Desenvolupament del llenguatge dels 3 als 4 anys, per Elisabeth Dulcet

“Recordem que la millor lliçó és l’exemple”

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Fins ara hem estat veient com els bebès han anat posant en funcionament i perfeccionant totes les funcions i habilitats amb què han nascut. A partir dels dos anys i mig – tres, veurem com el nostre fill aprèn a un ritme vertiginós, malgrat la quantitat de reptes i obstacles que ha de superar.

El nen necessita estimulació i orientació per part dels pares i adults que l’envolten sobretot per a potenciar la confiança en ell mateix, per donar-li suport en els aprenentatges i ajudar-lo a establir relacions amb els altres nens de la seva edat. Encara necessita l’adult per millorar les seves coordinacions (ull-mà, ull-peu, mans i peus..), el seu desenvolupament psicomotor, i sobretot la seva comunicació: el seu llenguatge i la seva parla. En aquesta etapa pren especial importància la gran capacitat comunicativa i el joc simbòlic que el nen desenvolupa, ja que ha guanyat molta habilitat i se sent capaç de fer tot el que fem els grans. Però recordem!!! Només és com si fos gran, ja que encara NO ho és del tot!!

En aquesta etapa, el suport actiu, la presència, la qualitat de la interacció i el modelatge dels adults (sobretot pares, germans i mestres), són les eines que li asseguraran un desenvolupament adequat per convertir-se en un nen genial. Penseu que els nens són com els calaixos: difícilment podem treure o trobar en ells, el que no hi hem posat prèviament! Anem a conèixer les particularitats i característiques d’aquest període evolutiu:

A nivell de desenvolupament psicomotriu:

• Als infants els agrada molt l’activitat motriu, però gaudeixen cada vegada més també amb jocs sedentaris que requereixen estones més llargues de quietud, els atrauen els llapis, la plastilina, encaixos, ninos, cotxes, etc. ja que la seva manipulació fina es va tornant més precisa.
• Disminueixen i augmenten, voluntàriament, la velocitat quan corren, poden fer frenades més brusques i canvis de direcció més fins. El seu control motriu es torna més específic.
• Salten amb peus junts des d’un o fins hi tot dos esglaons.
• En el dibuix fan traços més controlats i poden imitar formes, encara que no faran una figura humana fins als 4 anys aproximadament.
• Poden i saben comptar fins a 6 o 8, encara que a vegades amb ajuda de l’adult.
• Mengen sols i tenen interès per vestir-se i desvestir-se sense ajut de l’adult.
• El control d’esfínters, que acostuma a iniciar-se a l’entorn dels 2 anys, ja està adquirit i poden controlar-se, fins i tot, a la nit.
• Fan moltes preguntes a l’adult: Està bé això?, Es fa així?, Què fem?, Per què?.
• Tenen consciència que ells són ells i són diferents de l’adult i dels altres. És l’etapa de la socialització. Comencen a entendre certes exigències —costums socials.
• Els agraden les rutines. Encara les necessiten per la seva estructuració, anticipació i seguretat.
• Se senten, i són, més autònoms. No depenen tant de l’adult per tot.
• Els agrada col·laborar en les feines de casa, com parar la taula, escombrar, netejar, fer el menjar… A la seva manera, és clar!
• Poden esperar el seu torn, discutir i cooperar en el joc amb altres nens. Els agrada tant jugar en equip, com jugar sols.

RECOMANEM:

Tota mena d’estímuls i jocs que afavoreixin l’autonomia, la motricitat, la imitació, i la comunicació. Podem jugar a aprendre a anar amb tricicle, fer collarets de macarrons, jugar amb cotxes, animals, trens, camions, pàrquings, a muntar i desmuntar cubs, torres, etc.; joc simbòlic, joc basat en la imitació, recrear successos familiars i també trets de la fantasia (bombers, tigres, monstres…). Cuinetes, botigueta, escombres, disfresses, ninos i animals tipus clics.

