Arxiu d'etiquetes: tradicions

D’on ve i com cuinar la mona de Pasqua

La mona de Pasqua és tradicional a Catalunya i el País Valencià el dia de Pasqua florida. Hi ha llocs on és rodona, a d’altres té forma d’animal o d’objecte… i tradicionalment duu un ou que pot estar buit – emprat com a decoració posteriorment-  o ple – un sol ou dur, tants ous durs com anys té el nen o nena que la rep o un ou dur que es trenca al cap de la persona 43_lamonaestimada; pintats o a pèl. Amb els anys, començant a partir del s.XIX, la tradició ha anat evolucionant i s’ha substituït l’our dur per un ou de xocolata… i el pastís s’ha omplert de figures de plàstic de personatges famosos, coneguts o mediàtics. Se’n té constància des del s.XV, si bé es creu que encara es remunta uns quants anys – o segles – enrere; s’atribueix als grecs, als romans i als celtes. La tradició també va unida tant a una “excusa social” per aplegar a familiars i parents com a una manera de marcar el pas del temps i d’unir generacions: el padrí o padrina és qui guia al seu fillol o fillola, a qui compra (o fa) la mona.

IMG_8491Els ous de la mona, igual que els ous que la llebre de Pasqua amaga en cultures més nòrdiques, simbolitzen la fecundació i la creació. La religió hi ha atribuït també el símbol de la resurrecció de Crist. Paganament, s’utilitzen tants ous de Pasqua perquè degut al canvi d’estació, de temperatura, les gallines normalment en aquesta època ponen més ous.

I d’on ve el nom de “mona”? Hi ha diverses teories, però la més acceptada és la de M. Bataillon: img.php“igual que el portuguès ‘monda’, mona ve del llatí munda, és a dir, ‘(vianda) neta, bonica’ i de mundum, ‘panera adornada i plena d’objectes’, fent referència a aquests regals que es feien els nostres avantpassats i que contenien, ous i fruits secs amb pasta de pa”.

Trobareu aquesta informació i més al web de Festes.org i al web de Sàpiens.

Si teniu ganes de passar a la cuina, aquí teniu tres webs amb diverses receptes, des de tradicionals amb ou dur fins a més innovadores i dominades per la xocolata:

4492705792_c028879264Cuina per a llaminers

La cuina de sempre

Les teves receptes

 

 

 

 

…perquè com diu la cançó:

“Per Tots Sants, castanyes.

Per Nadal, torrons.

Per la Pasqua, mona.

I tot l’any, bombons”

Frühlingsfest i altres costums kindergartencs

Laternefest, l’Adventscafé, la festa de primavera, la d’estiu… La maredetrès ens parla de les festes i els costums de les llars d’infants alemanyes, però també de les obligacions i les resignacions que han d’acceptar les famílies per arribar a ser considerades “exemplars”.

 

Imatge extreta del blog maredetrès.

Frühlingsfest i altres costums kindergartencs

Ara que encarem ja la recta final del curs escolar, ja només faltarà la festa d’estiu (aquesta sí, al jardí, amb música i activitats) per posar l’última creu a la cartilla d’assistència i optar al premi de mare exemplar.

http://maredetres.blogspot.de/2013/05/fruhlingsfest-i-altres-costums.html

Libres per nens d’un a tres anys

Us passa que quan torneu a casa i voleu comprar llibres en català us atabaleu pel poc temps que teniu i l’oferta que hi ha? La Marta ens ha escrit al Facebook de Quan el català és minoria explicant-nos que li passava això mateix i ens ha demanat que li recomanéssim llibres per a nens de 1 a 3 anys en català, amb una història entretinguda i que siguin visualment atractius.

La Frau Comellas ens ha explicat quins criteris fa servir per comprar llibres “Jo busco material original (en) català: les Tres Bessones, rondalles tradicionals… m’informo sobre autors i personatges catalans. M’estimo més evitar traduccions, no tant per l’idioma (les traduccions poden ser excel·lents, i a més la canalla d’aquesta edat encara no llegeix) com per la transmissió d’una realitat cultural catalana i per mantenir els llaços amb el món infantil a Catalunya“.

L’Anna, la Miren, la Montserrat i l’Alícia  ens han recomanat els llibres de la Galera sobre les tradicions catalanes. Elles ens han parlat dels títols Sant Jordi, La mona, El caganer, Carnestoltes i Festa Major, però per Nadal ja vam parlar també d’El tió de Nadal i d’El caganer. Sobre tradicions, l’Alícia també ens recomanva “El Patufets i les tradicions catalanes” de Cossetània, de la qual també us en parlàvem en una entrada del 5 d’octubre.

La Montserrat també ens ha parlat de la col·lecció del Teo, però ens diu “A nosaltres ens van regalar la col·leccio del Teo,i al meu fill li va agradar molt una temporada. Jo trobo que el Teo es una mica vintage i em sembla que potser en compraria un o dos només“. I també ens recomana la col·lecció “El bosc de colors” de Barcanova.

Finalment, la Gemma i la maredetrès ens recomanen els llibres de la col·lecció “Som el Pau i la Laia”. La Gemma ens diu “Els trobo interessants tant perquè acompanyen l’aprenentatge de la lectoescriptura, de número a número, com perquè transmeten costums, tradicions i hàbits propis de Catalunya i la cultura catalana“. I la maredetrès afegeix: “Amb els dibuixos de la Pilarín Bayés“.

