Arxiu d'etiquetes: desenvolupament

Patufets xerraires: 2n. any de vida (12-24 m), per Elisabeth Dulcet


En el cas dels infants, el que és especialment important, per a garantir el correcte desenvolupament del seu cervell, és la interacció amb els adults i aquí incloem el llenguatge i la comunicació”.
Sara-Jayne Blakemor i Uta Frith
Membre de l’Institut de Neurociència Cognitiva de l’University College de Londres

Imatge cedida per Elisabeth DulcetParlarem dels canvis i aprenentatges que els nadons realitzen durant el segon any de vida (12-24 mesos). Per a poder descriure-ho amb cert detall, ho dividirem en dues etapes: la primera meitat de l’any (de 12 a 18 mesos) i la segona meitat de l’any (de 18 a 24 mesos).

Hem vist que la discriminació dels sons de la parla ve determinada pels sons que hi ha en l’entorn del bebè durant els dotze primers mesos de vida. Per tant, al final d’aquest primer any els bebès perden la capacitat de distingir entre els sons als quals no estan exposats freqüentment. Aquesta pèrdua, però, és també un guany perquè permet l’organització ràpida i eficaç dels sons de la parla que escolta amb més freqüència. Però per que es dugui a terme aquest aprenentatge, els estudis científics demostren que la interacció social amb altres persones, amb els adults que l’envolten, és clau. Investigacions recents han demostrat que a partir de l’any, l’aprenentatge dels sons només s’adquireixen si provenen d’una persona real. L’estudi reflexa que si els estímuls procedeixen d’un vídeo o d’una cinta d’àudio, no es produeix cap aprenentatge. En aquest període infantil, l’adult cuidador (pare, mare, familiar, cangur, mestre…) és la font principal dels aprenentatges del nen.

En aquest període el nadó, a més de posar en funcionament tots els òrgans del seu cos i adaptar-los als ritmes de l’activitat diària, descobrirà noves possibilitats i adquirirà habilitats i coneixements del món que l’envolta a un ritme vertiginós.

Desenvolupament psicomotriu (12-18m). Trets importants:

  • El nen experimenta, descobreix i perfecciona: Arriba el moment del pas. Al voltant dels 15 mesos és bípede. Ja prefereix anar dret, caminar sol, ajupir-se o encara agafar-se, anar de costat, seure sol i aixecar-se… però cal que l’adult li atansi la mà.
  • El nen camina sol. Té un accés fàcil al seu entorn. Apareixen noves situacions de perill. Acostuma a ser “mogut” i es fa difícil que mantingui l’atenció en alguna cosa concreta. Vol moure’s i experimentar. És l’edat dels xocs, les presses, els nyanyos i el de començar a aprendre on són les seves limitacions, per superar-les. L’adult el vigila en tot moment.
  • La prensió manual és molt més precisa, quasi com la de l’adult, els agrada agafar petites coses (passar fulls d’un conte, agafar un fil, un cabell…).
  • Un cop el nen camina, les mans són més lliures i facilita que el joc també sigui més ric, acompanyat, és clar, d’una millor elaboració mental.
  • Li agrada tenir públic, imita, repeteix accions que sap que fan gràcia, hi ha més reciprocitat social i entén més les emocions i intencions dels altres. Necessita els altres per tot.
  • Etapa més rica a nivell cognitiu: camina, mastega, emet sons, reconeix dibuixos, atén, entén i comença a comprendre i a demanar.

Desenvolupament psicomotriu (18-24m). Trets importants:

  • Sembla que els progressos del nen i la seva evolució s’estanquin una mica. No és així, però la diferència que veiem en l’evolució del nen, és més gran entre 12 i 18m que entre 18 i 24m.
  • El nen ja ha adquirit prou habilitats i ara cal que les millori. Motriument hi ha una millora de l’equilibri i el control general del cos. Intentarà passar de caminar a córrer i de córrer a intentar saltar i pujar a diferents alçades.
  • Puja escales amb ajuda, s’enfila a una cadira gran. Seu per si sol en una cadira baixa.
  • Se sent més segur i pot mantenir més estona l’atenció continuada.
  • Imita tot el que fa l’adult. Postures, cares, paraules…
  • Li agrada que li demanis coses com “llença això a la brossa” o “porta’m la teva jaqueta”.
  • En el joc són més independents i es poden entretenir una estoneta sols.

