Arxiu d'etiquetes: estratègia

Patufets, a la Càtedra de Multilingüisme de la UOC

Al blog de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), presente, avui, dimecres 9 d’octubre del 2013, la pàgina de Facebook Quan el català és minoria i el blog Patufets al món. Així mateix, posen a disposició de les famílies catalanes que visquin a l’estranger el seu opuscle Estratègies de transmissió lingüística en Bildschirmfoto 2013-10-09 um 1.50.44 PMfamílies plurilingües, de Marta Rovira-Martínez. Per demanar-lo, podeu posar-vos en contacte amb l’especialista en sociologia del llenguatge, Miquel Strubell.

Aquí teniu l’enllaç a l’entrada que ens han dedicat.

Battle for the mother tongue

Les nostres famílies catalanoparlants no estan soles en la lluita per mantenir la llengua. Altres famílies arreu del món lluiten pel mateix, fins i tot vivint al propi país, i en aquest sentit adopten diferents estratègies.

El 24 de setembre és el “Heritage Day” a Sud-àfrica, país amb onze llengües oficials. Vam pensar que ens podria interessar llegir les estratègies que segueixen algunes famílies per mantenir vives algunes de les llengües més minoritàries del país. Vet aquí alguns dels articles publicats recentment.

La llengua materna d’en Mkhuseli Jack és l’isiXhosa (com també la d’en Nelson Mandela). La seva dona és angloparlant, i si bé el seu fill gran parla l’idioma patern, la filla hi va bastant coixa. Ell arriba a la conclusió que potser la situació és així perquè al cap i la fi es diu “mother tongue”, i doncs fa que els fills parlin naturalment millor la llengua de la mare. Afegeix també, però, que l’isiXhosa està visquent una mort lenta i doncs el fenomen no és només familiar, sinó també social: els seus fills parlen anglès també amb els amics que comparteixen l’isiXhosa com a llengua materna. Trobareu l’article aquí:

http://www.citypress.co.za/news/battle-for-the-mother-tongue-getting-to-grips-with-isixhosa/

L’Olaotse Mogakane té quatre anys i parla l’anglès millor que els seus pares, fins al punt que els corregeix. La seva mare n’està orgullosa: almenys no patirà com van patir ells en arribar a la universitat. Però l’amoïna que en visitar els avis, el petit no pugui parlar setswana i no s’hi senti integrat. També voldria que l’Olaotse passés la llengua materna als seus fills en el futur i preservar així l’herència cultural i lingüística. Així que vol insistir en el setswana, però té por de provocar certa resistència en el petit, que se sent molt còmode amb l’anglès. Trobareu l’article aquí: http://www.citypress.co.za/news/battle-keep-heritage-intact-secure-setswana/

L’avi d’en Logesvaran Devan va arribar a Sud-àfrica al 1910 per treballar als camps de sucre de canya en condicions d’esclavatge. El seu pare només parlava tamil (llengua no oficial a Sud-àfrica) fins als cinc anys, i ara ell també el pot llegir, parlar i escriure. Va començar a estudiar-lo a l’escola a Durban i va continuar amb tutors privats quan el departament d’educació va aturar els estudis vernacles. Va fer els estudis universitaris a l’Índia. Trobareu l’article aquí: http://www.citypress.co.za/news/battle-for-the-mother-tongue-taking-the-trouble-for-tamil/

En Thabang i la Tshidi Ramogase paguen 4.000 rands al mes (entre 300 i 400 euros) perquè un tutor privat ensenyi al seu fill petit la llengua materna, el sesotho. Van optar per un tutor privat ja que viuen en una zona on el sesotho no es parla, i  la segona llengua a l’escola és l’afrikaans. No hi ha cap altra opció; fet que troben sorprenent en la Sud-àfrica actual (l’afrikaans era la llengua oficial de l’educació durant l’apartheid, la qual cosa fa que part de la població la vegi com la “llengua de l’opressor”). Trobareu l’article aquí: http://www.citypress.co.za/news/battle-for-the-mother-tongue-the-struggle-for-sesotho/

Quina és la realitat lingüística d’allà on vivim i com ho resolen les famílies és un tema del qual  voldríem tenir l’oportunitat d’aprendre més.