 

 

 

Carnestoltes: poemes, dites i cançons

Aquí trobeu un recull de poemes, dites i cançons sobre el Carnestoltes i la Quaresma:

DITES POPULARS, REFRANYS I CANÇONS SOBRE EL CARNESTOLTES I LA QUARESMA

  • A Carnestoltes, bones voltes
  • Al Carnaval, tot s’hi val
  • Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
  • Amor de Carnaval, és el que més val
  • Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
  • Amors de Carnestoltes, amors de revoltes, per Carnestoltes donen voltes
  • Ara arriba Carnestoltes, tots sortim a donar voltes, ens posem una disfressa, cantem, ballem i fem fressa (gresca)
  • A setze, a setze, a setze el vi, el pobre Carnestoltes s’acaba de morir
  • Peralada_-_Museu_del_Vi_-_Bota_del_BagesBeurem vi del bo, de la bóta del racó: beurem vi del dolent, de la bóta del torrent
  • Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
  • Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
  • Carnaval gelat, espiga granada
  • Carnaval se’n va, sembra ton all
  • Carnestoltes boges, el blat a divuit, moltes dones ballen, amb el ventre buit
  • Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit
  • Carnestoltes ha arribat amb la pipa, amb la pipa, Carnestoltes ha arribat amb la pipa de tabac
  • Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna (mai) no es veuran
  • Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
  • Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
  • Carnestoltes, quinze voltes!
  • Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més
  • Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
  • Casament de Carnaval, casament que res (no) val
  • De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
  • De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
  • De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
  • Del Carnaval, no en facis cabal
  • Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
  • Després de Sant Anton Carnestoltes són
  • El dimarts de Carnestoltes n’és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
  • El qui és carcamal, tot l’any fa carnaval
  • Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
  • Jo te l’encendré, el tio, tio, tio, jo te l’encendré, el tio de paper. No me l’encendràs, el tio, tio tio, no me l’encendràs, el tio de “detràs”
  • La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
  • La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
  • Vella Quaresma (1)La Quaresma entra seca i amb secada se’n va
  • La Quaresma, si comença mullada, mullada acaba
  • Més ençà o més enllà la Quaresma en març caurà
  • Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
  • Moltes caretes pel carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any
  • Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
  • No hi ha març, sense Quaresma
  • Nostre Rei (pare) Carnestoltes, sempre ha estat molt divertit; ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit. No ploreu, no, que ell tornarà i nosaltres, no
  • Núvia amb cabells blancs fa Carnestoltes
  • Palmes i llorers, tots hi anirem a fer l’enramada a Jerusalem
  • Pel boig, tot l’any és Carnestoltes
  • Pel Carnaval, tot se val (tota cosa val)
  • Per Carnestoltes, bones voltes
  • Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
  • Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes
  • Per als boigs tot l’any és Carnestoltes
  • Per Carnaval tothom és igual
  • Per Carnaval, més vi que pa
  • Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
  • Per Sant Anton, carnestoltes som
  • Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
  • Ple de palla és el meu cos, sembla el d’aquelles minyones, que per semblar bufones porten un llaç o dos
  • Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
  • Quan la Quaresma plora, l’hivern ja és fora
  • Quaresma plujosa, collita arenosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra
  • Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya
  • Rei (pare) Joan Carnestoltes n’ha dictat un testament : que no es pot tornar a fer gresca fins d’aquí a l’any vinent
  • Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
  • Sant Matias i Carnestoltes poc es porten
  • Set setmanes de Quaresma i de bacallà salat, vinguin ous i botifarres i de truites un bon plat
  • Set setmanes de Quaresma només n’hem pogut menjar, arengades rovellades, mongetes i bacallà
  • Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
  • Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnavalimg_3471

 

POEMES

Dijous gras, de Lola Casas

El dijous llarder,

botifarra, botifarra;

el dijous llarder,

botifarra menjaré!

I una truita 

             de llardons

i trossets de cansalada

d’aquella gustosa,

           tendreta,

sabrosa

               i adobada.

Sortirem 

a menjar al pati

i amb una gana

            oportuna

no en deixarem

                       ni una engruna!

El dijous llarder,

botifarra, botifarra;

el dijous llarder,

botifarra voldré!29043316

El febrer, de Miquel Martí i Pol

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba qui sap d’on

en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla. Scan-120201-0013

Cuina d’autor, de Núria Freixa

Ja hi som!

Ja hem acabat la disfressa.

Preparats, ens diu la mestra,

per sortir a donar un vol ?

Xino-xano, sense pressa,

carreguem tots la caseta

i amb les banyes enlairades

surt la plaga de cargols.

Pares, mares, avis, àvies

i la tieta Consol,

que ja no té fred al veure

al seu estimat fillol.

Aquí a la plana de Lleida,

a la llauna, a la cassola,

a la brasa o a l’escola,

els cuinem com vostè vol.Lleida_-_La_Seu_Vella_(des_de_Cappont)

FONTS: IMAG0275

blogs: Bibliopoemes , Buscant idees, Catalanets a Berlín

llibre: Ara ve Carnestoltes de Teresa Sabaté i Rodié, Rita Culla i Perarnau. Editorial Salvatella. Col.lecció Folklore: Barcelona, 1993

web: Wikimedia, Todo colección, Bloc xtec, Wikipedia 

“El que no hagis fet fins als deu anys, si no has instal·lat al disc dur elements de catalanitat, per poder reconèixe’t en una criatura que, de tota manera, ha de tenir un peu a la teva cultura i un altre a la de sa mare… si no ho has fet, ja no ho faràs”

ANTONI FERRANDO.
UNA FILLA (1998).
VIU A PRAGA (TXÈQUIA).
A CASA PARLEN CATALÀ I TXEC.