Desenvolupament del llenguatge (12-18m). Trets importants:

  • Comprèn frases simples.
  • Denomina uns cinc objectes i noms familiars, pot arribar-ne a produir al voltant de deu.
  • Utilitza totes les vocals i algunes consonants, de manera aïllada i combinades.
  • Dóna objectes familiars quan se li demanen.
  • Senyala parts del cos.
  • Comença a adquirir el vocabulari bàsic.
  • Menja sòlids.
  • Entén el NO (la prohibició) per l’entonació, no pel significat.
  • Mou el cap per dir NO.

Desenvolupament del llenguatge (18-24m). Trets importants:

  • Diu el seu nom (potser no correctament).
  • Menja sense problemes i mastega.
  • Te un vocabulari expressiu al voltant de 20 paraules familiars.
  • Utilitza frases de 2-3 paraules.
  • Entén el significat de fi: “ja està”, “gràcies”.
  • Comprèn ordres semicomplexes.
  •  Inici de la consciència de la propietat i del que jo vull. La paraula preferida és: “meu”.
  • Comença a distingir entre els pronoms jo i tu.
EDAT ÍTEMS NORMODESENVOLUPAMENT SIGNES D’ALERTA
12-18 mesos
  • Comprèn frases simples.
  • Denomina objectes familiars.
  • Menja sòlids.

 

  • No segueix ordres simples (v + nom)
  • No hi ha paraules amb sentit propositiu —voler comunicar.
  • Cal vigilar si el vocabulari en aquesta etapa: augmenta o pel contrari disminueix (va deixant de dir paraules).

 

18-24 mesos
  • Diu el seu nom (no cal correctament).
  • Menja sense problemes  i mastega.
  • Utilitza frases de 2-3 paraules.
  • Comprèn ordres complexes.

 

  • No hi ha joc simbòlic.
  • Hi ha un estancament en la producció de paraules i en l’adquisició de vocabulari nou.
  • No associa dues paraules per fer una frase propositiva (amb intenció).
  • No comprèn ordres semicomplexes.

 

RECORDA: Que el teu petit Patufet, quan comença a parlar, barregi paraules dels diferents idiomes que escolta, és normal i desitjable. Cal que passi per aquesta fase del seu desenvolupament bilingüe!

RECORDA: La comunicació entre pares i fills, és molt més que ensenyar a parlar, molt més que triar una llengua, més que escollir un idioma, més que dotar a l’infant de tots els aprenentatges. És establir un flux d’informació que va molt més enllà del que es pot expressar amb paraules. És construir una passarel·la bidireccional que s’anirà enfortint a cada mot expressat, a cada sentiment mostrat, a cada sensació experimentada. Per tant, cal que a casa parlem amb els nostres fills la llengua o llengües amb les que somiem, amb les que sentim. Només així sentirem parlar als nostres nens moltes llengües!

TASCA a REALITZAR: Com que dèiem que es aquest segon any de vida el nen ja comença a triar els sons que escolta amb més freqüència per repetir-los, cal tenir clar la quantitat de temps que està exposat diàriament a les diferents llengües dels seu entorn. Com més temps escolti i com més temps se li parli amb una llengua, més competent serà amb aquesta llengua.

