“Teníem molt clar que volíem que un dels dos es quedés amb ella educant-la. Com que els dos treballàvem a la mateixa editorial, vam decidir que econòmicament era millor que jo continués perquè jo tinc un plus de llengua: un 50% més del que cobren normalment”

ANNA LÓPEZ I BESA.
VIU A CEBU (FILIPINES).
UNA FILLA (2013).
A CASA PARLEN CATALÀ I EN ANGLÈS.

Bon dia! Holaaaaaa! Que em sents? (riu)
Ostres, si hi sou tots!!
Sí, tota la família. (riuen)
Aquí és de bon matí. Quina hora teniu aquí?
Les vuit del vespre. Per això aquesta ja començava a protestar… Mira, mira cap allà… Digues: “hola!”
En quins idiomes parleu?
Entre nosaltres, en anglès. Jo parlo en català a l’Alina i en Jeff li parla en anglès. Però de fet la nostra primera llengua era el xinès perquè ens vam conèixer a la Xina.
Apa-li!
AnnAlinaSí, jo vaig estudiar Traducció i Interpretació de francès i xinès. Per tant, quatre anys d’estudiar-lo, dos anys a la Xina… Ara ja no el fem servir perquè ja el tinc rovellat. Només quan volem dir alguna cosa per a que no ens entenguin. Va arribar un punt en què no ens podíem expressar tan bé com amb l’anglès. I en anglès perquè a Filipines, l’anglès és llengua oficial. I a la feina, arreu, hi parlo.
I a part de l’anglès, també es parla el filipí…
El filipí i… bé, és que hi ha 7.000 illes i ben bé a cada illa s’hi parla un dialecte diferent! Però, bàsicament hi ha tres grans grups: la llengua del nord, del centre i del sud. I entre els diferents dialectes, s’entenen més o menys. De llengües regionals oficials n’hi ha, però, 19. En Jeff no sé quants dialectes parla… How many dialects do you speak?
JEFF:
I don’t know… many (riu)
Clar, és que la seva família està repartida en diferents illes i a cada illa parlen un dialecte diferent. La llengua oficial en principi és el tagàlog, que la parla la majoria de la població, però aquí on som, a Cebu, a la regió de les Visayas, parlen visaya i en concret a Cebu parlen cebuano.
Però en Jeff no li parla cap d’aquestes llengües…
No, li parla en anglès perquè diu que el cebuano ja l’aprendrà al carrer. De fet, les nenes quan juguen al carrer se li dirigeixen en cebuano. Aquí, a l’escola, no és com a Catalunya, vull dir que a l’escola tot és en anglès. A part, hi ha l’avi i la resta de la família que li parlen en cebuano.
Per tant, a Filipines hi vas arribar fa… tres anys?
Sí. El 2011 vaig arribar, el 2012 em vaig casar i el 2013 he tingut l’Alina (riu). Ha estat bastant ràpid, però bé…
Haha… Per cert, el castellà, el toqueu?
He llegit al vostre blog, que he llegit de dalt a baix, sobre algú, una marioneta em sembla que era que li parla en castellà, al nen. Nosaltres tenim un ós panda que li va dur una amiga de la Xina, però l’amiga és espanyola… I vaig decidir que l’ós panda li parlaria en castellà!
Hola, ¿cómo estás? (riu) Però és que és molt antinatural per a mi paAnna, Alina i Jeff celebrant 6 mesos amb pastís de mangorlar en castellà.
Teniu gaire contacte amb catalans o castellans?
Fa un parell d’anys hi havia més gent perquè l’empresa on treballo, que és una editorial, necessitava gent que parlés castellà i vaig fer una crida als amics de Catalunya. La majoria que van venir eren catalans, ja que eren amics o amics d’amics, d’amics… (riu) A vegades em trucava algú o m’enviaven un mail dient-me: “sóc tal persona i vinc de part de l’altra”. Potser eren nou o deu catalans. Però ara ja molts han anat marxant… En queden quatre, i amb mi, cinc.
Sense fills?
Sí, tots són molt joves, entre 25 i 28, una mica més joves que jo, i sense canalla. Han vingut a l’aventura perquè a Catalunya no trobaven feina.
Com és això de la maternitat a Filipines?filipinets
Uf… Mira, en Jeff només va tenir set dies de baixa de paternitat. Jo, 78 de calendari, que són uns dos mesos i mig i sense cobrar el 100% de la feina! Cert que el nivell de vida és més baix i per molt que rebés 500 euros al mes… suposaven més que 500 euros a Catalunya…
I passats els dos mesos i mig, com ho vau fer?
