Arxiu de la categoria: Contes a Internet

e-BOOK Multilingual Families

Us hem parlat en altres ocasions de Multilingual Families. Avui us presentem un projecte de llibre electrònic (de 0-6 anys i de 6-10 anys) en diverses llengües. Patufets al món hi col.laborem en alguns dels seus projectes i ens n’han demanat l’opinió. Aquí el podeu consultar i dir-hi la vostra!

untitled

El primer audioconte de Patufets al món

Fa uns dies us vam demanar a la pàgina de Quan el català és minoria que ens anomenéssiu objectes o coses que s’han tornat imprescindibles o molt importants en els vostres països d’acollida. Amb aquesta pluja d’idees, vam elaborar un conte, El poble de la Vall Fosca, i vam fer una crida a nens i nenes d’arreu per a què el llegissin. L’objectiu era crear una activitat conjunta entre canalla connectada a través del projecte de Patufets al món, estimular-los en la lectura i en la narració d’històries i presentar el conte en el Concurs de contes del món.

Combinant la diversitat de localitzacions, de diccions i de característiques tècniques que hi ha hagut darrere de cada narrador i narradora, hem cosit i recosit aquest primer audioconte de Patufets al món que podeu escoltar AQUÍ.

Els nens i nenes que hi han participat són: en Dídac (3 anys, Dundee – Escòcia), la Niamh (6 anys, Horsham – Regne Unit), la Mariona (7 anys, Ulm- Alemanya), en Pau (7 anys, Frankfurt – Alemanya), l’Àdama (6 anys, – Kédougou- Senegal), la Magalí (6 anys, Munic – Alemanya) i la Leila (5 anys, Johannesburg – Sud-Àfrica).

I al llarg d’aquesta entrada, trobeu dos dibuixos amb què han il·lustrat el conte que ens expliquen.

A banda d’escoltar-lo, podeu llegir-ne la versió sencera a continuació:

EL POBLE DE LA VALL FOSCA

Feia molts anys que aquell poble no havia vist la llum del sol. Les cases havien quedat soterrades al fons d’una vall i a cada cantó havien crescut unes muntanyes que cada any es feien uns centímetres més grans. De mica en mica, aquelles cases van deixar de veure la llum del sol.

Potser us pensareu que això era pràctic perquè així no necessitaven ni crema solar ni ulleres de sol, ni cortines, ni persianes… Però, a part de tot això, que és veritat, la gent d’aquest poble s’havia anat tornant pàl·lida, com un paper de fumar, com la nata: ja no els quedava ni una gota de color, a la pell. Els ulls, se’ls havien tornat d’un verd grisós i els cabells eren gairebé blancs. La gent del poble somreia poc: sense sol, s’havien quedat també sense alegria. A més a més, viure en una vall sense sol resultava molt car: no podien escalfar-se l’aigua amb el sol ni aprofitar-ne l’energia per cuinar, rentar o encendre els llums a la foscor. A més a més, no hi creixien flors i als horts només cultivaven algunes verdures que no necessitaven de la llum del sol per fer-se grans, com el ruDibuix La Vall Foscaibarbre, que té fulles tòxiques, que no es poden menjar, però els seus pecíols sí que són comestibles, sí que es mengen.

No us penseu que tot el dia era fosc, en aquest poble. No. Veien el cel de diferents colors en funció de si era de nit o de dia, de si hi havia o no núvols, de si plovia o feia sol. El sol, però, només l’endevinaven… al cim de la muntanya, al migdia: uns breus minuts, a l’estiu; uns brevíssims segons, a l’hivern. Com que no hi havia sol, el poble de la Vall Fosca era molt humit i els nens i nenes portaven gairebé tot l’any botes d’aigua, impermeable i uns pantalons amb tirants per no embrutar-se amb el fang. I mai havien menjat cereals per esmorzar perquè no en creixien, al seu poble sense sol. A aquests nens i nenes, els encantava banyar-se al llac o patinar-hi, quan glaçava, quan les temperatures ballaven sota zero.

Un dia d’estiu, dels que el sol quedava uns minuts dalt del cim d’una de les muntanyes, un paquet va caure del cel. Semblava que una avioneta havia perdut part del seu equipatge. Damunt del paquet hi havia una etiqueta amb un destinatari, una adreça, però no era la de ningú del poble. De fet, tampoc posava el nom del poble. Ben gros, només hi deia: “FRAGILE”. Com que els nens de la vall rebien poques visites, de seguida van sentir curiositat per allò que arribava de més enllà… i van obrir el paquet.

