“Març, marçador, que de nit fa fred i de dia calor”. Al mes de març comença la primavera a Catalunya… però no arreu on us trobeu, patufets i patufetes. Voleu dir-hi la vostra? El canvi d’estació és el un dels temes de la unitat didàctica del curs De cap a cap de parla.cat d’aquest mes de març (unitat 7). Doneu-hi un cop d’ull… i participeu al fòrum per compartir-ho amb la resta.
Muntanya i camp, el bosc i el mar, viatjar i anar de càmping, però també tradicions com La mona, la passió i el diumenge de Rams es tracten al llarg de cinc punts en aquesta unitat. Ens explicareu com ha anat, una vegada arribem a finals de març? Aquest any la mona toca el 28!
Els vostres patufets han sabut descriure què és un emperador o saben el nom de qui governa allà on viviu? O han preferit trencar-se les banyes buscant un refrany que lligui amb el mes de febrer? El que sí que vam veure, com a mínim en el vídeo del llegat del Rei Carnestoltes, és que més d’un es va disfressar, fos on fos.
Aquestes són algunes de les activitats per estimular l’aprenentatge de la llengua que ha proposat el curs “de cap a cap” aquest febrer (http://www.parla.cat/pres_catdigital/AppPHP/course/view.php?id=243). A punt de tancar el mes, ens agradaria saber si heu pogut experimentar un xic amb aquesta plataforma de parla.cat per a què els menuts aprenguin el català a distància, també fora de Catalunya. Una visita al fòrum, on es poden penjar i posar en comú les activitats fetes per cada patufet i patufeta, ens fa veure que està completament desert.
Si heu tingut ocasió de dur a terme el que s’ha proposat en aquesta unitat didàctica número 6 us animem no tan sols a compartir-ho aquí al Facebook, sinó també al fòrum del “de cap a cap”. De la mateixa manera que podeu seguir les actualitzacions del Facebook o de blocs que seguiu, al curs online, si us hi registreu i creeu un perfil, podeu participar en el fòrum on es posen en comú les activitats… i demanar de rebre´n les novetats i actualitzacions per tal de seguir allò que altres patufets i patufetes arreu pengen.
I si és el primer cop que sentiu a parlar d’aquest curs online, us convidem a repassar els posts que hem penjat anteriorment per conèixer-lo: al gener i al febrer.
El març us presentarem la unitat 7: “març, marçador, que de nit fa fred…” i sabeu com acaba? J
Estimats Patufets, aquest diumenge 21 de febrer celebrarem el Dia Internacional de la Llengua Materna.
I per què en 21 de febrer?
Entre 1951 i 1952 el bengalí va ser l’objectiu central del Moviment per la Llengua Bengalí a l’anomenat Bengala Oriental (avui Bangla Desh). Tot i que el bengalí era parlat per la majoria de la població de Bengala Oriental, l’urdú era legalment l’única llengua nacional del Pakistan. El 21 de febrer de 1952 estudiants i activistes van ser tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dhaka i tres joves estudiants i altres persones van ser assassinades. Més tard, el 1999, la UNESCO va declarar el 21 de febrer com a Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les morts. En aquesta data s’entrega el premi Linguapax, en defensa del plurilingüisme.
Si feu una ullada a la llista de persones premiades, hi trobareu un català: en Miquel Siguan i Soler. Psicòleg i escriptor gracienc, va dedicar una atenció especial al llenguatge infantil, a la psicolingüística i als problemes de les llengües en l’educació. Posteriorment va centrar la seva tasca en el bilingüisme des d’una òptica integradora dels aspectes psicològic, sociològic, pedagògic i àdhuc polític. Va ser també un dels fundadors de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
Així que avui, a tres dies d’un dia especial per a tothom i en especial per a la comunitat patufaire que viu el plurilingüisme de molt a prop, us volem demanar per la paraula o expressió catalana que més agrada als nostres patufets o per aquella que ens fa gràcia sentir en boca seva! I ja posats, si ens voleu explicar també la paraula o expressió que més els agrada de l’altra o altres llengües maternes, també ens interessarà. Avui celebrem que som rics en llengües!!!!
Fa un parell d’anys, en un Dimecres de Cendra com avui, sa majestat el rei Carnestoltes ens va deixar un testament. Enguany, quinze “patufets d’aquí i patufetes d’allà” ens el reciten/llegeixen en aquest vídeo.
Esperem que us agradi i us inspiri a preparar un testament aquest any o el vinent!
