Arxiu d'etiquetes: jugar

Jugar amb la llengua, per Víctor Pàmies i Riudor

foto VictorCada vegada sou més els catalans que, pels motius que sigui, us en aneu a viure a l’estranger. Els pocavergonyes que ens governen, en diuen mobilitat exterior, allò que sense eufemismes és emigrar per trobar feina perquè a casa no ens en donen.

L’ús eufemístic que fan aquests polítics del llenguatge és pervers. Com quan parlen de pagaments diferits en el cas de comissions reiterades i encobertes.

Amb això vull demostrar que la llengua no és neutra. Ja diuen que en mata més la llengua que l’espasa. Encara que ens han volgut a tots bilingües (i ara trilingües, que preu per preu, sabates grosses!), la nostra llengua només n’és una: aquella amb què pensem, aquella amb què vam articular les primeres paraules: papa, mama… Ens enriqueix saber com més idiomes millor, i tant!, però sense perdre els orígens.

Cada llengua traspua la manera d’un poble d’entendre el món. És a través del llenguatge figurat que podem observar que mentre en català parlem d’ ensinistrar, en castellà en diuen adiestrar, les nostres contribucions són els seus impostos i els nostres pocavergonyes esdevenen sinvergüenzas. Amb tots els matisos de dreta i esquerra, contribuir i imposar o poc i sense.

I el refranyer i la fraseologia pròpia de cada llengua són l’ADN d’una cultura. Ho trobem sovint en aquelles expressions sense equivalència directa en altres llengües. Com, per exemple, quan nosaltres diem, quan plou molt, d’una manera torrencial, ploure a bots i barrals; que per als castellans és llover a cántaros o caer chuzos de punta; per als anglesos, to rain cats and dogs, o per als francesos, tomber des allabardes.

Darrere el refranyer, per exemple, a través dels proverbis o refranys morals, hi veiem una manera d’entendre el món, com quan, de pares a fills, perpetuem coneixements com ara: A sants i a minyons no els prometis que no els dons, Més val boig conegut que savi per conèixer, A on aniràs bou que no llauris?, No hi ha roses sense espines, Val més un bon veí que un mal parent o Músic pagat no fa bon so.

Segur que no és gens fàcil lluir la catalanitat fora de casa. Ni tan sols transmetre-la als fills i fer que mantinguin viva la guspira de la llengua. Però que allò que ens uneix pugui seguir fent de pont entre nosaltres. I penso, humilment, que les dites i els refranys poden ser una bona eina per fer que els nostres fills coneguin la llengua i la nostra cultura a través del joc i la imaginació.

Són recurrents els programes de ràdio i televisió que tracten sobre els refranys i les frases fetes. Tenim l’exemple dels programes de Ramon Solsona a Catalunya Ràdio i RAC1, de Màrius Serra, que ara mateix fa les “Paraules en ruta dins el programa “Divendres” de TV3, o “Català a l’atac“, també a TV3 que emetien l’any passat per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i tants d’altres.

Feu la prova de cercar “refranys“, “frases fetes“, “proverbis” o “dites” a qualsevol canal de vídeos (Ja sigui Youtube, Vimeo o altres canals educatius, com ara l’Edu3.cat) i hi trobareu un seguit de recursos per gaudir i jugar amb les frases fetes i els refranys.

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1996) i té el Màster Online en Terminologia per l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona (2008). Des del 2002 ha publicat a Internet els seus estudis sobre paremiologia catalana, oferint diverses eines i continguts, com ara un Refranyer català-castellà, un Recull de dites i frases fetes català-castellà, un Diccionari de citacions, un Refranyer temàtic o una Biblioteca especialitzada, entre d’altres. Són una quinzena de blogs especialitzats, en l’actualitat. Des de l’any 1995, a punt d’acabar els estudis de lingüista, emprèn una tasca de recopilació de refranys, ja sigui de fonts orals o escrites, i inicia la creació d’una biblioteca paremiològica de suport. Així, en l’actualitat, la base de dades de parèmies supera els 430.000 registres i la biblioteca té més de 600 exemplars especialitzats.