Sabeu què hi havia a dins? Molts miralls. Per això posava “FRAGILE”, perquè els miralls es trenquen, si cauen o se’ls dóna un cop. Però, miracle! Aquells miralls caiguts del cel dins del paquet, tot i haver caigut des de molt, molt amunt, no s’havien trencat. El més supersticiós del poble va dir que allò era un senyal, que de ben segur significava alguna cosa… que potser aquells miralls eren màgics o tenien poders… 

Al poble, hi vivien un parell de químics i un parell d’enginyers. El supersticiós, que mai ningú havia sabut a què es dedicava, va proposar entregar-los els miralls per a què els mesuressin, n’analitzessin la composició per saber de què estaven fets, perquè havien resultat ser tan resistents… Van trigar una setmana. Llavors, van avisar al supersticiós i van decidir reunir a tot el poble per anunciar-los el resultat.

Era un dimecres, poc després de les deu del dematí. Com que eren vacances d’estiu, l’escola estava tancada i tothom, tothom, des del més gran fins al mvall_foscés petit, hi va anar. El supersticiós, que era vergonyós de mena, no es va atrevir a parlar davant de tanta gentada. Ho va fer primer un dels químics, acostumat a parlar en videoconferències en congressos internacionals, i després un dels enginyers, que es passava hores al telèfon parlant amb la seva enamorada, que vivia a una altra vall:

—A partit d’ara, tindrem llum i sol!

Es va fer un minut de silenci… després, els més ràpids, els que ja havien paït la notícia, van començar a aplaudir i a fer crits d’ovació.

—Visca, visca!

L’escèptic del poble, però, va etzibar:

—Com?!

Amb aquests miralls. Els col·locarem de tal manera que, amb un joc de miralls, aconsegueixin portar la llum del sol fins aquí baix. El sol es reflectirà en un, després en l’altre… els rajos aniran rebotant fins arribar al nostre poble — va aclarir l’enginyer.

Visca! – van cridar tots.

I n’hi haurà prou amb els miralls que hem rebut en aquest paquet? — va insistir l’escèptic.

No. Però al paquet hi ha l’adreça de la persona que l’ha enviat, el remitent. Li escriurem una carta explicant-li el nostre problema i la nostra solució, li donarem les gràcies i n’hi demanarem més, de miralls màgics.

Tres mesos més tard, ja a la tardor, el poble de la Vall Fosca tenia muntats una vintena de miralls. Els van portar la llum i el sol que mai abans havien tingut. A partir de llavors, hi van créixer roses i préssecs, blat, civada i ordi… I d’estiu a estiu, cada cop més nens i nenes trencaven aquell color blanc blanquinós de les seves galtes i es tornaven vermells com pebrots o rosats com gambes; a d’altres, se’ls dibuixaven petits puntets, taquetes de sol, les pigues. I de mica en mica, de sol a sol, la gent d’aquell poble va recuperar les rialles i els somriures.

 

Llengües locals per a la ciutadania global, per Mercè Solé

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

International Mother Language DayL’any 1999 la UNESCO va acordar celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna amb la finalitat de promoure la diversitat lingüística i l’educació plurilingüe i de reforçar la importància de la llengua materna i les altres llengües familiars.

«Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultual tangible i intangible de la humanitat. Les iniciatives per promoure la difusió de les llengües maternes serviran no només per incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per crear més consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals arreu del món i alhora, inspirar la solidaritat que es fonamenta en la comprensió, la tolerància i el respecte». (UNESCO, 21 d febrer)

Monument als màrtirs de la llengua Shahid Minar) a la Universitat de Dhaka, a Bangladesh.

Monument als màrtirs de la llengua Shahid Minar) a la Universitat de Dhaka, a Bangladesh.

La data triada, el 21 de febrer, és per recordar els incidents que van tenir lloc a Bangladesh l’any 1952, quan la policia i l’exèrcit de l’estat pakistanès, que ocupava llavors Bangladesh, van obrir foc sobre la multitud que es manifestaven a favor dels seus drets lingüístics i pel reconeixement del bengalí com a llengua oficial del país.

Potser al segle XXI amb tantes llars heterogènies pel que fa a sistemes de vida, orígens, arrels culturals i lingüístiques, el concepte de llengua materna podria semblar limitat. No obstant això, no ens hem de deixar limitar per les paraules i hem de donar al concepte la plenitud del seu significat: les llengües apreses a casa són les llengües que arriben al cor. Estimar la llengua materna, les llengües dels progenitors, és el primer pas per estimar i respectar totes les llengües, independentment del seu estatus jurídic.

«If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his language, that goes to his hear.

Nelson Mandela

Les llengües familiars, les que els progenitors ensenyen i transmeten als fills són llengües que arriben al cor.

