Arxiu d'etiquetes: transmissió del català

Patufets, a la Càtedra de Multilingüisme de la UOC

Al blog de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), presente, avui, dimecres 9 d’octubre del 2013, la pàgina de Facebook Quan el català és minoria i el blog Patufets al món. Així mateix, posen a disposició de les famílies catalanes que visquin a l’estranger el seu opuscle Estratègies de transmissió lingüística en Bildschirmfoto 2013-10-09 um 1.50.44 PMfamílies plurilingües, de Marta Rovira-Martínez. Per demanar-lo, podeu posar-vos en contacte amb l’especialista en sociologia del llenguatge, Miquel Strubell.

Aquí teniu l’enllaç a l’entrada que ens han dedicat.

Anuncis

Petits consells per mantenir el català a casa: el vincle lingüístic, per Victòria Gras

El vincle lingüístic o language bond, és la llengua que establim per comunicar-nos amb una persona afí, molt sovint ben al principi de la relació, i que ens resulta molt difícil, per no dir impossible, canviar més endavant. És la llengua que ens vincula a aquesta persona.

Estic segura que tots podem pensar en algun amic que potser està intentant aprendre català i que vol practicar-lo amb nosaltres quan ens veiem, i com ens resulta de difícil mantenir una conversa en català amb aquesta persona tot i que el parli molt bé. Ens sentim estranys, sembla artificial parlar una altra llengua amb aquesta persona. És com si estiguéssim trencant alguna norma interna de la relació: el nostre “vincle lingüístic” es va establir en la llengua dominant del país (sigui aquesta castellà, anglès, danès…), i canviar-lo serà costós, haurà de tenir un alt grau de motivació, per exemple quan hi ha un compromís ferm d’ajudar aquest amic.

De la mateixa manera i donats els llaços lingüístics que estem forjant molt aviat així que formem una família, és important planificar amb antel·lació quina és la llengua de comunicació que desitgem establir amb els nostres fills, ja que això facilitarà en gran mesura la tasca de crear-los la necessitat de la llengua, element clau en el manteniment lingüístic.

Si aconseguim que ens relacionin a nosaltres amb el català i no amb l’altra llengua, aquesta vinculació serà difícil de trencar. Al contrari, si cedim fàcilment a la llengua majoritària, el nen s’aferrarà lògicament a la llengua de l’entorn, que li proporciona més oportunitats per comunicar-se amb altres persones.

Els nens són molt intuïtius i no parlaran una llengua si no hi veuen la necessitat: si la mama em parla català quan som a casa però un cop anem a jugar al parc amb altres nens em parla anglès, em queda clar que no he de fer l’esforç de parlar-li català de manera consistent, ja que ella no ho fa. Per això és beneficiós ser-ne conscients des que estan al mateix úter, com a part de la planificació de l’arribada del nadó i començar, ben aviat, a formar aquest vincle.

Dit això, m’agradaria destacar que adquirir un nou vincle lingüístic és possible, tot i que recomanaria fer-ho de manera progressiva i amb l’assessorament d’un planificador lingüístic familiar, ja que fer-ho de cop podria perjudicar la relació afectiva que tenim amb el nen.

bilingual storiesVictòria Gras és doctora en lingüística per la universitat de Barcelona i ha treballat en l’àmbit de la docència de segones llengües a nivell universitari i la recerca vinculada al multilingüisme. L’any 2003 es va mudar a Melbourne on creà Bilingual Stories Australia, una agència de promoció i assessorament lingüístic per proporcionar eines pràctiques a famílies, empreses i la comunitat en general per a l’extensió del bilingüisme individual a Austràlia.