La mona de Pasqua és tradicional a Catalunya i el País Valencià el dia de Pasqua florida. Hi ha llocs on és rodona, a d’altres té forma d’animal o d’objecte… i tradicionalment duu un ou que pot estar buit – emprat com a decoració posteriorment- o ple – un sol ou dur, tants ous durs com anys té el nen o nena que la rep o un ou dur que es trenca al cap de la persona estimada; pintats o a pèl. Amb els anys, començant a partir del s.XIX, la tradició ha anat evolucionant i s’ha substituït l’our dur per un ou de xocolata… i el pastís s’ha omplert de figures de plàstic de personatges famosos, coneguts o mediàtics. Se’n té constància des del s.XV, si bé es creu que encara es remunta uns quants anys – o segles – enrere; s’atribueix als grecs, als romans i als celtes. La tradició també va unida tant a una “excusa social” per aplegar a familiars i parents com a una manera de marcar el pas del temps i d’unir generacions: el padrí o padrina és qui guia al seu fillol o fillola, a qui compra (o fa) la mona.
Els ous de la mona, igual que els ous que la llebre de Pasqua amaga en cultures més nòrdiques, simbolitzen la fecundació i la creació. La religió hi ha atribuït també el símbol de la resurrecció de Crist. Paganament, s’utilitzen tants ous de Pasqua perquè degut al canvi d’estació, de temperatura, les gallines normalment en aquesta època ponen més ous.
I d’on ve el nom de “mona”? Hi ha diverses teories, però la més acceptada és la de M. Bataillon: “igual que el portuguès ‘monda’, mona ve del llatí munda, és a dir, ‘(vianda) neta, bonica’ i de mundum, ‘panera adornada i plena d’objectes’, fent referència a aquests regals que es feien els nostres avantpassats i que contenien, ous i fruits secs amb pasta de pa”.
Trobareu aquesta informació i més al web de Festes.org i al web de Sàpiens.
Si teniu ganes de passar a la cuina, aquí teniu tres webs amb diverses receptes, des de tradicionals amb ou dur fins a més innovadores i dominades per la xocolata:
…perquè com diu la cançó:
“Per Tots Sants, castanyes.
Per Nadal, torrons.
Per la Pasqua, mona.
I tot l’any, bombons”