Per tant, cal ser realistes i anotar en una gràfica les diferents llengües que es parlen a casa, les que el nen escolta (pot ser que a l’escola, amb els avis, etc, es parli una altra llengua diferent de les de casa), on les escolta, quan de temps les escolta i de quina font les escolta. Cal fer un registre dia a dia i una valoració setmana a setmana. Un quadre tipus vindria a ser (aquest és inventat):

Nom del nen/a:

IDIOMES CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ITALIÀ CASTELLÀ
LOCALITZACIONS casa casa amics escola escola
PERSONES mare pare cangur mestres mestres
Núm. HORES 6h 5h 4h 6h 6h
JUGA/AMICS/Hores Anglès 2h

Cal comptabilitzar les hores diàries i treure’n els tants per cent. (Si em passeu els vostres quadres, ho puc fer jo). Això ens donarà una idea de quines llengües estan fortes i quines caldria reforçar.

Sabem que els bebès criats en famílies on es parlen dos o més llengües, triguen una mica més en desenvolupar tot el procés del llenguatge i probablement també el de la parla, pel fet d’haver d’introduir, endreçar i comprendre més d’un codi lingüístic. Cal tenir clar que els infants poden aprendre a parlar sense senyals externs de pràctica. Actualment, també sabem que el fet d’estar exposats a més d’una llengua des del naixement té clars avantatges pel funcionament del cervell i pels aprenentatges escolars. Classificar les paraules i els sons que sentim i aprendre l’alfabet suposa prestar atenció als sons de la parla.

Les darreres investigacions també han demostrat que hi ha una relació directa entre el temps que els pares passen amb els seus fills i la quantitat de vocabulari que aquests tenen. Com més temps passa un nen amb els seus pares, millor, més extens i més ric, és el seu vocabulari.

Petits trucs que milloren la qualitat comunicativa:

  • Utilitzar una entonació agradable.
  • Fer somriures, exclamacions i onomatopeies.
  • Mantenir un contacte constant amb el nen (físic i visual).
  • Valorar positivament el que diu i fa el nen.
  • Tenir cinc minuts per explicar un conte.
  • Cantar cançonetes i ballar amb el nen.
  • Fer jocs de rimes senzilles.
  • Gaudir de jugar amb ell una petita estoneta.
  • Utilitzar la nostra llengua materna per expressar-li els nostres sentiments.
  • Verbalitzar al nen el que està fent i avançar-li el que farà. Cal treballar l’antelació per afavorir l’organització mental, necessària per endreçar tots els coneixements que anirà adquirint.
  • Explicar-li les paraules que no comprèn i donar-li l’equivalent en les altres llengües que es parlen a casa perquè el nen comenci a establir correlacions entre elles.
  • Gaudir dels moments d’estar al seu costat i verbalitzar-li en qualsevol dels idiomes que dominem.

Petits trucs que milloren la qualitat Psicomotriu:

  • Joguines que afavoreixen l’habilitat en els desplaçaments: correpassadissos, carros, cotxes per empènyer asseguts, pilotes…
  • Jocs que afavoreixen el manteniment de l’atenció de forma continuada: encaixos senzills, jugar amb utensilis d’ús quotidià (pinta, cullera, plat, escombra, telèfon, papers…), mirar contes de 4 pàgines.
  • Joguines de causa-efecte: prémer botons i que soni música, posar un objecte dins d’un forat i que surti per un altre lloc….
  • Capses, pots, bosses (per ficar i treure objectes)…
  • Bicicletes per anar empenyent amb els peus, cotxes…
  • Jocs de construcció (torres de 3)
  • Joguines d’arrossegar
  • Llibres d’imatges, cançons…

Com sempre la música és el nostre gran aliat per ajudar-nos a desenvolupar tot el potencial comunicatiu i lingüístic. A través de les cançons i del cant (en veu alta) el nostre cervell processa els sons i les emocions que comporten. La pedagoga musical Montse Dulcet ens aconsella per aquesta edat:

musiques_dulcet

El cervell és la màquina gràcies a la qual es produeixen totes les formes d’aprenentatge i, naturalment, el cervell és, també, el que determina i posa límits a tot el que podem aprendre. La seva capacitat per adaptar-se a les circumstàncies canviants i aprendre (plasticitat) depèn fonamentalment de l’ús que en fem.

