Patufets xerraires: 2n. any de vida (12-24 m), per Elisabeth Dulcet


En el cas dels infants, el que és especialment important, per a garantir el correcte desenvolupament del seu cervell, és la interacció amb els adults i aquí incloem el llenguatge i la comunicació”.
Sara-Jayne Blakemor i Uta Frith
Membre de l’Institut de Neurociència Cognitiva de l’University College de Londres

Imatge cedida per Elisabeth DulcetParlarem dels canvis i aprenentatges que els nadons realitzen durant el segon any de vida (12-24 mesos). Per a poder descriure-ho amb cert detall, ho dividirem en dues etapes: la primera meitat de l’any (de 12 a 18 mesos) i la segona meitat de l’any (de 18 a 24 mesos).

Hem vist que la discriminació dels sons de la parla ve determinada pels sons que hi ha en l’entorn del bebè durant els dotze primers mesos de vida. Per tant, al final d’aquest primer any els bebès perden la capacitat de distingir entre els sons als quals no estan exposats freqüentment. Aquesta pèrdua, però, és també un guany perquè permet l’organització ràpida i eficaç dels sons de la parla que escolta amb més freqüència. Però per que es dugui a terme aquest aprenentatge, els estudis científics demostren que la interacció social amb altres persones, amb els adults que l’envolten, és clau. Investigacions recents han demostrat que a partir de l’any, l’aprenentatge dels sons només s’adquireixen si provenen d’una persona real. L’estudi reflexa que si els estímuls procedeixen d’un vídeo o d’una cinta d’àudio, no es produeix cap aprenentatge. En aquest període infantil, l’adult cuidador (pare, mare, familiar, cangur, mestre…) és la font principal dels aprenentatges del nen.

En aquest període el nadó, a més de posar en funcionament tots els òrgans del seu cos i adaptar-los als ritmes de l’activitat diària, descobrirà noves possibilitats i adquirirà habilitats i coneixements del món que l’envolta a un ritme vertiginós.

Desenvolupament psicomotriu (12-18m). Trets importants:

  • El nen experimenta, descobreix i perfecciona: Arriba el moment del pas. Al voltant dels 15 mesos és bípede. Ja prefereix anar dret, caminar sol, ajupir-se o encara agafar-se, anar de costat, seure sol i aixecar-se… però cal que l’adult li atansi la mà.
  • El nen camina sol. Té un accés fàcil al seu entorn. Apareixen noves situacions de perill. Acostuma a ser “mogut” i es fa difícil que mantingui l’atenció en alguna cosa concreta. Vol moure’s i experimentar. És l’edat dels xocs, les presses, els nyanyos i el de començar a aprendre on són les seves limitacions, per superar-les. L’adult el vigila en tot moment.
  • La prensió manual és molt més precisa, quasi com la de l’adult, els agrada agafar petites coses (passar fulls d’un conte, agafar un fil, un cabell…).
  • Un cop el nen camina, les mans són més lliures i facilita que el joc també sigui més ric, acompanyat, és clar, d’una millor elaboració mental.
  • Li agrada tenir públic, imita, repeteix accions que sap que fan gràcia, hi ha més reciprocitat social i entén més les emocions i intencions dels altres. Necessita els altres per tot.
  • Etapa més rica a nivell cognitiu: camina, mastega, emet sons, reconeix dibuixos, atén, entén i comença a comprendre i a demanar.

Desenvolupament psicomotriu (18-24m). Trets importants:

  • Sembla que els progressos del nen i la seva evolució s’estanquin una mica. No és així, però la diferència que veiem en l’evolució del nen, és més gran entre 12 i 18m que entre 18 i 24m.
  • El nen ja ha adquirit prou habilitats i ara cal que les millori. Motriument hi ha una millora de l’equilibri i el control general del cos. Intentarà passar de caminar a córrer i de córrer a intentar saltar i pujar a diferents alçades.
  • Puja escales amb ajuda, s’enfila a una cadira gran. Seu per si sol en una cadira baixa.
  • Se sent més segur i pot mantenir més estona l’atenció continuada.
  • Imita tot el que fa l’adult. Postures, cares, paraules…
  • Li agrada que li demanis coses com “llença això a la brossa” o “porta’m la teva jaqueta”.
  • En el joc són més independents i es poden entretenir una estoneta sols.

