Gairebé 103.000 menors de 16 anys resideixen fora de Catalunya. El creixement de les comunitats infantils a l’exterior no s’atura, per Antoni Montserrat

foto AntoniMontserratFa un any recordàvem en aquestes mateixes pàgines el fet que, l’INE (Instituto Nacional de Estadística), havia publicat les dades del ‘Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero’ (PERE) tancades a dia 1er de gener de 2014. Aquestes dades de l’INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Cens Electoral de Residents Absents)] i els menors d’edat.

Segons les dades de l’INE, un total de 221.444 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món. Les dades indiquen un fort augment dels inscrits catalans als consolats espanyols des que es va crear el PERE l’any 2008 (de 144.002 el 2008 a 221.444 ara). Un augment de 18.194 persones en un any (el +8,9%), entre 2012 i 2013. Per edats: 42.308 (el 19,1%) són menors de 16 anys, 141.478 (63,9%) tenen entre 16 i 64 anys i 37.658 (17,0%) tenen més de 64 anys.

Una distribució més afinada de les dades del PERE de 2014 per grups d’edat reduïts ens indica que els nens i nenes catalans residents a l’estranger es distribueixen així:

Grup d’edat Nens Nenes Total % sobre població total
De 0 a 4 anys 5.776 5.335 11.111 5,02%
De 5 a 9 anys 7.755 7.123 14.878 6,72%
De 10 a 14 anys 7.048 6.617 13.665 6,17%
De 15 a 19 anys 6.946 6.691 13.637 6,16%

El grup dels menors de 16 anys ha passat doncs del 16.0% del total de 2009 al 19,1% a 2014, el que sembla indicar que l’emigració catalana actual afecta, cada cop més, famílies senceres. El creixement de les comunitats infantils exteriors és, doncs, sostingut i no ofereix dubtes estadístics.

Segons les dades provisionals per 2015 el total d’inscrits catalans als consolats arriba ja a 234.763 i només, al mes de març, quan es coneguin les dades definitives del PERE pel 2015 podrem desagregar-les per edats. Res, però, no sembla indicar cap canvi de tendència en la distribució per edats, ans al contrari, tot indica que el caràcter cada cop més familiar de l’emigració catalana es reforça.

Si a aquests gairebé 49.000 nens menors de 19 anys que trobarem, sens dubte al PERE de 2015, tots ells residents en països on el català es minoria, hi afegim aquells nens no registrats als consolats (per múltiples raons) que suposem poden ser una fracció similar a la dels adults (15% dels censats) arribem ja a una xifra de 57.000 infants catalanoparlants a l’exterior. Malauradament no tenim estimadors estadístics que ens permetin calcular quants són els que, tot i parlar català a casa juntament amb d’altres llengües, tenen una nacionalitat diferent a l’espanyola. Només sabem que són un grup prou nombrós.

Ens quedaria també tenir en compte els menors de 16 anys entre els 406.350 nascuts a Catalunya residents a la resta d’Espanya a 1er de gener de 2013, aproximadament uns 46.000, encara que la seva problemàtica és diferent de la dels residents fora de l’Estat.

Cal també assenyalar que les darreres dades demogràfiques de l’INE donaven, per primer cop, dades dels naixements a l’estranger en parelles espanyoles registrades als consolats (eren 1.250 a 2013). No hi ha desagregació per comunitats autònomes i només podem estimar sobre població catalana resident que podrien ser uns 160 ‘catalanets’ nascuts a fora el 2013.

Per tal de contribuir a orientar als qui volen marxar de Catalunya la FIEC ha preparat la guia ‘’Emigrar des de Catalunya. En què haig de pensar? Quines són les coses que cal que tingui en compte?” com una eina d’ajuda als candidats a l’emigració. Un dels capítols d’aquesta guia es refereix justament a saber fer front al repte que representa emigrar en família i les necessitats d’escolarització reeixida i de continuïtat de la llengua catalana.

Cal recordar que l’Estat espanyol manté a l’exterior una àmplia xarxa d’Agrupacions i Seccions dependents de les Conselleries d’Educació de les ambaixades, amb la missió de garantir l’ensenyament de la llengua espanyola. Res de similar existeix pel català i la responsabilitat de garantir-ne l’ensenyament depèn de les comunitats catalanes de l’exterior amb el suport (discret) del Govern català i sense cap suport del Govern espanyol.

En el moment de la discussió de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) als anys 2008 i 2009 i novament a 2014, la FIEC ja es va adreçar a tots els Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya anticipant la necessitat de que la LEC recollís una menció explícita a la cooperació amb les comunitats catalanes de l’exterior en l’article 18 de l’aleshores avantprojecte de Llei. Malauradament el nostre suggeriment no va ser retingut pels Grups Parlamentaris. Novament en aquest 2014 la FIEC s’ha adreçat a la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau, amb còpia a tots els Grups Parlamentaris, per a recordar la necessitat que el Govern català es decideixi a fer front a aquest problema. Malauradament, de nou, sense cap resposta.

El Govern català ha avançat la seva voluntat d’adoptar, abans que acabi la legislatura actual, la Llei de la Catalunya Exterior, que substituirà la vigent Llei 18/1996 de Relacions amb les Comunitats Catalanes de l’Exterior. Des de la FIEC considerem una prioritat, en el redactat d’aquesta futura Llei, que reculli plenament el tema dels drets lingüístics i culturals dels catalans menors de 16 anys.

Finalment, cal remarcar que és la resposta des de les mateixes comunitats catalanes de l’exterior la que està permetent mantenir arreu l’ensenyament de la llengua catalana allà on el català es minoria. Han crescut de forma significativa el nombre de comunitats que imparteixen classes de català per a infants o fan activitats d’esplai, gairebé el 150% en tres anys i l’aparició d’una eina en xarxa com és Patufets al Món ha permès oferir alternatives i suport a les moltes famílies en països on no existeixen estructures catalanes.

Som Catalunya Exterior. També som Catalunya.

Antoni Montserrat Moliner. Viu a Luxemburg des de 1985 on treballa per la Direcció de Salut Pública de la Comissió Europea en temes de càncer i de malalties rares. Va ser un dels fundadors del Centre Català de Luxemburg i en fou president de 1987 a 2003. Els seus fills van aprendre el català a Luxemburg tant a la llar com gràcies a les activitats del Centre. És secretari general de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) on s’encarrega, principalment, de les anàlisis estadístiques i demogràfiques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s