A nivell del llenguatge

El seu llenguatge madura de forma notable. Els nens fan un salt gegant en la quantitat de llenguatge que parlen! Ara bé, també hi ha grans diferències: pot ser que tinguem un nen molt xerraire, que parli “com una persona gran” i podem tenir, també, nens que encara no diuen a penes res i que començaran a partir dels tres anys i poc.

El nen als 4 anys:

• Comprèn el llenguatge de l’adult.
• Comprèn els relats senzills.
• Utilitza oracions.
• Formula preguntes.
• Utilitza el plural i les preposicions
• A nivell de gramàtica, el llenguatge del nen ja sembla el de l’adult. Però compte!, no ho és! En té la forma, però no el contingut.

És un moment en què madura la memòria, fet que li permet recordar experiències anteriors i explicar-les en parlar, i recordar moltes més paraules. A partir d’aquesta edat podrem veure com inicia, si no ho ha fet abans, la barreja de paraules dels idiomes que l’envolten. Podrem observar com tendeix a utilitzar més aquelles paraules que més vegades escolta o que són més fàcils per ell de pronunciar.

Els infants comencen a dominar el llenguatge i a saber utilitzar-lo com a arma per a aconseguir coses. Per exemple: posen la veu dolça si han fet quelcom malament, o volen aconseguir alguna cosa, etc. També utilitzen la comunicació i la parla per cridar la nostra atenció o dissimular. Per exemple: quan s’enfaden amb nosaltres i callen sense dir res durant una estona o ens criden pel nom constantment per tot, etc. Acostuma a ser al voltant d’aquesta d’edat que apareix el període del quequeig fisiològic o tartamudeig evolutiu. És a dir, el nen té una capacitat receptiva molt més àgil i gran que l’expressiva i a l’hora de parlar, s’encalla a l’inici, repeteix paraules, sembla que no parli seguit, etc. D’entrada aquesta etapa és tan normal com la de caure i ensopegar quan comencen a agafar seguretat al caminar, però cal vigilar que no duri més de 6 mesos. Si ens comença a neguitejar com a pares, cal que consultem un logopeda especialitzat en quequesa infantil que ens assessori. Si el nen nota que la seva forma de parlar atrau la nostra atenció, és possible que la fixi per tal que estem només per ell. Cal recordar que el nen està construint llenguatge i que cal “donar-li la mà” i acompanyar-lo en aquest aprenentatge ajudant-lo a trobar les paraules o estructures que busca. En el cas dels nens que estan sotmesos a diversos codis lingüístics, aquesta etapa acostuma a ser més llarga, ja que tenen el “diccionari” interior molt més complex. Caldrà, doncs, ajudar-los més.

Alguns nens petits que estan en els períodes d’inici de la disfluència en solen mostrar un increment quan fan servir paraules noves o més llargues o una gramàtica més complexa. Per exemple, oracions més llargues que continguin paraules com ara: però, perquè , com o i.

Una mostra de les preguntes que sovint ens fan els pares són:

1. Parlar al meu fill en dues llengües a la llar el predisposa a començar a tartamudejar?

No existeix cap evidència científica per suggerir que parlar dues llengües en la família des del naixement pot causar tartamudesa. En realitat, aquest pot ser el millor moment i la millor manera per incorporar una segona llengua, tan si es parla a casa, com a l’escola.

2. El meu fill va rebre dues llengües des del naixement a la llar i ara ha començat a tartamudejar. Què he de fer?

El més probable és que el nen estigui intentant millorar les seves produccions orals, per la qual cosa caldrà que els pares li donin bons referents lingüístics. És a dir, cal que cada un dels pares intenti parlar-li en la seva llengua perquè el nen pugui associar i classificar quines estructures i quin vocabulari són de cada una. Cal intentar, durant el temps que estem enfortint la parla del nostre fill, no parlar-li barrejant vocabulari d’ambdues llengües. És a dir, parlar al nen una sola llengua a cada moment. El nen ha d’anar prenent el model dels adults i de cada una de les llengües, però hem de tenir en compte que NO hem de ser rígids. Caldrà observar amb quina llengua té més desimboltura i en quina s’entrebanca més o si hi ha igualtat. Deixeu que el nen barregi vocabulari en ambdues llengües, però després modeleu la paraula en la llengua materna. No li demaneu que repeteixi el que ha dit i sobretot no li digueu que s’encalla, que vagi més ràpid o qualsevol altre comentari que pugui tenir connotacions negatives.