Parlem dels adolescents, va, que comentaves a l’e-mail que ens vas enviar que a Patufets al món en parlem poc…
Sí, m’ha semblat que en parleu poc. L’experiència dels que tenim fills grandets és que cada cop són menys els teus fills, se’ls endú l’escola, les amistats, les activitats, la vida; com ha de ser. Quan arriba l’adolescència comença una nova etapa i veus que hi ha coses que ja no les podràs fer. El creixement dels fills és implacable, els plaços i les etapes no depenen de tu. L’adolescència vol dir, a tot arreu, que la teva filla és cada cop menys la teva filla, que és part del desenvolupament normal de les coses que el remolí dels estudis i les activitats se l’endugui, que es creï el seu món, etc.
anna1 Sones un xic nostàlgic…
Potser l’experència és que el que no hagis fet fins als deu anys, si no has instal·lat al disc dur elements de catalanitat, per poder reconèixe’t en una criatura que, de tota manera, ha de tenir un peu a la teva cultura i un altre a la de sa mare… si no ho has fet, ja no ho faràs. Tot això es perdrà (com llàgrimes en la pluja) si la vida no la porta a Catalunya (poc probable) o si un dia no s’aparella amb algú català (encara menys probable). Tot el que pots fer ara és cuidar el que has fet: ser present i continuar oferint alguna cosa.
Així, què es podria fer per intentar seduir adolescents des d’un blog?
L’Anna, la meva filla, està del tot enganxada a una revista nord-americana per a nenes de la seva edat que es diu Rookie: parlen de música, de llibres, de tendències… en anglès. Es parla molt de llibres i ha descobert moltes coses a través de la revista, per exemple, autors com David Sedaris, molt amè i famós als Estats Units. Des que tenia 10 anys que la segueix. Té format de web, però cada any editen un annuari, el Yearbook, que és un totxo de 200 pàgines; i ella se’l llegeix tot. És la seva Bíblia. Una cosa així no existeix en català i penso que tindria molt èxit per a adolescents.
Ostres, 200 pàgines en anglès, déu n’hi do!
Sí, no té cap problema per llegir-ho, segurament no ho entén tot, però n’entén prou. Una vegada es va llegir Alícia al País de les Meravelles en txec i en anglès simultàniament, amb els dos llibres oberts: li feia gràcia comparar-ho. No ho fa normalment, va ser un cas extrem.
I en català, també carta-a-la-reina-danglaterra_9788499320519se’n llegeix 200?
Poc. Sobretot en txec i anglès. Una novel·la curta que li vaig regalar i que li va agradar prou va ser Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès. També suposo que en aquesta edat li agradaria tenir al costat un amic una mica més gran que li expliqui coses de la vida, però jo, adoptar aquest rol, no sé fer-ho…
I la música en català, no l’atreu?
No l’escolta gaire… La veritat és que jo tampoc n’estic gaire al corrent.
I la revista Enderrock, no podria ser per a una nena de la seva edat?
Només parla de música. A ella l’interessa més un tipus de revista més enfocada a una noieta que creix, perquè a aquesta edat els interessos de nois i noies són diferents.
Ara l’Anna és adolescent. Fes memòria de recursos que han estat útils per transmetre la llengua…
El fet és que cal embarcar-se en tot el que està al manual: llegir-li contes, posar-li vídeos, fer activitats. Entre els llibres i els vídeos, la lectura és molt més efectiva. Posar vídeos és 1289317194950comodíssim per als pares i distret per a la criatura, que seguirà amb la vista tot el que es mou. Però si no ha llegit paraules abans, sospito que l’efecte es perd, de manera que el millor és combinar llibre i vídeo Els grans referents en català han estat el món de Les Tres Bessones i la revista Cavall Fort. Dic “han estat” perquè ja s’ha acabat la infantesa. A Les Tres Bessones fins i tot les vam conèixer en persona: ens van ensenyar l’estudi on les dibuixaven, vam conèixer una de les bessones reals que hi treballava, etc. Es van portar molt bé i li va fer molta il·lusió. La música de Les Tres Bessones, per cert, em semblava boníssima perquè mostrava tots els gèneres musicals. També, Cavall Fort, que jo ja llegia de petit. Una vegada li va fer molta il·lusió que li publiquessin un dibuix. A més, informa, per exemple: em vaig assabentar que existien els Manel a través de la revista. Les historietes, les il·lustracions, els contes… tenen molt de nivell. Trobo qlogoue Cavall Fort és molt adequada per a l’edat que es dirigeix. Però a partir d’aquí, no hi ha cap més oferta.
Veig que l’Anna ha llegit molt. I escriure?
Això no ho hem tocat tant. M’escriu sms, com pot, amb “txequismes” (“astàs” enlloc d’estàs…). Si s’hi hagués de posar, ja ens hi posaríem… Va carregadíssima de feina, si veiessis el que fan: història del Món, història txeca dia a dia, física, química, francès, anglès… I a més va als escoltes i fa claqué i piscina… i llegeix molt, potser perquè és filla única. No li vull posar més obligacions. A qui ha d’escriure en català? A mi?
Sí. O a l’àvia, als parents…
No, perquè amb la família parlen via Skype, no estan per e-mails.
O al Facebook, acostuma a agradar als adolescents i serviria per estar en contacte, no?
Ella no s’hi ha volgut ficar, per ara.
I si hi hagués una xarxa social similar, però només en català: la seduiria?
Potser sí.
A Praga només parla català amb tu?