Educar els fills en més d’una llengua. Les primeres decisions, per Mercè Solé

mercè solé i sanosaVoler educar els fills en més d’una llengua és una decisió important i que de ben segur planteja dubtes i interrogants que convé afrontar des del primer moment: quines llengües? com es relacionaran els infants amb l’entorn i amb la resta de la família? quins obstacles trobarem els adults? i els infants?… aquestes i altres reflexions convé tenir-les ben presents des de l’inici i al llarg de tot el procés.

La transmissió de les llengües familiars forma part dels vincles que es construeixen en el dia a dia i, el projecte que es plantegen les famílies que volen educar els fills en més d’una llengua els permetrà fer de la riquesa lingüística i cultural de la seva llar un aspecte positiu i beneficiós per a tots els membres de la família. Cada família té les seves motivacions i tenir-les ben present des del primer dia serà útil al llarg del procés.

Trobar la resposta a quatre preguntes freqüents us pot ajudar alhora d’iniciar l’aventura de fer créixer els fills en més d’una llengua.

1. Quines llengües i quan començar?

Majoritàriament, les llengües que els infants aprenen en un entorn familiar multilingüe són les dels pares, però en poden ser més. Hi ha també el cas de les llars amb una llengua familiar però que viuen en un context amb una llengua diferent a la familiar, és a dir, quan la llengua de l’entorn social i cultural és diferent a les de la pròpia família.

Bilingües, trilingües, …plurilingües? Un dels aspectes importants i en el qual coincideixen tots els experts és el fet que cal assegurar que els infants tinguin contacte freqüent amb les diferents llengües d’una manera permanent i el temps necessari perquè les puguin anar adquirint. Els nens aprendran dues, tres o més llengües si hi estan en contacte i sobretot, si els són necessàries per comunicar-se amb els altres. Aquest aspecte és, en definitiva, el més important: que les necessitin i les puguin fer servir.

Conviure amb les llengües familiars des del primer dia és una bona decisió i una magnífica introducció a l’aprenentatge de les llengües de la llar; des de ben petits tots els infants tenen les capacitats necessàries per aprendre més d’una llengua alhora i aquest aprenentatge és una experiència positiva per a tots: per als infants i per als pares. L’adquisició de la llengua és un procés de socialització que implica la transmissió de la cultura, de visions i discursos sobre el món i de les relacions socials; i és el mitjà a través del qual es construeixen i alimenten els lligams afectius familiars. Sense cap mena de dubte els pares poden parlar en la seva llengua als fills des del seu naixement.

En el cas que la segona o tercera llengua de l’infant sigui la de l’entorn, caldrà vetllar per una bona socialització; però no cal patir, quan vagi a l’escola bressol, quan jugui amb altres infants al parc, quan participi en les activitats de lleure infantil… descobrirà una nova llengua que també pot aprendre i que li és útil per fer noves activitats!

2. Com comunicar-se a casa?

Tenir ben present el context lingüístic familiar i social és important alhora de concretar quin mètode o estratègia es vol adoptar.

Algunes famílies han adoptat el mètode una persona, una llengua de manera que cada progenitor parla amb els fills en la seva llengua familiar. Els nens identifiquen a cada un dels progenitors i s’hi relacionen en una llengua diferent. Aquesta és una de les metodologies més difosa i implica una bona dosi de perseverança, especialment quan una de les dues llengües familiars és la de l’entorn i per tant, la llengua dominant.

Altres famílies amb dues llengües familiars, han optat per fer servir el model la llengua minoritària a casa (ML@H, de l’anglès minority language at home).

La riquesa de casos i de situacions ofereix una gran diversitat de respostes possibles per ajudar els fills a créixer en més d’una llengua. Trobareu un bon resum de les diferents metodologies en els llibres:

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües, de Marta Rovira. Publicat per la Càtedra de Multilingüisme UOC. http://multilinguisme.blogs.uoc.edu/2013/01/11/estrategies-de-transmissio-linguistica-en-families-plurilingues/.

Multilingües des del bressol, d’Anna Soler. Publicat per la Càtedra de Multilingüisme UOC. http://www.editorialuoc.cat/multilingesdesdelbressol-p-506.html?cPath=1.

El que és important és que la decisió que es prengui sigui assumida conscientment pels pares i que s’adapti a les possibilitats reals de relació familiar i amb l’entorn. El suport familiar (avis, tiets, cosines..) és essencial i també ho és el suport de l’entorn: els mestres, els veïns, els amics, etc. Tant important és que hi hagi acord entre els progenitors com que les persones del vostre entorn més immediat coneguin què heu decidit i que us hi acompanyin.

