“A Catalunya em deien ‘el petit Hitler’, a Alemanya, que vaig a ‘Cacalunya’”

MANEL BARGALLÓ, NORA DEIKE, JAN I NINA BARGALLÓ DEIKE.
PARE, MARE, FILL (2003), FILLA (2005).
VIUEN A KARLSRUHE (ALEMANYA).
A CASA PARLEN CATALÀ I ALEMANY.

JAN i NINA: Hola!
MANEL: Els veus?
Ei, hola! Ui, si hi sou tots!
MANEL: Sí, parlem tots junts. Però si et sembla comença amb ells perquè sinó ells no parlen…
JAN: Jo sóc el Jan i aquesta és la Nina.
Quants anys teniu?
JAN: Aquest any ne faig onze i aquesta en farà nou.
NINA: Sí, jo estic vuit i ne faig aquest any nou.
JAN: Jo he nascut a Barcelona i aquesta també. Hem anat aquí a Karlsruhe quan jo tenia dos o tres anys…
NINA: I jo… i jo… wie heißt es Monate? (com es diuen mesos, pregunta a son germà). Ah, sí! Jo tenia nou mesos.
Veig que entre vosaltres parleu per tant en alemany…

JAN: Sí, ja fa uns quants anys. Penso que no sé tan bé el català, i per això… El català el parlo amb el pare. També tinc un amic americà, que és de Mèxic. Amb ell parlo en mexicà, also, en espanyol. A l’escola, també hi ha una nena que és bona amiga i també parla el castellà.
Però el parleu, per tant, el castellà?
JAN: Jo puc entendre el castellà molt bo, però..
Iphone_12_02_2013 792MANEL: Ells parlen millor el català que l’espanyol, però l’entenen. Sa mare sempre els ha parlat en alemany, però és espanyola. Quan estàvem junts, ella sempre em parlava en espanyol i jo li he contestava en català. Jo els he parlat sempre en català. Per això entenen una mica l’espanyol, parlen el català, però la seva llengua materna és l’alemany.
Per tant, el castellà no el tenen a l’escola ni l’aprenen enlloc.
MANEL: Exacte, només el saben de sentir-lo a casa. També els estius quan es passen tres o quatre setmanes a casa dels iaios a Blanes. Vulguis o no vulguis, com que allà el castellà és molt fort, quan tornen l’entenen millor i el parlen més.
I de català, els ensenyes també gramàtica, ortografia…?
MANEL: No. La gramàtica… la qüestió és que ja tenen problemes amb la gramàtica alemanya… Jo tampoc sóc de Lletres i de fet mai vaig aprendre a escriure en català, tot i que ara ho faig. No ho he cregut convenient ensenyar-els-ho. L’únic que faig és mantenir-me conseqüent i sempre parlar-los en català, fins i tot si em contesten en alemany. Si no ho fes així, segur que ni tan sols català parlarien.
JAN: Per a mi és fàcil d’entendre’l i parlar-lo. Per a ella no tant…
MANEL: Clar, perquè ella va arribar amb vuit o nou mesos…
JAN: Mira (m’ensenya per la webcam un full on ha escrit en alemany “Ich verstehe nichts” i a sota en català “No an teng” (no entenc).
Però a part del pare, no parleu amb els avis o amb parents de Catalunya via Skype o via Facebook…?
JAN: No, de Facebook no en volem.
MANEL: Quan van cap allà tenen els cosins i alguns amics amb qui es troben i amb qui parlen en català, a més dels iaios.
NINA: I també a Menorca!
Llegiu llibres en català?
JAN: Jo sí que puc llegir una mica, però llegeixo com si fos alemany. Per exemple, llegeixo: “Fritz se’n var ac casa”. I quan ho he llegit, entenc el que vol dir i després ho dic de veritat… vull dir correctament.
Per tant, entenc que en català llegiu molt a poc a poc… i no deveu pas agafar massa llibres per llegir-ne…
JAN: Sí, llegeixo a poc a poc.
MANEL: Ès que la llengua materna és la que marca! Els compro llibres en català, però els costa. Ara bé, de pel.lícules, a casa meva, només en veuen en català.
I de Cavall Fort no en llegiu?
MANEL: No saben el que és…
Els còmics sovint són una bona manera de començar…
MANEL: Sí, de fet jo vaig començar així, ja que a la meva època no hi havia res en català: tot estava prohibit.
