Jo sóc el segon: l’efecte de l’ordre en el manteniment de la llengua a casa, per Viqui Gras

Viqui“La gran sí que el parla, el petit no tant” i “Ho entén tot, però no hi ha manera que em respongui en català”, són algunes de les frases que sentim més en les consultes lingüístiques quan els pares parlen dels segons o tercers fills.

L’arribada d’un segon o d’altres fills consecutius és una experiència ben diferent a l’arribada del primogènit; la parella ja ha passat per l’enorme tasca d’aprenentatge que va suposar ser pares per primer cop i ha establert una rutina i un tarannà familiar propis. Tot i que la nova addició suposa nous reptes i preguntes, en general el naixement del segon fill s’afronta amb menys ansietat i més seguretat.

Un fet que ha estat analitzat per autors, com ara Kevin Leman1, es com pot ser de determinant néixer el primer en una família. Aquest autor extreu dos trets que solen tenir un gran impacte en la persona: el grau d’atenció i les expectatives dels pares. Els grans han rebut, durant el seu període de regnat, més atenció individualitzada (comunicació de tu a tu) i sense interrupcions, i els pares solen ser més exigents amb ells, elements que afecten l’adquisició de la llengua.

 Quant a les llengües a casa, i com a conseqüència d’això, si hem creat les oportunitats necessàries i hem tingut cura que la quantitat d’input sigui màxima, tenim una base sentada perquè els grans de casa tinguin una competència de la llengua nativa o quasi-nativa. Això pot crear una sensació d’autocomplaença entre els pares, els pot fer pensar que el segon fill adquirirà la llengua per pur mimetisme, i no posaran prou atenció en l’impacte que les decisions lingüístiques del seu germà gran tindran en la seva capacitat d’expressar-se en català.

A continuació m’agradaria apuntar alguns dels elements que solen influir en l’adquisició de la llengua minoritària dels segons fills i suggerir algunes idees per procurar contrastar l’efecte d’aquests elements.

En primer lloc, el model familiar influeix enormement en l’ecosistema lingüístic; en casos en què l’única llengua de comunicació a casa és la minoritària, s’ha creat un microclima favorable al català que el segon fill troba establert i que afavorirà la comunicació en aquesta llengua. Idealment, aquesta presència dominant del català a casa es traslladarà en l’adopció d’aquesta llengua com a llengua de comunicació pròpia dels dos germans. D’altra banda, els models tipus OPOL (un pare una llengua) tenen l’inconvenient clar que la llengua majoritària és part integrada del funcionament de la casa, i per tant tenen més risc que s’estableixi com a llengua de comunicació dels germans, ja que, a més de ser la llengua ambiental, és també una de les llengües de la llar. En casos en què el membre de la parella que passa més temps amb els nens és qui parla català, jugaríem amb avantatge respecte a la quantitat de temps que els nens passen exposats a l’altra llengua, cosa que pot facilitar l’establiment de la llengua minoritària com a llengua principal de comunicació entre els germans. Si no és així, és recomanable intentar influir en la tria de llengües en aquest estadi, ja que aquest serà un element clau perquè el petit aprengui la llengua.

En alguns casos, simplement animant el gran a parlar “la nostra llengua” o “com ho diem nosaltres” al bebé serà suficient; apel·lant al seu paper de “mestre” i a la seva habilitat d’ensenyar coses al petit, per exemple cançons, despertareu el sentiment d’orgull, molt important en l’element de la motivació. Mantenint un ambient a casa “com més català millor” jugareu sempre amb avantatge per facilitar que, almenys els primers dos anys de vida, el català domini enfront la llengua majoritària.

En segon lloc, la diferència d’edat entre els dos nens i el temps que el gran passa exposat al català en arribar el segon. En termes generals, com més anys es portin els nens més difícil serà que estableixin el català com a llengua comuna, ja que un cop el gran comença a anar a l’escola, la llengua majoritària adquireix una rellevància molt superior a la llengua de casa (les hores principals del dia ocorren a l’escola, les relacions més importants es desenvolupen a l’escola i l’aprenentatge de continguts més intens es dóna a l’escola). Si el gran passa molt de temps fora de casa (llar d’infants, escola) en ambients exclusivament dominats per la llengua majoritària, en arribar a casa portarà un munt d’experiències en aquesta llengua, i encara més important, les relacions amb altres nens, els jocs, els contes que ha sentit, seran tots en aquesta llengua. Conseqüentment, aquesta serà la llengua que triarà per comunicar-se amb el germà o amb la germana més petita.

En aquest cas, tornaria a la tàctica de la persuassió del gran. A més, aprofitaria les estones que passeu amb el petit per fer-les profitoses lingüísticament: els segons fills sempre apreciaran la vostra atenció exclusiva, per tant aprofiteu per jugar, conversar, llegir i cantar, i encoratgeu la seva expressió oral en català (sense que el gran el corregeixi o parli per ell). Dit això, cal tenir en compte que aspectes com ara la personalitat dels dos nens, la seva habilitat per la llengua, el sexe i la seva experiència lingüística prèvia poden exercir una influència també determinant en el seu domini del català.

Finalment, un recurs que pot ajudar de forma espectacular és tenir contacte regular amb altres nens que parlin català i les seves famílies, ja que els suposarà un model a seguir i on poder formar relacions significatives en aquesta llengua. Alguns casals arreu del món tenen grups infantils que organitzen esplais i activitats amb aquesta finalitat.

En definitiva, estar alerta i no desesperar-se si les paraules no els surten amb tanta fluïdesa com al gran; mostrar-se positiu i orgullosos del que van assolint per petit que sigui els ajudarà a guanyar confiança i a provar més sovint a expressar-se en català.

Molt bona sort!

 Victòria Gras és doctora en lingüística per la universitat de Barcelona i ha treballat  en l’àmbit de la docència de segones llengües a nivell universitari i la recerca vinculada al multilingüisme. L’any 2003 es va mudar a Melbourne on creà Bilingual Stories Australia, una agència de promoció i assessorament lingüístic per proporcionar eines pràctiques a famílies, empreses i la comunitat en general per a l’extensió del bilingüisme individual a Austràlia.

 

1 Kevin Leman (2008). The First Born Advantage. Baker Books.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s