htm

Picture 23Alterades: Com en el joc anterior, es tracta d’ordenar les lletres correctament, però aquest cop sense cap imatge d’ajuda. (Minúscules)

http://www.genmagic.net/lengua1/alter13.swf

Picture 24Sóc un… Sóc una…: A la pantalla hi apareixen dues imatges que s’han d’identificar teclejant el nom corresponent. (Minúscules)

http://www.genmagic.org/lengua2/enom1.swf

Picture 25Entrena’t per llegir: Exercicis diferents: reconeixement de lletres, omplir buits de lletres, velocitat lectora, memorització, comprensió, etc.

http://www.edu365.cat/entrena/index.htm

Picture 26Escriu la paraula: Exercici que consisteix en copiar paraules explorant les possibilitats del teclat i la tipografia. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/infantil/explora/abecedari.htm

Picture 27Fixa i escriu: Es tracta de memoritzar fins a sis imatgess que apareixen en un requadre i que es van esborrant fins que desapareixen. Tot seguit apareix al costat una llista d’unes trenta paraules entre les quals s’han de trobar les que corresponen a les imatges desaparegudes. (Majúscules i minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/accatala/llenguasise/fixaescriu.htm

Picture 29Quina és la paraula que es repeteix?: En un requadre hi apareixen sis paraules, dues de les quals són la mateixa. Es tracta de llegir ràpid les paraules, abans que s’esborrin i tot seguit teclejar la paraula repetida. (Minúscules)

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/cdweb/concursple/fla_catala_cat/repeteix.htm

Picture 30Al contrari: Frases escrites de dreta a esquerra que s’han de tornar a escriure d’esquerra a dreta.

http://www.genmagic.org/lengua3/alrev1.swf

Picture 31Endevinalles: A la pantalla hi apareixen paraules amb g o j que han perdut aquesta grafia i que estan escrites amb fonts de lletra diferents. L’exercici consisteix en trobar la g o j que falta. (Majúscules i minúscules)

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/endevinalles/index.htm

Picture 32Lectura eficaç: Recull d’exercicis diversos sobre lletres, números i diferents habilitats com la memorització o la comprensió, que giren entorn d’una lectura eficaç.

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/index.html

Picture 33Learn to type: Un exercici per reconèixer les lletres i la seva posició en el teclat. En la pantalla s’hi veu un teclat. Les lletres de color verd són les lletres objecte de pràctica i les de color blau les que s’hi aniran afegint. A sobre el teclat hi ha les lletres (i els espais) que s’han de copiar.

http://bigbrownbear.co.uk/learntotype/