Al curs online per a nens i nenes parla.cat, per aprendre el català, té el Carnestoltes com a centre d’interès de la unitat 6, la que correspon al mes de febrer. “Pel febrer, abriga’t bé” hi diu.
La unitat de treball està pensada al voltant de diversos eixos temàtics interactius al voltant de les disfresses i del conte “El vestit nou de l’emperador”. A partir del conte, es dóna peu a parlar tant de la idea d governants com de disfressar-se. Al llarg del mes de treball online, es vol arribar a ampliar de mica en mica el vocabulari, com també conèixer les tradicions catalanes, com la que toca avui, dijous gras (botifarra d’ou i truita de patates, entre d’altres). Per acabar d’arrodonir la unitat, es clou al mes compartint les fotos dels participants dels curs ben disfressats.
En aquest enllaç trobeu la unitat descrita, la número 6. Si encara no coneixeu el curs “De cap a cap” de parla.cat podeu enganxar-vos-hi a partir d’ara i anar seguint mes a mes, d’unitat a unitat. No passa res sí no l’heu començat des del gener, en encetar l’any, o el darrer setembre, quan va començar el curs escolar a Catalunya.
Dilluns us vam preguntar sobre regals en català que us havien portat el tió, reis, pares noels, etc. Aquí va la llista de llibres, música i jocs que tenen a patufets de la comunitat llegint, cantant, ballant i jugant en català. I pel·lícules i sèries, també hem parlat d’elles!
Llibres i còmics
L’Agus i els monstres, una col·lecció de llibres escrits per Jaume Cupons i il·lustrats per Liliana Fortuny. Van per la 4ta entrega de la col·lecció. La Marta ens deia «Són molt fàcils de llegir i estan tenint molt èxit (8-10 anys)»
El Petit Príncep, el llibre o la seva versió còmic per part de Joann Sfar. La Marta ens explicava que llegien el llibre amb la filla de 7 anys quan estaven soles i el còmic quan el germà petit de 4 anys s’afegia a la lectura.
La Muntanya de llibres més alta del món i De quin color són els petons, de la Rocio Bonilla.
Manga, com l’Alexandra (amb patufets de 8 i 11 anys) ens explica: «A Norma Còmics, Arc del Triomf, tenien un munt de manga traduït al català que no s’ha editat a Noruega (i bé de preu). Cap protesta, nens feliços.»
Babar. Totes les històries s’ha llegit a casa del Joan, però ens explicava també que «des que sóc pare d’una nena estic molt sensible perquè jo el trobe d’un sexisme pujat.»
Conta’m l’Horta, de Bullent, «sobre tot per retrobar el lèxic i les formes de parlar del meu petit país, l’Horta de València» ens explicava el pare patufaire.
El Tatano, aquell gran clàssic del que ens diu en Jesús, « una idea que la meva filla adora és la subscripció a la revista en català Tatano, que és fantàstica. Arriba cada mes a la bústia a Roma -el sobrepreu no és gaire- i és molt important per a ella.»
I per acabar la secció de llibres, una recomanació a mig camí entre lectura i música:
“Amunt i avall a ritme de Jazz“, de l’Abadia de Montserrat, un llibre-CD «que hem trobat genial, amb unes cançons sofisticades i d’allò més encomanadisses.»
Música
I continuant amb música fortament lligada a la literatura, ens han recomanat el CD del musical de El Petit Príncep. La Marta ens explica que «Ara escoltem cada dia, al cotxe i a casa, les cançons del musical, em demanen el CD en tot moment, els sento cantar-les mentre juguen i ha donat peu a que em preguntin per moltes frases i expressions que no coneixien (“toca el dos”, capsigrany, etc.) i a moltes converses sobre el significat del petit princep, dels diferents personatges que apareixen al llibre, etc. tot plegat en català.» L’album està disponible a Spotify.
Reggae per Xics i Pugem al tren, dels The Penguins – Reggae per xics. «Ja fa temps que els ballem amb els seus videos a Youtube, així que els CDs han estat un èxit assegurat», ens deia la Marta.
Quant a jocs, els story blocks han estat esmentats en diverses ocasions. La Núria ens explica que «a ens agrada molt inventar histories, anem fent un trosset cadascú pero tinc moltes ganes de provar amb els daus aquests.» I ens parlava de dos models: How to tell a story i Dados Històrias x 10. La Marta també provarà amb daus, en el seu cas els Rory Blocks. En Joan, en canvi, ens explicava que en el seu cas, els story cubes han fet figa.