Les famílies dels patufets, com totes les famílies amb més d’una llengua o que viuen fora de la seva comunitat lingüística, viviu la diversitat lingüística cada dia. Això no treu que es pugui aprofitar la data del 21 de febrer per mostrar com viviu la diversitat i l’enriquiment que us aporta. El 21 de febrer és doncs un dia per celebrar els lligams familiars a través de les llengües i per compartir l’experiència familiar i personal amb l’entorn més proper: a l’escola —fem que els infants mostrin les seves habilitats lingüístiques i les comparteixin amb els companys i professors—, a les entitats cíviques o al carrer.

Per gaudir del dia amb els més petits us proposem:

Llegir el conte “Les tres bessones al bosc de les paraules”: http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/Conte_el_bosc_de_les_paraules_tcm302-157882.pdf

Els bosc de les paraules. Les tres bessones.

Els bosc de les paraules. Les tres bessones.

I també podeu cantar la cançó “El bosc de les paraules”: http://www.youtube.com/watch?v=wA9GOw_OIsY

Aquí trobareu més contes en català: https://sites.google.com/a/xtec.cat/llegir/catala

I si voleu escoltar contes en altres llengües, aquí en teniu alguns:

Departament d’Ensenyament. http://blocs.xtec.cat/llenguamaterna/2012/02/16/llegim-en-diverses-llengues/

Linguamón. http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/aprenemambllengues/contes.jsp

Us animem a compartir i celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna com una via més per augmentar l’intercanvi i l’amistat entre cultures.

Qui estima la seva llengua materna és capaç de respectar i estimar totes les llengües.

Mercè Solé i Sanosa és màster en planificació lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a tècnica de planificació lingüística, tècnica en gestió del multilingüisme i professora de català per a adults.
Col·labora amb la Universitat Oberta de Catalunya i el seu centre d’interès està orientat a la gestió de la diversitat lingüística en contextos urbans i en l’àmbit educatiu i familiar.
Administra el blog El multilingüisme al carrer: La gestió de la diversitat lingüística.

Vet aquí uns webs de contes

Fa un temps ja vam publicar una entrada sobre Contes per escoltar en CD o en app per a iPad, però de contes a Internet n’hi ha molts més per ser escoltats més enllà d’aquests formats. La Núria, des del Regne Unit, ens recomanava llavors Una mà de contes. És probable que hàgiu vist alguna vegada el programa a TV3, perquè segons diuen al seu web, és un dels programes més vist des d’arreu del món. Tot i així, encara pot ser que hi hagi algú despistat i en tot cas tan el programa com el web mereixen que els dediquem la nostra atenció. Una mà de contes

Una mà de contes són contes audiovisuals, doncs, i són fantàstics i captivadors com ho són molts contes, però en aquest cas ho són tambéperquè a mesura que avança l’explicació d’una rondalla som testimonis del procés de creació de les il·lustracions que acompanyen la narració. Les “il·lustracions” estan fetes recorrent a diferents materials i disciplines artístiques: la pintura, el dibuix, el retall i la composició, la música, la fotografia, la cuina…

http://www.super3.cat/unamadecontes/

Una mar de contesAmb un títol de sonoritat semblant, també us recomanem Una mar de contes, un web que durant anys ha aconseguit reunir un ampli recull de contes escrits en català.

http://www.totcontes.com/view.php

300 contes per a un Tricentenari. VilawebI per acabar us recomanem la sèrie de 300 contes per a un Tricentenari que Vilaweb publica cada dia feiner d’aquest 2014. No són contes ben bé per a nens, sinó que són contes per a totes les edats que, tal com diuen en la seva presentació, “expliquen d’una manera divertida, tal com som i de quina manera resolem allò que ens passa”. El rondallaire Albert Estengre no necessita una posada en escena gaire sofisticada més enllà del seu savoir faire —o savoir raconter, hauríem de dir— per tenir-nos encantatats davant de la pantalla.

http://www.vilaweb.tv/canal/300-contes-per-a-un-tricentenari

Contes per escoltar en CD o en app per a iPad

Compartim un comentari que el dijous ens feia l’Eva des de Washington, DC:
Happy Thanksgiving des de Washington DC,
Busco CDs de contes per escoltar, o apps per l’iPad de contes, històries i coses per millorar el vocabulari. Algú en pot recomanar?

