ENTREVISTA AL JURAT del 1er. Concurs Patufets al món de dibuix infantil: “Està clar que a casa es fa bona feina, potser només explicant vivències o veient fotos… fent proper el que està lluny”

IMG_0052001 ok“APANONA”, LAIA ARRIOLS GISBERT. DUES FILLES (2005 i 2007).
VIU A REUS (CATALUNYA).
A CASA PARLEN EN CATALÀ.

ELENA FRAUCA. UN FILL (1999) I UNA FILLA (2003).
VIU A GRANOLLERS (CATALUNYA).
A CASA PARLEN EN CATALÀ.

Patufets al món (PM): Tot un honor: el primer jurat del primer concurs de dibuix de Patufets al món! 🙂
Laia (L): Un honor el meu de poder veure les obres tant xules que s’han presentat de patufets escampats arreu del món!
PM: Com ha anat?
Elena (E): Molt bé!
L: Ha estat molt difícil! Hauria posat un 10 a tots i cada un dels participants. Totes les obres eren precioses, però algú havia de guanyar!
PM: La castanyada i la tardor vistes des dels ulls de patufets que no viuen a Catalunya és diferent?
E: No, no; al contrari. Sentia curiositat per veure els dibuixos fets des d’un altre país. M’ha fet reflexionar i m’he adonat que és evident en el fons, l’essència de moltes tradicions i costums es viuen i transmeten a casa. Aquestes mares i pares catalans ho han transmès així, i els nens ho han captat amb la mateixa essència! El colors, les formes, la castanyera al carrer, la seva indumentària, com a casa nostra! Està clar que a casa es fa bona feina, potser només explicant vivències o veient fotos, fent proper el que està lluny.
L: Jo penso que si des de Catalunya als nens a vegades els costa una mica entendre què és això de la castanyera (de fet, ara hi ha nois i noies d’instituts venent castanyes, no senyores grans!), des de fora la imatge ha de ser encara una mica més distorsionada. I això es nota una mica als dibuixos 😀 Però segur que els pares i mares ja s’encarreguen d’explicar-ho molt i molt bé als patufets!
PM: Com a professionals del dibuix, creieu que hi ha algun lligam entre el dibuix i l’aprenentatge d’una llengua i cultura?
L: Caram quina pregunta! Jo diria que l’art en general és un llenguatge universal. I per força, la il·lustració també. Potser fa uns anys aquestes peculiaritats eren més evidents (utilització de colors, temàtiques, estils en els dibuixos, etc.), però avui dia amb els mitjans de comunicació s’ha uniformitzat una mica quant a estils (dominen molt els nord-americans i els orientals, sobretot japonesos). El que sí que de vegades trobo que es pot apreciar, és que en alguns països tenen una major sensibilitat i que aprecien determinats tipus d’il·lustracions i dissenys fora del convencional, molt més contemporanis i avanguardistes. Els suecs, per exemple, aprecien de forma més generalitzada la qualitat del disseny i s’atreveixen amb il·lustracions més avanguardistes, per exemple, per decorar habitacions de nens (per exemple, Little Fine Day). No sé si se m’entén gaire.
E: El dibuix és un llenguPETO PAPALLONAatge, un llenguatge universal. Els nens s’expressen amb la seva capacitat d’imaginar innata, desbordada. No hi ha límits ni condicionants encara que visquin diferents cultures. Quan vaig anar a l’Índia, a Anantapur, els nens em van regalar dibuixos fets per ells, la tècnica era senzilla, ja que els recursos de què disposaven eren bàsics, un llapis i poca cosa més. Van dibuixar el que els va venir de gust. El que reflectien aquells dibuixos no tenia res a veure amb la seva realitat; apareixien rius i boscos frondosos, aneguets i altres animals que ells potser no han vist mai de veritat.
PM: Sou partidàries de crear estratègies?
E: No calen estratègies; donar eines….que recullin el que vulguin, i que ho traspassin al paper, que el seu món interior és prou ric i el puguin exterioritzar.
PM: Quan viatgeu, quan sortiu de Catalunya, els colors i tipus de traços que feu varien?
E: Els colors sí!!!, el traç no tant.
PM: Les dues sou mares, pinteu amb els vostres xics?ballerina