Sí, només em té a mi… i a la seva àvia quan parlem per Skype. Però penso que té un bon nivell de català. A vegades s’embolica, es perd quan ha de fer explicacions complicades, es passa el txec (jo el parlo, ja fa vint anys que visc aquí)… però no té cap actitud negativa vers el català.
Trobes que el seu català és tan bo com el seu txec, tenint en compte que viviu a Txèquia i que la mare és txeca?
No, la seva llengua materna és el txec. Té consciència de la vida d’allà, sap parlar el català, però no la pots comparar amb una nena adolescent de Catalunya. Suposo que de tipologies n’hi ha moltes, però en el meu cas, la seva mare és txeca, vivim aquí i jo sóc l’únic català. Això d’aquí l’absorbeix. Diferent seria potser si fóssim una parella de catalans vivint a Praga. De ben segur que pensaríem en tornar. Si els dos fóssim estrangers, seria una altra història, però si un dels dos és nadiu i, sobretot, si ho és la mare… No es diu “llengua materna” perquè sí.
En aquests casos, el que sembla que passa més sovint és que el nen o nena respongui en l’idioma del país, malgrat entendre el català. T’ha passat?
Passa i costa molt. Però ells t’entenen i has de seguir parlant-los en català. Quan estan aprenent les llengües, ben al principi, i quan comencen a dir les primeres paraules, als tres o quatre anys, és igual que no contestin: ho entenen tot, malgrat sembla que no. Senten la música de l’idioma, van escoltant paraules… anna2O almenys això et diuen, i tu t’ho creus, i alguna cosa hi deu haver, perquè a poc a poc van parlant en català. Recordo quan jo li deia verbs en segona persona i ella contestava amb verbs en segona persona, per imitació, fins que va començar a fer la primera persona. A Praga he observat bastantes parelles mixtes que porten els fills i filles a parvularis en anglès: els nens es fan llavors un poti-poti d’idiomes, ho barregen tot. Però als nens petits els és igual: ho aprenen tot. Si no contesten en català al principi, s’ha de seguir, seguir, seguir… Entendre’t, t’entendrà i de mica en mica l’anirà parlant. Sobretot si es combina amb visites a Catalunya i Skype. A mi des del principi m’ha parlat en català. Les úniques dificultats que té és que el seu domini és secundari pel fet de viure fora de Catalunya i tenir tan poc contacte amb la llengua. Però és natural que sigui així.
I parla d’identitat?
No n’hem parlat, però suposo que se sent txeca, però a més té el patrimoni de son pare. Per exemple, quan he preparat un arròs i mengem gambes, no hi ha cap nen de la seva edat en aquest país que sàpiga pelar gambes: les veuen com una mena d’insectes i a alguns els fan angúnia. En canvi, l’Anna els explica: “Però si està boníssim, mireu, mireu com es pelen!”. Aquest és el seu patrimoni i aquesta és la diferència. Té una noció de Catalunya com la terra del pare i la família del pare, centrada sobretot a Barcelona, que és d’on sóc.
Quan sou a Catalunya, passa alguna cosa similar, algun xoc cultural així? No ho sé, per exemple el fet que la gent crida més o…
Bé, és que això a mi també em molesta, després de tants anys. No sé com es pot menjar tant, cridar tant i anar a dormir tan tard. Jo ja no podria dur la vida d’allà. Però crec que no li importa massa, a ella. Viu la biculturalitat de forma molt natural, i a l’institut on va hi ha molts nens i nenes fills de matrimonis mixtos. A més els alumnes provenen de diversos barris, per tant, veu tot tipus de gent. Praga és molt internacional: “l’estrangeritat” no li ha portat mai conflictes.
I trobes que l’ha ajudada a aprendre altres llengües? Sens dubte. Aprèn francès, per exemple, i s’adona que hi ha moltes similituds amb el català: dimanche… diumenge. Hauria preferit que escollís alemany, però va voler el francès.
Per tant sap català, txec, anglès i francès…
I entén el castellà. Quan som a Catalunya el sent i tenim parents castellanoparlants que li parlen. Jo no li vaig ensenyar: quan va néixer ja em vaig preguntar si parlar-li en català o castellà; em va fer pal parlar-li en castellà. La meva decisió va ser parlar-li en català a la criatura i procurar parlar-li en el seu idioma a la mare. Entre els castellanoparlants coneguts a Praga només vaig notar comprensió en els d’origen català. Entre els altres sarcasme, hostilitat, indiferència. Cap problema. Qui es decideix pel castellà és sovint perquè la parella estrangera el sap o és el que sol aprendre. Ara l’Anna sobretot entén el castellà; contestar, ho fa més aviat en català.
Ens comentaves a l’e-mail que ara heu creat el Casal Catalanotxec: més oportunitats per a què escolti i practiqui la llengua, no?
Just l’hem creat, sí, però hi ha sobretot gent jove acabada d’arribar, tots molt brillants, la majoria científics i contentíssims de poder fer recerca aquí, suposo que deu ser l’onada migratòria fruit de la crisi. Algun dia la portaré al Casal, però Bildschirmfoto 2014-01-22 um 11.38.51 PMja veurem… Hi ha un noi català amb un nen de 3 anys… Ja veurem… L’ambaixada espanyola té oficialment més de mil persones, per tant de catalans a Praga jo suposo que n’hi podria haver fins a 150, però tothom va molt per lliure, molt a la seva. Ens trobem els dilluns regularment per fer-la petar, per organitzar sopars, per anar a veure el futbol a qui li interessi, i tenim el web per anar fent-ne difusió i crear informació documentada.
