Restaurants “amics dels nens”

Baby on Board és el blog que escriu l’Anna Salvat des de Prévessin-Moëns, un poble petit envoltat de camps i vaques, situat a França, però a deu minuts de Ginebra. L’Anna fa gairebé deu anys que viu en aquest poblet, té un fill, el Martí, de tres anys, i és una de les fundadores del Centre Català de Ginebra.

En el primer article que presentem de l’Anna, ens parla de la seva experiència amb els restaurants suïssos com a mare d’un infant. De seguida pensareu que la criatura feia massa xivarri o corria entremig de les taules, però no, el problema no era ben bé aquest.

Imatge extreta de Baby on Board

Restaurants

Una cosa que em va sorprendre moltíssim quan vaig arribar a Suïssa, és que els gossos paguen un billet per pujar als transports públics i tenen accés als restaurants.

http://baby-onboard.blogspot.fr/2013/03/restaurants.html

Anuncis

Un pensament sobre “Restaurants “amics dels nens”

  1. patufetsalmon Autor de l'entrada

    Al Facebbok de Quan el català és minoria, ens heu deixat els següents comentaris:

    Jordi: Al Senegal…………res de res. Estem a anys llum d’Occident amb aquest aspecte.

    Alícia: Aquí a Anglaterra hi ha moltíssim pubs I restaurants adaptats per poder anar amb les criatures. A l’hora de sopar però és diferent. O bé els fas sopar a l’hora que sopen les nens/es que sopen aquí, entre 5.30 I 6.30, o hi ha llocs com pubs que ja no els permeten l’entrada! Molt interessant veure què passa a altres països.

    Montserrat: Per aquí a la Irlanda rural no ens podem queixar: canviadors, trones…arreu i als llocs que nosaltres anem (clar que no són llocs “exquisits”) les criatures són molt benvingudes!

    Marivi: L’any passat a Paris anarem a un restaurant al centre a l’hora del migdia. El menu a la porta era interesant però era molt menut. La dona al vore’ns amb 2 xiquets de 4 i 6 anys vingué a la porta per dir-nos que alli no feien menjar adaptat per als xiquets i que no tenien lloc per a menejar-se. Varem dir-li que els nostres fills menjarien el que tindrien i ens deixa sentar-se no sense repelús i a falta d’arguments. Els meus fills es portaren bé (normal) es quedarem lo justet i els va oferir el gelat. A l’eixir la dona vigué a dir-mos que estava contenta de lo ve que havia estat. Nosaltres estavem sorpresos de la seua sorpresa!

    Marivi: En Bèlgica i Luxemburg a l’hora del migdia amb els xiquets està encara prou bé. Normalment en Luxemburg estàn obligats a tindre per lo menys una cadireta per als xiquets. Tenim localitzats certs restaurants “familiars” a on es pot menjar com un adult (vullc dir fora els mcdonalds i quicks) i encara que no tinguen un espai xiquets els donen fulles i colorins per entretindre’s. Per la nit es diferent. Tens que anar prompte perque supose que tenen por que els trenques l’ambient amb els xiquets (soroll, plors…)

    Alícia: Felix, aqui a UK es veuen canviadors per a bebes a molts llocs. He de dir pero que acostumen a tenir-los als WC per gent que necessita cadira de rodes ja que son mes grans i estan normalment a la planta baixa.

    Marta: Nosaltres no sortim gaire a menjar a fora, però sí que tenim problemes per trobar locals on els nens puguin jugar una estona mentre els grans prenen alguna cosa, perquè a l’hivern aquí fa molt fred per anar al parc. L’únic lloc que conec a Ulm una mica “amic dels nens” és l’Ikea (i encara!), suposo que per això els dissabtes sempre està ple de gent. A Berlín de locals per nens sí que en trobàvem, però a Ulm no.

    Fèlix: M,indigna veure com a l,Europa del segle 21 hi ha tants pocs bars i restaurants amb canviador pels bebès.Per no dir que en el 99×100 dels casos és al wc de les dones i a vegades et miren estrany.Crec que puc parlar amb propietat del cas belga i català.Tb em moc sovint per França i els P Baixos.
    Ah!i les trones d bebè no solen estar netes.

    Nuri: La meva opinió és esbiaixada, perquè no en tinc, de nens, però crec que la culpa és de tota una generació de pares que ha deixat els seus fills campar sense límits. Quan jo era petita (i tp sóc tan vella) i anava amb els meus pares a menjar fora, no baixàvem de la taula, no cridávem, no passejávem per entre les altres taules, i no havia “menú infantil” (manía estúpida de cultura McDónalds de que als nens només els agraden les hamburgueses i els macarrons amb tomate frito), menjávem el mateix que els grans, i cap problema. A més, deixàvem el cotxet en quant podíem caminar sense caure. Per contra, en la meva adultesa veig nens que es porten com micos i pares que no sols no els posen cap límit, si no que ai de qui s’atreveixi a fer-los notar la seva conducta. Qualsevol bestiesa es justifica amb un “són neeeens”. Ser petits no significa que puguin enfilar-se a les vitrines d’un menjador d’hotel 4 estrelles. Els porten al carret fins que són mastodonts de 5 anys, no m’estranyaria veure d’aqui a 20 anys una generació de joves amb problemes de maluc.
    Lamentablement, i com en tants altres àmbits, acaben pagant inocents (els pares que crien bé els seus fills i han de patir l’aprensió lògica d’un restaurador que ha vist nens fer coses que vosaltres els humans no creuríeu) per pecadors. (els pares irresponsables, més que els restauradors).

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s