Dels 4 als 5 anys. Patufets més xerraires!, per Elisabeth Dulcet

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

Imatge cedida per Elisabeth Dulcet

El nostre fill ja té 4 anys i es comunica bàsicament a nivell oral, és a dir: parla! Però bé, ara volem que a més ho faci amb total claredat i en més d’un idioma. Com aconseguir-ho?

En els articles anteriors hem parlat de com els infants van construint el seu llenguatge i la seva parla a base d’imitar les produccions dels adults i d’anar posant en pràctica tots els òrgans que intervenen en el complex procés de la fonació.

Recordem quins són:

  1. Òrgans de respiració: pulmons, bronquis i tràquea (funció respiratòria).
  2. Òrgans de fonació: laringe (és l’òrgan de la veu i ens protegeix durant la  deglució), cordes vocals (vibren amb el pas de l’aire, produint so) i ressonadors: nasal, bucal i faringi (projecten el so).
  3. Òrgans d’articulació: paladar, llengua, dents, llavis i glotis.

L’infant ha anat creixent i al mateix temps ha anat construint tota la bastida que li permetrà dur a terme les tasques complexes que requereix el fet de parlar. Sabem, també, que l’infant parla perquè nosaltres, els adults, li hem anat parlant primer. Però sobretot perquè hem anat fent el procés junts!

Pel correcte desenvolupament del llenguatge i la parla, a més d’escoltar amb atenció, cal moure els òrgans que utilitzem per parlar amb una precisió i coordinació exacta. Això és el que anomenem “articulació”.

La correcta articulació i producció fonètica*, és a dir, produir les diferents variacions articulatòries i acústiques dels sons de la parla, requereix de la coordinació de les anomenades pràxies bucofonatòries. Aquestes habilitats les haurem anat treballant indirectament sense adonar-nos-en a través de les funcions de respiració, deglució i alimentació.

La boca, com sabeu, ens serveix per a moltes funcions: per fer petons, estimar, menjar, alimentar-nos; per respirar, per parlar, per cantar, per somriure….i com també hem vist no ho fa sola, sinó que es combina amb altres òrgans com la llengua, les galtes, les dents, el coll, els pulmons, etc. Malgrat que sembla un mecanisme complicat, els nostres nadons, ja des del naixement han anat posant en moviment tots aquests òrgans alhora de respirar, plorar, empassar, xuclar, mastegar, i emetre sons. Per tant, l’exercici diari que comporten els menjars és el que ajudarà el nostre infant a tenir una bona mobilitat del conjunt dels òrgans bucofonatoris.

Cal tenir en compte que:

  • Allargar massa temps, un tipus d’alimentació tova perjudica la força muscular necessària per a produir sons correctament.
  • Cal que els nens masteguin tan bon punt estiguin capacitats per fer-ho. La masticació estimula favorablement els òrgans bucofonatoris.
  • A vegades els errors de pronunciació s’agreugen quan, es segueixen alimentacions molt toves, és a dir, on el nen NO mastega prou. Cal anar practicant la mobilitat dels òrgans de la parla a través d’una alimentació dura, amb aliments sòlids (pa amb tomàquet, bastonets de pa, patates fregides, truites, etc.).
  • Cal mantenir cura de les orelles i dels moquets. A millor qualitat d’escolta, millor adquisició auditiva dels diferents fonemes dels idiomes que el nen percep del seu entorn.
  • Cal preguntar al pediatre pel fre lingual dels nostres bebès. Cal que sigui suficientment llarg per arribar al paladar i no quedi ancorat a la base de la llengua.
  • Quan ensenyeu el vostre fill a menjar de tot i equilibradament, també li esteu treballant totes les “microgimnàstiques” que necessita per a produir correctament tots els sons de la parla.
  • La comoditat, les presses, el cansament i la poca paciència a la que ens veiem abocats per la rutina diària, cal aparcar-les durant l’estoneta que dediquem als nens mentre mengen. No cal cada dia, però si els caps de setmana, com a mínim. Gaudir dels menjars plegats és la millor eina!