JAN: Espera que t’ensenyo un còmic que tenim…! (Torna) Mira: Star Wars.
Però aquest és en alemany!
JAN: Perquè a Catalunya no hi ha Star Wars.
MANEL: Sí que hi és…! A la Nina també li agrada molt, en son fans de l’Star Wars.
JAN: Jo sóc un fan dels clons!
MANEL: Com et deia, els he comprat algun llibre en català… i el que faig, cada nit els explico un conte abans d’anar a dormir…
JAN: …però només quan no tenim escola, ja que els altres dies som a casa de la mare.
La música també l’escolteu sobretot en alemany?
JAN: I en anglès! A mi m’agrada el Farrow Williams!
NINA: I a mi m’agraden els Manel!
MANEL: Perquè es diuen com el pare… 🙂
NINA: I també: ‘Cause I’m happy now/ Happy now without you/ I don’t mean to put you down…
MANEL: En fi, que ells són alemanys amb una mica de català
Vosaltres com us sentiu?
JAN: No ho sé
MANEL: La Nina no ho entén…
JAN: Wie fühlst du dich: Deutsche, Katalannin…? (com et sents: alemanya, catalana…?)
NINA: Alemanya amb una mica de català…
(sona el telèfon mòbil)
JAN: Hallo, mama! (se’n va)
Quan sou a Karlsruhe què trobeu a faltar de Catalunya?
NINA: El sol!
MANEL: Hehehehehe, i què més?
NINA: El menjar de la iaia. Fa gambes, arròs, sopa, peix, Lachs
Però això és un tipus de peix, és salmó…
MANEL: Però la iaia no fa salmó, la iaia fa peix de veritat…
NINA: …però està més bo!
MANEL: Hehehehehe, li agrada molt la paella…
Quines tradicions catalanes t’agraden: Reis, Cagatió, Sant Jordi… ?
NINA: Sant Jordi?
MANEL: No el coneixen: és que mai hi som per Sant Jordi.
JAN: (ha tornat) Sant Jordi és el meu Namenstag! (Sant)
MANEL: Expliqueu una mica què feu per Nadal…!
JAN: El Pare Noel no existeix….
I els Reis?
JAN: Els Reis sé que existien, però ara no. A Catalunya el que més ens agrada és on podem agafar més regals: els Reis. El Cagatió sempre cagava coses que jo no volia. Aquest any a l’escola vam fer un Klassenfest: WeihnaIMG_2447chten um die Welt (festa a la classe sobre el Nadal arreu del món) i amb els nens i les nenes vam fer un Plakatt (mural) gran i jo vaig explicar les tradicions a Espanya i Catalunya. Una altra nena, que és més petita, va explicar Japó, un altre nen va fer Ghana, que està a Àfrica. Jo sóc Montessori, per això a la meva classe també hi ha nens més petits, de Primer.
MANEL: Però és una Montessori normal de barri, no és elitista.
I quines altres tradicions coneixes?
JAN: Coneixes aquests… els… amb els Reis i el Jesús…?
MANEL: El pessebre
JAN: Vaig fer el pessebre, hi vaig col.locar el terra verd…
MANEL: Molsa…
JAN: …arbres i al mig hi vaig col.locar el caganer. Els alemanys em van Iphone_12_02_2013 360preguntar qui era, els ho vaig explicar… i els alemanys deien: “Das ist der Kleiner Scheiße!” (“aquest és el petit caca!”). Aber la meva professora va mirar informació d’Internet que jo no coneixia: em va ensenyar Feuerwerk (focs artificials) el 24 de juny…
MANEL: De tradicions allà, només coneixen el Nadal. El 24, abans de marxar, reben regals d’aquí, però pocs perquè no hi tenim parents. El 25 anem a casa els avis, amb els germans, els cosins, fem el Cagatió… i després els Reis. No sabia que aquí a Alemanya es tiren focs artificials el dia 31 de desembre, igual que a Catalunya per a Sant Joan. El que explica sobre Espanya i Catalunya… ell no fa la diferència entre les dues: ell només coneix les catalanes.
Però diferencien entre Espanya i Catalunya?
MANEL: Ells només coneixen Catalunya, no han estat mai a Espanya.
JAN: Sí, a Madrid!