Tu a què et dediques?
Jo m’he dedicat al comerç, a la importació, i hi va haver una finestra d’oportunitat als anys noranta, fins a mitjans dels anys zero. Des de fa un temps, però, ja ho he deixat: dono classes de castellà, faig traduccions… Hi ha molta demanda de castellà com a llengua estrangera. Aquí és molt normal arribar a l’adolescència amb dos idiomes estrangers: l’anglès i un altre, perquè el sistema educatiu estableix un segon idioma estranger des de la primària.
I no et planteges tornar?
Tornar a fer què? A parlar amb qui? No sabria què fer. Tots els meus companys d’estudis ara són funcionaris i són els que es consideren afortunats. Els nascuts als seixanta vam ser la primera generació a la que van començar a dir una cosa que avui és una broma de l’APM, allò de “la juventud está muy preparada”. Catalunya és una societat tancada, no hi tens res a fer, el país no val tant la pena si no ets funcionari, si no tens una família darrere: tots els empresaris són fills d’empresaris, i això de l’emprenedoria és mentida, és una cosa que s’explica per tenir distreta la gent innocent. Aquí puc anar fent coses, la vida és més barata i tinc una filla, per tant, no puc fotre el camp així com així.
Hi aneu sovint, a Catalunya?
Un parell de cops l’any, màxim.
Les tradicions, les manteniu?
Sobretot quan era més petita: a ella li feia molta gràcia el Tió, posar-li el menjar, bastonejar-lo… I fins i tot ho vam fer amb nens i nenes txecs, a qui els ho ensenyàvem i realment al·lucinaven de contents. Ara, a Txèquia es menja molta carn, però per Nadal, peix. Ara bé, és la carpa, que 100_5839no té cap gust: a ella no li agrada gens, ja que està acostumada al peix del Mediterrani, el lluç, el rap, la gamba… Sóc jo el que trenca llavors la tradició i aquí a casa preparem alguna altra cosa. Amb Sant Jordi passa una cosa, i és que aquí la gent compra llibres tot l’any. Quan expliques que els catalans dediquem UN dia a l’any a comprar llibres topes amb un mur de perplexitat i incomprensió. Per tant no és veritat que la festa sigui exportable, si més no al món civilitzat. Diguem que el nostre Sant Jordi el limitem a l’amor i la rosa.
Veig que parles molt de cuina i gastronomia: ho consideres molt important en la transmissó de la cultura catalana.
Parlava de la importància de fer activitats: qualsevol cosa va bé, però sempre que es facin conjuntament. Per exemple pot ser l’esport. Ara bé, com que a casa no som gens d’això d’anar corrent i suant pels llocs, vam triar dedicar-nos a cuinar. La cuina permet passar molt temps junts i parlar molt. En una paraula, has d’anar comentant en veu alta el que fas. Has de dir “ara tallarem el tomàquet” perquè ella et senti dir “tomàquet” mentre agafes el tomàquet. Ella també pot tallar el tomàquet tan bon punt pugui sostenir el ganivet, i de passada aprendre què vol dir anar amb compte però sense por. Al marge d’aquesta teoria, transmetre la gastronomia catalana també em sembla important. Jo em vaig posar de seguida a cuinar perquè no m’agrada la cuina txeca.
A mi l’utopenec no em va agradar.
Si t’hi fixes, què és? Simplement, una salsitxa marinada amb vinagre. Ara, la cervesa és increïble. La cuina d’aquí fa bé la carn, però no es pot viure sense llegums, ni verdures… A la meva filla sempre li ha agradat feinejar a la cuina: fer coques, pizzes… D’olives, n’ha menjat des de petita a grapats, etcètera.
A casa passa igual, des de ben ben petits…
A més, val a dir que els beneficis de centrar-se en la cuina són molts, ho serien en nens creixent “normalment” a Catalunya. De menjar s’ha de menjar cada dia, i de cuinar no se n’acaba d’aprendre mai. Però en el moment actual, l’adolescent que dóna tanta importància al seu cos que canvia, no surt torracollons a taula, ni li passa pel cap parlar de dietes i fa el que ha fet sempre, menjar de tot, amb una curiositat infinita per noves receptes, i sabent dir això sí, això no. Per últim, però no menys important, la transició entre “jugar a cuinar” i “fer-se el dinar” és imperceptible: sense planificar res, arriba un dia en el qual, perquè tu arribes tard i ella ha arribat abans de l’escola i té gana, es fa el dinar, i tu de l’emoció ja no dines.
Digues coses que t’agraden de Txèquia100_5840.
A Praga hi ha molta vida: exposicions, teatre, presentació de llibres… Al teatre pots anar-hi a les set, a les nou-deu ser a casa, a les dotze màxim dormint. Quan sóc a Catalunya, l’hora de dinar no m’arriba mai: a les tres dinen, a les deu sopen! Uf… Els horaris catalans i espanyols se m’han fet molt difícils. Si tornés a viure a Catalunya miraria de seguir vivint d’acord amb els horaris del món civilitzat.
Però comentaves que no volies tornar… I què passaria amb l’Anna, voldria viure a Catalunya?
No n’ha comentat res, però imaginar-me, em puc imaginar qualsevol cosa! 🙂
Per cert, per la webcam veig que encara teniu l’arbre de Nadal. Nosaltres també.
Espera que encenc els llums (els encén). Ah! I també tenim el pessebre amb unes figures petites que vaig comprar a la Fira de Santa Llúcia, a Barcelona. És petitet, petitet. A casa no som religiosos. És ben bé simbòlic, per la tradició…

