L’1 de novembre és Tots Sants.
De castanyes m’omplo les mans.
A la Viquipèdia hi podem llegir que “la Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre)”. Per això no us estranyi que al Facebook us hàgim preguntat “Celebreu avui la castanyada o ho vau fer ahir?” Les Martes d’Anglaterra i Johanesburg i la Carme de Philadelphia fan panellets per Tots Sants. El Jordi del Senegal, en canvi, diu que “Al Senegal no podem celebrar-la perquè no hi han castanyes, ni panallets, ni res que si assembli…….Avui es festiu, tot i ser un país de majoria musulmana, però es un estat laic i es celebren totes les festes, tant catòliques com musulmanes“.
D’altra banda, sabem que quan es viu a l’estranger ja acostuma a passar que les tradicions es mouen de data. Molts casals, per exemple, han hagut d’ajornar les seves celebracions fins al cap de setmana del 9 i el 10 i d’altres no celebraran la castanyada fins al 16 o 17.
Sigui quan sigui que la celebreu, nosaltres us hem desitjat una bona castanyada!
Per cert, els dos versos que han inspirat l’entrada de Tots Sants, corresponen a l’inici de la cançó “Les castanyes peten, peten” amb música de la Dàmaris Gelabert i lletra de l’Eulàlia Canal. Escolteu-la i us adonareu que l’any que ve, quan el calendari us marqui l'”1 de novembre”, us vindrà immediatament al cap la continuació de la cançó.
Patufets al món 