Nosaltres teníem molt clar que volíem que un dels dos es quedés amb ella educant-la. Com que els dos treballàvem a la mateixa editorial, vam decidir que econòmicament era millor que jo continués perquè jo tinc un plus de llengua: un 50% més del que cobren normalment. Així doncs ell va deixar la feina i jo vaig a treballar. Em trec la llet i ell va amb ampolles tot el dia, ja que treballo de 8h a 17h, tinc una hora per dinar i mitja hora de pausa. L’empresa és americana: les condicions i el sou són millors. El meu sou són uns 800 euros, que per a Filipines és com cinc vegades més! Per això de moment em surt a compte viure aquí. (riu)
Us heu plantejat anar a Catalunya?
Sí, però vaig estar un any buscant feina… i res de res… En Jeff també tenia moltes ganes d’anar-hi, però és que no parla ni català ni castellà. Per això jo vaig venir cap a les Filipines, era més senzill. Tal i com estan les coses, no sé si en marxaré. A Catalunya, hi hem anat aquest estiu i la meva família ha conegut a l’Alina per primer cop. La resta de l’any, via Skype.
I a partir de quan anirà a l’escola bressol?
L’escola bressol no existeix com a tal. Hi és a partir dels dos anys. Els primers anys tenen una persona que en diuen “yaya”, que és com una cangur que et cuida els nens, et frega, et fa el dinar, viu amb tu… t’ho fa tot per 50 euros al mes. Nosaltres això no ho volíem: un dels dos havia d’estar a casa, ho teníem clar. A més, com que és blanqueta, l’Alina, ens feia por, ja que s’han donat casos de segrestos perquè es pensen que la família té diners, demanen rescat…
Ostres!
Clar, amb aquest panorama jo no volia “yaya”… és tot una mica més complicat aquí… En Jeff vol començar un negoci i, estant a casa, li ho va més bé. Però a nivell d’escola, encara no sé com ho farem, perquè aquí l’educació és privada i suposa uns mil euros a l’any, que per a sous filipins és molt! Ja ho veurem…
I com ho fan per pagar l’educació?
Hi ha molts filipins que són enginyers i que treballen i viuen a l’estranger. Envien llavors diners cap a Filipines, on hi ha els nens. És el que li va passar a en Jeff, que va rebre una bona educació perquè el seu pare treballava amb gas i petroli a Qatar. La majoria de gent no poden pagar-s’ho i van a una escola pública.
Per tant, sí que hi ha opció d’escola pública…
Sí, sí que hi és, però no t’imaginis una escola pública catalana. Aquí, per exemple, una amiga em comentava que en una escola pública són 50 nens a la classe i de cada curs hi ha de
Sinulog Festival Cebu-Pregària al Santo Niñou grups.
JEFF:
No, no, that’s in a private school 50 children. In a public school I used to teach for 80-100 children.
Ostres, bé, ja ho sents: doncs entre 80 i 100 nanos per classe!
Déu n’hi do!
És “acollonant”! Clar, jo no la vull portar en una classe amb 100 nanos! No aprendrà res allà! Nosaltres sempre fem la broma que aquest país és una fàbrica de fer nens…
Why do they have so many kids here?
JEFF:
No contraceptives.
Doncs això: sense anticonceptius. És com Espanya abans: quants més siguin, més mans hi haurà per treballar. Aquesta és la mentalitat. Aquí, en una família amb molts fills, només li paguen l’educació al primer. Però el primer, un cop treballa, té l’obligació de pagar l’educació als altres germans, si els altres no poden.
Quins recursos utilitzes per ensenyar-li el català?
Per ara li parlo i canto molt, faig que parli amb la meva família… I més endavant vull ensenyar-li català. No puc pas esperar a que vinguin molts catalans…! Si bé jo volia muntar un casal. Ho tenia molt clar. Però si no hi ha catalans, com el munto? Ara ja només som quatre… I d’espanyols tampoc n’hi ha molts… De fet el que hi ha és el
Casino español, on van iaies, l’herència de la colònia espanyola que va ser Filipines… (riu)
I són d’origen espanyol?
