Benvolgudes famílies patufaires, el passat 24 de febrer va ser el Dia Mundial de Lectura en Veu Alta, o World Read Aloud Day, una iniciativa promoguda per una fundació dedicada al dret a l’alfabetització i que ha anat prenent embranzida en els darrers anys arreu del món.
Una de les nostres companyes va ser convidada a llegir a una escola pública, juntament amb altra gent de la comunitat local. En explicar aquell matí poc convencional als seus patufets, que l’havien acompanyada, la filla reflexionava: “sense tu, mare, no hauríem llegit encara ni un sol llibre en català aquí”. I vet aquí que ens vam adonar que les famílies patufaires teníem molt a celebrar en un dia com aquest, i és que els llibres en català que tenim a casa són un tresor per enfortir aquest vincle lingüístico-emocional amb els patufets.
Al principi, podem traduir a l’instant mentre llegim qualsevol llibre que llegim als més petits… Però a mesura que els arguments es compliquen, o que les rimes s’elaboren, és més i més necessari disposar de llibres en català a casa. O qui ha provat mai de traduir al català en Dr Seuss mentre el llegim en anglès?!
És per això que hem pensat que de cara a l’any vinent, ens animarem a participar del conjunt d’actes que passen arreu del món… però de moment, i ara que fem tard, us demanem quin llibre teniu a casa, en català, que hagi estat o sigui encara un plaer de llegir en veu alta als menuts, per les rimes, pel català florit que té… pel que sigui!
Patufets al món 
Un èxit total: la Llegenda de Sant Jordi de Lluís Farré i Mercè Canals de Combel Editorial. El vaig comprar perquè era un preciós desplegable… i perquè oh, meravella! Era en rima! Estem poc acostumats, en els contes catalans, a la rima, respecte a l’ampli repertori que trobo a Itàlia. Doncs bé, vaig llegir un parell de cops en veu alta el llibre a la filla de 4 anys, i oh, sorpresa. Al tercer cop, que vaig començar a improvisar, com faig sempre, es va alterar. Em va demanar que tornés a la rima… i va repetir-me’n diversos troços. Va passar dies repetint algunes de les rimes. Va molt bé, també, per “fixar” nou vocabulari. Li va encantar la rima que diu: “Es monstruós, llefiscós, esgarrifós! De tots els dracs, no n’heu vist cap de tan grandiós” o bé “Doneu-me bous i porcs. Cavalls, rucs i vedelles. I dels ramats d’ovelles, les joves i les velles. Porteu-me tots els galls, els polls i les gallines. Nois ben lluents,, vells arrugats i dames fines!”. Naturalment, al conte els pobres nens desgraciats que en teoria són menjats pel drac trobaven sempre la manera d’escapar-se pels densos boscos del desplegable…
Ostres, genial recomanació! Sens dubte, la rima és molt important, va amena la lectura a lectors i oients. La literatura infantil anglesa, per exemple, està plena de brillants autors que rimen, sense anar més lluny en Dr Seuss, la Julia Donaldson, en Roal Dahl, etc. En català en volem més i més i més! Gràcies per la recomanació!