Evidentment no tots els fonemes, apareixen al mateix temps. Mireu el quadre següent i veureu a quines edats s’adquireixen majoritàriament els sons del català:

taula

Cal saber que la majoria dels fonemes del català i els de l’anglès coincideixen en els seus punts d’articulació, és a dir en els llocs on es produeixen. Però voldria destacar-ne un que no coincideix en absolut, ja que el so català de la RR (erra doble) no existeix en la fonètica anglesa. I us preguntareu, doncs, com l’aprenen els nens que no estan en un ambient catalanoparlant?

Mireu, sovint ni els nens que viuen a Catalunya el saben produir! És un dels sons més difícils d’aprendre, perquè entren en combinació la força de la llengua i la força de l’aire que l’empeny fent-la vibrar. Per veure més clar com es produeixen els fonemes del català, podeu seguir aquest enllaç: http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio

En aquest espai web de la Universitat de Barcelona, trobareu un conjunt de recursos i materials que s’han elaborat per millorar, entre d’altres, l’ensenyament del català com a llengua estrangera. Us recomano que aneu a l’apartat: Taula de sons i cliqueu sobre el fonema que vulgueu veure com funciona. És interessant de veure i ho podeu compartir amb els vostres fills ja que també és divertit!

Observacions

  • A partir dels 5 anys, es considera que la majoria dels nens dominen el so –rr-. De tota manera, fins a cert punt es considera “normal” que encara no l’hagin adquirit a aquesta edat. Aquests exercicis estan indicats a partir dels 5 anys.
  • Es bo visualitzar amb els nens, el que els volem transmetre. Els dibuixos són una bona font de visualització. Per exemple:
Imatge extreta del material: Loto fonético. Editorial CEPE.

Imatge extreta del material: Loto fonético. Editorial CEPE.

  • També podem fer fotos de les persones de la família produint diferents sons i entre els quals la /rr/.
  • Mirar-se al mirall i veure com ho pronunciem, amb el nen al costat, és una bona opció de visualització.
  • Jugar plegats fent una sèrie de divertits moviments i exercicis de “microgimnàstica”, que els professionals anomenem: pràxies bucofonatòries, és una forma saludable de millorar la producció dels fonemes i de donar força a la llengua dels nostres infants perquè arribi a vibrar. Mireu que ens són de divertides!!!

Mostra de pràxies:

  • Doblegar la punta de la llengua cap amunt i cap enrere i recórrer amb la llengua les dents superiors per la part de fora.
  • El mateix exercici, però amb les dents inferiors.
  • Doblegar la punta de la llengua cap amunt i cap enrere i recórrer amb la llengua les dents superiors per la part de dins.
  • El mateix exercici, però amb les dents inferiors.
  • Repetir els mateixos exercicis però ara utilitzant la llengua com si fos una palanca que, recolzada en la cara interna de les dents superiors, les volgués empènyer cap enfora de la boca.
  • Elevar la punta de la llengua cap amunt, mentre la resta continua horitzontal.
  • Mostrar al nen el lloc on s’ha de situar la llengua perquè es produeixi la vibració: a dalt al paladar, entre el final del paladar i les dents superiors. Per això recomano untar amb una mica de crema de xocolata (tipus Nocilla o Nutella) o qualsevol aliment pastós (llet condensada, crema de cacahuet…) la zona, perquè el nen la localitzi amb exactitud.
  • Llepar gelats cremosos amb la punta de la llengua. Hem de fer-la servir com si fos una cullereta. Ah! Recordeu que és la llengua la que és mou, no el braç! No val deixar la llengua quieta fora de la boca i fer anar la mà amunt i avall, eh?
  • Cal explicar al nen que la llengua s’ha de mantenir dreta tocant el paladar, mentre que l’aire que surt la intentarà tombar. És com si és lliurés un combat de forces entre tots dos i quan la llengua cedeix, vibra. Explicar-ho com si d’un conte es tractés.
  • També haurem jugat i ensenyat al nostre fill què és la vibració amb diferents objectes de la vida diària.
  • Fins i tot haurem fet vibrar els llavis amb el típic –brrrrbrrrr-
  • Cal jugar amb el nen a fer “pedorretes”.
  • Articular ràpidament “la-la-la-la …”.
  • Articular ràpidament els sons: “tttt ...”; “D-d-dd …”.
  • T-d-t-d-t …” de forma alternada.
  • Jugar a fer combinacions dels d’aquest tipus: “donarà-donarà-donarà …”. “dorodoro- doro … “; “Drets-drets-drets …”; “Tere-tere-tere …”.
  • “Vera-vera-vera …”.
  • És molt positiu ajudar el nen a pronunciar-la deixant que hi posi la lletra –d– al davant. Per exemple: drdrdata enlloc de rata o drdrdroca per roc
  • Recordeu que és més fàcil començar a pronunciar per la –r– senzilla, després la –r– final (mar, bar..), continuar per dos –r– senzilles juntes (car-ro, car-retera…) i deixar la –r– de principi de paraula pel final i amb l’ajut de l’exercici anterior.