L: Sí que pintem juntes amb la Joana i la Martina, algunes vegades. I dic algunes vegades perquè la meva il·lustració és gairebé totalment digital. De vegades em demanen un determinat dibuix, una fada per exemple: jo la dibuixo i elles l’acoloreixen. Intento, però, no condicionar-les gaire i que dibuixin lliurement i que vagin trobant el seu estil.
PM: No n’ets, per tant, d’exigent amb elles?
L: En aquest sentit, no sóc gens exigent, perquè penso que s’ha de fer per plaer.
PM: En Pau i la Martina ja ho deuen fer menys, de pintar amb tu, Elena.
E: Sí, els meus fills ja comencen a ser grans, ara puc recollir tot el que vam fer de petits! Vam dibuixar sí, molt. Vam fer servir molts materials diferents, com que ho teníem a l’abast, ja que passàvem força hores al “Talleret”, on dono classes a nens i adults de dibuix, pintura, fang…. El fet de poder oferir diferents eines, fa que els hi obris les possibilitats, i que creixin segurs, sense pors…”potser amb el dibuix ens costa més, però amb el pinzell i l’aquarel·la me’n surto molt millor”. Crec que així s’aconsegueix que el nen s’expressi i gaudeixi, sobretot.
PM: Per tant, els has fet de “profe” de dibuix.
E: A vegades és difícil no fer de “profe” amb els teus propis fills, tot hi que jo sempre he fet l’esforç de relaxar-me quan ens hem posat a treballar plegats i deixar fer més, sense dirigir tant, però ells m’han exigit l’actitud. Em deien “Mare! com el que fas amb els nens al Talleret!”
PM: A casa vostra parleu en català, es troben en situacions multiculturals o multilingües?
E: A casa parlem català, i amb la família també. A casa el pare els parla català, castellà, i una mica de portuguès!
L: Parlem amb català amb elles, tota la família. A l’escola fan anglès i castellà i comparteixen classe amb nens que la majoria ja són nascuts aquí, però els seus pares no. Sobretot magrebins, romanesos, italians, sud-americans, xinesos, belgues… A vegades els nens magrebins parlen entre ells amb àrab i a elles els fa gràcia i els causa curiositat. De fet, el pare i els avis de la seva cosina germana són d’Uruguai i els fa gràcia l’accent que tenen. 🙂 Ara comencen a parlar en anglès i, evidentment, també parlen en castellà.
PM: Quines són les tradicions catalanes que més agraden als vostres petits?
L: Sens dubte, el Tió!
E: El Nadal, fer cagar el Tió, i el dia de Reis. Tot i que no són tan xics!!!!
PM: Què en penseu de Patufets al món i Quan el català es minoria?
L: Que feu molta i bona feina! Felicitats per mantenir unida la comunitat de patufets i els seus pares. Segur que us ho agraeixen i que els sou de molta utilitat!
E: Ho trobo fantàstic. És com un cordó que ens dóna la mà des de la distància.
PM: Feu-nos alguna proposta d’activitat manual o pictòrica, va…
L: Uf! Ara que ve nadal una bona proposta són els calendaris d’advent. Si aneu a pinterest segur que trobareu una gran quantitat de propostes per fer calendaris d’advent amb els més petits. Us deixo un enllaç al board Nadal del Pinterest de la Margarida Paredes, una guerrillera del ganxet de Les Ganxetes del Portia: segur que hi trobareu tot d’idees i imprimibles per fer aquest nadal, a més de calendaris d’advent!
E: Ara que s’apropen les Festes de Nadal, jo crec que podríeu fer personatges dels “Pastorets”, amb fang, i aquí hi entren totes les edats, els més petits a partir de la bola de fang, i per extremitats tronquets,o d’altres materials reciclats! i els més grans ja poden modelar el volum! També podeu fer servir el cartró per fer els personatges, fent titelles amb un escuradents dels xinesos per subjectar el personatge…i podeu representar els Pastorets!!!. Au! va! ja teniu feina!

Anuncis

Un pensament sobre “ENTREVISTA AL JURAT del 1er. Concurs Patufets al món de dibuix infantil: “Està clar que a casa es fa bona feina, potser només explicant vivències o veient fotos… fent proper el que està lluny”

  1. Retroenllaç: Resultats del concurs de dibuix: La castanyada | Patufets al món

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s