Sobre la mort del Rei Carnestoltes

El Carnaval i els dies de disbauxa comencen a arribar al seu final. Demà dimarts a mitja nit o dimecres al matí, Dimecres de Cendra, quan també s’enterra la sardina, el Rei Carnestoltes serà incinerat. És el moment en què es posa fi a la gresca i xerinol.la. El Rei mor cremat. Com en la majoria de funerals, també deixa un testament, que es llegeix poc abans de socarrimar-lo.

En un origen, durant el dimarts de Carnaval es feia un judici públic en què el Rei era declarat culpable de tota la bogeria dels dies passats. La sentència era a mort. El Rei Carnestoltes a pagès, duia pantalons i camisa plens de palla, barret i un nas llarg. Cremava el Dimecres de Cendra. Al costat del Rei, també hi havia les figures del Notari i la Porquera, la seva dona: eren dues persones del poble que adoptaven aquests rols; el notari es dedicava a demanar per les cases i la porquera a fer veure que escombrava, si bé acabava desendreçant, moment en què el notari aprofitava per arribar-se al celler de les cases.

Com a festa originàriament pagana, la crema del Rei Carnestoltes és una manera de foragitar els mals esperits i el fred de l’hivern i donar la benvinguda, de mica en mica, al bon temps. En el calendari cristià, el Dimecres de Cendra comença la Quaresma.

El to satíric i irònic domina habitualment en els testaments en què s’aprofita per passar revista a la situació polìtica, social i econòmica del poble, de la regió, país o món. Aquí teniu alguns exemples de testaments: dels diables d’Altafulla, de Montblanc i de Tarragona. https://www.youtube.com/watch?v=EU0rfvGwAfg https://www.youtube.com/watch?v=TiaFucEOfFc https://www.youtube.com/watch?v=Tss9wqjz3Hw

I vosaltres, que celebreu el final del Carnaval amb la crema del Rei Carnestoltes? Que li llegiu el testament, abans de morir?

El llegat de Carnestoltes per als patufets

Imatge extreta de http://catalanetsaberlin.wordpress.com

Dimecres de Cendra, sa majestat el rei Carnestoltes, ens ha deixat el missatge que hi ha a sota en vers. És un testament, com podeu veure. I a casa vostra el Carnestoltes ja ha pensat amb els vostres patufets i els ha deixat alguna cosa ben absurda com a testament? Us recomanem que per Dimecres de Cendra feu quatre versos per acomiadar aquests dies de disbauxa. No cal que us quedi un poema gaire elaborat ni que us capfiqueu amb la rima: segur que els vostres patufets no són gaire exigents, i a més, la gràcia és l’efecte còmic del llegat d’objectes absurds que se us acudeixin.

Si a més de recitar el testament, teniu l’oportunitat de cremar una figura que representi el Carnestoltes, com han fet els Catalanets a Berlín —que també han fet un testament—, ja tindreu un dimecres gairebé tan cendrós com els de casa. Només us faltarà una cosa: una Vella Quaresma que podeu dibuixar vosaltres mateixos ja sigui en paper d’embalar, ja sigui en un full. I si el dibuix no és el vostre fort, podeu imprimir un d’aquests dibuixos que tan amablement ens ofereix la Carme Sala al seu blog La meva maleta. Els divendres no us oblideu d’anar arrencant les cames a la Vella Quaresma!

Patufets d’aquí i patufetes d’allà,
que parlen alemany anglès o castellà,
rus, francès, italià,
o quelcom més que català,
allà on sou, ja us ha arribat,
que a la foguera m’han cremat
i la disbauxa s’ha acabat?

La senyora Quaresma imposa l’avorriment,
plats fets de bacallà,
i de postres, bunyols de vent.

Però abans no me n’aniré
sense fer un repartiment
de rampoines de gran valor
que us deixo en testament.

Pels patufets a costat de casa
els deixo una motxilla i “basta”,
i als de la Conxin-xina
un viatge amb aspirina
a velocitat d’hiperespai.

Pels que fan servir l’Skype
que la connexió no es pengi mai.

Pels que viatgen sovint
a territori català,
—no dic quin—,
suaus turbulències i un entrepà.

Pels que viuen aïllats,
un cervell abarrotat
de rondalles
i altres antigalles
que reforcen l’idioma
i la ploma.
I als que tenen casals,
associacions,
o catalans al món
que no es cansin de fer accions
—calçotades o torrons—,
per a xiquetes i minyons
que viuen en un país d’acollida.
ja que el seu ha fet figa,
o n’han preferit la partida
perquè han sentit una altra crida.

Per als de Patufets al món
o Quan el català és minoria
una bona estada al país segon,
un català pregon
i comentaris sense afonia.