Aquests exercicis s’han de realitzar en un ambient relaxat i tranquil, com un joc, i evitant les reprimendes o enuigs. Cal passar-ho bé!

 

Què fer si als 5anys encara no pronuncia el so “rr”, ni fa res que s’hi assembli

  • El primer que hem de fer, és descartar que hi hagi algun problema físic, com la falta de mobilitat en la llengua o un fre lingual curt o avançat.
  • Hem de mirar que no es pateixi cap pèrdua auditiva, encara que sigui temporal.
  • Com que hi ha una variabilitat important de factors (com per exemple, que produeixi un so tipus grgrgr , diferents punts  dels quals parteix el so, és molt més difícil corregir una /r/ uvular que no pas una interdental, ja que els punts d’articulació són, ja d’entrada, molt distants, etc…) sempre és millor consultar amb un especialista, el logopeda (Speech and Language Therapist , Speech Pathology, Ortophonist..) per què us orienti i descarti cap problema en els òrgans bucofonatoris (per fer-ho, no cal que el logopeda sàpiga pronunciar el so -rr-).
  • Davant del nen que no produeix el so, no podem fer comentaris negatius del tipus: “no ho dius bé”, “cal que facis més el soroll de la moto”, o expressions que se’ns escapen als pares amb bona voluntat, però marcadament negatives i desmotivadores.
  • En cap cas, farem repetir una vegada i una altra la paraula amb el so que no pronuncia. No per molt repetir un error, l’arreglarem, sinó tot el contrari: el podem fixar!
  • Cal animar el nen amb expressions del tipus: “cada cop et surt millor”, “és divertida la teva manera de dir-ho”, “jo ho faig diferent, a veure si em còpies”, “si no et surt, no passa res, segur que et sortirà”, “els sons són divertits, a vegades surten i a vegades, no”, etc.
  • Resumint: No es pot demanar al nen que el produeixi a la força si ja veiem que li costa. Cal ajudar-lo seguint els consells de l’especialista logopeda. Mentrestant, nosaltres hem de donar el model correcte sempre!!
  • Llegir contes, cantar cançons, dir embarbussaments, rimes, i altres jocs en català afavoriran la posada en pràctica del so, un cop après.

Hem estat parlant de com ensenyar als nostres fills a produir millor el fonema /rr/, però tot el que aquí he escrit, serveix per a qualsevol altre fonema o lletra que el nen no produeixi.

Recordeu que podeu adreçar els vostres dubtes aquí al blog. Intentarem contestar-vos a tots.

 

*“Fonètica: Ciència que estudia els sons de la parla”.

“Fonologia: Ciència que estudia l’organització lingüística dels sons de les diverses llengües.

 

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.

Anuncis

Un pensament sobre “Dels 4 als 5 anys. Patufets més xerraires!, per Elisabeth Dulcet

  1. Eva

    (perdoneu, avui no tinc accents ni ces trencades)
    El meu fill no feia el so rr als 5 anys. Pero en aquesta edat es quan canvien les dents de davant, i es molt dificil per ells. Em vaig esperar una mica que li sortissin les dents noves, i despres ell practicava una mica cada dia. Li vaig dir que, de la mateixa manera que va aprendre a xiular (va aprendre a xiular practicant ell sol als 4 anys abans que li caiguessin les dents, quan li van caure, ja no podia xiular mes, i despres ho va aprendre un altre cop), practicant, podia aprendre la rr. I finalment amb un parell de mesos li va comencar a sortir, als 6 i mig. Amb aixo no vull dir que tots els nens ho puguin fer ells sols i ja se que alguns necessiten ajuda professional, pero a vegades val la pena esperar-se.
    Aqui a l’escola als USA hi ha logopedes que donen suport i, si rr hagues estat un so dels que ells fan el test, m’haurien dit que necessitava ajuda professional.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s