RECORDA: Barrejar paraules dels diferents idiomes que el nen escolta, és una fase normal i desitjable del seu desenvolupament bilingüe!

En el desenvolupament dels nens cal tenir en compte que es poden donar diferents variables (fill únic, germans, bessó, prematuritat, complexitat, problemes de salut, més d’un idioma familiar…) tot això farà que aquest infant configuri el seu ritme de creixement, el seu propi ritme de desenvolupament psicomotriu i del llenguatge. Es important que recordem aquesta idea: cada nen és diferent dels altres i, per tant, únic!

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.

Patufets xerraires, per Elisabeth Dulcet


“La nostra conclusió és que l’experiència d’haver de gestionar l’atenció a dos o més idiomes, reorganitza xarxes específiques del cervell creant una base més efectiva pel control executiu i per un millor rendiment cognitiu, al llarg de tota la vida.”
Dra. Ellen Bialystok
Doctora i membre de la Royal Society of Canada, distingida professora investigadora a la Universitat de York i científica associada al Rotman Research Institute of the Baycrest.

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Tots venim al món amb la capacitat innata per desenvolupar la comunicació i amb ella, aprendre els diferents llenguatges. Gràcies a aquesta funció del nostre cervell, tots els nens del món inicien les seves primeres paraules més o menys al mateix temps, visquin on visquin del planeta i sigui quin sigui l’idioma (dels sis mil que hi ha al planeta) o idiomes que parlin els seus pares.

Sens dubte, la família és la primera font d’experiències per al desenvolupament del llenguatge en els nens, i cada família, cada comunitat té però, les seves pròpies característiques i fortaleses. Són aquestes les que cal esbrinar i emprar per crear un ambient on veritablement les llengües que vulguem que el nen entengui i parli convisquin en plena harmonia i siguin apreses sense esforç, d’una manera natural i ecològica. Per dur a terme aquesta tasca, als pares ens cal una mica de coneixement sobre com es produeix el desenvolupament del llenguatge en el nen, un polsim de reflexió i moltes gotes d’ingeni per posar tots els ingredients a treballar en favor dels nostres fills.

Per què parlem de desenvolupament i no de creixement del llenguatge? Doncs mireu, entenem que el creixement és un procés pel qual l’organisme augmenta el nombre i el volum de les seves cèl·lules permetent-li construir teixits i òrgans (així ens tornem més alts, agafem pes, etc), mentre que el desenvolupament es defineix com l’adquisició progressiva de funcions, destreses i habilitats que permetran al nen interactuar amb el seu medi ambient per adaptar-s’hi o modificar-lo (així aprenem, pensem, deduïm, sentim…). Dins del desenvolupament hi trobem diferents àrees, la descripció de les quals les trobareu al quadre 1.

Quadre 1
Clica sobre la imatge per ampliar-la

Des del mateix moment del naixement, els bebès inicien la doble tasca entrellaçada de créixer i desenvolupar-se. El seu cervell és capaç d’anar creixent en nombre de neurones al mateix temps que aprèn del que l’envolta: a distingir, per exemple, els sons dels soroll i aquests de les paraules amb significat.

Les últimes recerques científiques han demostrat que els bebès no tan sols són capaços d’aprendre una llengua des del naixement, sinó que mai és prou aviat o prou tard per aprendre una segona i tercera llengua. Un altre cosa que s’ha descobert, és que quan un infant està exposat a dues llengües des de el naixement, aquest les viurà com a mitjà natural per la seva  comunicació. Ara bé, també ens diuen els investigadors que hi ha una relació directa entre el temps que els infants passen amb els seus pares i la qualitat del seu vocabulari. També hi ha estudis que demostren que els nens que perden el seu patrimoni cultural (llengua, tradicions,…) poden veure’s conduits a resultats menys reeixits a l’escola. Cal que perdem la por a parlar a casa més d’una llengua i cal que submergim els nostres infants en un món sonor de cançons, emocions i paraules. La veritat és que la criança de nens bilingües requereix d’una planificació, esforç i dedicació, fins i tot per a pares bilingües.