Desenvolupament del llenguatge (12-18m). Trets importants:

  • Comprèn frases simples.
  • Denomina uns cinc objectes i noms familiars, pot arribar-ne a produir al voltant de deu.
  • Utilitza totes les vocals i algunes consonants, de manera aïllada i combinades.
  • Dóna objectes familiars quan se li demanen.
  • Senyala parts del cos.
  • Comença a adquirir el vocabulari bàsic.
  • Menja sòlids.
  • Entén el NO (la prohibició) per l’entonació, no pel significat.
  • Mou el cap per dir NO.

Desenvolupament del llenguatge (18-24m). Trets importants:

  • Diu el seu nom (potser no correctament).
  • Menja sense problemes i mastega.
  • Te un vocabulari expressiu al voltant de 20 paraules familiars.
  • Utilitza frases de 2-3 paraules.
  • Entén el significat de fi: “ja està”, “gràcies”.
  • Comprèn ordres semicomplexes.
  •  Inici de la consciència de la propietat i del que jo vull. La paraula preferida és: “meu”.
  • Comença a distingir entre els pronoms jo i tu.
EDAT ÍTEMS NORMODESENVOLUPAMENT SIGNES D’ALERTA
12-18 mesos
  • Comprèn frases simples.
  • Denomina objectes familiars.
  • Menja sòlids.

 

  • No segueix ordres simples (v + nom)
  • No hi ha paraules amb sentit propositiu —voler comunicar.
  • Cal vigilar si el vocabulari en aquesta etapa: augmenta o pel contrari disminueix (va deixant de dir paraules).

 

18-24 mesos
  • Diu el seu nom (no cal correctament).
  • Menja sense problemes  i mastega.
  • Utilitza frases de 2-3 paraules.
  • Comprèn ordres complexes.

 

  • No hi ha joc simbòlic.
  • Hi ha un estancament en la producció de paraules i en l’adquisició de vocabulari nou.
  • No associa dues paraules per fer una frase propositiva (amb intenció).
  • No comprèn ordres semicomplexes.

 

RECORDA: Que el teu petit Patufet, quan comença a parlar, barregi paraules dels diferents idiomes que escolta, és normal i desitjable. Cal que passi per aquesta fase del seu desenvolupament bilingüe!

RECORDA: La comunicació entre pares i fills, és molt més que ensenyar a parlar, molt més que triar una llengua, més que escollir un idioma, més que dotar a l’infant de tots els aprenentatges. És establir un flux d’informació que va molt més enllà del que es pot expressar amb paraules. És construir una passarel·la bidireccional que s’anirà enfortint a cada mot expressat, a cada sentiment mostrat, a cada sensació experimentada. Per tant, cal que a casa parlem amb els nostres fills la llengua o llengües amb les que somiem, amb les que sentim. Només així sentirem parlar als nostres nens moltes llengües!

TASCA a REALITZAR: Com que dèiem que es aquest segon any de vida el nen ja comença a triar els sons que escolta amb més freqüència per repetir-los, cal tenir clar la quantitat de temps que està exposat diàriament a les diferents llengües dels seu entorn. Com més temps escolti i com més temps se li parli amb una llengua, més competent serà amb aquesta llengua.

Per tant, cal ser realistes i anotar en una gràfica les diferents llengües que es parlen a casa, les que el nen escolta (pot ser que a l’escola, amb els avis, etc, es parli una altra llengua diferent de les de casa), on les escolta, quan de temps les escolta i de quina font les escolta. Cal fer un registre dia a dia i una valoració setmana a setmana. Un quadre tipus vindria a ser (aquest és inventat):

Nom del nen/a:

IDIOMES CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ITALIÀ CASTELLÀ
LOCALITZACIONS casa casa amics escola escola
PERSONES mare pare cangur mestres mestres
Núm. HORES 6h 5h 4h 6h 6h
JUGA/AMICS/Hores Anglès 2h

Cal comptabilitzar les hores diàries i treure’n els tants per cent. (Si em passeu els vostres quadres, ho puc fer jo). Això ens donarà una idea de quines llengües estan fortes i quines caldria reforçar.

