Complicitat entre famílies i escola, per Mercè Solé i Sanosa

mercè solé i sanosaEl constant moviment de persones arreu fa que cada cop hi hagi més situacions de diversitat de llengües en un mateix entorn; persones que fan servir diferents llengües per a funcions diferents, per a relacions diferents. Aquest és també el cas de les famílies dels “Patufets”.

La incorporació dels infants a l’escola és un dels moments de presa de decisions importants en l’educació dels fills: quina escola; quin model pedagògic?; quina llengua vehicular?… En qualsevol cas, la família inicia una nova relació amb l’equip de mestres i professors; s’inicia el diàleg entre famílies i escola que, si sempre és important i necessari, en el cas dels infants amb llengües familiars diferents de les llengües de l’escola (i potser també de les de l’entorn), el diàleg és imprescindible. L’habilitat dels pares i la sensibilitat dels mestres i educadors han de trobar-se i establir les complicitats necessàries per tal que els infants visquin amb normalitat les seves llengües.

Preparar l’infant per al primer contacte intens amb una llengua que li pot ser desconeguda és convenient, especialment quan aquest contacte suposi per primer cop sortir de casa i entrar en relació amb un nou entorn, amb altres infants (que potser parlen altres llengües), o amb altres adults. Si les escoles bressol —i les aules de P3— acostumen a organitzar un període d’adaptació de l’infant el primer cop que s’incorpora a l’escola —i sovint no hi ha i diferència de llengua—, quan a aquest canvi s’hi afegeix el contacte amb una nova llengua, sembla evident que cal tenir en compte aquesta nova variable i preparar infants i família per viure positivament el fet.

Preparar el professorat per rebre alumnes amb bagatges i trajectòries diverses és l’altra cara de la moneda. Que el professorat valori l’alumne, independentment de la seva llengua ajudarà a reforçar la seva autoestima, i és, aquest, un requisit important per a un aprenentatge harmònic. Des de la perspectiva de l’escola, conèixer la realitat lingüística de l’infant, així com les eines i els recursos que la família fa servir per fer-ho possible, és una informació bàsica per poder contribuir positivament al procés d’aprenentatge de l’infant. En aquest sentit pot ser una inestimable ajuda per a l’escola conèixer les motivacions familiars i com s’organitzen les llengües a casa: entre els progenitors, amb els fills, entre els germans…

El món no para de transformar-se i mestres i professors no deixen de donar resposta a les noves necessitats dels infants. La formació intercultural ja forma part dels programes de formació dels futurs educadors i, sense cap mena de dubte aquest és un guany que cal mantenir, cuidar i consolidar. Dissortadament, però, encara hi ha llocs al món on l’educador recomana als pares d’abandonar la llengua familiar en la seva relació amb els fills “per ajudar-los”(?), o bé desaconsella els cursos de reforç de les llengües familiars… Canviar aquestes pràctiques hauria de ser un objectiu a curt termini. L’escola i el professorat juguen, al costat dels pares, la família i l’entorn un paper fonamental en el desenvolupament de les llengües dels infants i són, per tant, un suport imprescindible per a l’èxit del projecte educatiu.

Per al professor Ignasi Vila, de la Universitat de Girona, «Rebutjar la llengua dels alumnes és rebutjar-los […]. El capital cultural, lingüístic i intel·lectual de les nostres societats augmentarà d’una manera significativa si parem de veure a les criatures que són lingüísticament i culturalment diferents com un problema a resoldre i obrim els nostres ulls als recursos que aquestes altres cultures ens poden aportar[…] [i fa algunes propostes:]

  • Potenciar la idea del valor afegit que té conèixer dues o més llengües.
  • Desenvolupar projectes (a l’aula) on es faci palès les diferents llengües existents.
  • Compartir les diferents llengües a l’aula (per exemple, cada dia un alumne o una alumna “porta” a classe una paraula important en la seva llengua que entre tots s’haurà d’aprendre i de discutir).»

En la mateixa línia, la Comissió Europea va editar la guia La integración escolar del alumnado inmigrante en Europa (2009); per als autors no n’hi ha prou a acceptar les llengües i la diversitat cultural de l’alumnat d’una manera passiva, sinó que cal reafirmar la identitat cultural de l’alumnat mitjançant activitats i projectes que posin de manifest la riquesa de coneixement  de les llengües entre els aprenents creant cartells en diferents llengües, animant els alumes a escriure en la seva llengua (llibres bilingües o diaris personals, per exemple,) o bé creant un clima institucional on l’experiència lingüística i cultural dels alumnes sigui reconeguda, acceptada i valorada.

Tal i com he esmentat en altres ocasions, fer créixer els fills en més d’una llengua és un gran projecte que demana de tots els adults tenacitat, esforç i responsabilitat. Cada situació exigirà unes habilitats determinades i la presa de decisions. Els especialistes que han analitzat i observat aquests processos són una bona referència. En aquest sentit, us recomano que feu un cop d’ull a la guia A Parents’ and Teachers’ Guide to Bilingualism (Multilingual Matters) del professor de la Universitat de Bangor, Colin Baker, que mitjançant un sistema de preguntes i respostes dóna molta informació contrastada i ben documentada i, sens dubte, pot ser una bona ajuda per trobar propostes per a cada situació i compatir experiències.

