Hem deixat enrere els Thanksgiving —ho sabem perquè ens ho han recordat en alguns comentaris al Facebook— i hem entrat en època d’advent i el 6 de desembre se celebra Sant Nicolau en diversos països. A Catalunya tan la celebració de l’advent com del dia de Sant Nicolau s’havien anat perdent, tot i que els últims anys hi torna a haver una certa revifalla segurament influïda per cultures foranes.
Sembla, doncs, que el contacte entre cultures diferents fa que les tradicions es transformin. I de contactes entre cultures en saben molt les famílies de Patufets al món, per aquest motiu us hem preguntat, “si cap dels pares és originari del país, celebreu igualment les tradicions del país d’acollida?”
Sinterklaas
Imatge de amsterdamology.com
Si n’hi havia cap dubte, a Quan el català és minoria hem pogut constatar que les nostres famílies sí que celebren les tradicions del país d’acollida. A Irlanda, per exemple, no es perden el Halloween —ben cèltic, com ens recorda la Montserrat— i el dia de Saint Patrick; a Alemanya, es fan corona d’advent i calendari d’advent, celebren Sankt Nikolaus, canten nadales i visiten els mercats de Nadal, “tot i que [ens confessa la maredetrès] no amb tanta afició com els autòctons“; a Gant (Bèlgica) i amb els fills grans, celebren el dia de Sinterklaas amb xocolata, mandarines i speculoos; i a Anglaterra ens diuen les Núries que celebren tot el que és rellevant d’aquí i d’allà, encara que “majoritàriament de tradició catalana, ja que a Anglaterra es celebren molt poques coses i les poques que hi ha estan desapareixent molt depressa. Així que per Nadal dolços catalans i anglesos, nadales en català i en anglès, caga tió, Santa Claus i per descomptat, tot i que serà un dia d’escola, farem reis“.
Halloween
Imatge de http://familiasenruta.com/wp-content/uploads/2011/10/La-fiesta-de-Halloween-570×380.jpg
La barreja de tradicions, però va més enllà de les celebracions del país d’acollida i les catalanes.En aquest cas en cada família s’hi barregen factors diferents. En el de la Ció, segurament la globalització hi juga un paper important: “Nosaltres celebrem tot alló que els nostres fills volen celebrar així ens trovem amb halloween, gens francès però molt celebrat al barri on vivim, fem cagar el tió, escrivim la carta al “Père Noël” i si no podem anar a la cavalcada de reis la mirem per la tele, cridem ben fort per a que els reis no s’oblidin de nosaltres i anem a dormir “ben d’hora”“. En el cas de la Marta, han sumat tradicions dels països on han viscut i per això celebren Halloween i Thanksgiving. La família de la Gemma, tot i viure a Alemanya, tenen en compte també les tradicions russes, ja que el pare n’és: “L’arbre de Nadal, però, el seguim mantenint “a la russa”, és a dir, a partir de cap d’any… i fins el Nadal rus (els nostres Reis, més o menys)“.
Finalment també ens hem preguntat si els patufets no troben estrany fer aquestes barreges de tradicions. Com a respostes, la Gemma apel·la a la consciència multicultural dels nens: “Ells són conscients que són “un conglomerat” de llengües i cultures… i això implica també multiplicitat de tradicions“. I la Marta ens recorda la vessant màgica de les tradicions: “En el món màgic de tots aquests personatges i tradicions tot és possible i això les criatures ho tenen més clar que nosaltres“.
Patufets al món 
