Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

ASSAIG:

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües de Marta Rovira-Martínez. Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2011.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va editar el 2011 un assaig sobre el bilingüisme i el multilingüisme, al voltant de les Estratègies de transmissió lingüísitica en famílies plurilingües. L’autora, Marta Rovira-Martínez, estructura el llibre en cinc parts:

1 – Els resultats de la recerca sobre el plurilingüisme adquirit en l’entorn familiar

2 – Les estratègies familiars

3 – Guies i pautes d’orientació

4 – Iniciatives públiques de foment del multilingüisme

5 – Alguns recursos a Internet

UOCA continuació, us oferim un resum del contingut del llibre:

  • A diferència del que durant anys s’ha cregut, el bilingüisme no és un fenòmen estrany. Hi ha pocs països on només es parli una llengua. De fet, més de la meitat de la població mundial parla més d’una llengua.
  • Dins del bilingüisme, cal diferenciar entre bilingüisme social i bilingüisme individual.
  • Algunes cites:
    • Per això els experts que s’han consultat per a aquest treball recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills, perquè transmetre les pròpies arrels culturals quan es troben en un context de llengua i cultura diferents de la seva és una manera d’enriquir la socialització dels fills”
    • “El fet de parlar dues llengües o més permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats”
    • “Aquest coneixement addicional amb què se socialitzen els infants s’ha de considerar com una mena de talent que cal potenciar”
    • “La recerca feta fins ara demostra que tots els infants poden aprendre dues o més llengües alhora, la qual cosa no significa qze les aprenguin totes al mateix ritme, ni que hagin d’assolir el mateix nivell en cadascuna de les llengües”
  • És normal tenir diferents nivells de llengua: passiu/receptiu i actiu. Els nivells van evolucionant en funció de la intensitat de l’ús. La competència es pot reactivar si, durant un temps/uns anys el nivell d’una de les llengües ha quedat relegat al passiu.
    • Segons François Grosjean, és erroni descriure el nivell d’una llengua només a partir de la fluïdesa; ell fixa la competència en una de les llengües al voltant dels eixos fluïdesa i nivell d’ús. Aquest, els criteris, és un dels debats que hi ha entre els experts.
  • Algunes cites:
    • “Per això mateix, d’altra banda, els experts coincideixen a dir que el fet que un infant parli a casa llengües diferents de la llengua escolar no va en detriment ni de l’aprenentatge de la llengua d’escolarització, ni del seu rendiment. En canvi, el fet de no transmetre les llengües familiars als infants, limitant-los a l’aprenentatge de la llengua d’escolarització, els nega la possibilitat d’adquirir una competència que els pot arribar a ser molt útil en el futur”
  • El llindar a partir del qual una llengua nova apresa ja no es considera simultània a la primera llengua apresa són els 3 o els 4 anys, depenent dels experts. Anna Solé i Mena diferencia entre:
    • Des del naixement: adquisició simultània de les llengües
    • Abans dels 6 anys: adquisició consecutiva o seqüencial de les llengües
  • Algunes cites:
    • “Si els pares vetllen perquè el nen conegui la seva cultura, podrà arribar a trobar-se còmode en les dues (o més) societats, encara que no comparteixi tots els elements de cadascuna d’aquestes. El més important és que el seu multilingüisme i la seva multiculturalitat li donaran, segurament, una obertura d’esperit i una capacitat de triar i quedar-se amb el millor de cada cultura”
  • Es comet l’error d’exigir el mateix nivell de llengua a nens multilingües que monolingües.
  • Algunes cites:
    • “Segons els resultats de la recerca internacional duta a terme fins avui, el fet que els infants parlin a casa una o més d’una llengua diferent de la llengua o llengües escolars no ha d’anar necessàriament en detriment de la seva capacitat d’aprenentatge, ans al contrari”
    • “El que diuen els experts, en tot cas, és que el coneixement d’altres llengües pot afavorir la predisposició de l’infant a adquirir (fàcilment) noves estructures lingüístiques”
  • En el cas de la lectoescriptura, existeix una llengua majoritària i una altra de minoritària.
  • Hi ha diverses teories sobre les jerarquies entre llengües. Per exemple, Barron-Hauwaert parla d’un 50% de predomini de la llengua del país, seguit de diferents percentatges de les altres. Ara bé, que una sigui dominant no vol dir que ho hagi de ser tota la vida: l’infant es va adaptant en funció del context.
