La Judith Aragonès és una mare de quatre fills (de 9, 7, 5 i 2 anys) que mira França amb els ulls de qui hi acaba d’arribar, però amb l’experiència d’haver viscut una primera expatriació de dos anys al Brasil. Per explicar sengles experiències, la Judith té dos blogs: 6 a Brasil i 6 a Lille, i una pàgina de Facebook.
En l’entrada que us presentem avui de “6 a Lille”, la Judith explica com ha canviat la seva visió sobre l’aprenentatge del català dels seus fills al llarg d’aquests anys d’expatriació, però també aprofita l’entrada per queixar-se de la manca de suport —però també de visió— de les escoles i l’administració catalana.
Imatge extreta de 6 a Lille.
El català, cosa de tots, i cosa de cadascú
És una llàstima que el departament d’educació no tingui previst la reinserció temporal dels alumnes que han hagut de marxar per causa de la feina dels pares. Els meus fills bé podrien aprofitar les vacances escolars d’aquí (dues setmanes cada dos mesos) per a poder anar a la seva escola de Catalunya i així no perdre el contacte amb la cultura.
http://6alille.blogspot.com.es/2014/03/el-catala-cosa-de-tots-i-cosa-de-cadasqu.html
Patufets al món 