MANEL: Una vegada, cert, a casa de parents de la seva mare. Però quan a l’escola diuen que marxen, sempre els diuen que marxen a Espanya. Malgrat contestar que no, que és Catalunya costa molt trencar aquest tòpic… Almenys fins que Catalunya no sigui independent! 🙂
JAN: Jo dic: “anem a Catalunya!” I els nens de la classe em diuen: “Cacalunya!”
MANEL: Bé, però, explica el que et van dir a l’estiu a Catalunya!
JAN: Vaig fer un curs de vaixells…
MANEL: …de vela…
JAN: …i em van dir “petit Hitler”, els catalans.
I tu saps qui és?
JAN: Sí, un home molt dolent
NINA: Que estava boig…
I què els vas respondre?
JAN: Els volia dir el nom del Hitler espanyol: “espanyol Hitler!”… com es deia?
MANEL: Franco. És a dir, ells quan van a Catalunya es troben amb una mica de rebuig. Sobretot en Jan, que és així tan obert… Però bé, em va fer gràcia durant les quatre setmanes que van ser al curs de vela veure com els professors no podien entendre que dos nanos que viuen a l’estranger no entenen l’espanyol…! El vaig enviar per a què millorés el català i me’l van tornar parlant més bé l’espanyol, cosa que també està bé, és clar… Ara hi anirem per Setmana Santa dues setmanes…
JAN: No! Per què?!
MANEL: Aquest sempre fa igual: quan som aquí no hi vol anar i quan és allà, no vol tornar.
Però teniu amics a Catalunya?
JAN: Hi ha els iaios, els meus cosins, però estan tot el dia enganxats al telèfon mòbil…
Manel, tu a més tens dos fills més gran d’una relació anterior que viuen a Catalunya. S’hi relacionen?Iphone_12_02_2013 418
NINA: Sí, l’Aleix i en Manel Enric.
MANEL: Amb els meus altres fills sempre mirem de quedar quan anem a Catalunya, si bé un viu a Barcelona i l’altre a Malgrat, a prop de Blanes, d’on sóc jo. Amb ells i tota la família parlen en català.
NINA: I m’agraden molt l’Abril, la Mar i la Ció.
MANEL: Les seves cosines estimades…
NINA: Juguem a Fußball (futbol).
JAN: I jo les emprenyo. 🙂
Juguen als mateixos jocs que jugueu amb els vostres amics alemanys?
JAN: No coneixen cap joc dels que coneixem nosaltres. Völkerball
MANEL: Què és això?
JAN: O Handball.
MANEL: Sí que n’hi ha! Els ho has de dir pronunciat en català.
JAN: Jo els dic “mà-pilota”.
MANEL: Hehehehehe, en català es diu com en anglès: handball! Ja veus, és difícil… Quan la mare els parla només en alemany i el pare només en català és complicat.
Cada quant els tens?
MANEL: Cada quinze dies. Com ara aquest cap de setmana. A més, les vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu van a Catalunya. Llavors refresquen. Noto que sobretot després de l’estiu, el parlen millor. Però quan porten uns sis mesos sense anar-hi… (riiiing: sona el timbre de la porta). Mira, ara ve sa mare! Els duu la cartera per poder anar a l’escola demà. Nora! Els estan fent una entrevista per a Patufets al món: vols parlar? (silenci) Diu que no. Bé…
Quan van a Catalunya, viuen situacions de “xoc cultural” o a l’inversa, tot estant a Alemanya?
NORA: Hola, mira és que ara just vinc de córrer. No tinc la ment per parlar d’aquestes coses ara, perdona’m. Però bé, ells tenen pare i mare català i espanyola i estan acostumats a viure aquests temperaments a casa…
MANEL: Ells no van a dormir a les 20h. Abans de les 21h no són al llit.
Nora, tu els parles en alemany, però ets alemanya o espanyola?
NORA: Jo vaig néixer a Barcelona, vaig anar a l’Escola Alemanya a Barcelona i vaig estudiar la carrera a Alemanya: vaig venir amb 18 anys. Però què t’interessa exactament?
Parlàvem, per exemple, d’identitats, de com es senten els vostres fills…
MANEL: Ells ho porten normal, no ho viuen com una cosa rara o un trauma.
