“Ells diuen que són 25% catalans, 25% russos, 25% francesos i 25% jueus”

ELISENDA POUS.
QUATRE FILLS (2001, 2003, 2005, 2006).
 VIU A ALMATI (KAZAKHSTAN).
A CASA PARLEN EN CATALÀ, EN RUS I EN ANGLÈS.

Hola, hola…?
Hola! Sí, sí que hi sóc a l’Skype. Just acabem de felicitar a ma mare, que és el seu aniversari. D’aquí a una estona anem al cinema. Ara tinc temps.
Perfecte. Tens quatre nens: déu n’hi do!   549185_10151552304730080_1615163705_n
Sí, sí, quatre. En Marc, que ha fet dotze anys. El segon es diu Jordi i té 10 anys i mig. El tercer és en Sergi, que té 8 anys i mig. El quart es diu Àlex i té 6 anys i mig.
Tot quadrat, he!; he!; he!
Sí, sí, més o menys. Es porten entre 19 i 22 mesos de diferència.
I a més, treballes?
Sí, tinc dues llars infantils privades, de dos a sis anys: Chasik Kompot i Chasik Taimanova. Les he muntades jo: en anglès i en rus; i ara tenim una mica de francès. Però no vaig venir al Kazakhstan per treballar, sinó perquè vaig conèixer el meu home a Salou, em va convidar i em va arrossegar fins aquí. He!; he!; he! Ell és del Kazakhstan.
Ets mestre?548591_10152171662610080_656919541_n
No, jo gestiono les escoles, en sóc la propietària. Tinc mestres i administradores i jo hi vaig quan puc, no hi sóc tot el dia. Quan els nens vénen de l’escola, vaig cap a casa.
A quin tipus d’escola van?
Ells estudien en anglès perquè van a una escola internacional. L’escola acaba a les 15 h, i cap a les 16 h ja són a casa. Necessiten molta estona per arribar-hi perquè la ciutat és molt extensa i està a l’altra punta.
I com hi van, tan lluny? Amb transport públic? En cotxe?
Tenim xòfer.
Xòfer?!
Sí, sí, és que aquí tot és una mica diferent. Tenim un xòfer que els porta a l’escola i que també es cuida del manteniment de les dues escoles bressol que dirigeixo. Aquí la mà d’obra és encara bastant barata. El meu home tenia el seu xòfer… bé, tenia, ja que va desaparèixer, una cosa malhauradament molt corrent també aquí: se’n va anar uns dies a ajudar a algú de la família al nord del país… i encara no ha tornat. Espera, espera que el meu home em pregunta amb qui estic parlant en català…
это Жемма, она каталонка, которая живет в Германе и у нее на фейсбуке группа каталонцов за рубежом… (és la Gemma, una catalana que viu a Alemanya i que té un grup al Facebook de catalans que viuen a l’estranger)
а почему она не приехала cюда? (per què no ha vingut aquí a fer l’entrevista?)
потому, что она работает в Берлине и она не можеть приехатъ cюда. (perquè ella treballa a Berlín i no pot venir cap aquí)
Bé, ja veig que entre vosaltres parleu en rus…
Sí, entre nosaltres parlem en rus. El meu marit, l’Oleg, es dirigeix als nens sempre en rus; jo, en català; però ells parlen anglès millor que cap altre idioma perquè l’escola és en anglès i és l’idioma dominant.480083_10151403999470080_1213473792_n
Més que el rus?
Sí, perquè el rus el parla el pare, però a l’escola el tenen com a llengua estrangera, dues hores a la setmana, perquè com et deia és una escola internacional. A més no els agrada estudiar-lo: primer van tenir un mal professor i ara tenen una professora que els ha apretat més, però utilitzant mètodes soviètics i no els agrada. El troben difícil. El petit el parla, però encara no llegeix el rus perquè fa primer i va a una escola britànica. El gran sí que en sap de llegir. Tot i que no em preocupa: tots l’acaben aprenent. Però a banda d’aquestes dues hores de la setmana, la resta, tot, tot ho fan en anglès.
I entre ells també parlen en anglès?
Sí, sí, en anglès. Fa ràbia, però és així. Jo els llegeixo en català, ells el llegeixen una mica, però no volen perquè els costa llegir en català… I el petit, que ha estat poc a Catalunya, és el que menys el parla. Els estius és quan fan els intensius, ja que els apuntem a colònies a Catalunya. Però aquí… jo sóc l’única que parla en català!
Però sí que teniu contacte amb la teva família a través d’Internet, deies al principi…
Sí, sí, amb els meus pares. I els meus fills són al Facebook. Però allà, sobretot escriuen en anglès. Quan escriuen en català és per gravar-ho! Quan m’envien un whatsapp o m’escriuen a través del Facebook, ho fan fonèticament, com si fos anglès. Escriuen tal i com els sona la fonètica en anglès.
Per exemple?
Per exemple: “A on nirem de bacansas?”, “Kuntestam”, “Jo now se com as fa el admirada”, “jo at bwe di una cosa”, “ke al jordi a fet malamen”…
