Entrevista al nou primer ministre francès, Manuel Valls, mig català-mig suís, que ha crescut a França

Ens fem ressò de l’entrevista que Mònica Terribas va fer a l’actual primer ministre francès, Manuel Valls, nascut a Barcelona, fill de català, el pintor Xavier Valls, i de mare suïssa (cantó italià), Luisangela Galfetti, al programa El Matí de Catalunya Ràdio. Com a “patufet al món”, Manuel Valls conversa amb Terribas sobre records d’infància en el París dels seixanta i setanta. El seu pare va marxar de l’Espanya franquista a finals dels quaranta amb una beca… i es va quedar a França, on va conèixer la seva dona, la mare de Manuel Valls. Diu frases com: “sóc de doble cultura”, “sóc totalment francès” o “sóc ministre de França: aquesta és la força de França; la portaveu és franco-marroquí… (…) és un país, que té un costat estret, però que també mira cap al món”.

En aquest enllaç trobeu l’entrevista sencera que Mònica Terribas li va fer el 20 de setembre del 2013. En aquest enllaç, un perfil breu a partir de l’entrevista anterior.

En aquest altre enllaç, podeu escoltar una entrevista del 2 d’abril del 2014 també al Matí de Catalunya Ràdio a la germana de Manuel Valls, Giovanna Valls, que viu a Horta, a Barcelona. Quan eren petits, passaven sempre tres mesos a Catalunya. La Giovanna va néixer a París, perquè va néixer a l’hivern (a diferència de son germà, que va néixer a l’estiu, quan eren a Barcelona) i comenta que amb el seu germà continuen parlant en català. “Com que el francès no era l’idioma de cap dels dos, la família és catalana i els amics a París eren majoritàriament espanyols, la nostra mare va aprendre el català en tres mesos”. La seva mare continua vivint a París, igual que en Manuel.

Estrangeritzar-se

Parleu de política, d’educació, de costums i maneres de fer amb els vostres familiars i amics, aporteu la vostra experiència vivint a l’estranger, i tot seguit us diuen que us heu “americanitzat”, “africanitzat” “germanitzat”, “afrancesat”, “indianitzat”… Com reaccioneu?

La maredetrès és la primera que ens ha respost. “Hahaha! La primera vegada, amb desconcert. Serà veritat? Ara, al cap d’uns quants anys, els dono tota la raó. Com poden anar calçats per casa? Com poden dinar a quarts de quatre? Sí, ho reconec, estic força germanitzada… Fins i tot el meu germà diu que parlo català amb accent alemany! Jo crec que es passa, però alguna cosa de cert hi deu haver. Suposo que és el preu que s’ha de pagar“.

Imatge de https://encrypted-tbn1.gstatic.com/

Com ella, la resta de respostes ens diuen que ells són els primers que se senten “estrangeritzats” perquè han incorporat a la seva manera de ser i fer, aspectes de la cultura d’acollida.

Un aspecte amb el qual coincideixen els que ens han contestat com a expressió de l’estrangerització és el rebuig o la incomprensió pels horaris catalans. El Jordi, després de trobar-se que uns andalusos busquen restaurant a les 11.30 de la nit i que els seus amics ho trobin del tot normal s’adonà “Llavors vaig veure que potser ja anem amb el pas canviat“.

La Gemma ens comenta un aspecte ben diferent: “Una de les coses que em crida l’atenció és com en van de mudats els nens i nenes catalans a les places i sorrals… Més que alemanyitzat jo crec que m’he enberlinat, ja que per a nosaltres el més normal és: deixar que els nens acabin bruts brutíssims a la plaça, que es descalcin i juguin amb els peus nus… i que si fa molta calor i hi ha una font amb aigua, que juguin despullats“.

 

Per acabar us deixem amb una citació de Francis Bacon per si ha de servir per continuar alimentant el debat.

“When a traveler returneth home, let him not leave the countries where he hath traveled altogether behind him, but maintain a correspondence by letters with those of his acquaintance which are of most worth. And let his travel appear rather in his discourse than his apparel or gesture; and in his discourse, let him be rather advised in his answers than forward to tell stories; and let it appear that he doth not change his country manners for those of foreign parts, but only plant some flowers of what he hath learned abroad into the customs of his own country“.