3. Com afecta en la fluïdesa el bilingüisme o aprendre una segona llengua?

En els nens petits que són bilingües o que aprenen una segona llengua, la disfluència (no es pot parlar de quequesa o tartamudesa, encara) pot ser més evident quan:
• El nen està barrejant vocabulari (codi mixt) d’ambdues llengües en una mateixa oració. Això és un procés normal que ajuda els nens a augmentar les seves habilitats en la llengua més feble, però pot desencadenar un augment temporal de la disfluència .
• El nen comença a tenir dificultats en trobar la paraula correcta per expressar la seva idea provocant un augment de disfluències típiques en la seva parla. Cal ajudar-lo a trobar la paraula correcte, donant-li o suggerint-li, per exemple, diverses paraules possibles.
• El nen té dificultats en l’ús d’oracions gramaticalment complexes en una o ambdues llengües quan se’l compara amb altres nens de la mateixa edat. Així mateix, el nen pot presentar errors gramaticals. Cal tenir present que el desenvolupament de l’habilitat en les dues llengües ha ser gradual, per tant, el desenvolupament podrà ser desigual entre les dues llengües segons la quantitat de temps que el nen estigui exposat a una o l’altra.

4. Com el podem ajudar a casa?

• Reduïu el nombre de preguntes que feu al vostre fill. En lloc de formular preguntes, simplement feu comentaris al que ell expliqui, així li permetreu saber que l’esteu escoltant. Els nens parlen més lliurement si expressen les seves pròpies idees que si responen les preguntes dels adults.
• Utilitzeu expressions facials i comunicació no verbal per comunicar-vos amb al vostre fill, per demostrar-li que esteu escoltant el contingut del missatge i no la seva forma de parlar.
• Cada dia, disposeu d’alguns minuts del vostre temps en els quals brindreu tota l’atenció al nen. Durant aquest temps especial, utilitzeu una parla calmada, relaxada, lenta i plena de pauses. Aquest moment de tranquil·litat i calma pot ser constructror de confiança per als nens petits, i els permetrà saber que gaudiu de la seva companyia, sense preses.
• Ajudeu a tots els membres de la família a aprendre sobre el respecte al torn de paraula i a escoltar. Els nens troben aquesta manera de parlar més fàcil quan hi ha poques interrupcions i tenen l’atenció de qui l’escolta.
• Observeu la manera com interactueu amb el nen. Proveu d’augmentar aquells moments que dediqueu a escoltar el vostre fill amb tot el temps necessari per parlar. Intenteu disminuir les crítiques, els patrons de parla ràpida, les interrupcions i les preguntes.
• Canteu molt amb ells i balleu, també. Un bon sentit musical i del ritme és fonamental.
• Sobretot, manifesteu que accepteu el vostre fill tal com és .

RECOMANEM:

• Comentar amb el vostre fill els fets viscuts. Intentar anar parlant de sentiments i emocions. Per exemple: Com ens posem de contents quan…., que ens posem tristos si…Parlar de com ens sentim, ajudarà els nostres fills a entendre els seus sentiments. També és molt útil jugar a posar “cara de”: enfadat, dormit, alegre, etc. davant d’un mirall; jugar a endevinar quines cares fa la gent del carrer, etc.
• Cal anar treballant la idea de la temporalitat, explicant-li al nen què farà o farem demà i recordant què ha fet o vam fer ahir. És molt útil comentar fotografies d’activitats viscudes. Cal fer fotos i vídeos i trobar un espai on els comentem.
• Llegir contes junts fomentarà l’actitud positiva de cara al llenguatge i a la lectura.
• L’alimentació cal que sigui dura. Els nens d’aquesta edat han de mastegar!
• Recordeu que la televisió és una eina comunicativa, però no de comunicació.
• Dels 3 als 4 anys és el moment ideal (abans d’entrar a l’escola) per a realitzar una revisió de vista i oïda. Cal que la faci un professional expert en infància.

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.