Pel·lícules
Frozen, ens diu en Jesús, «el gran mite Disney des de fa un parell d’anys entre les nenes italianes… en català. Fa poc havia comentat a una amiga que no trobava pelis Disney en català, la filla em va sentir i em va preguntar: I per què no en fan? Així que em vaig posar a regirar internet fins que vaig descobrir que, apart de Dumbo, quasi no hi ha films Disney en català, però la cosa està canviant recentment i es troben Frozen o Merida. Frozen ens va arribar via Amazon.es.»
I, afegia la Marta, en general tot el cinema d’animació «de Studio Ghibli: El viatge de Chihiro (super preferida de la meva filla durant dos anys), El meu veí Totoro, La Haru al regne dels gats, una que anava de nens llops que no sé si era de Studio, etc. Nosaltres les agafem de la biblio de Barcelona quan hi som i sé que les han passades en català a la televisió. Aquest nadal vam descobrir El castell de Cagliostro, d’en Hayao Miyazaki. Una peli d’aventures per a tota la família. De fet, per a aquestes pelis, seiem tots al sofà.»
Per acabar, l’Alexandra llistava dos sèries en català que triomfen a casa seva, Polònia i en Doraemon, «en aquest ordre.»
Bon dilluns, patufets! Passada la voràgine del nadal, i ara que ja portem uns dies de retorn al dia a dia de l’escola, etc. us volem preguntar si el tió o els reis (o el pare noel, allà on arriba) van portar-vos algun regal que us estigui animant a llegir, cantar o jugar en català? Si és així, potser altres patufets (o les seves famílies) s’inspiren per a la carta de l’any vinent – o fins i tot per a aniversaris futurs….
L’entrada d’avui va d’un projecte que sentim proper, que ens dóna un gran exemple de tenacitat i un recull de cançons extraordinàries… sóm molts els patufets a l’exterior que les hem escoltat, cantat i ballat!
I és que corria el 1976 quan un grup de famílies de la Catalunya Nord va engegar un projecte que aleshores semblava inviable: un model d’escola amb immersió lingüística en català que preservés la llengua pròpia i que fos un exemple de pedagogia moderna. Enguany celebren el seu 40 aniversari, que no és poc! Molts mitjans se n’han fet ressó i podeu llegir i escoltar la notícia a Nació Digital, El Punt Avui i BTV, entre molts d’altres.
Des de Patufets al Món us desitgem un feliç 40 aniversari, Bressola, i molts anys més de projecte per endavant. Gràcies per la vostra feina!
Aquest dilluns el diari ARA publicava una notícia sobre l’Escola Catalana de Londres, una iniciativa sensacional que molts voldríem tenir a la vora. La seguirem d’aprop!
Enguany ens agradaria poder anar coneixent i informant en aquest blog sobre totes les iniciatives de les comunitats catalanes a l’exterior adreçades a menors… Ens agradaria entrevistar a les persones que les impulsen, o rebre’n informació més detallada que es vulgui compartir amb la resta de la comunitat. Què us sembla?
L’‘escola’ catalana aterra a Londres
Tres pares impulsen el primer centre per a alumnes de primària de la ciutat
ELISABET GONZALEZ PELLICER BARCELONA |
L’escola està tenint una bona acollida i els seus impulsors ja es plantegen ampliar el nombre de classes. / ARA
Tres pares amb nens a primària han decidit impulsar la primera escola catalana a Londres. Volen convertir-la en un espai d’aprenentatge de la llengua i del patrimoni cultural català, i un punt de trobada de la jove comunitat catalana resident a Londres. L’escola es va inaugurar el 10 d’octubre passat i ja compta amb una trentena d’alumnes matriculats.
Tot i que l’han anomenat “escola” no fa exactament aquesta funció. Les classes es fan els dissabtes i estan plantejades més aviat com una activitat extraescolar. Això sí, tot i que ho fan des d’un vessant lúdic, estan enfocades a l’aprenentatge de la llengua. Però no només volen fomentar l’aprenentatge del català, sinó que també busquen que els nens entrin en contacte amb tradicions arrelades a la cultura catalana, com la castanyada o Sant Jordi. Per això, gairebé cada mes s’ajunten les tres aules: la d’infantil (de 3 a 5 anys), la del cicle inicial (de 6 a 8 anys) i la del cicle superior (de 9 a 13 anys) i celebren alguna festivitat típica.
