A la darrera entrevista, en Marc explicava que a als Estats Units cada matí la seva filla comença el dia amb el jurament de bandera, en el qual es fa referència a Déu (“I pledge allegiance to the Flag (…) one Nation under God…“). En Jordi, fa un parell de setmanes, comentava que si bé al Senegal hi ha un 90% de musulmans i es saluda amb el “asalam aleikum”, el seu fill va a una escola de monges i a casa no toquen el tema religiós. A la pàgina de Quan el català és minoria hem preguntat si us heu trobat en contextos on la religió o religions són més fortes i més viscudes des de petits o que us obliguen a prendre decisions que potser no us hauríeu hagut de plantejar, en cas de viure en terres més seculars com Catalunya, València, les Illes…?
La Montserrat, des del sud d’Irlanda comenta que s’hi han començat a trobar: “a totes les escoles la religió catòlica (en algunes la protestant) hi té un pes ben fort; no només la religió és una assignatura en tota la primària, sinó que també és una vivència que es comparteix en la comunitat escolar (des de l escola es celebren alguns sagraments i tothom hi participa)“. Afegeix que el novembre passat, “el mural de l’escola ha estat primer sobre el Halloween i ara, en aquesta segona part del mes, la pregària pels amics i familiars morts“.
L’Oriol, des de Taiwan, explica que “el concepte religiós és molt diferent del que tenim a occident: la gent no entén el fet que una religió sigui excloent, i aquí es va indistintament a temples taoïstes o budistes (i n’hi ha que són de les dues religions alhora), i s’hi acostuma a anar en ocasions assenyalades (quan hi ha festivitats o quan l’individu creu que necessita l’ajuda d’un déu o un buda en particular)“. A més d’això, “les supersticions són molt fortes, i hi ha tot de temes tabú que, vist des d’una perspectiva occidental, poden arribar a semblar ridículs: les embarassades no poden anar a enterraments si no porten un cordill beneït per un monjo al voltant de la panxa, i no poden veure el cadàver sota cap concepte, per exemple“, afegeix.
“A Anglaterra“, si més no on és la Núria, “les escoles primàries públiques són majoritàriament Church of England (regulades per l’església anglicana) i la religió és una part important de la vida de l’escola“. Exposa que ells són “totalment no creients“, cosa que els està suposant “una complicació a l’hora de trobar escola“.