NORA: Jo tinc un trauma, per no haver pogut criar els meus fills en castellà, que és la meva llengua! És el que més em preocupa… Com a traductora i amant de la literatura i les llengües em sap molt de greu, em sento molt frustrada: m’estimo molt la meva llengua, el castellà, i els meus fills no la parlen! I no faig més perquè no em queden hores! I ells ja fan moltes activitats extraescolars… i a més, gairebé no tenim amics que parlin castellà…
JAN: Jo haig de parlar en alemany. I quan ella diu que he d’aprendre castellà… Jo ja tinc català, alemany i francès al meu cap… Em serà encara més difícil aprendre el castellà, perquè ja tinc les altres llengües al cap.
MANEL: Jo crec que no. La Nora pensa diferent que jo, perquè té un nivell molt alt de llengües i dóna molta importància a la gramàtica i a parlar la llengua molt bé. Jo penso que si més endavant en Jan o la Nina volen aprendre el castellà, llengua que ja entenen bé, necessitaran sis mesos o un any per fer-ho. No els costarà… Potser no obtindran els nivells C de català i castellà, però se’n sortiran. A més, tindran una llengua majoritària, com l’alemany, com a base. A més, aquí hi ha una escola que ofereix classes de castellà subvencionades pel govern espanyol als vespres. Potser quan en Jan comenci el Gymnasium (l’institut), a partir de l’any que ve, en algun moment li anirà bé d’anar-hi…
NORA: Aquí a partir de quart o cinquè han de triar una especialitat. Ell ha triat Belles Arts. Si triés l’opció de Llengües, com a tercera llengua faria castellà… Però com que no triarà Llengües…
I no hi ha una Europaschule (una escola europea) castellà-alemany a Karlsruhe?
NORA: Només n’hi ha francès-alemany i anglès-alemany, però no són públiques, costen molts diners, uns 600 euros al mes. A casa vaig voler parlar en cas2010_Deike_Bargallo 013tellà amb en Manel perquè em vaig passar vint anys aquí sense utilitzar la meva llengua. Amb els meus amics sempre he parlat en italià, anglès, alemany, el que calgui. Vaig decidir que a casa volia sentir-me en pijama, amb la meva llengua, i que volia que parléssim en castellà.
MANEL: Així els hem criat: a casa sempre han sentit tres idiomes.
NORA: Però ara, com que ens hem separat, ja no senten el castellà.
I amb els teus pares no tenen contacte?
NORA: El meu pare va morir i a la meva mare només la veuen dos cops a l’any. Parlant de minories: puc dir que sóc l’única espanyola que se sent en minoria. A Blanes, sempre he parlat en català amb els meus sogres, amb tothom. Jo em vaig criar en una família mig castellana, mig alemanya, però sempre amiga dels catalans: el meu pare era mig madrileny, mig alemany i va anar a classes de català.
Però, Nora, tu per què vas decidir parlar-los en alemany…
NORA: El meu avi era alemany, vaig créixer en un ghetto de famílies bilingües castellanes i alemanyes a Barcelona… Jo em sento espanyola, però com que vaig venir amb 18 anys a viure a Alemanya… i ara en tinc 47…
JAN: …i la seva mare és catalana!
NORA: No! Va néixer a Barcelona, però mai em va parlar en català.
I per què no els vas parlar en castellà?
NORA: Perquè els meus fills han heredat el talent per les llengües que té son pare (ironia), i ja abans que fessin tres anys em vaig adonar que tenien dificultats per parlar.
MANEL: Jo sóc una persona de conceptes, no de paraules. L’alemany amb prou feines el parlo…
NORA: A més, l’escola alemanya aquí és molt dura i als estrangers, els consideren una mica inferiors. Els conec bé, als alemanys. Vaig veure necessari el fet que tinguessin un recolzament de llengua a casa, de l’alemany, perquè ells viuen aquí.
Per tant, els deures els fan amb tu, no pas amb en Manel, perquè són en alemany.
NORA: No, pitjor! Jo sóc una Rabenmutter (una mare-corb) i quan arribo a casa de treballar, tard, cap a les cinc de la tarda, ja han fet els deures al Schulhort (és un esplai subvencionat on tenen cura dels fills de pares que treballen i no poden anar-los a recollir quan acaba l’escola, que a la regió de Baden-Würtemberg és al migdia. Els hi donen menjar i els ajuden a fer els deures i hi organitzen activitats extraescolars. A les 17h tanquen). Però, en general, tota la qüestió de l’escola la porto jo.
MANEL: Dona, jo els he ajudat amb les Matemàtiques! I ho fem en català.
