A la darrera entrevista, l’Oriol comentava que s’ha trobat amb un xoc cultural “de velocitats” a Taiwan, on s’acostuma a voler tot de pressa (menjar, visites per turisme…) i on, per exemple, la seva família taiwanesa es desespera quan, ara que s’acosta Nadal, cuina escudella i carn d’olla durant hores… o quan els porta a Barcelona, els seus sogres “corren” pel museu Gaudí per no perdre el temps i tenir temps de veure després més coses. A la pàgina de Facebook Quan el català és minoria us preguntem si us heu trobat amb xocs culturals importants, de ritmes, o de maneres de fer en el vostre dia a dia familiar.
La Marta, des d’Alemanya, ens parla de puntualitat: “a mi m’ha costat molts anys ser puntual a Alemanya, fins que em vaig adonar que si em donaven hora al metge o hi havia reunió de pares, havia de ser-hi un quart d’hora abans per no ser de les últimes o que a recepció em miressin malament”. Una altra Marta, també des d’Alemanya, li contesta que la seva experiència ha estat just la contrària: “els metges alemanys tots et fan esperar una hora com a mínim”. I la primera li respon que des que hi arriba vint minuts abans, l’espera és del tot breu.
Un altre aspecte és el canvi de ritmes, lligat amb les diferents velocitats que comentava l’Oriol des de Taiwan. La Montserrat, des d’Irlanda, explica que nota un canvi molt gran de ritmes, però més que estar vinculat a les diferències Catalunya-Irlanda, ho està a les diferències ciutat-camp. “Després de molts anys encara em costa acceptar que sigui normal cancel·lar activitats just abans d’haver-les de fer o organitzar-les al darrer moment… no ens poséssim nerviosos!”, s’exclama.