  • El primer en parlar del mètode “One Parent, One Language” (OPOL) va ser Maurice Grammont el 1902 i ho va considerar una bona fòrmula per evitar barrejar llengües. Tot i així, el primer en formular-ho va ser Jules Ronjat el 1913, a partir de l’experiència del seu fill. Va descriure l’adquisició de la llengua per part del seu nen com a espontània, natural, inconscient i sense pauta. A partir dels anys vuitanta, el mètode OPOL es va generalitzar entre els teòrics del multilingüisme. Pavlovitx destaca la importància de les interaccions personals en la transmissió de la llengua.
  • Avantatges del bilingüisme infantil:
    • Cognitius*:
      • Consciència metalingüística
      • Flexibilitat mental i estímul intel.lectual
        • *Saunders recull els avantatges (cognitius) en aquests punts:
          • Es pren consciència abans del fet que el llenguatge és arbitrari
          • Es diferencia abans entre el so i el significat de les paraules
          • Més aptitud a avaluar les frases contradictòries i no empíriques
          • Més aptitud en pensament divergent
          • Més aptitud en pensament creatiu
          • Més creativitat cognitiva i lingüística
          • Més facilitat per a la creació de conceptes
    • Socials i relacionals:
      • Conèixer altres cultures
      • Més competències per a la vida professional
      • Més adaptabilitat a diferents contextos
      • Més prestigi social
  • Reptes del bilingüisme, des del punt de vista cognitiu:
    • Esforç suplementari i estrès
    • Lapsus i barreja de llengües
    • Tardança en l’aprenentatge
    • Menys vocabulari i domini de cada llengua o d’alguna de les llengües
    • Semilingüisme
  • Reptes del bilingüsime, des del punt de vista social:
    • Identitat dèbil
    • Refús
  • Falsos mites:
    • Retard en l’adquisició del llenguatge
    • Barreja de llengües o code-switching
    • Parlar amb accent
    • Nivell deficient de competència en una llengua
    • La creença que els bilingües tenen una competència idèntica en ambdues llengües
  • A partir dels tres anys són capaços de traduir.
  • Per assolir l’èxit en el bilingüisme cal consistència i conciència. També és important que es combini amb una actitud d’ús natural lingüístic per part dels pares. Molt recomanable és també recórrer a avis i cangur per reforçar la llengua; els contactes personals és el que més ajuda a aprendre bé la llengua, tot i que la capacitat econòmica i de recursos de la família també pot determinar un millor aprenentatge de l’idioma. Un altre factor que en condiciona l’èxit és el prestigi social que té la llengua. Sigui quina sigui la situació, cal assegurar una exposició suficient a cada llengua.
  • Important és també poder implicar altres agents per assegurar l’èxit de l’aprenentatge de la llengua:
    • escola ordinària o especialitzada. La llengua que els nens només aprenguin a l’escola, la llengua del país, pot acabar assolint el mateix nivell que la/les materna/es o fins i tot arribar a substituir-la/les. No és cert, però, que si la llengua familiar no té prestigi, això suposi el fracàs escolar.
    • avis, parents, amics
    • vacances, oci
    • societat
  • Lectoescriptura: no hi ha acord sobre quin ha de ser el millor mètode. S’ha demostrat, però, que si els nens comencen a llegir i escriure abans que a l’escola, a casa, els nivells de lectoescriptura són després superiors als dels monolingües.
  • Bilingüisme passiu pot derivar en actiu en el moment en què el context faci necessari l’ús d’aquesta llengua. Malgrat la frustració, perseverar, mantenir la coherència.
  • Algunes cites:
    • “Pel que fa als beneficis de l’aplicació de l’estratègia OPOL, els experts creuen que el fet que la comunicació de cada progenitor amb els fills es faci en la seva llengua materna estableix un vincle emocional entre l’infant i la seva llengua en qüestió, i reforça el vincle amb cadascun dels progenitors”
    • “Pel que fa als problemes que pot comportar l’estratègia OPOL, Harding i Riley opinen el fet que ‘quan un dels pares no entén una de les llengües familiars, probablement els intents d’educar els fills de manera bilingüe fracassaran’. Així doncs, quan un dels pares és l’única font d’una de les llengües, cal fer un esforç suplementari per poder exposar el nen a situacions de parla en aquesta llengua”
  • Guies i pautes d’orientació (al llibre hi apareix un llistat).
  • Iniciatives públiques de foment del multilingüisme, com Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Language Skills in Enterprise (ELAN), Linguàrium, Llengües d’origen (al llibre hi apareix un llistat complet).
  • Webs i guies online (al llibre hi apareix un llistat).

 

L’assaig té 66 pàgines. Si hi esteu interessats, podeu contactar la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s