La Marta ha recordat que al blog hi ha una entrada sobre aplicacions per a iPad, dels quals la majoria són contes i també ha recomanat l’apartat de “contes a Internet“.

https://patufetsalmon.wordpress.com/2013/10/12/apps-infantils-en-catala-per-a-ipad/

https://patufetsalmon.wordpress.com/recursos/contes/

Bildschirmfoto 2013-12-11 um 10.38.21 AML’Anna ens ha passat l’enllaç de Barcelona multimèdia on hi podeu trobar vuit aplicacions sobre la Bíblia:

http://bcnmultimedia.cat/wwwbm/

La Marta, en canvi, ens proposa anar més enllà dels contes tradicionals.  “A partir de 9 anys pots trobar alguns audiollibres en català de Sierra i Fabra, Maria Carme Roca o Jaume Copons. També hi ha algun clàssic com Tom Sawyer”. I ens passa l’enllaç d’un lloc on podem comprar audiollibres. Bildschirmfoto 2013-12-11 um 10.39.08 AM

http://www.audiomol.com/audiolibros-de-juvenil-infantil-en-catalan.html

Us hem recomanat que visiteu el web del concurs “contes del món” ja que, a més de trobar-hi la botiga online, on podeu comprar els CDs que han editat fins ara, podeu escoltar un bon recull de contes de participants al concurs, així com d’animadors i de músics. Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que el termini del concurs encara és obert.

http://www.contesdelmon.org/ca/escolta/contes_artistes.html

Abans de tancaBildschirmfoto 2013-12-11 um 10.40.02 AMr l’entrada, encara us volem suggerir un parell de llocs més. El primer és el lloc de Pep Tort, un rondallaire que posa a disposició de tothom els contes que ha anat explicant en el programa infantil de ràdio La moixiganga.

http://www.peptort.com/contesmp3/

I el segon i últim és el portal de Discmedi, on hi podeu trobar molts CDs de contes i cançons en català.

http://www.discmedi.com/catalogo/soporte/2/cd/genero/15/musica-infantil-en-catala?lang=ca

Com a post-data, ens arriba una última recomanació: un web amb àudiollibres en català i eBildschirmfoto 2013-12-11 um 10.40.58 AMn altres idiomes, tant gratuïts com de pagament: Mamemi: http://www.mamemi.com/

Els contes del Tom i la Laia

“Quan la meva filla tenia 3 anys vam començar a llegir i veure “Els contes del Tom i la Laia”. Li agradaven molt i ara de tant en tant encara me’ls demana”.

TOM%20I%20LAIA

Els contes del Tom i la Laia són contes interactius que es poden llegir o bé escoltar. Al final del conte es poden fer activitats de comprensió.

http://www.edu365.cat/infantil/contesweb/

Llibres sobre la llegenda de Sant Jordi

Ara que s’acosta Sant Jordi, ens han proposat alguns títols sobre la llegenda del cavaller, la princesa, la rosa i els llibres. Són aquests:

– La rosa de Sant Jordi, de Jordi Sierra i Fabra. Editorial Alfaguara.

– La llegenda de Sant Jordi, amb il.lustracions de Màriam Ben-Arab. Editorial Empúries.

– Celebrem Sant Jordi, equip Baula amb il.lustracions de Bernadette Cuxart Picart. Editorial Baularosa sant Jordillibrestjordi2ed_p512Jc64BSkL._SX385_

 

 

 

 

 

Un recurs que ens ha semblat molt interessant és el Manual Sant Jordi elaborat per la Generalitat de Catalunya i dirigit a les Comunitats Catalanes a l’Exterior: hi trobareu la llegenda de Sant Jordi en català, anglès, francès i alemany, així com recursos relacionats amb la tradició i amb la possibilitat de transmetre-la allà on Bildschirmfoto 2013-08-01 um 11.29.13 PMsigueu. Alguns exemples en són poemes, gastronomia i pautes per a una obra de teatre.

Mitjans de comunicació, jocs, música, xats i biblioteques en línia

Bildschirmfoto 2013-08-05 um 12.19.08 PMAl portal parla.cat hi ha diverses seccions orientades a l’aprenentatge de la llengua, sobretot, però, destinat a un públic adult. Ara bé, a “La rambla virtual”, hi trobareu molt contingut lúdic i cultural, en part, ideal per a un públic infantil i juvenil.

Els usuaris han de registrar-se i poden accedir a mitjans de comunicació digitals, portals de literatura, biblioteques en línia, vídeos, música, jocs, etc. i interactuar en xats i fòrums amb els altres membres de la comunitat.

Cançons de la bressola

“El cd estrella: Musiquetes per a la Bressola. Cançons populars versionades de manera genial per diferents grups des d’arreu on es parla català!”

“A la meva filla els de la Bressola també li agraden molt. Em sembla que el que li agrada és que no sonen gaire infantils”. Musiquetes_bressola

Segurament ja heu sentit a parlar del projecte de La Bressola, però heu navegat mai per L’espai Bressola? Hi trobareu les cançons del projecte, els contes i activitats pedagògiques per treballar-los.

http://www.espaibressola.cat/