Sí, matrimonis espanyols de gent gran, alguns del País Basc…
M’imagino que el filipí també deu tenir molts mots d’origen espanyol…
Sí, és divertit perquè al cebuano s’hi barregen mots en anglès i en castellà. Tenen encara moltíssimes paraules en castellà. Per exemple, totes les coses de la cuina, però ho diuen tot en plural:
manzanas, ajos, cebollas, platitos, platos, mesas… Però ho escriuen tot amb “k” i “b”. Per exemple, jueves ho escriuen: “huewes”. Les hores, els dies de la setmana, els mesos… tot ho diuen en català. Crec que hi ha més de 2.000 paraules en castellà. L’Alina em sembla que ho barrejarà tot…! A més tenim família a València que parla en castellà, per tant… a veure què diu…
Entenc que l’Alina té passaport espanyol…
Sí, i allà hi posa Alina Bacolod López, però al passaport filipí es diu Alina López Pacolot, ja que fan com els nord-americans, que posen el
middelname de la mare. A vegades li posen Alina L. Pacolot. He tingut uns problemes amb els papers…! Ja m’he acostumat a dir-me Besa López en lloc de López Besa, per evitar embolics…
Hi ha coses que t’han xocat de Filipines?
Bé, com que ja feia temps que els coneixia, ja des que era a la Xina, no. Però sí de la maternitat. Aquí la gent no té cap problema en agafar el nen dels altres. Desconeguts te la demanen, l’agafen a coll, l’abracen… Veus arreu canalla: és el pa de cada dia. El caràcter dels filipins és semblant al dels llatinoamericans, suposo que pel clima càlid…
Per cert, deu fer calor, aquí a Filipines…
I tant: més de 30 graus tot l’any. No tinc pas roba d’abric! Hi ha l’època de pluja i la de sequera: plou durant sis mesos, i no plou durant sis mesos. Bastant difícil, al principi, aquest clima tropical. Ara ja hi estic acostumada. Aquí tenen centres
Anna i Jeff a Boracaycomercials immensos i la gent hi va a passar el dia. Al principi jo deia que no podia estar-m’hi tot el dia, però és que ara ja veig que a fora fa tantíssima humitat que no s’hi pot estar. Tinc una amiga persa casada amb un mig alemany mig filipí i normalment quedem amb ells. El més habitual és quedar a casa d’un o altre.
Però tens un accent molt… de Vic. Com la portes, tanta calor!
Doncs ara ja bé, però la frescor és el que més trobava a faltar al principi. Jo sóc de Gironella. Ah! Una altra cosa que em xoca és el trànsit: condueixo a la feina cada dia… i encara no sé com arribo viva entre cotxes, gent que passa per on vols, gossos, oques… és bastant subdesenvolupat. A més es tunnegen els cotxes i frenen amb una llum verda… i no saps què fan! (riu) És tot un repte!
I trigues molt?
Uf…! Ara vivim més lluny de la feina perquè en néixer la nena ens hem traslladat a una casa, i hauria de canviar com tres o quatre cops amb transport públic. El que te
Jeepney, autocar filipínen aquí són uns autobusos petits, jeepneys, que van deixar els nord-americans quan van marxar de Filipines. Hi caben unes 14 persones.
Amb què no podries deixar de viure, si ara tornéssiu a Catalunya?
Aquí les platges i la selva són molt maques. La natura és impressionant: cascades… llocs que et deixen amb la boca oberta. Però treballant no hi vaig cada dia, a la platja! Trobaria a faltar la simplicitat de la gent. M’he acostumat a viure així i s’està divinament! No tenim televisió, ni DVDs, ni res… Només Internet perquè s’ha de parlar amb els de casa… A més, la gent és molt amable. I em crida l’atenció que no es queixen massa… per això hi ha tants
call centers aquí. Moltes empreses estrangeres, americanes sobretot, vénen a Filipines perquè són molt pacients i parlen en anglès, ja que és llengua oficial.
Què bo!
Sí, t’ho juro. Són molt pacients: quan hi ha un client molt
quisquillós, hi poses un filipí, i cap problema! Ja veuràs com diuen: “quina atenció al client més bona…!”
I què no trobaries a faltar?
El que no trobaria gens a faltar és el trànsit, la pressió de gent i la brutícia.
I què trobes a faltar de Catalunya? Em deies la frescor…
Sí, sí, la frescor, i mira que a mi no m’agradava gent l’hivern!!! El fred i la neu, però potser només per a mitja hora, eh! I l’aire pur, ja que a
Cebu i Mactanquí hi ha molta pols. També trobo a faltar l’oli d’oliva, que aquí és caríssim… però jo el compro igualment!
Cuines català?
