El teatre pot ser una manera de crear situacions poc corrents en què els patufets i patufetes juguin amb la llengua, sigui només en català o barrejant-lo amb la llengua de l’entorn. Ens fem ressò del primer taller de teatre en català per a nois i noies que han fet els Catalanens de Munic, aquí hi trobareu la crònica. L’Anna, des de Munic, ens avança que ja estan preparant-ne la continuació.
A la pàgina de Quan el català és minoria, al Facebook, us preguntem: teniu experiència en muntar obres de teatre amb els vostres patufets i patufetes, sigui com a activitat d’un grup de joc, sigui a casa vostra, en sessió privada?
La Marta comparteix la seva experiència, lligada a la llegenda de Sant Jordi: “Els tres de casa vam fer una obra de teatre sobre la llegenda de sant Jordi i la vam representar a la llar d’infants de la meva filla. Va anar molt bé. Ens van demanar que la tornéssim a fer i fins i tot que la representéssim a la biblioteca de la ciutat, però això últim ja no ho vam fer. L’obra la vam fer en alemany i no en català. La vam traduir i adaptar nosaltres mateixos i va ser molt interessant les reflexions que van sortir al voltant de la llengua (tan de la catalana com de l’alemanya), sobretot quan certes expressions no es podien traduir literalment. La meva filla, de casa, és la que parla més bé l’alemany, així que ella hi va tenir molt a dir. Per la família va ser una experiència molt bonica treballar tots junts en un mateix projecte. I a la llar d’infants em van demanar el drac que havíem fet i a final de curs van fer una obra de teatre escrita i interpretada pels nens”.
Els Catalanets a Berlín comenten que els han proposat preparar Els Pastorets de cara a l’any que ve. Resulta que els del Casal Català de Washington, DC ja està preparant uns pastorets per a enguany en una versió, no de tres o quatre hores, sinó adaptada per a la mainada: mitja horeta! 🙂 Els que sigueu per Washington, DC a principis de desembre, podeu anar-hi de públic; aquí trobareu tots els detalls.
La Gemma també comparteix la seva experiència teatral casolana: “A casa tenim un petit teatre on els meus fills (gairebé 5 i gairebé 3 anys) fan titelles i teatre d’ombres, tot explicant ells sols les històries. S’ho passen pipa i a la vegada els serveix bé d’exercici de memòria de contes que hem explicat, bé d’exercici per activar la imaginació i inventar-se noves històries, en català”. La Montserrat hi afegeix que el seu també té una vena teatral, però del català es passa a l’anglès quan es queda sense públic: “Al meu, de 5, li agrada pujar sobre una cadira o un tronc i fer un ‘espectacle’. Si jo estic al davant el fa en catala pero a mida que passa l estona l angles va apareixent….”