L’escola disposa de dos formats d’aula per cobrir les necessitats de la comunitat catalana a Londres. D’una banda, hi ha les tres aules amb classes regulars per a nens matriculats al centre. I de l’altra, disposen d’una aula oberta dirigida tant a estudiants matriculats com a altres nens de la comunitat catalana de Londres que vulguin participar en la sessió extraordinària de la celebració de la festivitat corresponent. A les famílies no inscrites al centre se’ls demana una contribució per poder cobrir les despeses d’organització.
Qui en són els impulsors?
La idea d’una escola catalana es va començar a gestar fa just un any. La Sònia Barrachina, una de les mares impulsores del projecte, organitzava trobades de famílies catalanes per celebrar festivitats típiques de Catalunya a través del casal català de Londres, Catalans UK. A la primera trobada que va organitzar, va preguntar als assistents cada quant volien participar en aquestes activitats i si estarien interessats en la creació del centre. A partir d’aquí, Barrachina i Jordi Bou, un altre dels fundadors de l’Escola Catalana de Londres, van estar parlant sobre la necessitat d’un col·legi on els seus fills poguessin aprendre català, i va ser així com finalment van decidir fer realitat la iniciativa. Un cop decidits a dur-la a terme, van posar-se en contacte amb qui seria la tercera fundadora de l’escola, Ester Pou. És professora de català a la Universitat Queen Mary i també té un fill de vuit anys, de manera que quan li van presentar el projecte va dir que sí de seguida. “A Londres l’oferta de classes de català ja està coberta en l’àmbit universitari i també hi ha cursos per a adults, però no hi havia una escola de primària”, concreta Pou.
A l’espera de la subvenció
Després que Pou se sumés a l’equip, tots tres van posar fil a l’agulla per materialitzar el projecte. Gràcies als contactes que tenia Barrachina amb altres famílies catalanes a Londres per les trobades que organitzava i al suport de Catalans UK, va ser fàcil parlar amb altres famílies que poguessin estar interessades en el projecte. “El perfil dels interessats acostuma a ser el d’una família en què la mare, el pare o tots dos són catalans”, apunta Pou. El següent pas va ser fer la selecció del professorat i trobar un local. L’escollit va ser el Kentish Town Community Centre, ubicat a Londres mateix. Tan bon punt van veure que ja eren un grupet prou gran, van inaugurar el centre.
Pou creu que una escola com aquesta és molt important i declara: “Quan ets fora, el sentiment de pertànyer a una cultura s’intensifica. Vols mantenir els teus vincles i que els teus fills també els tinguin”. I aquesta escola -afegeix- ajuda a fer-ho. Una opinió que també comparteix Barrachina: “L’escola serveix per donar suport a la comunitat catalana que és a l’estranger”. També deixa clar que “el fet que hi hagi una institució, per petita que sigui, augmenta el valor que els nens donen a la llengua”. És per això que “hi ha pares que vénen des de lluny -apunta Pou-, perquè hi estan molt interessats”.
Tot i que el desembre del 2015 l’escola va sol·licitar subvenció a través del casal català de Londres, de moment no n’han rebut cap, i l’entitat se sustenta amb l’abonament trimestral de les famílies que en formen part. Tot i així, l’escola està funcionant bé, de manera que Pou i Barrachina s’estan plantejant ampliar el nombre de classes de cara al curs vinent.
Us presentem una eina virtual adreçada a nens i nenes que aprenen català fora de Catalunya o a distància i que esperem que us pugui acompanyar en l’aprenentage de la llengua com a famílies amb patufets i patufetes que viuen el català en minoria.
Es tracta del Curs de cap a cap, dins del parla.cat que gestiona el Departament de Política Lingüística.
Ja fa uns mesos que camina, però hem volgut esperar fins al gener perquè el curs es divideix en mòduls que segueixen el calendari.
Per començar entreu al Portal Parla.cat i cliqueu a la pastilla Aula mestra. Us trobareu el portal d’aquesta plataforma a la qual us haureu de registrar i a continuació buscar el curs De Cap a cap. El trobareu a (Tots els cursos)>Inicial> De cap a cap. Si us inscriviu al curs tindreu accés a totes les activitats i quan tornareu a entrar a la plataforma el tindreu a “Els meus cursos”.
Una vegada us hi hagueu inscrit i creat perfil, ja podeu començar a utilitzar el curs. L’usuari Patufets hi té el rol de professor, en cas que tingueu dubtes, a qui podeu contactar a través del mail habitual: patufetsmon@gmail.com
A punt de tancar el mes, ens agradaria saber si heu pogut experimentar un xic amb aquesta plataforma de 
El meu veí Totoro, de 
Patufets al món 