Arxiu d'etiquetes: emigrar

Més patufets i patufetes passen a viure fora de Catalunya

Compartim les dades que ha publicat l’INE (Instituto Nacional de Estadística) i que hem recuperat a través de la FIEC: “el grup dels menors de 16 anys ha passat del 16.0% de 2009 al 19,8% a 2014 el que sembla indicar que l’emigració afecta, cada cop més, famílies senceres”. Si seguiu aquest enllaç, trobareu l’article sencer amb les dades globals de l’emigració catalana a l’exterior des del 2008 fins a finals del 2014.

af_banner_unitat_8_aulamestra

Tot aprofitant per saludar les noves famílies i patufets que s’apunten a aquest viatge exterior, per voluntat pròpia o a la força, volem també compartir el nou capítol del curs online per aprendre el català de parla.cat. En aquest cas, es tracta de la unitat 8, que correspon al mes d’abril Per l’abril, cada gota en val mil. El pla de treball s’estructura de forma semblant a les anteriors unitats -passeu a donar-hi un cop d’ull. Especialment interessant pot ser l’apartat dedicat a activitats per a Sant Jordi. Famílies i patufets mancats d’idees o amb ganes de canviar, doneu-hi un bon cop d’ull (és a la secció Conèixer les terres de parla catalana) … i compartiu-ho al fòrum del De cap a cap… i aquí a Patufets al món.

Entrevista al nou primer ministre francès, Manuel Valls, mig català-mig suís, que ha crescut a França

Ens fem ressò de l’entrevista que Mònica Terribas va fer a l’actual primer ministre francès, Manuel Valls, nascut a Barcelona, fill de català, el pintor Xavier Valls, i de mare suïssa (cantó italià), Luisangela Galfetti, al programa El Matí de Catalunya Ràdio. Com a “patufet al món”, Manuel Valls conversa amb Terribas sobre records d’infància en el París dels seixanta i setanta. El seu pare va marxar de l’Espanya franquista a finals dels quaranta amb una beca… i es va quedar a França, on va conèixer la seva dona, la mare de Manuel Valls. Diu frases com: “sóc de doble cultura”, “sóc totalment francès” o “sóc ministre de França: aquesta és la força de França; la portaveu és franco-marroquí… (…) és un país, que té un costat estret, però que també mira cap al món”.

Bildschirmfoto 2014-04-02 um 10.36.55 PMEn aquest enllaç trobeu l’entrevista sencera que Mònica Terribas li va fer el 20 de setembre del 2013. En aquest enllaç, un perfil breu a partir de l’entrevista anterior.

En aquest altre enllaç, podeu escoltar una entrevista del 2 d’abril del 2014 també al Matí de Catalunya Ràdio a la germana de Manuel Valls, Giovanna Valls, que viu a Horta, a Barcelona. Quan eren petits, passaven sempre tres mesos a Catalunya. La Giovanna va néixer a París, perquè va néixer a l’hivern (a diferència de son germà, que va néixer a l’estiu, quan eren a Barcelona) i comenta que amb el seu germà continuen parlant en català. “Com que el francès no era l’idioma de cap dels dos, la família és catalana i els amics a París eren majoritàriament espanyols, la nostra mare va aprendre el català en tres mesos”. La seva mare continua vivint a París, igual que en Manuel.

El creixement de les comunitats infantils a l’exterior, per Antoni Montserrat

foto AntoniMontserratEl dia 20 de març, l’INE (Instituto Nacional de Estadística), va publicar les dades del ‘Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero’ (PERE) tancades a dia 1r de gener de 2014. Aquestes dades de l’INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Cens Electoral de Residents Absents)] i els menors d’edat.

Segons les dades de l’INE, un total de 221.444 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món. Les dades indiquen un fort augment dels inscrits catalans als consolats espanyols des que es va crear el PERE l’any 2008 (de 144.002 el 2008 a 221.444 ara). Un augment de 18.194 persones (un 8,9%) en un any entre 2012 i 2013.

Per edats: 42.308 (el 19,1%) són menors de 16 anys, 141.478 (63,9%) tenen entre 16 i 64 anys i 37.658 (17,0%) tenen més de 64 anys.

El grup dels menors de 16 anys ha passat del 16% del total de 2009 al 19,1% 2014, el que sembla indicar que l’emigració catalana actual afecta, cada cop més, famílies senceres. El creixement de les comunitats infantils exteriors és, doncs, sostingut i no ofereix dubtes estadístics.

No disposem encara de les dades de 2014 per grups d’edat més reduïts però les de 2013 ens indicaven que hi havia 10.005 nens d’edats entre 0 i 4 anys, 13.059 d’entre 5 i 9 anys, 12.072 d’entre 10 i 14 anys i 12.163 d’entre 15 i 19 anys.

Si a aquests gairebé 49.000 nens menors de 19 anys que trobarem, sens dubte al PERE de 2014, tots ells residents en països on el català es minoria, hi afegim aquells nens no enregistrats als consolats (per múltiples raons) que suposem poden ser una fracció similar a la dels adults (15% dels censats) arribem ja a una xifra de 57.000 infants catalanoparlants a l’exterior. Malauradament no tenim estimadors estadístics que ens permetin calcular quants són els que, tot i parlar català a casa juntament amb d’altres llengües, tenen una nacionalitat diferent a l’espanyola. Només sabem que són un grup prou nombrós.

Ens restaria també tenir en compte els menors de 16 anys entre els 406.350 nascuts a Catalunya residents a la resta d’Espanya a 1er de gener de 2013, aproximadament uns 46.000, encara que la seva problemàtica és diferent de la dels residents fora de l’Estat.

 Per tal de contribuir a orientar als qui volen marxar de Catalunya la FIEC ha preparat la guia ‘’Emigrar des de Catalunya. En què haig de pensar? Quines són les coses que cal que tingui en compte?” com una eina d’ajuda als candidats a l’emigració. Un dels capítols d’aquesta guia es refereix justament a saber fer front al repte que representa emigrar en família i les necessitats d’escolarització reeixida i de continuïtat de la llengua catalana.

Cal recordar que l’Estat espanyol manté a l’exterior una àmplia xarxa d’Agrupacions i Seccions dependents de les Conselleries d’Educació de les ambaixades, amb la missió de garantir l’ensenyament de la llengua espanyola. Res de similar existeix pel català i la responsabilitat de garantir-ne l’ensenyament depèn de les comunitats catalanes de l’exterior amb el suport (discret) del Govern català i sense cap suport del Govern espanyol.

En el moment de la discussió de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) als anys 2008 i 2009, la FIEC ja es va adreçar a tots els Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya anticipant la necessitat que la LEC recollís una menció explícita a la cooperació amb les comunitats catalanes de l’exterior en l’article 18 de l’aleshores avantprojecte de Llei. Malauradament el nostre suggeriment no va ser assumit pels Grups Parlamentaris. Novament en aquest 2014 la FIEC s’ha adreçat a la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau per a recordar la necessitat que el Govern català es decideixi a fer front a aquest problema.

Esperem que tindrem més suport polític que a 2009 en aquesta justificada i democràtica demanda.

 

Antoni Montserrat Moliner viu a Luxemburg des de 1985 on treballa per la Direcció de Salut Pública de la Comissió Europea en temes de càncer i de malalties rares. Va ser un dels fundadors del Centre Català de Luxemburg i en fou president des de 1987 fins a 2003. És secretari general adjunt de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) on s’encarrega de les anàlisis estadístiques i demogràfiques.