La transmissió intergeneracional de la llengua en contextos migratoris en l’era digital, per Maite Puigdevall

Imatge cedida per Maite Puigdevall.

Imatge cedida per Maite Puigdevall.

La globalització està propiciant nombrosos canvis que fan augmentar la mobilitat d’individus a través de diversos espais geogràfics arreu del món. Aquestes mobilitats produeixen gran quantitat de diàspores i d’individus migrats que emprenen aquests viatges per molt diversos motius: repressió, guerres, fam però també per la cerca de millors condicions laborals o de formació que no troben al seu país d’origen. El migrant modern viu la immigració i l’establiment en un nou país de molt diferent manera segons els seus recursos econòmics, però també educatius i culturals, inclosos els lingüístics. Així i tot des del desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), conegut també com la revolució digital i el seu esclat fa poc menys de dues dècades està produint canvis notables en les vivències d’aquests emigrants en les seves societats d’acollida, ja que aquestes eines comunicatives permeten un contacte més directe, més sostingut i de més qualitat amb la gent que ha deixat en els seus països d’origen i amb qui pot tenir contacte de manera molt més assídua, i no oblidem també més barata que anteriorment a la revolució digital. Això afegit a la més gran oportunitat de viatjar a preus més reduïts per la gran oferta en transport fa que l’immigrant pugui fer visites als familiars i amics del seu país d’origen amb més assiduïtat que no pas trenta o quaranta anys abans.

Aquestes noves condicions de la immigració, especialment l’ús de les TIC en la vida quotidiana, així com en el treball, té un efecte clar en el manteniment de la seva llengua inicial i la transmissió d’aquesta llengua a la següent generació. Fa més de trenta anys el patró clàssic del la transmissió intergeneracional de la llengua en un context migratori era el següent: els immigrants mantenien la seva llengua inicial en el nou país i la utilitzaven en família encara que haguessin après la llengua del país on s’havien instal•lat; els seus fills la solien entendre però ja es donaven casos en què no la parlaven; els nets ja havien perdut el contacte amb la llengua, la transmissió intergeneracional s’havia estroncat i ells ja no eren competents ni passivament ni activament en la llengua dels avis. Actualment ja no podem dir que aquest patró de trencament i pèrdua lingüística sigui universal, ans el contrari. Cada vegada més s’està observant que els migrants porten vides transnacionals i plurilingües i que desenvolupen noves formes de contacte dins de xarxes de relació social que traspassen les fronteres. Les TIC produeixen estils de vida connectats amb els llocs d’origen o altres que permeten el manteniment de la llengua inicial i que també faciliten l’ús d’aquesta llengua entre els fills, a qui s’ha transmès la llengua, i els familiars i amics del país d’origen.

Així doncs, les TIC no són només una gran font d’informació i de material multimèdia, que pot ajudar a les comunitats de catalans a l’exterior a transmetre la llengua i la cultura catalanes als seus fills (contes, jocs, cançons, paisatges, i altres produccions culturals) si no també eines potentíssimes per enllaçar les pròpies quotidianitats i les dels fills amb la de familiars i amics a Catalunya. Aquests contactes permeten fer un seguiment de l’actualitat i pels fills és una manera d’accedir a altres repertoris lingüístics de la mateixa llengua aportant diversitat de parlants amb qui els fills poden interactuar, enriquir el català que comencen a parlar o parlen ja i assegurar la transmissió intergeneracional de la llengua amb el suport extern i a distància de familiars i amics.

La meva pròpia experiència en l’ús d’Skype amb els meus fills per connectar-nos amb la grany a Londres a l’hora del conte, just abans d’anar a dormir és altament positiva. Ens connectem de dues a tres vegades a la setmana just després de sopar i per tal que l’àvia els expliqui un conte o història en anglès abans d’anar a dormir. Els nens s’ho passen molt bé escoltant la seva àvia que els pregunta també com ha anat el seu dia a l’escola o amb els amics, etc. Els nens sempre responen en anglès, aprenen un munt de vocabulari i expressions, i es familiaritzen amb diferents accents i maneres de parlar la llengua.

És cert que les situacions i vivències dels catalans a l’exterior són diverses i segurament en alguns casos les diferents franges horàries que els separen de la família i amics a Catalunya no faciliten aquests contactes, però també es poden fer en diferit, demanant a familiars que s’enregistrin explicant contes o petites històries que després es poden visionar en família i que propiciïn espais pel diàleg entre pares i fills lligant-los a una quotidianitat “real” amb Catalunya i amb la gent estimada que hi viu.

Maite Puigdevall (Banyoles 1972) és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Girona (1995), Màster d’Estudis Etnològics i d’Història de Gal·les per la Universitat de Cardiff, País de Gal·les (1997) i Doctora en política i planificació lingüístiques també per la Universitat de Cardiff (2005). Ha viscut a Gal·les, on va aprendre gal·lès i anglès i també a Bèlgica, on va treballar al Parlament Europeu, una de les organitzacions més multilingües del món, durant quatre anys. Des de 2008 és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) on també va dirigir el Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural (2009-2012). És especialista en Sociolingüística i en Política i planificació lingüístiques i s’interessa per l’estudi del multilingüisme. Actualment dedica la seva activitat de recerca a l’estudi dels “nous parlants” de català en el marc del grup de recerca de la UOC Identi.cat. És mare d’un nen i una nena que parlen tres llengües: català, anglès i castellà.

Advertisements

Un pensament sobre “La transmissió intergeneracional de la llengua en contextos migratoris en l’era digital, per Maite Puigdevall

  1. Retroenllaç: La transmissió intergeneracional de la l...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s