FOTOS: Antoni Ferrando i Gemma Terés Arilla

“Passar el Nadal suant a gairebé 40° no deixa de ser rar. D’escudella i carn d’olla no en fem perquè no ve gens de gust: mengem gelats i amanides. Tot i així, veus Pares Noels pel carrer i també passen pel.lícules nord-americanes on neva i mengen gall d’indi: la cultura hegemònica del nord domina”

CARLES ROS MAS.
UN FILL (2011).
VIU A BUENOS AIRES (ARGENTINA).
A CASA PARLEN EN CATALÀ I CASTELLÀ.

Miguel, normalment parlem amb els avis i amb els tiets. Avui hem trucat a la Gemma.
Cada dia?
No, només els diumenges, quan seria el nostre migdia/el seu vespre, parlem amb la meva família. També aprofitem els festius a Buenos Aires per trucar, ja que quan aquí és hivern i a Espanya estiu, hi ha cinc hores de diferència. Quan a la tardor canvien l’hora a Espanya, quatre.
Coneixes el blog Patufets al món i el Facebook Quan el català és minoria?
De Facebook, no en tinc. I el blog l’he mirat per sobre… Què li ensenyes a la Gemma, Miguel?
Un conte! Mira!
Em sembla que en volies un amb dibuixos, i aquest no en té… Després en busquem un…
Quan fa que sou a Buenos Aires?
Vam arribar a Buenos Aires fa cinc anys, el novembre del 2008. Ens havíem conegut a Argentina, durant un viatge, la meva companya va mudar-se a Catalunya el 2005 i tres anys més tard vam venir cap a Argentina.
Per tant, parla català?
Sí, té el nivell C, se l’ha tret. El parla molt bé, la Sol.
Tu parles amb en Miguel en català i la Sol, en castellà.
Sí, no ens ho vam plantejar massa. Jo vinc de família catalanoparlant i ho trobava lògic. A la gent a Buenos Aires (argentins de classe mitjana urbanites) li estranya, suposo perquè tenen encara present el model d’immigrant que hi va venir a principis o mitjans del segle XX. Llavors van tallar completament el vincle o eren migracions a molta llarga distància que no donaven peu a tornar. Les llengües que venien amb la gent es van anar perdent, majoritàriament. Si mantenien algun contacte era per carta. Per tant, el manteniment de la part lingüística era molt més complicat.
S’ho prenen malament, per tant, si et senten dirigir-te en català al Miguel?
No s’ho prenen malament, però els sorprèn. Fa un parell de setmanes vam fer un sopar a casa i va venir una noia italiana, que fa vuit anys que viu a Buenos Aires, i ens comentava que necessitaria assessorament per a quan tingués fills, ja que ara ja li costa moltíssim anar canviant del castellà a l’italià. Comentava que hauria de fer un esforç mental. Jo el tinc molt incorporat, el català. I, de fet, donat que la Sol parla el català, ens vam proposar ser conseqüents i, davant del nen, no barrejar cap de les llengües: amb ella parlàvem un pupurri en què utilitzàvem paraules catalanes i castellanes. Ara, o bé només català o bé només castellà… bé, gairebé complint-ho al 100% 🙂
Però, de fet, aquest anar canIMG_0913viant del català al castellà ja és un exercici que es fa a Catalunya on hi ha els dos idiomes…
Exacte, a diferència de la noia italiana, jo ja estava acostumat a anar passant del català al castellà, ho tinc interioritzat…
No, pare!!!!
No pare què? Em sents amb en Miguel cridant així? Si vols anar a jugar amb la mare, vés-hi, eh? Posa’t els mitjons, va…
No sé on són…
Tu els has tirat, busca’ls!
En Miguel diferencia bé els dos idiomes?
Des que va començar a desenvolupar la parla que gairebé no barreja, tret d’algunes paraules que s’inventa a partir de les dues llengües o tret de la conjugació d’algun verb. Suposo que això és degut a que són idiomes molt semblants.
Pare, abrit la panxa!
Sents el que ha dit? “Pare, he obert la panxa!” per dir que s’ha aixecat la samarreta.
Només el parla amb tu, el català?
Sí, de fet no coneixem més famílies amb nens catalanoparlants. Només amics meus, adults. Des de l’any passat va a una escola bressol, un jardín de infantes, de març a desembre.
I vídeos?
Sí, Youtube… però és perillós perquè Youtube et fa suggerències i ell sempre tira cap allà. Ho he de controlar. Tenim DVDs que hem portat, com el Mic i la Maisie. De contes, ens n’envien molts, també dels seus cosins. I si són contes en castellà, l’hi tradueixo. Cantar, li canto en català. El que encara no m’he plantejat és que passarà quan hagi d’aprendre a llegir i escriure… M’he d’informar sobre quines iniciatives hi ha…
Bé, des d’Exteriors es subvencionen classes de català…
Clar, però no hi pot accedir qualsevol és només via casals, no?
Exacte.
Clar, però hauria de trobar més nens per poder muntar grup i conèixer algun filòleg… Tot i així, m’imagino que tard o d’hora em tocarà autoformar-me o autogestionar-me jo, sobre la lectoescriptura.
Mama!
Vés, posa’t els mitjons i vés amb la mare!
Mama!
T’ajudo a buscar els mitjons?
Sí…
Mira, aquí n’hi ha un…
I a baix de l’almohador…
Ho has sentit? “A sota del coixí”… Ara sí, vés cap a la mare!
En Miguel us diu mare i pare, no papa i mama…
Sí, en català utilitza el pare i mare, en castellà papi i mami. 🙂
índexTornareu?
Aquí, cada deu anys tot s’enfonsa hehehe. Per ara, no hem previst tornar ni cap canvi, però no ho descartem.
Vosaltres sou l’onada d’immigrants que vau marxar de l’estat espanyol per la crisi?
No, no va ser per la crisi. He estudiat Polítiques i Educació Social. Aquí treballo per al programa “La casa de los niños”, semblant al que podria ser el Casal dels Infants del Raval, a vegades més com a educador de lleure i a vegades més com a educador social.
Et va costar trobar-ho?
