Identitats biculturals o l’asteroide de l’encenedor de fanals, per Moisès Esteban

MoisesEstebanGuitartEncara recordo la primera vegada que vaig llegir El Petit Príncep. Em va fascinar les històries que el jove protagonista, el Petit Príncep, explica a l’aviador que, de resultes d’una avaria, es veu obligat a fer un aterratge d’emergència al desert del Sàhara. El text, escrit pel cèlebre aviador francès, més conegut com a escriptor i poeta, Antoine de Saint-Exupéry, amaga, en forma de conte, reflexions poètiques al voltant de l’amor, l’amistat o el dolor. Els diferents mons que descobreix el Petit Príncep: l’asteroide B612, l’astre del geògraf, la Terra o l’asteroide de l’home ocupat de coses serioses, van configurant la identitat del protagonista.

Qui m’havia de dir que anys més tard d’aquella lectura —força anys més tard— em preocuparia i ocuparia d’un tema tant apassionant, però també complex, com és el de la identitat transnacional, també anomenada identitat bicultural. És a dir, la identitat d’aquelles persones que, com el Petit Príncep, s’han socialitzat enmig de forces i corrents culturals diferents. Ja sigui en persones catalanes procedents d’altres països, indígenes i mestissos de Chiapas (Mèxic) o nord-americans que viuen i treballen a Tucson (Arizona, EUA) però provenen de Mèxic —els tres contextos que he estudiat i millor conec—, les identitats resultants, les definicions que les persones fan sobre elles mateixes, són una sort i coincidència híbrida de referents socials i culturals múltiples.

Sempre he pensat que la cultura, més enllà de símbols i signes, és sobretot codis i regles, és a dir, normes de conducta: ens diu, encara que en silenci i de forma implícita, com ens hem de comportar i pensar si volem entrar en un bar, en una discoteca o volem ser jugadors de futbol. Seria alguna cosa així com una pista de tenis en la qual nosaltres, seguint les seves regles, intercanviem cops de raqueta amb altres persones. Què passa, llavors, quan enlloc d’existir un referent cultural (“una pista de tenis”) la persona en té dos o més? Hom podria pensar que rep indicacions contradictòries i el jugador acaba perdent la partida, però aquí la metàfora no serveix.

Els diferents estudis especialitzats ens indiquen que hi ha tres formes d’adaptar-se i moure’s enmig de forces culturals diferents, és a dir, tres maneres de construir la identitat quan aquesta està caracteritzada pel diàleg de dos o més referents culturals, per exemple, la societat d’origen i de destí d’un immigrant. La primera d’elles és l’anomenada fugida ètnica: quan les persones renuncien a la societat d’origen, la cultura nacional dels seus pares, les seves arrels i s’assimilen totalment a la societat de destí. Per exemple, desconeixen la llengua materna per seguir, exclusivament, els valors, normes i codis de la societat de recepció. La segona forma d’adaptació la podem anomenar identitat de resistència ètnica o d’oposició activa i serien aquells casos, per exemple, les bandes llatinoamericanes conegudes com a Latin Kings, on succeeix precisament el contrari de la fugida ètnica. La identitat es construeix, en aquests casos, com a forma de negació i oposició a la societat de destí, i la persona s’aferra a la seva identitat primària, el seu grup ètnic, religiós o nacional, per mostrar el seu enuig i rebuig per una societat que percep com amenaçant. Finalment, hi hauria una tercera forma identitària, l’anomenada i anteriorment anunciada, identitat transnacional o identitat bicultural. En aquest cas, la persona combina creativament diferents referències culturals, per exemple, la tradició dels seus pares i la nova cultura.

Tots els estudis, tant nacionals com internacionals, mostren que de les tres formes identitàries descrites, la darrera és aquella que correlaciona positivament amb indicadors de benestar, integració i qualitat de vida com el rendiment acadèmic, l’autoestima o la competència multilingüe. De fet, aquells nens i nenes socialitzats en entorns multiculturals presenten clars avantatges en un món globalitzat com l’actual, ja que ells fàcilment desenvolupen competències biculturals i bilingües tot preservant llaços afectius amb la seva cultura d’origen que no dificulten, sinó que faciliten, l’adquisició de les habilitats necessàries per desenvolupar-se de forma satisfactòria en la cultura de destí, majoritària o dominant. Com que dominen diferents codis culturals (“controlen el joc en diferents pistes de tenis”) els nens i joves actuen amb clar avantatge en un món on la diversitat i riquesa lingüística i cultural és evident.

Tornant amb El Petit Príncep, el cas de la fugida ètnica fa bona l’ensenyança del protagonista de la història quan se sorprèn de l’arrogància i fragilitat del geògraf que vol donar a conèixer el món però sense aventurar-se a moure’s del seu asteroide. En les identitats d’oposició activa o de resistència ètnica es visualitza l’asteroide del rei, que visita el Petit Príncep, on la lògica és la de “regnar per damunt de”. Finalment, l’asteroide de l’encenedor de fanals, l’únic que no sembla ridícul al Petit Príncep, sembla ser el que millor representa les identitats transnacionals o biculturals: “perquè s’ocupa de coses per a d’altres i no per a ell mateix”. De vegades la renúncia parcial d’un referent cultural per incloure’n d’altres és la millor estratègia d’adaptació, psicològica i sociocultural.

Moisès Esteban Guitart (Berga, 1981) és llicenciat en psicologia i en filosofia, doctor en psicologia, professor de la Universitat de Girona i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha realitzat estades de recerca a la Universidad Intercultural de Chiapas (Mèxic), la Leeds University (Anglaterra) i el Institute of Cultural Research and Education (California, EUA). Ha estat professor visitant al College of Education de la Universitat d’Arizona (EUA). Actualment s’ocupa de l’anàlisi de la identitat d’aprenent, les trajectòries personals d’aprenentatge i les experiències informals d’aprenentatge, així com l’establiment de continuïtats entre escola, família i comunitat a partir del programa educatiu conegut com a “fons de coneixement”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s