Jugar amb la llengua, per Víctor Pàmies i Riudor

foto VictorCada vegada sou més els catalans que, pels motius que sigui, us en aneu a viure a l’estranger. Els pocavergonyes que ens governen, en diuen mobilitat exterior, allò que sense eufemismes és emigrar per trobar feina perquè a casa no ens en donen.

L’ús eufemístic que fan aquests polítics del llenguatge és pervers. Com quan parlen de pagaments diferits en el cas de comissions reiterades i encobertes.

Amb això vull demostrar que la llengua no és neutra. Ja diuen que en mata més la llengua que l’espasa. Encara que ens han volgut a tots bilingües (i ara trilingües, que preu per preu, sabates grosses!), la nostra llengua només n’és una: aquella amb què pensem, aquella amb què vam articular les primeres paraules: papa, mama… Ens enriqueix saber com més idiomes millor, i tant!, però sense perdre els orígens.

Cada llengua traspua la manera d’un poble d’entendre el món. És a través del llenguatge figurat que podem observar que mentre en català parlem d’ ensinistrar, en castellà en diuen adiestrar, les nostres contribucions són els seus impostos i els nostres pocavergonyes esdevenen sinvergüenzas. Amb tots els matisos de dreta i esquerra, contribuir i imposar o poc i sense.

I el refranyer i la fraseologia pròpia de cada llengua són l’ADN d’una cultura. Ho trobem sovint en aquelles expressions sense equivalència directa en altres llengües. Com, per exemple, quan nosaltres diem, quan plou molt, d’una manera torrencial, ploure a bots i barrals; que per als castellans és llover a cántaros o caer chuzos de punta; per als anglesos, to rain cats and dogs, o per als francesos, tomber des allabardes.

Darrere el refranyer, per exemple, a través dels proverbis o refranys morals, hi veiem una manera d’entendre el món, com quan, de pares a fills, perpetuem coneixements com ara: A sants i a minyons no els prometis que no els dons, Més val boig conegut que savi per conèixer, A on aniràs bou que no llauris?, No hi ha roses sense espines, Val més un bon veí que un mal parent o Músic pagat no fa bon so.

Segur que no és gens fàcil lluir la catalanitat fora de casa. Ni tan sols transmetre-la als fills i fer que mantinguin viva la guspira de la llengua. Però que allò que ens uneix pugui seguir fent de pont entre nosaltres. I penso, humilment, que les dites i els refranys poden ser una bona eina per fer que els nostres fills coneguin la llengua i la nostra cultura a través del joc i la imaginació.

Són recurrents els programes de ràdio i televisió que tracten sobre els refranys i les frases fetes. Tenim l’exemple dels programes de Ramon Solsona a Catalunya Ràdio i RAC1, de Màrius Serra, que ara mateix fa les “Paraules en ruta dins el programa “Divendres” de TV3, o “Català a l’atac“, també a TV3 que emetien l’any passat per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i tants d’altres.

Feu la prova de cercar “refranys“, “frases fetes“, “proverbis” o “dites” a qualsevol canal de vídeos (Ja sigui Youtube, Vimeo o altres canals educatius, com ara l’Edu3.cat) i hi trobareu un seguit de recursos per gaudir i jugar amb les frases fetes i els refranys.

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1996) i té el Màster Online en Terminologia per l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona (2008). Des del 2002 ha publicat a Internet els seus estudis sobre paremiologia catalana, oferint diverses eines i continguts, com ara un Refranyer català-castellà, un Recull de dites i frases fetes català-castellà, un Diccionari de citacions, un Refranyer temàtic o una Biblioteca especialitzada, entre d’altres. Són una quinzena de blogs especialitzats, en l’actualitat. Des de l’any 1995, a punt d’acabar els estudis de lingüista, emprèn una tasca de recopilació de refranys, ja sigui de fonts orals o escrites, i inicia la creació d’una biblioteca paremiològica de suport. Així, en l’actualitat, la base de dades de parèmies supera els 430.000 registres i la biblioteca té més de 600 exemplars especialitzats.