Que interessant…!
És molt curiós i interessant de veure, sí.
I pel que fa a barrejar llengües, fa uns dies comentaves una entrada a la pàgina de Quan el català és minoria i publicaves frases com: “Jordi, did you parar la taula?”, “I don’t understand you when you’re txavking!” (del rus чавкать, txavkat – fer soroll mastegant amb la boca plena)
És boníssim, és boníssim. I: “mare, el Sergi m’ha trogat (tocat)” o “havíem de jump (saltar) a dalt (amunt)”. De tant en tant els van sortint paraules en alguna de les altres llengües, però si es dirigeixen a mi només en una altra llengua, com l’anglès, jo els dic que no els entenc, no els deixo. Jo sóc molt tossuda. Ara ja ho saben. Tot i que realment hi ha paraules que, si no utilitzes en català, els costen perquè no les saben i llavors tiren de l’anglès.
I entre el rus i el català?
Parlen millor el rus perquè com senties jo també parlo amb l’Oleg, el meu marit, en rus.
I a tu no se’t dirigeixen en rus?
No, però com que saben que el parlo a vegades em demanen que els tradueixi una paraula del rus al català o del català al rus… Tot i que sobretot, quan els falten paraules m’ho pregunten des de l’anglès, perquè és la seva llengua de referència i a més saben que jo el parlo.
I el castellà, el saben?
No, perquè no sé com introduir-lo. Jo no els penso parlar en castellà.
I classes de castellà?
Sí, ho volia. Aquí hi ha els de l’Opus Dei que donen classes de castellà i també alguns cubans… Però els meus fills estan tan ocupats que no poden: també van a classes de francès a l’Alliance Française.
I el castellà a través d’amics?
Tenim uns amics argentins i colombians, però aquí la majoria d’estrangers són expatriats que vénen i marxen. Un estiu ens vam quedar aquí i ens vam veure cada dia amb ells. Dos mesos més tard ja ho entenien tot. Quan van a Catalunya, on hi ha molta gent que parla castellà, també el senten… i s’enfaden amb mi: “No entenem res, som a Catalunya i no entenem res!” He!; he!; he!; he! Però ells diuen que volen aprendre el castellà. El que sí que he observat és que quan van a l’escola de tennis de Manresa, el 90% parla català. Quan els portem a unes colònies públiques, acostuma a haver-hi més castellà.
Ho feu cada estiu?
Sí, normalment marxem quan acaba l’escola, a finals de juny, intento ser a Catalunya per Sant Joan, i tornem dos mesos més tard, a finals d’agost. Les escoles internacionals acostumen a començar al voltant del 22 o 23 d’agost.
Deies, però, que en classes extraescolars sí que aprenen francès. Per tant, català, rus, anglès… i francès.
Sí, perquè la meva mare és francesa i els vaig voler apuntar perquè en sapiguessin una mica. La meva mare els parla en català i en francès. Quan eren més petits, ella només els parlava en francès i llavors també teníem un noi nadiu que els donava classes… fins que va marxar del Kazakhstan! El típic problema aquí, el que et comentava… Durant un temps no van fer classes i ara hi han tornat amb l’Alliance.
Tornem al català. Comentaves que ets l’única font de català per als teus fills. Quins recursos utilitzes?
Quan sóc al Kazakhstan, llibres i algun DVD… però ara els dibuixos o les pel·lícules ja no els volen en català: han de ser en anglès. Quan sóc a Catalunya, a més, TV3. De cançons en català de petits ja no n’escolten. Ja es fan grans… Però n’havíem escoltat moltíssimes! L’únic que faig és posar l’emissora Rac105 a l’Iphone a través de l’altaveu, i així en senten algunes. A l’estiu, quan estem a Catalunya, quan els portem a les colònies del tennis a Manresa, els agrada escoltar el Fricandó049cf507-5928-4fb3-83c3-68199b47280b1_low Matiner, amb el Vadó Lladó, no sé per què!
I de contes?
Rebo el Cavall Fort i el Tatano. I de llibres en tenen varis. Els últims que els vaig comprar eren per a joves, d’humor. Però més aviat sóc jo qui els en llegeix abans d’anar a dormir, en veu alta. Els de l’Eduard Estivill Contes per abans d’anar a dormir, per exemple.
I el conte d’en Patufet, l’expliques als teus fills?
Sí, i tant! Els l’he explicat mil vegades i encara els l’explico. El que més els agrada és la part dels pets: “I quan el bou es va tirar un pet en va sortir en Patufet!”. Això dels pets i els rots els encanta!
Què et sembla el projecte de Patufets al món?
A mi m’agrada saber com estan els altres. Quan ve algun català al Kazakhstan, acostumen a contactar-me i els dono un cop de mà.