Sí, perquè aquí el camp de l’educació no formal no està tan desenvolupat i la carrera d’Educació Social no existeix com a tal. Quan vaig arribar vaig fer tallers de jocs en centres amb malalts psiquiàtrics. De mica en mica vaig anar trobant quelcom, que és gairebé cent per cent el meu perfil professional.
Trobes xocs culturals lligades o no a la paternitat?
No a nivell social, més lligat a casos individuals o particulars de cada família. Jo tinc un caràcter molt adaptable i el grupet de la Sol és molt acollidor. De seguida vaig trobar feina i he començat a fer teatre, cosa que abans no havia fet mai. Buenos Aires és capital en teatre castellà. Els estereotips que coneixem dels argentins estan molt lligats als néts de gallecs, catalans i italians que van emigrar-hi durant la Guerra Civil o els que després van emigrar amb la crisi del 2001. Argentina és, però, molt més mestís del que pot semblar. No es pot simplificar amb la imatge dels psicoanalistes que sempre ens venen.
Esquina_de_San_Juan_y_BoedoPerò el Casal Català de Buenos Aires és dels importants, no? Vull dir, la immigració catalana va ser molt important, no?
Penso que no hi ha hagut massa relleu. Els catalans que hi ha són sobretot gent gran. Dels immigrants que van venir, sobretot gallecs, després bascos i andalusos… Et trobes sovint cognoms catalans, però sovint desconeixen l’origen català: Rabassa, Puig, Jou, Soler… I els pronuncien en castellà. Catalunya es va fer sobretot coneguda, des dels anys seixanta, a través d’en Joan Manuel Serrat, a Argentina i Uruguai. Ara bé, només les classes mitjanes urbanes. En Serrat és capaç d’omplir concerts en estadis de 15.000 persones durant dues setmanes. Això allà, no.
Per tant, en Serrat és el primer punt de la cultura catalana…
Sí, i el segon, el Barça. No et dic res de nou. El Barça és, però, interclassista i interurbà.
I les tradicions catalanes, les mantens?
Sí, però, per exemple, hi ha una cosa un xic estranya: passar el Nadal suant a gairebé 40°. Ara ja m’hi he acostumat, però no deixa de ser rar. Escudella i carn d’olla, per exemple, no la fem perquè no ve gens de gust: mengem gelats i amanides. Ara bé, tot i així, sí que veus Pares Noels disfressats pel carrer (quina calor!) i també passen pel.lícules nord-americanes on neva i mengen gall d’indi: senyals de la cultura hegemònica del nord, que domina. La nit de cap d’any és com un Sant Joan: petards, festa, beguda fins tard, al carrer. A Catalunya, a més, hi ha una acumulació de festes: Nadal, Sant Esteve, Cap d’any, Reis… Aquí, només Nadal i Cap d’any. Aquest any, com que en Miguel és més gran, hem fet cagar el tió, la Sol em va portar un tronc. Des que sóc aquí, he viatjat tres cops a Catalunya, Potser ho faré coincidir més endavant amb el Nadal.
I Sant Jordi?
Sant Jordi sí que la tinc molt incorporada i intento convocar a tots els catalans que conec a casa i organitzar un sopar. Al Miguel, no l’afecta, tot i que sí que té contes de Sant Jordi. L’11 de setembre, no.Bildschirmfoto 2014-01-09 um 11.59.33 AM
I en Patufet, que el coneix?
Doncs no. No massa. Un conte que m’agrada molt, que en Miguel em demana, i que li canto és una versió il.lustrada de Qualsevol nit pot sortir el sol, d’en Jaume Sisa.
És conscient de l’existència de Catalunya?
No, parla de ciutats, però no de països. És conscient de les llengües, això sí. Però jo la qüestió de la identitat, tampoc la tinc massa resolta, ni tampoc les opcions polítiques que es generen des de cada identitat. Em sento català, potser no espanyol en tots els casos, però en algunes ocasions, sí. Em sento més proper als espanyols, que als francesos, però alhora em sento sobretot català. Tinc un cacau… Tampoc sé, però, on acabarem visquent, si Catalunya s’acabarà independitzant…
Quines nacionalitats té?
Argentina i espanyola. Els argentins li permeten la doble nacionalitat. I té els dos cognoms, tot i que aquí tenir-ne dos és com aristocràtic, dels temps de la colònia: el corrent és nombres y apellido. Així té un passaport europeu que li dóna més joc. Ja vaig viure el malson de la Sol, quan va venir a Catalunya: sense passaport espanyol ni italià, malgrat tenir-ne parents, ens vam acabar casant per facilitar-li la residència. Jo, de fet, ara m’estic treient el passaport argentí per poder ser fix, personal de planta. Si fos per votar, no em faria argentí, perquè sóc tradicionalment abstencionista. Alhora, és més pràctic: t’estalvies cues, que sempre són més llargues per als ciutadans no argentins o no MERCOSUR.
Què trobes a faltar?
El peix, el marisc, l’embotit. Hi ha carn de porc i la saben treballar, però per cuinar-la, no com a embotit. També la Nocilla, aquí arreu hi posen dulce de leche. Les olives amb anxoves, que aquí no n’hi ha. També l’oli d’oliva, que aquí és molt car. Jo sóc de Gràcia i trobo a faltar moltíssim les festes de Gràcia: a l’agost ho passo malament. A més, contràriament al que es diu dels llatins, festa al carrer, etc. No és cert: no saben el que és festa major o festa local, al menys a les ciutats. Durant el Carnestoltes és una miqueta semblant, però res a veure. Fins els 23 anys estava en un esplai, guarníem carrer, he tingut sempre molts vincles associatius. Això ho trobo a faltar. Igual que el barri de Gràcia. Buenos Aires és monstruós a nivell de dimensions: és difícil moure’s.
I què trobaries a faltar d’Argentina?
La carn i els asados. A la terrassa tenim unes graelles i en fem sovint. També, el teatre. Aquí hi ha una xarxa de teatre independent (alguns legalitzats, altres no) molt accessible, tant pels contactes com pels preus. Si tens una casa més o menys gran, ja pots començar a programar. Això ja ho he incorporat al meu dia a dia: hi anem màxim cada dues setmanes.