No dubteu a compartir amb la família i amb l’entorn la vostra decisió: que coneguin les vostres motivacions, el sistema de comunicació familiar que utilitzareu, etc. ja que d’una manera o altra, ells també compartiran amb vosaltres el creixement dels vostres fills i us caldrà el seu suport.

3. I les llengües més enllà de la llar? 

Vetllar per facilitar als infants el contacte amb les diferents llengües ha de ser una de les vostres prioritats: haureu, doncs, de fer un esforç especial i dedicar-hi el temps que calgui. A casa podeu aprofitar jocs, contes, cançons, i la gran infinitat de recursos que Internet us ofereix. La segona font de contacte serà la família i la xarxa de relacions socials: feu que els infants tinguin la necessitat de comunicar-se en les diferents llengües i que l’esforç els sigui reconegut sempre! I és clar, també  podreu aprofitar les vacances escolars (d’hivern i d’estiu), els viatges, les activitats de temps lliure, etc. En definitiva, intenteu que mantinguin un contacte sovintejat amb les famílies i que utilitzin la llengua per relacionar-s’hi. Ajudeu-los a fer sortir la llengua de l’entorn familiar i proposeu-los activitats lúdiques amb gent de la vostra mateixa comunitat lingüística. Aquestes i altres estratègies que adopteu són importants: els donaran seguretat lingüística i facilitaran que els vostres fills facin servir les llengües per viure més enllà de la família.

Estar ben informats sobre l’aprenentatge de llengües dels infants plurilingües us donarà seguretat i us permetrà contrastar la vostra experiència. Actualment es pot trobar molta informació sobre l’aprenentatge de llengües en un entorn multilingüe: estudis, recomanacions i especialment experiències de famílies diverses arreu del món. Convé tenir ben present que cap estudi ha demostrat que sigui perjudicial per al creixement dels infants parlar més d’una llengua des del bressol, sinó tot al contrari: la recerca científica posa de manifest que els nens que han crescut amb dues o més llengües presenten generalment més flexibilitat cerebral que els nens monolingües.

I finalment, per poc que pugueu faciliteu-los també l’aprenentatge sistemàtic de la llengua mitjançant cursos de reforç; un bon coneixement de les llengües familiars és la llavor per a tots els altres aprenentatges.

4. Cal ser constants?

Educar els fills demana sempre constància i capacitat d’adaptació, també en el cas dels infants plurilingües des del bressol. Així com us recomanem que no abandoneu el sistema de comunicació familiar que hagueu decidit i que sigueu constants en la vostra decisió, les diferents maneres d’abordar l’aprenentatge de les llengües pot anar variant per adaptar-se a les necessitats de cada nen o a les diferents situacions i canvis dins la família i l’entorn.

Preveure amb antelació amb quines situacions us podeu trobar us ajudarà a ser constants i a sentir-vos segurs. No us preocupeu si us sembla que els vostres fills comencen a parlar una mica més tard que altres infants, si barregen les llengües, si veieu que entenen el que dieu però no us parlen amb la vostra llengua, o si en algun moment rebutgen les llengües de casa, etc. Aquests casos es donen i formen part del mateix procés: no tots els infants responen de la mateixa manera, ni el context és el mateix, i fins i tot en el cas dels germans hi ha diferents respostes al mateix model familiar. Si vosaltres us sentiu còmodes i segurs transmetreu la seguretat que necessiten els vostres fills.

Finalment, heu de ser conscients de l’esforç que haureu de fer (pares, fills i entorn) i per tant, la perseverança, la constància és essencial. Sigueu  constants en l’estratègia adoptada i alhora prou flexibles com per adaptar-vos a un entorn en canvi permanent.

Compartir el procés, els dubtes, i les decisions us serà de molta utilitat: Patufets al món. Quan el català és minoria n’és un magnífic exemple!

Mercè Solé i Sanosa és màster en planificació lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a tècnica de planificació lingüística, tècnica en gestió del multilingüisme i professora de català per a adults.
Col·labora amb la Universitat Oberta de Catalunya i el seu centre d’interès està orientat a la gestió de la diversitat lingüística en contextos urbans i en l’àmbit educatiu i familiar.
Administra el blog El multilingüisme al carrer: La gestió de la diversitat lingüística.