T’has trobat amb xocs culturals en el teu dia a dia al Kazakhstan?
És que jo no faig gaire la vida d’aquí. Nosaltres fem la nostra vida. Almati és una ciutat gran, més o menys com Barcelona. Això vol dir que tu pots fer la teva vida. En el meu cas, jo em faig molt amb els estrangers i, per dir-ho d’alguna manera, això fa que “no t’integris”. Però, alhora em pregunto: “a què m’he d’integrar?”. Aquí hi ha més de 120 nacionalitats! Els russos, els kazakhs, els alemanys, els uigurs… aquí cadascú té la seva llengua, la seva cultura, fa el seu menjar, la seva vida… A més, accepten molt bé els estrangers.
I els teus fills com es defineixen des del punt de vista nacional, doncs?
Ells diuen: “y меня много национальностей!” (jo tinc moltes nacionalitats!). I continuen: “на 25% я каталонец, на 25% русский, на 25% француз, и на 25% еврей” (25% català, 25% rus, 25% francès i 25% jueu). Perquè la mare del meu home és jueva i el seu pare, rus. Però els meus fills també comenten: “но у меня тоже есть что-то американского…!” (però també tinc alguna cosa d’americà…!) perquè, és clar, parlen amb accent americà! He!; he!; he!
Genial, cap problema!
Sí, però com que jo sóc molt nacionalista, els ho tinc tant ficat al cap que quan algú els pregunta: “откуда вы?” (d’on sou?), ells responen: “мы из каталонии! мы каталонц58720_10150261156605080_4105600_nы!” (som de Catalunya! Som catalans!). He!; he!; he!
Déu n’hi do! I a més tots quatre noms són catalans…
Sí, però ho dic sempre: “Jordi”, el va triar el meu home, a qui li va agradar el nom perquè el va sentir molt sovint a Catalunya.
I m’imagino que els expliques i re-expliques les tradicions?
Sí, i com que estan en una escola internacional, treballen molt el fet que cada nen ve d’un país diferent. Cada any, cada pare hi va per explicar el seu país. Jo explico Catalunya, intento anar-hi per Sant Jordi, coincidint que a més el meu segon es diu Jordi, els presento els castellers, etcètera. El dia internacional és al vespre, cada pare té un estand, i nosaltres hi anem com a Catalunya. Preparo plats catalans, portem llonganissa i crema catalana. A més, aquest any la meva mare em va enviar faixes, barretines i espardenyes de set betes. A partir d’una foto, vaig fer cosir aquí, que és més barat, uns pantalons de pana i una hermilla. De fons hi vam penjar una senyera, una estelada i la frase: “Catalonia is not Spain”.
Però al Kazakhstan saben què és Catalunya?
Sí. No tothom, però trobo que cada cop més. Una anècdota. Kazakhstan ja és Àsia, per tant, hi ha molts mercats, базары (basars). Com que estem a tocar de la Xina, hi ha molt contraband. Trobes sobretot productes de la Xina a l’anomenada барaхолка (baraholka), que és un mercat amb molts contenidors on pots trobar-ho tot, tot, tot, molt més barat. I acostuma a estar als afores de la ciutat. Doncs el que et deia, una anècdota: un dia hi vam anar a comprar amb en Marc, l’únic amic català que hi havia a Almati (el que ens va ajudar a muntar la paradeta de Catalunya de l’international day de l’escola), i parlàvem en català entre nosaltres. El venedor del contenidor de les espècies ens va començar a preguntar a veure quina llengua parlàvem. “Català”, li dèiem. “Català?”, comentava. “Sí, Barcelona, Catalunya…”. I ens va contestar: “Ah, sí! Que ara teniu problemes com els bascos, oi?”. Que allà ho sàpiguen?! Això és molt! A més, aquí hi ha molta gent del Barça, per tant ens coneixen. Una altra cosa: aquí en el passaport hi apareix la национальность (no traduïble com a nacionalitat, sinó com a Volkstum, caràcter nacional o origen). A mi m’agrada, tot i que té un punt racista. Quan a mi em pregunten: “а вы кто по национальности?” (i vostè quin “origen” té?); i jo els puc dir: “каталонка” (catalana803352_10152583366775080_805709089_n). De seguida em responen: “но это же Испания!” (però si això és Espanya); i m’hi torno: “а вы уйгуры?” (i vostè és uigur?). “нет, я русский!” (no, jo sóc rus); “вот, тоже самое!” (doncs, exactament el mateix).
Per tant, ho posa en el teu passaport, que ets catalana?
No, no ho pot posar perquè jo tinc permís de residència.
I en el dels teus fills?
Ells tenen tres passaports: francès, espanyol i kazakh. En el kazakh, com a национальность (origen) posa русский (rus) perquè el seu pare és rus. L’origen el determina el pare: els únics que van per mare són els jueus.
I els cognoms?

