A Quan el català és minoria també hem volgut celebrar el Dijous Gras. Us dèiem “S’ha fet llarga l’arribada de Sa Majestat el rei Carnestoltes, però diuen que ve demà amb gran carregament d’ous, botifarres i coques de llardons. Recordeu els Dijous Gras, Llarder o Jarder que celebràveu a l’escola? Què fèieu?”
“El Carnaval se celebra a molts països, encara que també n’hi ha que no. Si al vostre país d’acollida ja se celebra, què fareu d’especial perquè els vostres patufets també coneguin la vostra manera de celebrar-ho? I si al vostre país no se celebra, teniu pensat fer alguna petita celebració?”
Imatge extreta de: http://ampaipse.wordpress.com/2012/02/16/el-dijous-gras-botifarra-menjaras/
La Sara, d’Alemanya, ens diu que a llar d’infants dels seus patufets va organitzar un taller de disfresses a la catalana que va tenir molt èxit. En canvi, la Marta, també a Alemanya, celebra un Dijous Gras germànic amb Curriwurst per dinar, com a substitut de les botifarres catalane, i truita de patates per sopar. La tercera mare “germànica” que ha participat en el debat, la Gemma, ens ha explicat com celebraran el carnaval a Berlín: “A Berlín, serà el tercer any que cremem el Rei Carnestoltes amb el grup de Catalanets a Berlín. Com a novetat, aquest any, abans de cremar el ninot que hem fet entre tots els nens i nenes en dues sessions de manualitats, farem una calçotada al mateix parc on cremarà hores després el Rei Carnestoltes!”
D’altra banda, ni a Irlanda ni a Anglaterra se celebra el Carnestoltes, ens diuen la Montserrat, la Núria i l’Alícia, però tot i així a ca l’Alícia faran truita, disfresses i fins i tot provaran de fer coca de llardons. A ca la Núria també menjaran truita i coca aprofitant la visita dels avis. A més, el dimarts abans del dimecres de cendra la Montserrat i l’Alícia faran pancakes per a celebrar el Shrove Tuesday.
A la Gemma li sorprèn la coincidència de celebrar el Carnestoltes amb pancakes als països anglosaxons i la tradició russa de fer-ho amb blini: “ostres, la fracció russa de la família també ho celebrarà amb crêpes (blini)! Ara bé, tot cremant una nina: no el Rei Carnestoltes, sinó la Maslenitza“.
Ja que els ho demanàvem, les participants al debat també ens han explicat què feien a l’escola per Dijous Gras: Excursions, menjars de germanor de truita o botifarra d’ou i altres menjars típics d’aquestes dates o fins i tot l’exercici de cuinar la pròpia truita amb la supervisió —o la pressió— de fer-ho davant dels companys de l’escola. La Montserrat, en canvi, té una experiència ben diferent: “El dijous gras jo el celebrava a casa o amb les nens i nenes del barri o a l’agrupament escolta; a començament dels anys 70 a les escoles encara no es “treballaven” les tradicions“. La truita, doncs, roman en les celebracions de les famílies patufaires del Dijous Gras, però sembla que ha perdut el valor col·lectiu de la festa.
Patufets al món 