Digue’m de quina comarca véns i et diré quina cançó de caga-tió cantes

“Digue’m de quina comarca véns i et diré quina cançó de caga-tió cantes”.  Així és com hem titulat aquesta entrada, però tal com diuen a festes.org de cançons n’hi ha gairebé tantes com famílies. Quina és la vostra?

En general, els casals i associacions catalanes a l’exterior ja fa dies que han organitzat festes del tió, abans que les famílies vagin de vacances a Catalunya, però segurament moltes famílies que no tenen un casal a la vora faran cagar el tió entre avui i demà tal com ho farien si fossin a casa. De fet, és probable que el fet de tenir fills i viure a l’estranger us ha animat a reviure una tradició que potser no coneixíeu prou.

Segons el costum tradicional, la cerimònia pròpiament dita de fer cagar el tió es fa després del sopar de la nit de Nadal, mentre s’espera l’arribada del nou dia i abans d’assistir a les activitats de mitjanit, com la Missa del Gall. Aquesta nit, el tió es col·loca al costat del foc, s’encén i es beneeix mitjançant diferents procediments, sovint ruixant-lo amb vi. Una vegada beneït, els infants s’agrupen al seu voltant armats amb vares de fusta i li engeguen cops de bastó per fer-li rajar les llaminadures mentre entonen diferents cançons“. Aquest és un fragment que hem extret de l’article “El tió. Una cerimònia familiar. A l’interior de cada casa, Del 8 al 25 de desembre“, que podeu trobar a Festes.org.

A Festes.org també hi podeu trobar un bon recull de cançons per fer cagar el tió —Quina és la vostra?—. Les han classificades per comarques (d’aquí el títol que hem triat per a aquesta entrada), tot i que diuen que sent una tradició que se segueix en la privacitat de cada casa, és probable que hi hagi una cançó diferent per a cada família.

Nova secció “Activitats al món”

Des de Patufets al món / Quan el català és minoria us volem anunciar que la nova secció “Activitats al món” ja està en línia i disponible per a tothom.

Com que vivim lluny de casa, a vegades ens és difícil crear un marc engrescador per a transmetre la nostra llengua i cultura als fills. “Activitats al món” vol donar-vos un cop de mà! Es tracta d’un espai per compartir i comentar el funcionament de les activitats que hem organitzat amb els nostres nens i nenes. Està organitzat com una biblioteca amb una fitxa per a cada sessió. Hi ha de tot una mica: tradicions catalanes, cançons, jocs, activitats didàctiques, manualitats, etc. Activitats al món

Hem començat la secció amb un grapat d’activitats que teníem a mà. Volem fer-la créixer entre tots, perquè ben aviat tinguem un catàleg d’activitats ben variat per tot l’any i totes les edats!

Per animar-vos a participar-hi i facilitar-vos-en la tasca, us recomanem que entreu a la biblioteca i feu un cop d’ull a les activitats disponibles a l’Índex. Després, podeu omplir el qüestionari de la secció Participa! amb les vostres experiències. Us hi esperem!