En espanyol en tenen dos, Plótnikov Pous. I en el francès i el kazakh, un: Plótnikov.
Us quedareu al Kazakhstan per ara?
Jo, de fet, ja en vull marxar. Però ara m’estan embolicant per a què munti una llar d’infants molt gran amb la filla del president… No ho sé, no ho sé… Aquest no era el meu pla: jo volia marxar. Jo sempre ho dic: aquí pots treballar, pots fer-hi diners, però la medicina està molt malament. A més, treballar aquí, tenir-hi el negoci, és on trobes el xoc de mentalitat, del fet que la gent és molt nòmada. Això no passa a Rússia, per exemple. Aquí et ve una noia una setmana a treballar i després… desapareix! I no saps com trobar-la. Comences a preguntar i t’expliquen que ella era allí perquè una altra n’és la сестрёнка (germaneta) i que no saben on ha anat a parar. I sempre se’ls mor algú, com que són tants! O sempre els passa alguna cosa. Igual que el que et comentava, del xòfer del meu marit. En aquest sentit, aquesta falta de seriositat, és molt dur. No saps mai què pot passar ni qui et pot venir a treballar.946938_10152850251625080_595804306_n
Però ja fa anys que hi ets…
Sí. Aquí hi duc una molt bona vida. Tinc una dona que ens ajuda tot el dia, cosa important quan es tenen quatre fills. Tinc xòfer, tinc no-sé-què… Podem viatjar, cosa que no es pot fer a tot arreu: tenim quatre nens i és car. Aquí ho podem fer. Però comença a no compensar-me tot això. Preferiria estar més tranquil·la i canviar d’aires i comptar amb una millor medicina.
Has tingut problemes?
Sí, dos cops he tingut problemes de salut. I dels meus quatre fills, en Sergi, el tercer, el vaig haver de tenir aquí i quasi es va morir! Un altre fa dos mesos va tenir púrpura i vaig haver de marxar. És a dir, cada cop que passa alguna cosa, he d’agafar un avió i marxar. Ja n’estic farta: no vull haver de fer-ho!
Els altres tres els vas tenir per tant a Catalunya?
Sí, els altres tres a Barcelona i en Sergi aquí perquè tenia placenta prèvia i no vaig poder marxar. Pensa que el meu home va haver d’anar a comprar sang al banc de sang perquè a l’hospital no tenien sang per fer-me una transfussió… Ara, vuit anys més tard, la cosa ha millorat, però bé… La sanitat és pública. Als hospitals públics mai ningú et fa res gratis: et diuen tot el que has de comprar, medicament, bena, xeringues… i després tornes a l’hospital i t’ho fan. O el meu home, que va tenir apendicitis, i fins que no vam trobar un conegut a qui li vam pagar un suborn no el van operar!
(L’Skype es penja)
Elisenda, et perdo…
Sí, jo també… et sento entretallada…
T’escric per e-mail…
Adéu… adéu, adéu…!

Anuncis

3 pensaments sobre ““Ells diuen que són 25% catalans, 25% russos, 25% francesos i 25% jueus”

  1. patufetsalmon Autor de l'entrada

    Una vegada publicat l’enllaç de l’entrevista a la pàgina del Facebook Quan el català és minoria, ha generat els següents cometaris i adjectius: “molt interessant i inspiradora”, “Òndia, quina mescla tan bonica!”, “molt interessant, i jo que em preocupo pel castellà…”, “quanta empenta!”, “ets una inspiració, Pous!”… També hi ha hagut un parell de pares que no han vist clar el fet que la família de l’Elisenda tingui tan poc contacte amb la cultura i llengua locals: “i com porten el kazakh?”, “català en minoria, però han triat per l’anglès i l’escola britànica a Kazakhstan. No m’hi apunto…”.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s