Advertisements

Un pensament sobre “Jugar amb la llengua, per Víctor Pàmies i Riudor

  1. patufetsalmon Autor de l'entrada

    Al FB de Quan el català és minoria vam tenir uns quants comentaris sobre l’ article:

    La Marta Garrich els encetava. ” L’article d’en Víctor m’ha recordat un genial article d’en George Orwell: “Politics and the English Language.” Del 1946!, així que això dels eufemismes del discurs polític ve de lluny! “In our time, political speech and writing are largely the defence of the indefensible. Things like the continuance of British rule in India, the Russian purges and deportations, the dropping of the atom bombs on Japan, can indeed be defended, but only by arguments which are too brutal for most people to face, and which do not square with the professed aims of political parties. Thus political language has to consist largely of euphemism, question-begging and sheer cloudy vagueness. Defenceless villages are bombarded from the air, the inhabitants driven out into the countryside, the cattle machine-gunned, the huts set on fire with incendiary bullets: this is called pacification. Millions of peasants are robbed of their farms and sent trudging along the roads with no more than they can carry: this is called transfer of population or rectification of frontiers. People are imprisoned for years without trial, or shot in the back of the neck or sent to die of scurvy in Arctic lumber camps: this is called elimination of unreliable elements. Such phraseology is needed if one wants to name things without calling up mental pictures of them.” … https://www.mtholyoke.edu/acad/intrel/orwell46.htm“. Sobre aquest comentari en Víctor Pàmies deia “Estic segur que en els cursos d’oratòria per a polítics hi ha un apartat destacat per als eufemismes. I el pitjor de tot és que es pensen que canviant el nom de les coses canvien la realitat (o l’amaguen, més aviat). Cal que els deixem clar que per aquí no estem disposats a passar!”

    La Frau Comellas deia ; “Un article molt interessant. En efecte, la clau és fer de l’aprenentatge un joc, a falta d’un entorn lingüístic en català…” i en Víctor ho confirmava: “Jugar és bàsic per aprendre. A través del joc és més fàcil de consolidar coneixements”.

    La MOntserrat Queralt escrivia: “Si ja no és del tot fàcil que les nostres criatures aprenguin la nostra llengua lluny de casa, que entenguin i emprin frases fetes, dites, etc…ho trobo complicat, complicat…però alhora, essencial…Recordo de joveneta quan vaig fer amics de ciutat em deien “tu ets de poble,oi?” perquè m´agradava fer servir aquestes expressions de la llengua popular…i per això aquest és un tema que m´amoîna una mica de com transmetre´l al meu fill…El que faig, quan en dic alguna de senzilleta tipus “justa, la fusta” o “qui no arrisca, no pisca”…la hi interpreto…ah, i també (i perdoneu tots aquells que no suporteu les 3bessones) amb el mussol de la Bruixa avorrida n ha sentit moltíssimes….Un tema de la nostra llengua i cultura que trobo fascinant!!!!”. I l’autor de l’article deia: ” Montserrat, no sempre les frases fetes han de ser de poble! Sí que van molt relacionades amb una societat rural antiga, però la fraseologia penso que va molt més enllà i hi podem aportar peces des de les onomatopeies, els embarbussaments, les comparacions, l’argot juvenil o les comparacions, per exemple. Ha estat un plaer poder col·laborar amb vosaltres!”

    Finalment, la Marta Fonollosa comentava: ” Nosaltres procurem no oblidar-nos-en. Per sort en els llibres que llegim n’hi ha unes quantes i la meva filla les fa servir. Recordo una vegada que vaig agafar la meva filla a coll (tenia 3 anys) perquè hi havia un tros de camí enfangat, però li vaig dir que estava cansada i em pesava molt i em va dir “Mama, en fas un gra massa” i com aquesta me’n deixa anar moltes.” En Víctor Pàmies acabava dient “De vegades, a poc a poc s’arriba lluny i avui una, demà una altra, es va fent via i se’n poden recuperar un fum!”

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s