Imatge de L’illa de llibres.
Ahir va ser el Dia Internacional del Llibre Infantil, com cada 2 d’abril, coincidint amb el naixement d’en Hans Christian Andersen. El recurs a llibres i revistes en català ja ha estat subratllat sovint en els vostres comentaris. Avui us hem preguntat quins són els llibres preferits dels vostres Patufets a casa, i com els aconseguiu? Els porteu a la maleta? Els porten les visites? Coneixeu altres famílies amb qui intercanviar llibres?
Les famílies patufaires han celebrat que parléssim de llibres i que ens en poguéssim recomanar els un als altres. El Joan ha aprofitat l’ocasió per preguntar sobre llibres rimats en català com els del Père Castor francès. La Marta li ha recomanat els de l’Anna Canyelles i la Roser Calafell, encara que el de Sant Jordi no és rimat, sí que ho són els d’El Caganer i La Castanyada.
Imatge d’Edicions d’El bullent.
També s’han proposat altres col·leccions com “Les aventures del Pau i la Laia” (amb dibuixos de la Pilarín Bayés), “El follet Oriol” i el “Caillou”. Comprar col·leccions és pràctic, però la Marta també ens avisa: “A la meva filla li agraden, però jo he acabat una mica avorrida dels mateixos personatges. Sé de gent que compra un sol llibre gros amb recopilacions de contes, però és molt fàcil acabar repetint les històries; nosaltres d’aquests tenim Les meves rondalles catalanes que està molt bé i que actualment és un dels preferits de la meva filla“.
La Ció ens ha fet una reflexió sobre la lectura amb nens més grans “La veritat és que a mida que els patufets creixen es fa més difícil llegir en català sobretot perque cada cop llegeixen més sols. Quan entren en les edats on comparteixen menys interessos amb nosaltres és dificilíssim proposar lectures que els motivin en català. Si teniu contactes i idees sóc tota ulls, oïdes… Gràcies”.
L’entrada també ha servit per intercanviar tota mena de consells per afavorir la lectura en català. Una altra Marta, per exemple, deia: “A casa en tenim moltíssims de llibres en català i intento que d’alemany n’hi hagi menys i no siguin tan interessants. Vaig uns dos cops l’any a Catalunya i sempre torno carregada de llibres. És que quan entro a una llibreria no em sé reprimir. També me’n passen de nens més gran. Després els vaig dosificant al llarg de l’any i també els amago si una temporada se’n cansen“.
Imatge de Biblioclot.
I afegeix com a recomanació per a la Ció: “Les meves encara no llegeixen soles però una amiga em va recomanar que quan fossin més grans els llibres en català haurien de ser interessants i per la seva edat però molt més fàcils de llegir. Em va recomanar provar-ho amb còmics (els que fossin). De fet, és el que recomanen alguns mestres per a nens que els costa llegir. Una altra amiga el que fa és que als fills (uns 11 anys) encara els llegeix ella en castellà. Tria llibres que els nens tenen moltes ganes de llegir (com ara el Harry Potter) i no els els regala en alemany. A veure com ens anirà a nosaltres, si encara tindrem tanta energia per fer tantes coses als vespres d’aquí uns anys. 
“.
.
Imatge de la Llibreria Proa Espais.
I el debat també ha girat entorn de les traduccions. En aquest sentit, en general s’ha coincidit que aquells llibres que ja coneixen amb altres idiomes, no funcionen un cop traduïts al català, ja sigui perquè la traducció no és prou bona o perquè els patufets ja s’han acostumat a les versiones originals.
.
Imatge de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Patufets al món 