Fem un cop d’ull al 1r  any de vida (0-12 m)

Durant el primer any de vida és on el nen desenvolupa el seu procés de maduració neurològica essencial. És l’etapa de la plasticitat cerebral, que vol dir que:

A mínima quantitat de temps invertit = Màxima capacitat d’aprenentatge

Les fites a tenir en compte durant aquest temps són:

  • Primers temps d’adaptació: ritmes mare-nadó. Tot és nou pel bebè, de sobte ha d’aprendre a respirar, succionar, empassar, i sobretot a demanar (posada en marxa d’aparells motriu, digestiu, afectiu, respiratori, fonador). Tot també es nou pels pares. Han d’aprendre a gestionar les necessitats de l’infant, han de reorganitzar les seves activitats diàries i han d’aprendre a interpretar les accions del bebè. Cal que tots plegats es trobin i vagin al mateix compàs, cal que ballin al mateix ritme.
  • Primeres experiències funcionals: menjar, plorar, mirar, tocar, sentir, posar-se dret, somriure… Pares i nens descobreixen un món apassionant en el que tots junts descobreixen jugant que aprenen i gaudeixen de fer coses junts.
  • Primeres limitacions: primeres frustracions necessàries per l’aprenentatge. Els científics han demostrat que el que ens fa avançar en els aprenentatges és la motivació. Sí, la voluntat d’arribar a un objectiu, a aconseguir alguna cosa. Per això és important que els pares estiguin atents a les necessitats del nens, però no les cobreixin en excés a mida que el nen creix. El nen necessita provar què pot fer ell solet i què no i així començar a mesurar les seves necessitats i a activar els mecanismes de l’aprenentatge.
  • Desenvolupament de l’audició i la parla:

0 – 1 m

Canvia el seu comportament al produir-se un soroll sobtat: parpelleja, obre o tanca els ulls, s’atura, mou les cames o els braços, mou el cap, reflex de Moro…
Es tranquil·litza quan la mare/pare el consola.
Dóna mostres de fer les primeres diferències en la utilització de la veu.

2 – 3 m

Escolta el so d’una campaneta.
Fa moviments oculars per a buscar la font sonora de sons familiars.
Inicia el balboteig.

4 m

Hi ha un lleuger moviment de cap envers una música.
Te un riure sonor.

5 m

Localització propositiva (amb voluntat de fer-ho) de fonts sonores laterals i inferiors amb clars moviments de cap.
Escolta el to d’un diapasó o sons molt fluixets.
Para de plorar en  escoltar qualsevol música.

6 m

Pren contacte vocal amb els adults. Sembla que ens imiti o contesti.

7 m

Balboteig de quatre o més sons comprensibles, entre ells les dues primeres síl·labes.
Reacciona quan el crides pel nom.

8 m

Utilitza la veu per atraure l’atenció de l’adult.
Localització de fonts sonores laterals i superiors amb moviments de cap.
Observa la conversa entre adults.

9 m

Escolta perfectament el tic-tac d’un rellotge de polsera posat a la seva orella.

10 m

Comprèn la prohibició –‑No!
Para atenció a una cançó que provingui d’un metre de distància, localitzant-la conscientment.

11 m

Reacciona amb vocalitzacions a la música.
Reacciona si se’l crida en veu baixa a un metre de distància.
Parla de manera intel·ligible dues o més paraules —pap, mamaaua”.

12 m

Fa monòlegs de balboteig com a expressió de satisfacció quan està sol.

Resum del Nivell del llenguatge  als 12 m

  • Comprèn  frases simples.
  • Denomina objectes familiars.
  • Reconeix el seu nom.
  • Utilitza totes les vocals i algunes consonants, de manera aïllada i combinades.
  • Dóna objectes familiars quan se li demanen.
  • Senyala parts del cos.
  • Comença a adquirir el vocabulari bàsic.
  • Menja sòlids ni no té problemes per empassar.