Per a l’èxit escolar dels infants amb més d’una llengua familiar l’actitud dels pares és important com ho és també l’actitud i predisposició del l’equip docent.

Ja ho veieu, els ponts de diàleg i comunicació entre família i escola són imprescindibles i tothom hi guanya!

Tot seguit adjunto alguns enllaços que poden ser d’utilitat per a pares i mestres:

Mercè Solé i Sanosa és màster en planificació lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a tècnica de planificació lingüística, tècnica en gestió del multilingüisme i professora de català per a adults.
Col·labora amb la Universitat Oberta de Catalunya i el seu centre d’interès està orientat a la gestió de la diversitat lingüística en contextos urbans i en l’àmbit educatiu i familiar.
Administra el blog El multilingüisme al carrer: La gestió de la diversitat lingüística.

Anuncis

Un pensament sobre “Complicitat entre famílies i escola, per Mercè Solé i Sanosa

  1. patufetsalmon Autor de l'entrada

    La Marta Garrich considera que l’ article és boníssim i comenta “que sintonitza molt bé amb el que ha estat la nostra estratègia a la pre-primary de la petita. Fins i tot, sempre ens han animat en les estades de dos o tres mesos que fem a Barcelona a l’estiu (quan aquí és hivern i doncs periode lectiu): “allà amb els avis, interaccionant en català i un altre context, és mil cops més enriquidor que un o dos mesos més d’escola aquí”. I de fet sempre quan hem tornat al setembre han notat un canvi en la petita, l’han trobada més madura i segura de si mateixa.”

    La Montserrat Queralt ens explica que ” La nostra experiència, tant al parvulari com en aquests mesos que portem d’escola, és que el professorat és receptiu a la “diferència” però poc proactiu. Intenten (no sempre ho aconsegueixen) escriure bé la Ç del nom del Marçal, m´escolten i em diuen que és interessant la tradició de sant Jordi que celebrem, etc…però no passem d´aquí. Segurament hauré de ser més propositiva i prendre la iniciativa.”. Després recorda que ” el que vaig fer quan el meu fill va començar a anar a la llar d’infants als 2 anys i mig. Fins llavors les seves paraules eren bàsicament en català i vaig preparar per a les mestres una graella de 3 columnes (català, tal i com ho pronunciava i anglès) amb les paraules que ell feia servir més perquè l’entenguessin; per exemple: aigua-abba-water o mira-mila-look. No sé si va servir de massa però almenys en vam parlar (i explicar per enèsima vegada que el català no és un dialecte de l’espanyol)”

    Finalment la Gemma Terés ens diu “A Alemanya, entre els 3 i els 6 tens assegurada plaça a l’escola bressol. Abans, si a casa no es parla l’alemany, tens més punts per obtenir-ne. En el nostre cas, vam fer un exhaustiu treball de camp per trobar una escola bressol que fos oberta, tolerant i multiculturalment activa. És a dir, és una llar d’infants només alemanya on els i les educadores només es dirigeixen en alemany a la mainada, però són molt conscients de la diversitat cultural i lingüísitica i, sempre que poden, la integren: sigui en el dia a dia (exemple: trencar ferro en situacions “de crisi”, tot dient-li al nen alguna paraula en llengua materna o paterna, cosa que sempre els descol.loca -als xics- i els arrenca un somriure, els demanen si coneixen cançons relacionades amb el tema que treballen en la seva llengua, etc), sigui en ocasions especials (setmanes culturalment temàtiques, festa d’estiu o primavera amb estands culturals/lingüístico/gastronòmics de cada país). I, tot plegat, no ho presenten com una cosa exòtica, sinó com quelcom natural i normal de manera que també hi integren els nens i nenes monolingües alemanys, que ja no pregunten: “què li parles? No sap/s alemany?”, sinó que comenten: “per què li parles en català? Jo sé comptar en francès, s’assembla, oi?”. Sobre llengua i escola, a casa vam fer servir a més, la següent estratègia per evitar que l’aterratge en un entorn infantil exclusivament alemany no fos crític: els nostres dos fills van començar l’escola bressol amb dos anys i mig i dos anys i pocs mesos; abans, només eren en contextos russos o catalans. Ara bé, un cop a la setmana, des de sempre (des dels 3 mesos el gran, des de la setmana, el xic) anem a un centre familiar, que depèn de la llar d’infants, però que està obert a qualsevol família, per cantar i jugar amb els nens i nenes… en alemany. Això va fer que, prèviament a l’ingrés a la llar, l’alemany ja els sonés, encara que fos com a llengua de l’ambient, passiva, en un context infantil agradable… i -ho trobo important- musical. Penso que aquesta activitat setmanal els va fer molt més lleugera la immersió en una escola bressol exclusivament alemanya on cap de les seves llengües diàries, de casa, hi són representades. Com deia, combinat, és clar, amb la bona resposta i predisposició de la mateixa escola”

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s