Sabem que els bebès criats en famílies on es parlen dos o més llengües, triguen una mica més en desenvolupar tot el procés del llenguatge i probablement també el de la parla, pel fet d’haver d’introduir, endreçar i comprendre més d’un codi lingüístic. Cal tenir clar que els infants poden aprendre a parlar sense senyals externs de pràctica. Actualment, també sabem que el fet d’estar exposats a més d’una llengua des del naixement té clars avantatges pel funcionament del cervell i pels aprenentatges escolars. Classificar les paraules i els sons que sentim i aprendre l’alfabet suposa prestar atenció als sons de la parla.

Les darreres investigacions també han demostrat que hi ha una relació directa entre el temps que els pares passen amb els seus fills i la quantitat de vocabulari que aquests tenen. Com més temps passa un nen amb els seus pares, millor, més extens i més ric, és el seu vocabulari.

Petits trucs que milloren la qualitat comunicativa:

  • Utilitzar una entonació agradable.
  • Fer somriures, exclamacions i onomatopeies.
  • Mantenir un contacte constant amb el nen (físic i visual).
  • Valorar positivament el que diu i fa el nen.
  • Tenir cinc minuts per explicar un conte.
  • Cantar cançonetes i ballar amb el nen.
  • Fer jocs de rimes senzilles.
  • Gaudir de jugar amb ell una petita estoneta.
  • Utilitzar la nostra llengua materna per expressar-li els nostres sentiments.
  • Verbalitzar al nen el que està fent i avançar-li el que farà. Cal treballar l’antelació per afavorir l’organització mental, necessària per endreçar tots els coneixements que anirà adquirint.
  • Explicar-li les paraules que no comprèn i donar-li l’equivalent en les altres llengües que es parlen a casa perquè el nen comenci a establir correlacions entre elles.
  • Gaudir dels moments d’estar al seu costat i verbalitzar-li en qualsevol dels idiomes que dominem.

Petits trucs que milloren la qualitat Psicomotriu:

  • Joguines que afavoreixen l’habilitat en els desplaçaments: correpassadissos, carros, cotxes per empènyer asseguts, pilotes…
  • Jocs que afavoreixen el manteniment de l’atenció de forma continuada: encaixos senzills, jugar amb utensilis d’ús quotidià (pinta, cullera, plat, escombra, telèfon, papers…), mirar contes de 4 pàgines.
  • Joguines de causa-efecte: prémer botons i que soni música, posar un objecte dins d’un forat i que surti per un altre lloc….
  • Capses, pots, bosses (per ficar i treure objectes)…
  • Bicicletes per anar empenyent amb els peus, cotxes…
  • Jocs de construcció (torres de 3)
  • Joguines d’arrossegar
  • Llibres d’imatges, cançons…

Com sempre la música és el nostre gran aliat per ajudar-nos a desenvolupar tot el potencial comunicatiu i lingüístic. A través de les cançons i del cant (en veu alta) el nostre cervell processa els sons i les emocions que comporten. La pedagoga musical Montse Dulcet ens aconsella per aquesta edat:

musiques_dulcet

El cervell és la màquina gràcies a la qual es produeixen totes les formes d’aprenentatge i, naturalment, el cervell és, també, el que determina i posa límits a tot el que podem aprendre. La seva capacitat per adaptar-se a les circumstàncies canviants i aprendre (plasticitat) depèn fonamentalment de l’ús que en fem.

RECORDA: Barrejar paraules dels diferents idiomes que el nen escolta, és una fase normal i desitjable del seu desenvolupament bilingüe!

En el desenvolupament dels nens cal tenir en compte que es poden donar diferents variables (fill únic, germans, bessó, prematuritat, complexitat, problemes de salut, més d’un idioma familiar…) tot això farà que aquest infant configuri el seu ritme de creixement, el seu propi ritme de desenvolupament psicomotriu i del llenguatge. Es important que recordem aquesta idea: cada nen és diferent dels altres i, per tant, únic!