Adjunto un quadre amb els principals signes d’alerta a tenir en compte en el desenvolupament comunicatiu del’infant el primer any de vida. (vegeu quadre 2).

EDAT ÍTEMS NORMODESENVOLUPAMENT SIGNES D’ALERTA
0-3 MESOS Reacciona al soroll.Produeix demandes amb plors, gemecs.Xucla i empassa bé. No reacciona als sorolls forts.No xucla bé o hi ha problemes amb la deglució.No fa contacte ocular (no busca amb la mirada).
3-6 MESOS Produeix sons més modulats —balboteig.Apareix el somriure social.Accepta la cullera. No fa emissions vocàliques.No gira el cap envers la font sonora.
6-9 MESOS Reacciona (normalment plorant) als estranys.Apareix el “laleig” – vocalitzacions semiconsonàntiques Tipus:pa,pa,pa,ma,ma, ga,ga…Entén les diferents entonacions, sobretot la prohibició. No reacciona davant dels estranys.No es gira quan el crides pel nom.No produeix síl·labes, no propositives.
9 –12 MESOS Pot entendre ordres simples —dóna’m, , agafa … Reconeix objectes del seu entorn pel nom. No reconeix objectes molt propers (com: pipa, mama, papa…) pel nom.No entén la prohibició —No.
Quadre 2

Factors a remarcar que podem fer els pares:

En aquesta etapa per afavorir i enfortir el desenvolupament lingüístic dels nostres nens bilingües, cal:

  • Tenir cura d’establir uns hàbits alimentaris correctes (hàbits de masticació, deglució, etc..). Penseu que els humans mengem, respirem i parlem pel mateixos òrgans de l’aparell bucofonador. Podríem dir simplificant que si masteguem bé, parlarem correctament.
  • Cal recordar que els infants necessiten ordre i rutines, per organitzar-se i sentir-se segurs.
  • Cal que els adults aprenguem a observar els nens, respectar i adaptar-nos a les seves iniciatives de joc i afegir coneixements i paraules al que fem conjuntament. És imprescindible establir una bona atenció conjunta pares-nens. Cal estar i passar estones interactuant, jugant amb els nostres fills.  Cal parlar amb la/les llengua/llengües que ens sentim més còmodes amb ells, però sobretot explicant, no interrogant.
  • La millor eina que tenim és la nostra veu. Els nadons vénen programats per parar atenció a la veu de la mare i del pare. Cal utilitzar-la per parlar, per cantar, per transmetre sentiments, per tot. La música és un aliat infalible per l’establiment d’una bona discriminació auditiva que possibilitarà el reconeixement i posterior fixació dels diferents codis lingüístics parlats a casa.

L’experta professora Montserrat Dulcet, músic, pedagoga musical i formadora de formadors, proposa una lista de músiques ideal per a aquest període, sobretot si volem reforçar el català dels nostres fills. Són:

Cançons de bressol

  •  La volta al món amb les nostres cançons (Coral de Sant Cugat)
  •  Wimoweh (Escolta l’auditori)
  •  Colors de lluna
  •  Lullabies (for Jazz Kids, The wonderful music)

Músiques per bressolar

  •  La música de James Taylor
  •  Cherish the ladies at home (BMG)
  •  Néixer Renéixer( Rosa Zaragoza)

Cançons per fer moixaines i altres jocs infantils

  •  TAT!
  •  Cantem-ne una …(Miqui Giménez)
  •  Baldufa (Kamalundu)
  •  Picarol (Kamalundu)

Segons paraules de l’escriptora trilingüe Yoko Tawada, “quan fem una connexió entre dues paraules que es troben a quilòmetres de distància, una mena d’electricitat es desencadena al cap. Un raig de llum, un llampec meravellós que produeix una sensació completa de creativitat”. Així aprenem! Gràcies pares per fer-ho possible!

Aviat el segon any de vida (12-24 mesos).

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.