Sí, jo miro de cuinar català… i en Jeff cuina filipí. Però normalment per dinar menjo fora, ja que la vida és molt barata i em surt més a compte que cuinar. Per un euro menjo a la
Kantine de la feina.
Celebres les tradicions catalanes?
L’any passat vam fer cagar el Tió amb una nebodeta d’en Jeff i vaig començar a introduir la tradició. L’Alina no se’n va assabentar… (riu) Per Reis vam fer algun regalet… Quant més gran es vagi fent, més farem…
Però a Filipines també celebren tradicions catòliques, no?
Sí, perquè són moooooolt catòlics. És el que els ha quedat dels espanyols: mots i el catolicisme. Són d’aq
uells de si no vas a missa el diumenge què passarà… De fet, jo vaig salvar en Jeff, que anava per capellà.
Què? Quina telenovel.la!!
Sí, sí. A la Xina ens vam conèixer perquè ell, que estava en un seminari, hi anava per muntar una escola per ensenyar a nens. Llavors ens vam conèixer. (riu) Com que també volia tenir la seva família, va decidir deixar-ho i quedar-se amb mi. Ara segueix sent molt catòlic i continua anant a missa… Jo li ho respecto, ja que jo no ho sóc tant. L’Alina suposo que ja triarà el que ella cregui perquè veurà com creu l’un i l’altre.
Així fan Reis, per exemple?
De Reis, només hi ha
una illa que ho celebra. El que passa que estan molt americanitzats. Els espanyols van ser-hi 300 anys, però els nord-americans, que van venir després, ho van arrassar tot en 30 anys. Fan el Halloween, per exemple. Hi ha McDonald’Sinulog Festival Cebu1s a tot arreu. El menjar i la manera de fer estan molt americanitzats. Suposo que l’Alina viurà una mica de tot.
I quina és una tradic
ió pròpia d’aquí?
Ara no me’n vénen al cap, però és que sempre celebren coses… El que fan sovint és adaptar festes i tradicions americanes.
Són molt musicals?
Déu n’hi do! El que els encanta és el karaoke. De fet, cada família té un karaoke a casa. I jo també ho faig, a casa els sogres! (riu)
Quines cançons li cantes a l’Alina?
La Lluna la pruna, en Patufet
… En Jeff també la canta, el patim patam patum… També li canto El lleó no em fa por. El que recordo de la meva infantesa.
Per cert, com vas arribar a Patufets al món?
Algú que conec va compartir un article dels vostres que li havia agradat i el vaig veure al Facebook. Ho vaig trobar interessant perquè parlava de llengües a l’estranger amb canalla. El vaig llegir tot, el blog, de dalt a baix. Em va enganxar! Em va encantar, ja que em doneu bastantes idees i els temes m’interessen, ja que sóc mare.

 I t’hem pogut llegir a la secció d’articles al teu bloc Filipins filiprims
He viscut llargues temporades a Polònia, perquè també parlo polonès arrel de tenir amics polonesos, a la Xina i ara a Filipines i a cada lloc on
Anna a Palawanhe estat he obert un bloc sobre aquest país. Una espècie de diari personal. És el cas de Filipins filiprims. De fet amb en Jeff dèiem que una idea de negoci seria ajudar a la gent estrangera que ve aquí de turista. Vénen molts a fer submarinisme. Potser es podrien oferir rutes en català o castellà…
Coneixen Catalunya?
Si els ho dius, no saben pas on és. Tota la família d’en Jeff i tots els de la meva oficina ho saben, però els del carrer…! Els dic Barcelona… i hi cauen de seguida, pel futbol, tot i que a mi no m’agrada! I quan parlem d’idiomes, per dir-los les diferències entre català i castellà els dic que és com el cebuano i el tagàlog. El tagàlog seria com l’espanyol i el cebuano seria com el català. I jo aprenc cebuano perquè estic aquí. És molt rudimentària, vull dir que no tenen gramàtica, és eminentment oral, més enllà del cebuano literari poètic. Els fa gràcia, això, perquè són molt cebuanos, ells: els dius que són tagàlogs i et diuen que no…!
Per cert, vau fer la V aquí a Filipines també?
Sí, sí!! Aquí en tens la foto.

La V a Cebú La V casolana

Advertisements

2 pensaments sobre ““Teníem molt clar que volíem que un dels dos es quedés amb ella educant-la. Com que els dos treballàvem a la mateixa editorial, vam decidir que econòmicament era millor que jo continués perquè jo tinc un plus de llengua: un 50% més del que cobren normalment”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s