Parleu de política, d’educació, de costums i maneres de fer amb els vostres familiars i amics, aporteu la vostra experiència vivint a l’estranger, i tot seguit us diuen que us heu “americanitzat”, “africanitzat” “germanitzat”, “afrancesat”, “indianitzat”… Com reaccioneu?
La maredetrès és la primera que ens ha respost. “Hahaha! La primera vegada, amb desconcert. Serà veritat? Ara, al cap d’uns quants anys, els dono tota la raó. Com poden anar calçats per casa? Com poden dinar a quarts de quatre? Sí, ho reconec, estic força germanitzada… Fins i tot el meu germà diu que parlo català amb accent alemany! Jo crec que es passa, però alguna cosa de cert hi deu haver. Suposo que és el preu que s’ha de pagar“.
Imatge de https://encrypted-tbn1.gstatic.com/
Com ella, la resta de respostes ens diuen que ells són els primers que se senten “estrangeritzats” perquè han incorporat a la seva manera de ser i fer, aspectes de la cultura d’acollida.
Un aspecte amb el qual coincideixen els que ens han contestat com a expressió de l’estrangerització és el rebuig o la incomprensió pels horaris catalans. El Jordi, després de trobar-se que uns andalusos busquen restaurant a les 11.30 de la nit i que els seus amics ho trobin del tot normal s’adonà “Llavors vaig veure que potser ja anem amb el pas canviat“.
La Gemma ens comenta un aspecte ben diferent: “Una de les coses que em crida l’atenció és com en van de mudats els nens i nenes catalans a les places i sorrals… Més que alemanyitzat jo crec que m’he enberlinat, ja que per a nosaltres el més normal és: deixar que els nens acabin bruts brutíssims a la plaça, que es descalcin i juguin amb els peus nus… i que si fa molta calor i hi ha una font amb aigua, que juguin despullats“.
Per acabar us deixem amb una citació de Francis Bacon per si ha de servir per continuar alimentant el debat.
“When a traveler returneth home, let him not leave the countries where he hath traveled altogether behind him, but maintain a correspondence by letters with those of his acquaintance which are of most worth. And let his travel appear rather in his discourse than his apparel or gesture; and in his discourse, let him be rather advised in his answers than forward to tell stories; and let it appear that he doth not change his country manners for those of foreign parts, but only plant some flowers of what he hath learned abroad into the customs of his own country“.
Patufets al món 