De pronoms i altres febleses lingüístiques

 

La maredetrès ens parla dels progressos lingüístics dels seus fills, però des d’una vessant molt diferent a la que vèiem amb l’entrada de la setmana passada. La maredetrès, com a professional de la llengua, s’esforça especialment perquè el català dels seus fills no pateixi les interferències de la llengua d’acollida en qüestions com els pronoms o fins i tot els verbs. Si se n’acaba sortint o no, el temps ho dirà, però, de moment, podeu llegir què ens explicava de la seva experiència fa poc més d’un any.

Coses que “es” cauen

Ni en el pitjor dels meus malsons no m’hauria pogut arribar a imaginar que les meves pors es farien realitat. El que em creia capaç d’evitar, avança irònicament imparable, arrossegant tots els esforços d’aquesta maredetrès.

http://maredetres.blogspot.de/2013/01/coses-que-es-cauen.html

Anuncis

Un pensament sobre “De pronoms i altres febleses lingüístiques

  1. patufetsalmon Autor de l'entrada

    A la pàgina de Facebook de Quan el català és minoria ens han deixat aquests comentaris:

    Montserrat: El meu vailet que ja té prop de 6 anys continua amb quasi els mateixos errors (de no pronoms febles, no massa…però sí de terminacions verbals irregulars o interferències estructurals de l’ anglès…)…normalment repeteixo el que diu corregint. Sembla que no me’n surto. Com ho feu vosaltres? No estic preocupada però ho trobo “irresolt”.

    Gemma: jo ho faig tal i com tu descrius: repetint la frase correctament i subratllant-los allò que han dit malament. En diuen unes quantes, però ara no se me n’acut cap… hi penso…

    Montserrat: En honor a ell…ara que hi penso…hauria de dir que darrerament quan diu per exemple “Jo sabo que…”, riu amb cara de murri i repeteis “Jo sé que…”

    Jordi: El meu Àdama de 6 anys i mig (Senegal) també fa molts errors sobretot de conjugacions verbals. Jo cada vegada li repeteixo correctament…i així mica en mica (costa) se li va quedant. Es llogic, ja que el català només es parla a casa, a l’escola aprenen en francès. Es una qüestió de temps. No em preocupa gaire.

    Anna: A casa se’n parlen dues i a fora una altra, o sigui que la Claire barreja estructures com la de l’exemple. No em preocupa gaire, perquè després de corregir-la ho diu tal com toca. Només hi ha un parell de casos recalcitrants… que no hi ha manera d’esmenar. No sé quina és la millor actitud, que comença a tenir caràcter i se m’enfada

    Laia: “Jo sóc 6”. Aixi es com la meva filla diu quina edat té ja q ho tradueix de l’anglès (I’m 6)

    Ananda: Boníssim!

    Cio: Els meus fill@s barrejen els tres idiomes però desde fa uns mesos el que fan és parlar directament en francès. La puresa de la llenga em preocupa relativament poc, potser hauria de reflexionar sobre el tema i ser més disciplinada. En canvi el fet que parlin entre ells en francès i a vegades amb nosaltres sí que em fa pensar…

    Gemma: els meus diuen “tinc aniversari” o “quan té X aniversari?” en lloc de dir “és el meu aniversari” o “quan és l’aniversari de”, ja que tradueixen de l’alemany (Ich habe Geburtstag)

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s