NORA: Però la seva assignatura feble és Alemany.
JAN: Ich kann gut Deutsch sprechen! (jo parlo bé l’alemany)
NORA: Ja, das wissen alle, aber du kannst nicht so gut schreiben, ne? (això ja ho sabem, però no escrius gaire bé).
JAN: Doch! (que sí!)
T’agraden les llengües?
JAN: “Jain”… (ni sí ni no). Faig francès a l’escola, oui!
Però, Nora, tu parles molt bé el català, per no haver-lo après…!
NORA: Ho faig veure… hehehe. Vaig començar a parlar-lo amb 36 anys.
MANEL: El que passa que ella és traductora i té una bona base de llatí.
NORA: Home, quins nassos! Que em vaig criar a Barcelona, home! Però on jo vivia no es sentia massa català. I quan jo estudiava, a l’escola el català era només voluntari… Però, explica’m, per a què deies que era l’entrevista?
Patufets al món: consulteu patufetsalmon.wordpress.com.
(ho miren)
MANEL: Està molt bé la feina que feu!
Jan, abans parlàvem de maneres de fer i dels jocs. Parla’m de Karlsruhe: el veus molt diferent de Blanes o Barcelona…?
JAN: Les cases a Karlsruhe no són tan modernes i gairebé totes les bloets 187escoles són velles.
NORA: Són de principis del segle passat.
MANEL: Però hi ha molts jardins!
JAN: Sí, aquest també en té. Al Wohnung (pis) de la meva mare no hi ha jardí, però tots els meus amics en tenen.
NORA: Però nosaltres tenim el zoològic al costat de casa!
JAN: I aquí al carrer hi ha més cotxes que a Barcelona.
MANEL: No, a Barcelona hi ha més cotxes, el que passa que no els veus perquè estan aparcats sota terra.
I no trobeu a faltar el mar?
JAN: No
NINA: És massa fred!
MANEL: Ho diuen ara perquè porten sis mesos sense veure’l! A Cataluna i aquí, de fet, van sobretot a la piscina. A l’estiu no els agrada anar a la platja perquè hi ha massa gent, tot i que els avis tenen una casa a la Cala Sant Francesc.
JAN: Aquí a Alemanya gairebé no ha fet res de neu…
NORA: Escolta, us he de deixar. Me n’he d’anar… i després encara vull anar al cinema.
MANEL: Amb els nens?
NORA: No!
JAN: Ooohhh! (riuen tots)
NORA: Bé, molt de gust. I per desgràcia jo no tinc els Pitufos al món. Un dia em fas una entrevista sobre com se sent una espanyola envoltada de catalans independentistes. Hehehe. Vull dir que a mi m’agrada el català, la llengua, perquè m’agraden molt les llengües, però jo no em sento de cultura catalana i es fa difícil distingir això, viure amb aquestes coses. Un acaba sent fronterís: no ets ni d’aquí, ni d’allà, ni de més enllà. Fins a la propera. Apa, adéu!
Per cert, coneixeu en Patufet?
JAN: Mmm…
MANEL: Sí, home, el conte d’aquell que era tan petitet, que era a la panxa del bou, que no hi neva ni plou. El pare us l’ha llegit moltes vegades!
JAN: Ah, que surt de la merda?
MANEL: Quan el bou es tira un pet, sí… Què és això, Nina?
(m’ensenyen un dibuix a través del webcam: la Nina ha dibuixat un paisatge i a dalt hi ha escrit “sie” per contestar a la pregunta de si recorda en Patufet. Amb “sie” -que en alemany vol dir “ella”- la Nina ha volgut escriure “sí” en català)
MANEL: Consultava un web que es diu Tots contes, amb contes clàssics i d’altres. Però ja els hi he llegits tots i ara me n’invento. Els n’explico un sobre un llit volador que a les dotze a la nit comença a volar i a anar pel món, visita els gossos del iaio
JAN: La Tosca i la Nica. Són nenes.
NINA: I la Tosca sempre em fa petons, me’n fa a la boca.
I els parleu en català, als gossos?
JAN: Sí, sinó no ens entenen. I els nostres gats també són catalans.
Teniu gats?
MANEL: Jo mai he volgut tenir gats, però ara que viuen amb sa mare, els n’hi ha comprat dos. Va anar a un web d’Alemanya per trobar gats que havien estat abandonats, i endevina d’on són!
De Catalunya?
