En el debat d’aquesta setmana hem reflexionat sobre el fet que els nostres patufets creixin allà on no se celebra la castanyada ni tampoc el cagatió. Però segurament poden gaudir d’altres experiències, riqueses, infàncies que no serien possibles a casa. En Jordi parlava de la llibertat amb què creixen els seus patufets al Senegal rural… Què sumen o què resten les infàncies dels nostres Patufets lluny de casa?
En l’apartat de les mancances, tothom va destacar el fet de créixer lluny d’avis, tietes, cosines, i resta de la família… malgrat, deia la Marta, que si bé “el contacte amb els avis no és diari, però potser per això el valorem molt i els sentim molt propers.” La Núria destacava “la falta de caliu de la comunitat. Per contrast la vida a Barcelona és més càlida, més suau, menys competitiva i individualista tot i que això té coses bones també.” I la Gemma afegia “el caliu de les festes majors (tot i que una a l’any la fem sí o sí!) i festes al carrer, els concerts i espectacles infantils (estil Tramvia Blanc,…).” Aquesta diferència en la vida social i familiar, reflexiona la Marta, marca: “És difícil pensar com hauríem enfocat la nostra vida a Catalunya, però del que estic segura és que la vida social i familiar hauria estat molt més intensa a Catalunya i això s’hauria notat en els nostres caràcters. Això és el que se’ns ha restat.”
En les riqueses, el tema de la natura és recurrent. “Sumen,” diu la Gemma, “la possibilitat de tenir boscos i llacs i natura “poc civilitzada” a tocar (els voltants de Berlín són una immensa taca verda plena de llacs), el viure cada estació de l’any amb el seu caràcter específic sense haver de desplaçar-se (tardor de mil i un colors, hivern de neu, primavera de flors, estiu càlid -que no calorós- de llacs i rius)”. La Núria parla del “fet de créixer al camp però molt aprop de Londres.” I la Montserrat, des d’Irlanda, explica que “aquí a la punta llunyana de West Cork hi suma una natura exhuberant on poder créixer amb aire pur, amb molt d’espai (la densitat de població és ben baixa), on tot rutlla a poc a poc…”
També sumen “aprendre una altra llengua i cultura,” com diu la Núria. La Mònica ho explica així des d’Holanda: “Pel meu fill viure a holanda es tambe aprendre i coneixer una altra cultura que no es la catalana: sap que a holanda celebrem el sinterklaas per exemple i que en canvi quan anem a casa la iaiA i l’ avi celebrem el tio i els reis. S’enriqueixen molt mes de cultura i tradicions que els nens que viuen nomes a catalunya.” La Marta ho explica en termes diferents: “Sumar? Potser l’experiència de sentir-se diferent i viure-ho com una cosa positiva.”
La seguretat és un plus segons la Marta, des d’Alemanya: “Jo valoro molt la segureta que hi ha a Alemanya i l’autonomia que això els dóna. Poder anar amb bicicleta des de molts petits. Que sigui normal que als set any vagin i tornin sols de l’escola en una ciutat relativament gran.” I afegeix, com a bona observadora de les diferències climàtiques entre Catalunya i Alemanya (!), “M’encanta que el mal temps no els impedeixi sortir a jugar a fora i passar-s’ho molt bé.”
Acabem amb el comentari de la Núria, des d’Anglaterra: “I amb els anys segur que descobrirem moltes altres coses!” Que així sigui!
Patufets al món 