Com s’instal·len les llengües al cervell en bilingües i monolingües, pel neurolingüista Albert Costa

Ens fem ressò d’una interessant entrevista que el periodista Albert Forns ha fet a l’internacionalment reconegut neurolingüista Albert Costa per al digital de Cultura “Núvol”, tot coincidint amb el tercer cicle de debats organitzats per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) titulat “El cervell”.

Us copiem un fragment de l’entrevista en format text, que podeu recuperar en original en aquest enllaç.

Albert Costa: “En la gent bilingüe, el declivi del cervell és més lent”
una entrevista d’Albert Forns (CCCB), publicada el 12 de març del 2014 a Núvol

«El Cervell», el tercer cicle de debats ICREA-CCCB, continua el proper dimarts 18 de març amb la conferència «El cervell bilingüe» del professor d’investigació ICREA Albert Costa, una de les referències mundials en aquest àmbit de la neurolingüística. Hi hem parlat perquè ens Bildschirmfoto 2014-03-20 um 10.08.14 PMavanci els punts clau de la seva recerca.

El teu àmbit de recerca és com s’instal·len les llengües al cervell en el cas dels parlants bilingües. Això vol dir que teniu detectades en quines parts s’emmagatzemen els verbs i en quina els noms, per exemple?
Cal considerar el cervell com a circuits, no com a àrees aïllades. Amb neuroimatges sabem quins circuits s’activen amb la parla. En el cas dels noms i els verbs, hi ha pacients que han tingut un dany cerebral i de cop són capaços de dir molts més verbs que noms, i altres pacients que passen a utilitzar més noms que verbs, i per tant hem vist que hi ha circuits cerebrals que s’encarreguen més dels verbs i d’altres dels noms. A partir d’aquí, mirem en parlants bilingües si aquests mateixos circuits actuen amb la segona llengua, fins a quin punt l’organització al cervell de la segona llengua segueix els mateixos principis.

Què hem d’entendre, per parlant bilingüe?
El bilingüisme no té una definició, sinó casos molt diversos. Jo vaig viure quatre anys als Estats Units, per exemple, i parlo en anglès amb el meu fill. Sóc bilingüe en anglès? O no ho sóc? O pel que fa al català i el castellà, qui és bilingüe, aquell qui els parla tots dos? O només aquell que parlava en català amb el pare i castellà amb la mare i, per tant, els va aprendre alhora? Sempre que intentem definir el bilingüisme excloem grups de gent, i per això el que fem és afegir adjectius al concepte bilingüisme: bilingüisme proficient, d’adquisició simultània, d’adquisició successiva, no proficient…

Quins problemes comporta ser bilingüe?
Els bilingües coneixen menys paraules en cadascuna de les llengües que els monolingües, per exemple. Si sumes les paraules que coneixen en total en són més, és clar, però un monolingüe pot conèixer 60.000 paraules del seu idioma, per les 40.000 de cada idioma que sap un bilingüe (…)

Per llegir com continua l’entrevista, completa, seguiu l’enllaç de Núvol aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s