MANEL: Sí! D’una gatera de Terrassa! Per això els parlen en català
JAN: La meva mare en espanyol i nosaltres en català. Però a aquests gats no els agraden gaire els nens. I el meu gat es diu Mixca, que vol dir ós en rus, i la gata de la meva germana es diu NicaImagen 150. El meu sembla un tigre i el de la meva germana és blanc i negre: els peus i les mans són blancs com si fossin mitjons, aquí (m’ensenya el morro) és blanc i el nas, ell el té rosa i la nena el té negre. Per cert, sabies que aquí a Alemanya hi ha molts russos? A l’escola n’hi ha deu o vint, a la meva classe, sis. I molts turcs.
I a l’escola s’interessen pel català?
JAN: Sempre em pregunten, per exemple, com es diu “tonto” i coses així. A la meva germana, sempre: “eres una vaca molt tonta!”
MANEL: Hi estan acostumats. Al Schulhort, pensa que de trenta nanos, potser només n’hi ha quatre o cinc que són alemanys. Tots són o mixtes o de fora. Penso que a Alemanya, però, no tenen ganes d’integrar els nens a la identitat alemanya. Com veus, en Jan i la Nina són més alemanys que catalans. Jo sempre els dic: ets un 60-70% alemany i un 30-40% català… i una mica espanyol, per sa mare, tot i que no tant perquè no han pogut viure la llengua. Quan anaven al Kindergarden (escola bressol), va ser el Mundial de Futbol i es va posar de moda que cadascú traiés la bandera del país que corresponia. Un dia arribo a casa i em trobo a en Jan i la Nina amb l’estampeta, és a dir, amb la bandera espanyola pintada a les galtes. I vaig dir: per què? Si són catalans o són alemanys, ja que parlen alemany i tenen el passaport alemany. D’espanyols no en tenen res! O són alemanys o són catalans, però d’espanyols no en tenen res!. Els ho vaig dir a l’escola i em van contestar que era així perquè el cognom era espanyol. Els vaig demanar que o bé els pintessin l’alemanya o la catalana. Al final vaig agafar els dacs i els vaig pintar la bandera catalana. Això és un clar exemple que les mateixes educadores del Kindergarden ja discriminen: ja li diuen al Jan que no és alemany. Jan tu ets alemany i català.
JAN: Perquè aquests nens que a mi no m’agraden diuen: “els espanyols són tontos!” I diuen: “cacalà!”
MANEL: Aquest és un problema greu que tindrà Alemanya: hi ha immigració, però no volen que els fills s’integrin. A Catalunya, això seria impensable: que a la guarderia o a P3, P4… els pintessin la bandereta de Ghana o del país d’origen… Vaja, penso que no es faria… Es va publicar un llibre sobre la diversitat i la identitat d’en Manuel Delgado (Diversitat i integracio: Logica i dinamica de les identitats a Catalunya, Biblioteca Universal Empuries, 1998) que criticava el terme “multiculti” perquè ho considerava una manera de col•locar fronteres. En aquest sentit, hi estic d’acord: si ells viuen aquí i tenen l’alemany com a llengua materna, ells són alemanys. Ara bé, tenen una part d’identitat catalana.
JAN: Im Halbjahrzeugnis (a les notes de meitat del curs) quan em van donar els documents per al Gymnasium (institut), quan t’ho donen per a la Realschule, o Gymnasium o Oberschule (diferents tipus d’escola secundària que existeixen a Alemanya en funció de si després es va a la universitat o es fa una formació professional), etc, la meva professora va escriure-hi que el meu passaport és espanyol.
MANEL: I ara sa mare ha hagut de reclamar dient que el seu passaport és alemany. Això és un handicap que tindran els alemanys. Bé, ja els passa, que tenen tres o quatre generacions de turcs que no se senten ni d’un lloc ni d’un altre. Trobo que les dues identitats, catalana i alemanya, sumen, no resten. Em sembla important perquè quan els nanos són més grans i els obliguen a prendre partit, llavors és quan es creen els problemes.
Doncs… ja estem. Si no voleu afegir res més…
JAN: Una estona i sis minuts!
Com?
JAN: Hem estat una estona i sis minuts!
MANEL: Una hora i sis minuts! És que tradueix de l’alemany Stunde (hora) i diu “estona” en lloc d’”hora”… 🙂

FOTOS: Manel Bargalló

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s