Elisabeth Dulcet. Titulada en logopèdia per l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona) l’any 1983. Després de fer carrera com a pedagoga terapeuta, s’inicia com a logopeda en una Escola d’educació especial i aviat comença a treballar en una cooperativa de pares de nens amb sordesa. Crea el servei municipal de logopèdia de diversos ajuntaments i l’any 1998 tira endavant el somni de tenir un col·legi professional de logopedes i funda el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), on actualment treballa de directora tècnica. S’ha especialitzat en l’atenció precoç de les alteracions de la comunicació i s’ha format en diferents mètodes d’intervenció. Així mateix, es dedica a la formació especialtzada (és coordinadora del màster de Logopèdia Infantil). Ha intentat transmetre la seva feina i el seu saber donant classes a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada i ha fet de la logopèdia la seva feina i la seva afició. Diu sentir-se afortunada.

Anuncis

Un pensament sobre “Patufets xerraires: 2n. any de vida (12-24 m), per Elisabeth Dulcet

  1. patufetsalmon Autor de l'entrada

    Aquest article d’opinió ha generat els següents comentaris al Facebook Quan el català és minoria:
    Marta: “Molt interessant, i molt oportú per a nosaltres, just quan el nostre fill petit acaba de fer els 2 anys. Va néixer prematur i molt molt menut però m’anima veure que totes les fites de desenvolupament han estat assolides. De moment és amb mi tot el dia, així que el seu vocabulari és exclusivament català malgrat que entén i respon perfectament a l’anglès. Ara bé, la família sudafricana ja ho va aprendre amb la nostra filla gran i tots quan li demanen un petó, li diuen així: “peto”, paraula plana. Jiji. En un parell de mesos començarà a anar dos dies pel matí a la pre-school de sa germana, així que suposo que començarà a aparèixer l’anglès a la seva parla i potser fins i tot canviarà la llengua principal de comunicació dels germans, que ara per ara és clarament el català. Veurem…”
    Montserrat: “Jo vaig fer una graella de 3 columnes (mot en català, com ho pronuncia el nen i significat en anglès). Mmmmm, no sé les mestres ho van fer servir massa, els va agradar i m’ ho van agrair….jo ho tornaria a fer, vull dir que penso que potser pràctic, pot ajudar si es vol…i fent-ho em vaig quedar més tranquil.la”
    Gemma: “Jo he fet el mateix amb els meus dos menuts, però no per a l’escola, sinó per a casa, per a la família. La llibreteta està a la taula del menjador i tothom qui ho vol la pot consultar. columna com ho diu, columna en català, columna en rus i columna en alemany. He utilitzat la mateixa llibreta per als dos, si comences per un cantó en tens un, per l’altre, l’altre. A més, hi anoto la data per anar veient l’evolució. No només ho he trobat útil per a les respectives famílies, sinó també per observar com ha desenvoulpat cadascun el llenguatge. Val a dir que la llibreta la vaig estrenar en cada cas quan van fer més o menys 16 mesos (primeres paraules) i la vaig deixar estar al voltant dels dos anys i mig quan ja feien frases llargues i més complexes. Mooolt recomanable!”
    Laia: “Moltes gracies per l’article i per l ideia de les llibretes…jo també ho faré!, m ha semblat una eina fantastica tant per les families com per l’escola. El meu té 15 mesos i comença a alternar les tres llengües: Catala, Txec i Portugues”
    Anna: “La meva filla també acaba de fer els dos anys i ara comença a jugar amb les llengues. Jo l’altre dia li deia “panses” i ella em contestava “no, Rosinen”. Vaig canviar a “Rosinen” a veure què passava i em va contestar rient “panses!”. El joc va durar una bona estona I per primer cop va dir “Katalanisch”, ara que no sé si sabia el que estava dient…”
    Alícia: “El meu petit de 19 mesos tambe comença a dir algunes paraules, en catala i en angles. Aixi que aquest article m’ha resultat molt interessant. Gràcies!”

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s